ELS LÍMITS EN ELS INFANTS, NECESSARIS?

Presentación del tema: "ELS LÍMITS EN ELS INFANTS, NECESSARIS?"— Transcripción de la presentación:

1 ELS LÍMITS EN ELS INFANTS, NECESSARIS?
ILDA GILI MILLERA Escola Montcau Març 2015

2 ELS LÍMITS EN ELS INFANTS: NECESSARIS?
- Què signifiquen? - Són realment necessaris? - Per què hem de posar límits als nostres fills/es? - Quins límits hem de posar? Com els hem de posar? Creiem que som els “dolents” quan diem NO? Ens requereix un esforç, estem cansats, passem poca estona amb els fills i no volem que aquesta estona es converteixi en una batalla? Voldríem evitar els conflictes? Però els conflictes formen part de la vida! Recordem les nostres pròpies vivències de quan érem petits i voldríem evitar repetir-les? - Com ens sentim quan posem límits?

3 DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL, COGNITIU I SOCIAL EQUILIBRAT
LÍMITS LLIBERTAT RESPONSABILITAT - Perquè un nen desenvolupi tot el seu potencial és imprescindible que hi hagi una interacció amb tot el que l’envolta; que pugui ser un mateix, però sempre en interacció amb els altres. - En una persona equilibrada, aquests dos aspectes són inseparables: responsabilitat i llibertat. I això ja comença a l’infantesa. Llibertat sense responsabilitat = LLIBERTINATGE Responsabilitat sense llibertat = SUBMISSIÓ

4 PER QUÈ SÓN NECESSARIS? - Els límits formen part de la vida.
- Per una qüestió funcional: al nostre entorn també hi ha “altres”, que tenen necessitats i desitjos. - Són punts de referència: conèixer els límits dóna seguretat per interactuar de forma relaxada. La vida es dóna dins d’uns límits fins i tot a nivell fisiològic. La nostra capacitat d’acció també està limitada i sobrepassar certs límits posa en perill la pròpia existència de vida. Els límits creen una base segura per atrevir-se a iniciar noves relacions, a tenir noves experiències. - Ensenyen conductes adequades. - Protegeixen del perill.

5 OBJECTIU: MILLORAR L’ADAPTACIÓ DE L’INFANT AL MÓN.
MANCA DE LÍMITS LÍMITS FUNCIONALS Desig de realitzar la pròpia voluntat al marge de les conseqüències. Poca tolerància a la frustració. Baixa empatia. Egocentrisme. Angoixa. Acceptació dels límits amb normalitat. Més tolerància a la frustració. Més capacitat de trobar solucions als conflictes. Personalitat més madura. Seguretat. OBJECTIU: MILLORAR L’ADAPTACIÓ DE L’INFANT AL MÓN.

6 QUÈ ÉS NORMAL EN LA CONDUCTA DELS INFANTS?
Reclamar contínuament l’atenció. Ser molt inquiets. Ser desordenats. No tenir sentit del perill. Fer moltes preguntes. Canviar sovint d’opinió. Ser sensibles a les tensions de l’entorn. Fer rebequeries. Portar la contrària. Desobeir.

7 QUALSEVOL CONDUCTA COMUNICA ALGUNA COSA
PER QUÈ ES PORTEN AIXÍ? Per reclamar atenció. Per gelosia o competència. Per frustració. Per por a la separació. Com a reacció al cansament, al malestar emocional... Expectatives poc realistes de pares, mestres, educadors... Hàbits inadequats. QUALSEVOL CONDUCTA COMUNICA ALGUNA COSA

8 COM ESTABLIR ELS LÍMITS?
- Procés en permanent definició: quan canvia el context, cal redefinir-los. - Hi ha límits NEGOCIABLES i límits INNEGOCIABLES. - És necessari el DIÀLEG, però també l’AUTORITAT, que no és el mateix que autoritarisme. - Els límits pactats impliquen més RESPONSABILITAT a l’hora de respectar-los. L’INFANT ASSUMEIX ELS LÍMITS I ACONSEGUEIX CONTROLAR PER SÍ MATEIX EL SEU COMPORTAMENT. “L’error dels pares és que ensenyem a obeir en lloc de pensar.” Ferran Salmurri

9 COM ESTABLIR ELS LÍMITS?
CAL SABER: - Què podem esperar de l’infant (segons l’edat, el seu caràcter, la situació...) - Quina conducta volem modificar o ensenyar. ÉS IMPORTANT: - Ser constant. - Donar models. - Ser coherents amb nosaltres mateixos. - Coherència entre les diferents persones que intervenen en el procés educatiu de l’infant.

10 COM EVITAR ELS CONFLICTES? COM ADREÇAR-NOS ALS INFANTS?
Ni càstigs, ni recompenses, ni amenaces: només CONSEQÜÈNCIES LÒGIQUES. Dirigir-nos a la conducta, no a la persona. Tenir autocontrol. Parlar amb veu tranquil.la però ferma. Utilitzar frases curtes i clares. Substituir frases negatives, per frases positives. Centrar-nos en el que és essencial. Respectar els sentiments del nen: fer-lo sentir que entenem la seva frustració, però que la situació és així. Ser flexibles.

11 COM EVITAR ELS CONFLICTES? COM ADREÇAR-NOS ALS INFANTS?
Donar informació per avançat del que esperem de l’infant. Oferir possibilitats d’elecció. No sempre funciona la mateixa tècnica per solucionar un conflicte: distracció, acompanyament físic, ignorar, conseqüència positiva, reparar... Utilitzar la imaginació i elements humorístics. Després d’un conflicte, sempre ha d’haver una RECONCILIACIÓ.

12 Som pares i aquesta feina ningú la farà per nosaltres ni ningú la farà millor que nosaltres.