Projecte PAC: Programa didàctic inclusiu per a atendre a l’aula l’alumnat amb necessitats educatives diverses. Una investigació avaluativa. Ministeri de.

Projecte PAC: Programa didàctic inclusiu per a atendre a l’aula l’alumnat amb necessitats educatives diverses. Una investigació avaluativa. Ministeri de Ciència i Innovació (Referència: SEJ /EDUC) El PROGRAMA CA/AC (“Cooperar per Aprendre/Aprendre a Cooperar”) PER ENSENYAR A APRENDRE EN EQUIP Equip de treball: Pere Pujolàs i José Ramón Lago (Coords.), Verónica Jiménez, Mila Naranjo, Gemma Riera, Jesús Soldevila, i Carles Rodrigo

Tres idees fonamentals, com a punt de partida:
Introducció Tres idees fonamentals, com a punt de partida: 1a Una escola i una aula inclusiva acull a tothom, no rebutja ningú: tothom té dret a anar-hi, sense distinció de la discapacitat, l’origen cultural o qualsevol altra diferència, i poder-hi aprendre amb els seus companys i dels seus companys. L’única manera de fer possible aules inclusives, en las quals puguin aprendre junts tots els alumnes encara que siguin molt diferents, és estructurar-hi l’aprenentatge de forma cooperativa.

Introducció Tres idees fonamentals, com a punt de partida: 2a La cooperació va més enllà de la col·laboració: darrera la cooperació hi ha valors fonamentals com ara la solidaritat i el respecte per les diferències. No pot haver-hi pròpiament cooperació (és a dir: no es poden educar els valors que hi ha darrera la cooperació) –en una aula– si prèviament se n’han exclòs els que són “diferents”, si l’aula no és inclusiva.

Introducció Tres idees fonamentals, com a punt de partida: 3a Algunes competències comunicatives: expressar, argumentar i interpretar pensaments, sentiments y fets; escoltar les idees alienes; acceptar i realitzar crítiques constructives; col·locar-se en el lloc d’un altre de forma empàtica; respectar opinions distintes a les pròpies amb sensibilitat i sentit crític… Algunes competències socials: practicar el diàleg i la negociació per a resoldre conflictes; treballar en equip aportant el que hom sap al costat del que saben els altres per resoldre junts problemes comuns... Difícilment es poden practicar i, per tant, aprendre, aquestes competències i altres, si els alumnes no tenen l’oportunitat de treballar junts, en equip, dintre de l’aula, de forma continuada.

Tres vies de treball per atendre la diversitat
Introducció Tres vies de treball per atendre la diversitat L’estructuració cooperativa de l’aprenentatge (que els estudiants s’ajudin mútuament a aprendre) L’ensenyament personalitzat (que s’ajusti a les característiques personals de cadascun dels estudiants) L’autonomia dels estudiants (que sàpiguen aprendre d’una manera com més autònoma millor) Són els tres puntals d’un dispositiu pedagògic complex que permet atendre junts alumnes diferents (Projecte PAC)

1. De la “lògica de la homogeneïtat” a la “lògica de l’heterogeneïtat”
De la “lògica de l’homo-geneïtat” L’homogeneïtat és un objectiu generalment positiu, al qual almenys hem de tendir si no és possible assolir-lo. A la “lògica de l’hetero-geneïtat” Les persones amb diferències o dissimilituds –per participar en els entorns heterogenis de la comunitat- a l’escola han de poder interactuar com més millor amb tots els que en formen part. Agrupaments homogenis Centres i aules específics Agrupaments heterogenis Centres i aules inclusives

Elements determinants del grau d’inclusió d’una aula
2. D’una estructura de l’activitat individualista o competitiva a una estructura de l’activitat cooperativa Elements determinants del grau d’inclusió d’una aula Agrupament de l’alumnat 1 S’ha incidit fonamen- talment sobre els dos primers elements… Naturalesa del currículum 2 Estructura de l’activitat 3 …i molt menys, en canvi, sobre el tercer element… En la majoria de centres no s’ha canviat –o, al menys, no s’ha canviat a fons- l’estructura de l’activitat en la majoria de les classes, de manera que la més habitual continua essent una estructura individual o competitiva. El nostre propòsit és incidir sobre l’estructura de l’activitat

