Orientació a centres: El CREDA i les seves funcions

Presentación del tema: "Orientació a centres: El CREDA i les seves funcions"— Transcripción de la presentación:

1 Orientació a centres: El CREDA i les seves funcions
Definició del Servei del CREDA Comunicació, Llenguatge i Parla Signes d’alerta Derivació a l’EAP i CREDA Modalitats d’atenció

2 Índex de continguts: A-Definició del SEE CREDA dins els centres.
B-Definició de Comunicació, Llenguatge i Parla i quines variables associades podem trobar en els retards i trastorns de llenguatge. Aspectes que conformen el Comportament Lingüístic (CL). C-Signes d’alerta per derivar un alumne. D-Definició del procediment de derivació de l’alumnat al Creda. E-Definició de les modalitats d’atenció.

3 A.-Definició del SEE CREDA dins els centres educatius:
SERVEIS EDUCATIUS Serveis educatius GENERALS Serveis Educatius ESPECÍFICS Serveis didàctics de suport a la docència VISUALS Trastorns generalitzats del desenvolupament i la CONDUCTA AUDITIUS - CREDA - MOTRIUS

4 Els professionals del CREDA
El CREDA està format per: Audioprotetista Logopedes Psicopedagog/a Organitzats en tres unitats:

5 CREDA: Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius
Servei Educatiu Específic que: Dóna suport a la tasca docent del professorat, en relació a l’alumnat sord o amb GREUS dificultats de comunicació, llenguatge o parla. Proporciona atenció directa i orientació a aquest alumnat i a les seves famílies.

6 Un 15 % de l’alumnat presenta dificultats en el Llenguatge oral i/o escrit durant l’escolaritat.
D’aquest alumnat el 0,6% presenta Trastorn de Llenguatge. El CREDA atén: Sordesa perceptiva= dels 0 anys fins acabar l’escolarització. Trastorns (0,6%)= alumnes amb una desviació vers els patrons evolutius lingüístics que no evolucionen àgilment tot i el treball d’estimulació lingüística realitzat. Retards = alumnes amb dificultats GREUS en l’adquisició lingüística però amb bona evolució al tractament i l’estimulació lingüística. La nostra atenció té com a OBJECTIU afavorir l’ADQUISICIÓ LINGÜÍSTICA que permeti l’accés als aprenentatges.

7 B.-Comunicació, Llenguatge i Parla
COMUNICACIÓ: formada pels previs comunicatius (contacte ocular, atenció sostinguda i intencionalitat comunicativa) que influeixen en l’establiment de relacions i essent prèvia a l’aparició del llenguatge. LLENGUATGE: Sistema organitzat d’estructures morfosintàctiques usades i compartides per una comunitat. PARLA: Procés de coordinació bucofonatòria que precisa de les capacitats auditives i està constituïda per la FONÈTICA (articulació) i la FONOLOGIA ( combinació dels sons).

8 Què implica un RETARD en cada un d’aquests blocs? R.Comunicació
PARLA LLENGUATGE COMUNICACIÓ Què implica un RETARD en cada un d’aquests blocs? R.Comunicació R.Llenguatge R.Parla Alumnes amb immaduresa i dificultats per dur a terme els previs comunicatius. Alumnes amb intencionalitat i habilitats comunicatives que s'expressen amb un codi oral però desestructurat o amb manca d’elements morfosintàctics. Alumnes amb un llenguatge no desviat dels paràmetres evolutius però amb dificultats en l’adquisició del sistema fonètic-fonològic. Retard Trastorn

9 Exemples: Retard de Comunicació No estableix contacte ocular.
No té intencionalitat ni amb gest ni amb paraula. No comparteix atenció sostinguda. No comparteix acció conjunta. Repeticions sense significació (ecolàlies).

10 Exemples: Retard de Llenguatge A casa mama menjar. Nena poma.
Bibe nena afa. Ua nena que estava sin el choca los pies así pan i ha yorao! El lobo queria mucar la mama e suya. A nena a furat. Les cunills són petites.

11 Exemples: Retard de Parla Kaka ke ko.
A la paxa un lia ma picà una melusa. Abafa e putet gran i epré polto a bebel. Menja pa i uculata. Té un totxe nou. Adafa la cadida i seu al meu costat. El Cales no taballa en aqueta ecola. Si me la mula la jajeta de cumpeanys de yuger.

