Abordatge de les mesures d’ajust al dèficit plantejades pel Departament de salut des del punt de vista de la comunicació com a eina estratègica Maig, 2011.

Presentación del tema: "Abordatge de les mesures d’ajust al dèficit plantejades pel Departament de salut des del punt de vista de la comunicació com a eina estratègica Maig, 2011."— Transcripción de la presentación:

1 Abordatge de les mesures d’ajust al dèficit plantejades pel Departament de salut des del punt de vista de la comunicació com a eina estratègica Maig, 2011

2 OBJECTE DE L’ESTUDI Aquest estudi del Consell Tècnic Assessor de Comunicació i RSC s’emmarca en l’Observatori de seguiment de mesures que ha posat en marxa La Unió. Aquest informe no és un manual de comunicació sinó un recull de reflexions i possibles vies per abordar una situació molt dura i insòlita que traspassa fins i tot l’àmbit de la comunicació.

3 CARACTERISTIQUES DE L’ESTUDI
4 Sessions amb una representació del CTA de comunicació amb els directors de comunicació de les entitats associades a Barcelona, Tarragona, Girona i Terrassa 40 assistents/ 114 entitats associades Enquesta (qualitativa i quantitativa). 30 respostes/ 40 assistents. 74% Nivell de participació 36%

4 I PRINCIPALS CONCLUSIONS
Principal dificultat en traslladar el MISSATGE I LIDERATGE INFORMATIU Dificultat en traslladar les retallades per la POCA CONCRECIÓ de la informació transmesa pel Departament. Majoritàriament política de LLEIALTAT INSTITUCIONAL en comunicació. Manca d’alineació dels missatges del Departament i la realitat de cada centre. Els directors de comunicació de les entitats demanen més LIDERATGE INFORMATIU PER PART DEL DEPARTAMENT DE SALUT sobretot en el segon tram de les retallades. Si no hi és, es demana aquest lideratge a les entitats patronals. PROPOSTES Comunicació permanent entre gerència-directors de comunicació Presència del responsable de la política de comunicació de les entitats als grups de treball del comitè de direcció Documents reactius amb missatges interns i externs. Només un 40% de les entitats el tenen preparat Més treball en xarxa entre responsables de comunicació Creació d’una plataforma comú de treball adreçada a responsables de comunicació

5 II PRINCIPALS CONCLUSIONS
ESQUIZOFRÈNIA COMUNICATIVA Situacions inversemblants a determinades entitats en les quals l’alcalde, i membre de l’òrgan de govern de l’entitat, ha arribat a liderar mobilitzacions i a filtrar informació a la premsa al marge de la pròpia entitat. Sentiment de què les polítiques de comunicació i per tant, la imatge de les entitats està en mans “dels polítics” i del Departament. Durant les sessions presencials, un gerent afirmava “la menys responsable de la comunicació és la comunicació”. PROPOSTES Transparència i coherència en els missatges interns i externs

6 III PRINCIPALS CONCLUSIONS
PROPOSTES ABORDATGE DE LA SITUACIÓ COMUNICACIÓ INTERNA, CLAU En més d’un 60% de les entitats, s’ha posat al capdavant de la situació el màxim responsable avalat pels òrgans de govern de l’entitat actuant com a portaveu intern i extern. La imatge personal d’aquest portaveu ha sortit enfortida. Més d’un 63% de les entitats tenen un pla específic per abordar les mesures d’ajust des del punt de vista de la comunicació. Reunions “en cascada” per traslladar la informació. Les mesures d’ajust han impactat directament en els departaments de comunicació disminuït la producció d’útils de premsa. De moment, sembla que els efectius professionals no s’han vist minvats. L’escenari econòmic obliga a fer les coses d’una altra manera però treballar en comunicació és vetllar per la imatge i la credibilitat de les entitats. Malgrat la incertesa, els escenaris són previsibles, per tant, cal disposar d’un pla d’acció en comunicació. En algunes entitats, s’ha optat per fer coresponsable el professional de la situació amb l’aportació d’idees (grups de treball per buscar vies d’estalvi). Cal reforçar la formació dels corresponsals de la direcció de l’entitat, en especial, dels comandaments intermitjos a l’hora de traslladar la informació

7 IV PRINCIPALS CONCLUSIONS
PROPOSTES Una relació fluida amb la premsa permet fer un millor abordatge de les situacions dures El perill d’una política informativa extremadament reactiva és deixar la comunicació i, en certa manera, la imatge de l’entitat en mans d’altres interlocutors. Cal estar disposat a “contestar” les demandes de informació amb la “modulació” que es consideri oportuna del missatge. Algunes entitats han optat per traslladar la única informació de la que disposaven: la previsió de tenir més informació . No el QUÈ sinó el QUAN. En la meitat de les organitzacions s’ha promogut una generació de missatges positius sobretot en l’àmbit assistencial i de recerca. La major dificultat rau en l’encaix entre l’agenda de les entitats sanitàries i de l’escenari econòmic COMUNICACIÓ EXTERNA, PREMSA En un 36% dels casos, la comunicació periodística ha estat liderada pels sindicats. Els directors de comunicació, especialment en l’àmbit local, destaquen que la premsa ha focalitzat el seguiment de les mesures especialment en els hospitals de l’ICS (Joan XXIII o Josep Trueta). ABORDATGE DE LA SITUACIÓ

8 Àrees de la comunicació que més s’està treballant des dels departaments de comunicació
8,93% 13,33% 1,79% 44,64% 10,71% 16,07% 3,57% Gabinet de premsa (mitjans generalistes) (local) (econòmica) Client intern / treballadors Entorn polític Entorn comunitari NS/ NC

9 V PRINCIPALS CONCLUSIONS
PROPOSTES EL CIUTADÀ Impressió que l’usuari, en general, no percep en la pròpia pell les retallades. Des de les àrees d’atenció al client, encara no es detecta un problema social. No obstant això, des del Departament s’ha designat una codificació específica per catalogar les queixes vinculades a la retallada. No es promou el contacte entre entitats i associacions de malalts. Sembla però que la via escollida per comunicar les mesures d’ajust al ciutadà ha estat la premsa. Fer èmfasi en l’entorn comunitari per quan l’efecte de la retallada si situï en l’àmbit social més enllà de l’empresarial.

10 ALTRES PROPOSTES Línies d’actuació general a nivell sectorial
Difusió d’aquest document a les gerències i a les direccions de comunicació. Compartir aquest estudi amb altres organitzacions per tal de treballar conjuntament en benefici de tot el sistema. Estudi d’una plataforma que afavoreixi el treball en xarxa dels directors de comunicació de les entitats associades.