2. D’una estructura de l’activitat individualista o competitiva a una estructura de l’activitat cooperativa Entenem per estructura de l’activitat al conjunt d’elements i d’operacions que es succeeixen en el desenvolupament de l’activitat que, segons como es combinen entre si i la finalitat que es persegueix, produeixen un determinat “efecte” entre els que hi participen: - individualisme - competitivitat - o cooperació Estructura de l’activitat individualista Estructura de l’activitat competitiva Estructura de l’activitat cooperativa

En un foli dividit en tres parts:
Exercici pràctic: En un foli dividit en tres parts: Individualment, respongueu amb una sola frase aquesta pregunta: Què és per a vosaltres l’aprenentatge cooperatiu? Ara poseu-vos de dos en dos (procurant que els membres d’una mateixa parella siguin de centres, etapes o cicles diferents, o d’àrees distintes), i de las dues respostes individuals feu-ne una de sola. Finalment, ajunteu-vos dues parelles, i de les dues respostes aportades per cada una, definiu què és per a vosaltres (les quatre persones que conformeu un equip) l’aprenentatge cooperatiu.

2. D’una estructura de l’activitat individualista o competitiva a una estructura de l’activitat cooperativa Estructura de l’activitat individualista Estructura de l’activitat competitiva Estructura de l’activitat cooperativa Cada estudiant treballa sol, sense fixar-se en el que fan els altres Cada estudiant treballa sol, rivalitzant amb els seus companys Els estudiants formen petits equips de treball, per ajudar-se i animar-se a l’hora d’aprendre S’espera d’ell que aprengui el que el professorat li ensenya S’espera d’ell que aprengui el que el professorat li ensenya, més que els altres, i més de pressa S’espera de cada estudiant que aprengui el que se li ensenya i que contribueixi a què ho aprenguin els seus companys Assoleix aquest objectiu independentment que els altres també els assoleixin (NO HI HA interdependència de finalitats) Assoleix aquest objectiu si, i només si, els altres NO l’assoleixen (Interdependència de finalitats NEGATIVA) Assoleix aquest objectiu si, i només si, els altres TAMBÉ l’assoleixen (Interdependència de finalitats POSITIVA)

2. D’una estructura de l’activitat individualista o competitiva a una estructura de l’activitat cooperativa Estructura de l’activitat individualista Estructura de l’activitat competitiva Estructura de l’activitat cooperativa INTERACCIÓ PROFESSORAT-ALUMNAT TREBALL INDIVIDUAL INTERACCIÓ PROFESSORAT- ALUMNAT + INTERACCIÓ ALUMNE- ALUMNE TREBALL INDIVIDUAL TREBALL EN EQUIP ELEMENTS FONAMENTALS DE L’ESTRUCTURA

2. D’una estructura de l’activitat individualista o competitiva a una estructura de l’activitat cooperativa Què passa amb els alumnes amb més problemes per aprendre a la classe del… ? Professor/a A Estructura de l’activitat individualista Professor/a B Estructura de l’activitat competitiva Professor/a C Estructura de l’activitat cooperativa Els estudiants amb problemes per aprendre han de recórrer al professor de l’aula o al professor de suport. Potser poden comptar amb l’ajuda d’un company o companya… Els estudiants amb problemes per aprendre han de recórrer al professor de l’aula o al professor de suport. Difícilment poden comptar amb l’ajuda d’un company o companya… Els estudiants amb problemes per aprendre compten, a més, amb el suport dels seus companys i companyes de l’equip…

3. Les estructures de l’activitat (cooperatives), segons Spencer Kagan
Una estructura de l’activitat cooperativa correspon a una determinada forma d’organitzar les successives operacions que els alumnes han de seguir en el moment de dur a terme una determinada activitat o tasca, de manera que s’asseguri al màxim el que Spencer Kagan (1999) denomina la participació equitativa i la interacció simultània. Interacció simultània: Tots els alumnes i les alumnes d’un equip han de tenir l’oportunitat i l’”obligació” d’expressar el seu punt de vista, discutir i dialogar amb els altres fins a arribar a un acord. Participació equitativa: Tots els alumnes i les alumnes han de tenir l’oportunitat i l’“obligació” de participar equitativament en l’activitat.

4. Tipus d’estructures cooperatives de l’activitat
Per exemple: Estructura 1-2-4 Estructura de l’activitat cooperativa simple + Continguts d’una àrea determinada = Activitat d’aprenentatge Per exemple: Treball per Projectes Estructura de l’activitat cooperativa complexa (Tècnica cooperativa) + Continguts d’una àrea determinada = (Macro)activitat d’aprenentatge

5. Què entenem per aprenentatge cooperatiu
L’aprenentatge cooperatiu és utilitzar amb un a finalitat didàctica el treball en equips reduïts d’alumnes, tot utilitzant una estructura de l’activitat que… …asseguri al màxim la participació equitativa (per tal quer tots els membres de l’equip tinguin les mateixes oportunitats de participar)… …potenciï i aprofiti al màxim la interacció simultània entre ells… … amb la finalitat que tots els membres d’un equip aprenguin els continguts escolars, cadascú fins al màxim de les seves possibilitats, i aprenguin, a més, a treballar en equip.

Els membres d’un equip d’aprenentatge cooperatiu tenen una doble responsabilitat: aprendre ells el que el professorat els ensenya i contribuir a què ho aprenguin també els seus companys d’equip. I els equips d’aprenentatge cooperatiu tenen una doble finalitat: Aprendre els continguts escolars de les diferents àrees Aprendre a treballar en equip, com a un contingut escolar més. És a dir, cooperar per aprendre i aprendre a cooperar… Una cosa és que els alumnes i les alumnes facin, de tant en tant, algun “treball en equip” i una altra cosa molt diferent és tenir estructurada la classe de forma més o menys permanent, en “equips de treball” en els quals s'ajudin i s'animin mutuament a l'hora d'aprendre...

Com aconseguir que els alumnes col·laborin i cooperin En l’escolaritat obligatòria no sembla oportú fomentar la col·laboració i la cooperació entre els membres d’un equip a través de l’“estructura de la recompensa”: La qualificació de cada membre de l’equip depèn, per a “bé” i per a “mal”, de la qualificació obtinguda per la resta de l’equip. L’“aprenentatge cooperatiu” (i els valors que porta associats, com ara la solidaritat i el respecte per les diferències) és, també, un contingut (una competència) més que els escolars han d’aprendre. Han de treballar en equip, perquè han d’aprendre a treballar en equip de forma cooperativa, com han d’aprendre els altres continguts (les altres competències) escolars. Que la resta de membres d’un equip aprenguin o no aquest contingut, no ha de ser determinant a l’hora d’avaluar aquest contingut (aquesta competència) a un membre en particular d’aquest equip.

Exercici pràctic: “Parada de 3 minuts”
Distribuïu-vos en els mateixos equips d’abans. Durant tres minuts, aproximadament, penseu dues o tres qüestions que vulgueu plantejar (aspectes que no queden clars, dubtes que s’han generat, comentaris que vulgueu fer… Cada equip nombra un portaveu que plantejarà les qüestions que l’equip vol aportar. Un cop passats els tres minuts, el portaveu de cada equip, per torns, plantejarà una qüestió, i el ponent la respondrà. Si una pregunta o qüestió ja ha estat plantejada per un altre equip, no es torna a plantejar.

El Programa CA/AC: Àmbits d’intervenció per estructurar de forma cooperativa l’aprenentatge a l’aula
Programa CA/AC (“Cooperar per Aprendre / Aprendre a Cooperar”): Conjunt d’actuacions per ensenyar a aprendre en equip, que incideixen sobre tres àmbits d’intervenció complementaris: Àmbit d’intervenció A: Actuacions encaminades a cohesionar el grup classe, preparar-lo per treballar en equip, predisposar-lo per a la cooperació, convertir-lo, poc a poc, en una petita comunitat d’aprenentatge. Àmbit d’intervenció B: Actuacions encaminades a utilitzar el treball en equip per ensenyar i aprendre (treball en equip com a recurs) Àmbit d’intervenció C: Actuacions encaminades a ensenyar a treballar en equip (treball en equip com a contingut)

Continguts del Programa CA/AC
1. La cohesió del grup (Àmbit d’intervenció A) Dinàmiques de Grup, estratègies i activitats: Per fomentar el consens en la presa de decisions Per afavorir la relació entre els alumnes i el coneixement mutu Per facilitar la participació dels alumnes en la inclusió d’algun company amb discapacitat I afavorir el coneixement mutu Per demostrar la importància del treball en equip i demostrar la seva eficàcia Per preparar i sensibilitzar l’alumnat per treballar de forma cooperativa 2. El Treball en equip com a recurs per ensenyar: introduir i fomentar el treball en equip (Àmbit d’intervenció B) Estructures (de l’activitat) cooperatives simples Estructures (de l’activitat) cooperatives complexes (= Tècniques Cooperatives) 3. El treball en equip com a contingut a ensenyar: aprendre a treballar en equip (Àmbit d’intervenció C) Instruments didàctics per afavorir l’organització interna dels equips (Quadern de l’Equip i Plans de l’Equip)

A B C Introducció general El Programa CA/AC
Cohesió de grup Anar creant les condicions òptimes perquè el grup estigui cada vegada més disposat a treballar d’aquesta manera: Aprendre en equip i ajudar-se a aprendre B Treball en equip com a recurs per ensenyar Anar utilitzant, duna forma cada vegada més generalitzada, estructures cooperatives (simples i complexes): per aprendre junts i ajudar-se a aprendre cada vegada més C Treball en equip com a contingut a ensenyar Anar ensenyant als alumnes a treballar en equip per: Superar els problemes que van sorgint (autoregular el funcionament del seu equip) Organitzar-se cada vegada millor com a equip

Una qüestió prèvia: la formació dels equips
Per formar els equips de composició heterogènia, cal distribuir els estudiants del grup classe en tres sub-grups: Els més capaços de donar ajut… La resta dels estudiants del grup… Els més necessitats d’ajut…

Una qüestió prèvia: la formació dels equips
EQUIPS DE COMPOSICIÓ HETEROGÈNIA: Distribució més adequada a l’hora d’aprendre alguna cosa nova. EQUIPS DE COMPOSICIÓ HOMOGÈNIA: Distribució més adequada a l’hora de practicar quelcom ja après, al nivell amb què s’ha après, i per reforçar un determinat grupet d’alumnes alguns aprenentatges o introduir-ne de nous a un altre grupet.

Dels equips esporàdics als equips de base
Quan l’organització de la classe en equips d’aprenentatge heterogenis s’estabilitza, es denominen equips de base, i passen a ser l’agrupament bàsic de l’alumnat d’un grup classe. Els equips de base són: Heterogenis i estables (un mínim de 3 mesos, si és possible tot el curs) Això és compatible amb el fet que, esporàdicament, durant una sessió de classe (per exemple, per practicar una cosa ja apresa al nivell amb què s’ha après), poden treballar junts alumnes d’equips de base diferents que tenen un nivell de competència similar. Amb el temps, aquests equips de base es van organitzant cada vegada millor i es van consolidant com a equips, de manera que es converteixen en la distribució bàsica de l’alumnat i han d’arribar a ser el primer referent dels components d’un grup de classe.