12 VARIABLES que incideixen en l’adquisició i desenvolupament del Llenguatge:
Dificultats AUDITIVES Poc contacte amb la llengua Dificultats COGNITIVES VARIABLES Dificultats ATENCIONALS Model lingüístic Familiar Manca d’estimulació Dificultats Emocionals i de Relació Dificultats MOTRIUS

13 Aspectes que conformen el Comportament Lingüístic (CL):
Comportament Lingüístic: Conjunt de característiques comunicatiu-lingüístiques d’un alumne/a. Contingut: Significat- semàntica Forma: Morfologia-Sintaxis Fonètica-Fonologia Ús: Pragmàtica

14 C.-Signes d’Alerta: Comunicació (C) - Llenguatge (L) - Parla (P)
P3 E. Infantil: CL : A - B - F C- No estableix vincles afectius amb adults ni companys. No es relaciona. C- No fa ni manté contacte ocular quan es comunica. C- No té atenció sostinguda ni acció conjunta. C- No fa demandes, no inicia conversa. L- Usa només el gest per comunicar-se. L- Usa únicament holofrase. L- No hi ha existència d’ús del verb. P- Parla totalment inintel·ligible. No manifesta intencions comunicatives ni amb gest ni amb paraules Manifesta intencions comunicatives amb gest ó 1-2 paraules La seva parla és totalment inintel·ligible Exemples: L: Mama casa / Bibe nena P: e dot ua dila (el gos a la cadira). P: Na mama ni mita man (La mama es renta les mans). P: Una nena ni nenena i none (Una nena va a la nevera i menja).

15 C.-Signes d’Alerta: Comunicació (C) - Llenguatge (L) - Parla (P)
P4 E. Infantil: CL : C - G L- Les marques morfològiques són errònies i esporàdiques. L- No hi ha existència d’ús de nexes (preposicions-conjuncions) o en fa un ús molt restringit. L- Usa únicament frases simples i no hi ha existència de compostes. P- La seva parla és més o menys intel·ligible però encara amb força errades fonètic-fonològiques. Manifesta intencions comunicatives amb 3 o més paraules però amb pocs elements morfosintàctics. Hi ha presència de verb. Parla més o menys entenedora però encara amb força errades. Exemples: L: - A mama a menjar casa L: - Bibe nena afa P: - Un alta lia la melulta fa mal. P: - Io toc la tanyuleta. P: - U niño ha pazado cuando eta el femaforo roko. P: - Hay taules i carires i tamien orinaros.

16 C.-Signes d’Alerta: Comunicació (C) - Llenguatge (L) - Parla (P)
P5 E. Infantil: CL : D - G L- Manté l’ús de frase simple i molt esporàdicament usa la complexa. L- Dificultats per explicar i narrar vivències de manera coherent. P- Parla poc intel·ligible i amb molts errors. Manifesta intencions comunicatives amb frases de 3 o més elements, amb estructura correcta i morfosintaxi bàsica però amb errors. Parla més o menys intel·ligible però encara amb força errades fonètic-fonològiques. Exemples: L: La mama a fer a menjar a casa. L: La nena dafa la bibe pa beber. P: Va a taza auela e yop i lo tome. P: Hate debere y jumpo a punta e tapiz.

17 D.-Procediment de Derivació al CREDA:
Fases del procediment de DERIVACIÓ: 1.-Detecció 2.-Derivació EAP 3.-Comunicació Família 4.-Lliurament POMT a l’escola 5.-Devolució POMT a l’EAP 6.-Revisió EAP-CREDA del POMT 7.-Valoració EAP 8.-Confirmació dificultats i obtenció del CL (CREDA) 9.-ORGANITZACIÓ RESPOSTA EDUCATIVA: -ATENCIÓ DIRECTA -ASSESORAMENT

18 E.- Modalitats d’atenció:
ATENCIÓ DIRECTA: treball logopèdic setmanal al centre educatiu per part dels logopedes de cada zona. ASSESSORAMENT: Valoració i posterior orientació i assessorament al professorat del centre per part del/la logopeda de cada zona.

19 Atenció a la diversitat:
Mesures UNIVERSALS PFZ CREDA Millorar allò que ja es fa a l’escola. Mesures ADDICCIONALS Optimitzar els propis recursos del centre Assessoraments Mesures INTENSIVES Atenció directa logopèdica Reeducar dificultats Específiques i/o greus de Llenguatge

20 Moltes gràcies CREDA Tarragona - Edifici Ramon LLull, 3r pis
Equip logopèdic, psicopedagògic i audioprotètic del CREDAT Curs CREDA Tarragona - Edifici Ramon LLull, 3r pis Complex Educatiu de Tarragona, 43006 Tel.: