Pla Estratègic del Segrià Sec

Presentación del tema: "Pla Estratègic del Segrià Sec"— Transcripción de la presentación:

1 Pla Estratègic del Segrià Sec
Almatret – Llardecans – Maials – Sarroca de Lleida - Torrebesses

2 El territori Pla estratègic del Segrià Sec

3 Situació geogràfica El Segrià Sec és un àmbit territorial situat a la zona sud-est del Segrià, limítrof amb les Garrigues, i format pels municipis de Sarroca de Lleida, Torrebesses, Llardecans, Maials i Almatret. Encara que actualment aquests municipis formen part del Segrià, antigament estat inclosos a les Garrigues, comarca amb la què comparteixen característiques orogràfiques, climàtiques i econòmiques, i pel qual encara hom tendeix a anomenar-los, juntament amb alguns municipis més, les Garrigues Històriques.

4 Orogràficament, els municipis comparteixen una situació força similar, estenent-se per una sèrie d’altiplans situats entre les valls del Segre i l’Ebre, entre els quals s’hi troben diverses petites serres que limiten de forma natural els termes municipals. Destaca per la seva especificitat el poble d’Almatret, el nucli urbà situat a més altura del Segrià, envoltat d’extensions de boscos i amb bona part del seu territori riberenc amb la Vall de l’Ebre, formant un espai completament diferent a la resta. Pel visitant, l’element més destacat del territori seria la forta implantació de l’agricultura de l’olivera i l’oleïcultura, el qual forma el primer sector econòmic del territori, gràcies a l’excepcional qualitat de l’oli que s’hi produeix. Altrament, també són destacables les nombroses construccions en pedra seca, incloent les importants construccions religioses i militars que s’hi troben. Els seus espais naturals, dominats per l’agricultura de secà, ofereixen també llocs de gran atractiu visual i riquesa natural i biològica, en especial a les zones PEIN dels Tossals d’Almatret i els Secans d’Utxesa, però també a la resta del territori on es respira un ambient inconfusible i típic dels espais de secà. Informació general Població 2.595 hab. (1,25% comarcal) Superfície: 249,5 km2. (17,9% comarcal) Densitat: 10,4 hab / km2. Altitud màxima: 462,0 m. Altitud mínima: 201, 0 m. Temperatura mitjana: 14,4 º C Precipitació anual: 332,1 mm. Densitat de la comarca del Segrià: 145 hab./km2 Densitat de la comarca de Les Garrigues: 25,68 hab./km2 Densitat de Catalunya: 237 hab./km2

5 L’agricultura és el motor econòmic del Segrià Sec.
A més d’ocupar la major part de la població, gairebé el 80% de la indústria és de tipus alimentari, i els serveis s’orienten a la proximitat. La renda per càpita mitjana és de €, un 43,3% per sota de la mitjana catalana. En termes socioeconòmics, els cinc municipis mostren uns indicadors que el sitúen força per sota del territori català en termes de riquesa, ja que tenim una renda per càpita un 43,3% per sota de la mitjana catalana. Igualment, com es mostra, l’agricultura és el principal motor econòmic i també la indústria és de caire agroalimentari (transformació agrícola, principalment elaboració d’oli d’oliva i activitats industrials relacionades amb l’agricultura). Font: IDESCAT, 2012.

6 Malgrat la base econòmica és agrícola, durant els darrers anys s’ha donat un fort procés de creixement de l’atur i una caiguda de la filiació al règim d’autònoms de la Seguretat Social. Encara que habitualment es considera que el sector agrícola gaudeix d’una certa independència de les situacions econòmiques generals, la crisi també es deixa notar en aquest territori: durant els darrers anys, s’ha fes palès un fort creixement de l’atur (si bé aquest encara queda per sota dels indicadors generals) el qual ha anat acompanyat d’una reducció del número d’afiliats al règim d’autònoms de la seguretat social. En definitiva, s’ha donat un procés de destrucció de la capacitat de generar riquesa d’aquest territori.

7 Durant els darrers 10 anys, la població s’ha reduït un 12,3%.
Durant les darreres dècades s’ha perdut un 50% de la població del Segrià Sec. Durant els darrers 10 anys, la població s’ha reduït un 12,3%. Comparativament, el Segrià Sec té la meitat de joves (13%) i el doble de gent gran (31%) que la mitjana de Catalunya. Aquest procés de destrucció de riquesa s’ha sumat a un fenomen que ja ha esdevingut característic dels territoris agraris, amb una constant pèrdua de població (emigració, baixa natalitat) i un marcat envelliment de la població. Com es mostra a la figura superior, avui el Segrià Sec té la meitat de joves i el doble de gent gran que la resta de Catalunya. Font: IDESCAT, 2012.

8 El Pla Estratègic Pla estratègic del Segrià Sec

9 Objectiu general Corregir les dinàmiques de regressió demogràfica que sofreix el territori per mitjà del desenvolupament dels recursos propis, la col·laboració entre els diferents agents presents i el desenvolupament econòmic local. A partir d’aquesta realitat territorial, l’objectiu del pla no pot ésser un altre que aturar aquestes dinàmiques negatives, les quals en molts casos amenacen fins i tot la continuïtat dels propis municipis com a tal. Per fer-ho,

10 Ha estat redactat entre l’abril i l’octubre de 2012 i ha comptat amb la participació de 71 persones, la representació de 22 associacions cíviques, el personal tècnic i polític dels cinc ajuntaments i representants de tots els sectors empresarials, sumant un total de 105 actors. El programa operatiu es composa de 5 línies estratègiques, les quals es desglossen en 17 objectius centrals i 66 programes, amb un termini d’implementació previst de 6 anys. Metodologia

11 El Pla Estratègic Més capacitat institucional Recuperació demogràfica
Promoció del turisme Suportar l’economia agrícola Foment de l’emprenedoria Millora de la qualitat de vida Creació d’ocupació Desenvolupar sectors alternatius

12 Model turístic i de serveis
Cada municipi té unes particularitats en relació al model de territori seleccionat, però dins d’una àmplia coincidència entre els models turístic – de serveis i el model tradicional agrícola. El Segrià Sec aposta per un territori que mantingui els seus trets tradicionals i els valors agrícoles, però dins d’una economia moderna i orientada als serveis. Model de territori Almatret Llardecans Sarroca de Lleida Torrebesses Maials Model turístic i de serveis Model agrícola Model industrial

13 DINAMITZAR EL TURISME LOCAL
Promoure el turisme gastronòmic i la cultura de l’oli Fomentar el turisme rural a l’entorn del paisatge de secà, la pràctica esportiva i la pedra seca Valorització dels atractius de patrimoni urbà Recolzar les iniciatives turístiques endògenes Millora de la infraestructura turística LE#1: DINAMITZAR EL TURISME LOCAL

14 ENFORTIMENT INSTITUCIONAL
Centralitzar administrativament les actuacions de desenvolupament local per racionalitzar-les i adaptar- se a la realitat del territori. Apropar la cultura del desenvolupament local a la ciutadania. Crear nous serveis per la població local. LE#2: ENFORTIMENT INSTITUCIONAL

15 REVITALITZAR EL SECTOR AGRÍCOLA
Modernitzar les explotacions agrícoles per millorar i estabilitzar la producció. Rejovenir el sector agrícola i ramader. Millorar la comercialització dels productes agroalimentaris. Donar suport als sectors auxiliars de l’agricultura. Promoure una major involucració del sector agrícola en el manteniment de les zones agrícoles i forestals. LE#3: REVITALITZAR EL SECTOR AGRÍCOLA

16 DINAMITZACIÓ COMUNITÀRIA
Forjar una identitat comuna i pròpia del Segrià Sec. Crear un espai de comunicació i interacció continuada entre l’administració i les activitats empresarials locals. LE#4: DINAMITZACIÓ COMUNITÀRIA

17 DESENVOLUPAR ELS SECTORS ALTERNATIUS
Fomentar l’emprenedoria i suportar la consolidació d’empreses. Desenvolupar el polígon industrial de Maials. Crear eines de suport a les activitats comercials minoristes i serveis. Millorar la ocupabilitat dels treballadors. LE#5: DESENVOLUPAR ELS SECTORS ALTERNATIUS

18 Pla Estratègic del Segrià Sec
Almatret – Llardecans – Maials – Sarroca de Lleida - Torrebesses Almatret – Llardecans – Maials – Sarroca de Lleida - Torrebesses Us esperem!