1. Àmbit d’intervenció A: Cohesió del grup
Àmbit A Cohesió de Grup Es tracta d’una condició prèvia, necessària, però no suficient, per poder implementar l’aprenentatge cooperatiu en una aula: Anar creant les condicions òptimes per fer que el grup estigui cada vegada més disposat a treballar a classe d’aquesta manera: Aprendre en equip Ajudar-se a aprendre

On, quan i com treballar la cohesió de grup Activitats per demostrar la importància i l’eficàcia del treball en equip Dinàmiques de grup: que fomenten el coneixement mutu, per millorar les relacions entre els estudiants, per prendre decisions consensuades sobre aspectes que afecten a tot el grup classe, etc. Hores de tutoria L'Assemblea de la classe Salutació inicial, al matí; comiat, a la tarda Les celebracions grupals…

Dimensions d’anàlisi del grau de cohesió del grup SI FALLA… NECESSITEM… La participació de tots els alumnes i les alumnes del grup i la presa de decisions consensuada 1 Dinàmiques de grup per fomentar la participació, el debat i el consens en la presa de decisions… A El Grup Nominal, Les Dues Columnes, La Bola de Neu, Opinions Enfrontades

Dimensions d’anàlisi del grau de cohesió del grup SI FALLA… NECESSITEM… El coneixement mutu i les relacions positives i d’amistat entre l’alumnat 2 Dinàmiques de grup per afavorir la interrelació, el coneixement mutu i la distensió dintre del grup B La Pilota, Cadena de Noms, Dibuixar la Cara, Trencaclosques d’Endevinalles, Versos o Refranys, La Teranyina, La Silueta, L’Entrevista, La Maleta, El Blanc i la Diana, Les Pàgines Grogues, Ens Coneixem Bé, La Bústia, Qui és Qui.

Dimensions d’anàlisi del grau de cohesió del grup SI FALLA… NECESSITEM… El coneixement mutu i les relacions positives i d’amistat entre l’alumnat corrent i l’alumnat amb alguna discapacitat o d’origen cultural distint 3 Estratègies i dinàmiques per facilitar la participació de l’alumnat corrent en el procés d’inclu-sió d’algun company i potenciar el coneixement mutu C Xarxa de Suports entre Companys, Cercles d’Amics, Contractes de Col·laboració, Comissió de Suports

Dimensions d’anàlisi del grau de cohesió del grup SI FALLA… NECESSITEM… La disposició per al treball en equip i la consideració del treball en equip com a una cosa important en la societat actual i més eficaç que el treball individual. 4 Activitats i dinàmiques de grup per mostrar la importància de treballar en equip i demostrar la seva eficàcia D Treball en equip, sí o no?; Les meves Professions Preferides; L’Equip d’en Manel; La Terra Blava; El Joc de la NASA; M’he de decidir.

Dimensions d’anàlisi del grau de cohesió del grup SI FALLA… NECESSITEM… La disposició per a la solidaritat, l’ajuda mútua, el respecte per les diferències i la convivència. 5 Activitats i dinàmiques de grup per preparar i sensibilitzar l’alumnat per treballar de forma cooperativa. E Món de Colors; Cooperem quan….

2. Àmbit d’intervenció B: El treball en equip com a recurs
Quan el grup classe està mínimament cohesionat i disposat a treballar en equip ajudant-se els uns als altres, es tracta de: Anar fent servir, d’una forma cada vegada més generalitzada, estructures cooperatives (simples i complexes): per aprendre junts i per ajudar-se cada vegada més a aprendre ÀMBIT B Treball en equip com a recurs

D’una estructura de l’activitat individual a una estructura de l’activitat cooperativa CLASSE ESTRUCTURADA DE FORMA INDIVIDUALISTA Puntals de l’acció docent: Interacció professorat/alumnat Treball individual de l’alumnat Principals dificultats: És difícil assegurar la participació equitativa de tot l’alumnat És pràcticament inviable atendre la diversitat de l’alumnat

D’una estructura de l’activitat individual a una estructura de l’activitat cooperativa CLASSE ESTRUCTURADA DE FORMA COOPERATIVA (Equips heterogenis) Puntals de l’acció docent: Interacció profesorat/alumnat interacció alumne-alumne Treball individual de l’alumnat Treball en equip Possibles estructures a aplicar: 1-2-4 / El Número Avantatges: Amb la utilització d’unes estructures determinades (p.e.: i El Número) és més factible aconseguir una participació equitativa de tot l’alumnat. És més factible l’atenció a la diversitat Distribució més adequada per aprendre alguna cosa nova

D’una estructura de l’activitat individual a una estructura de l’activitat cooperativa CLASSE ESTRUCTURADA DE FORMA COOPERATIVA (Equips homogenis) Puntals de l’acció docent: Interacció profesorat/alumnat interacció alumne-alumne Treball individual de l’alumnat Treball en equip Possibles estructures a aplicar: 1-2-4 / Un per Tots Avantatges: Amb la utilització d’unes estructures determinades (p.e.: i El Número) és més factible aconseguir una participació equitativa de tot l’alumnat. És més factible l’atenció a la diversitat Distribució més adequada per practicar quelcom ja après, al nivell amb què s’ha après, o bé per aprofundir més, amb alguns alumnes, alguns continguts, o per reforçar-ne d’altres, amb altres alumnes

Unitat Didàctica organitzada de forma cooperativa Interacció espontània (sense una estructura determinada) Interacció induïda (a través d’una determinada estructura) Abans de la Unitat Didàctica Per conèixer les idees prèvies sobre el tema a estudiar Participació desigual Interacció irregular Participacióndesigual El Foli Giratori Participació equitativa Interacció simultània A l’inici de la Unitat Per comprovar la comprensió d‘una explicació 1-2-4 Participació equitativa Interacció simultània Durant la Unitat Per fer exercicis sobre el tema que s’està treballant Llapis al mig El Número Participació equitativa Interacció simultània Al final de la Unitat Per resumir les idees principals del tema El Joc de les Paraules Participació equitativa Interacció simultània

Les dues condicions fonamentals d’una estructura cooperativa Participació equitativa: Tots els estudiants han de participar activament en l’activitat. Ningú no pot fer-ho per un altre, ni s’ha de fer sempre el que un diu. Hi ha d’haver l’aportació responsable de cadascú, la qual –és clar- pot ser matisada, ampliada, modificada... Pels altres membres de l’equip. Interacció simultània: Dintre de l’equip, els estudiants s’han d’animar, ajudar-se, donar-se suport, corregir-se... mútuament, tant pel que fa a les produccions acadèmiques com pel que fa al seu comportament i a la seva actitud. Per saber si una estructura és cooperativa s’ha de poder respondre afirmativament aquestes dues preguntes: a)Tots els membres participen activament i amb responsabilitat en l’activitat? b) Interactuen entre ells, es corregeixen, s’ajuden, s’animen, es recolzen...? Si no, ens trobem davant d’una estructura pseudo-cooperativa...

3. Àmbit d’intervenció C: El treball en equip com a contingut
ÀMBIT C Treball en equip com a contingut Quan se constata que treballar en equip és més difícil del que semblava i que els alumnes no saben treballar en equip, es tracta de: Anar ensenyant els alumnes a treballar en equip per: Superar els problemes que van sorgint (autoregular el funcionament del seu equip) Organitzar-se cada vegada millor com a equip

Ensenyar a treballar en equip, entre altres coses, equival a ensenyar als alumnes a: Tenir consciència d’equip i de comunitat A Autoregular el funcionament del seu propi equip B

Ensenyar a treballar en equip, entre altres coses, equival a ensenyar als alumnes a: Tenir consciència d’equip i de comunitat A Tenir molt clars els objectius de l’equip, com una cosa que els uneixi, per assolir-los junts: Progressar en l’aprenentatge i ajudar-se els uns als altres a fer-ho. Dur a terme projectes comuns, tot el grup classe, amb l’aportació de cada un dels equips. Celebrar junts –en l’equip i en el grup- els èxits assolits

Ensenyar a treballar en equip, entre altres coses, equival a ensenyar als alumnes a: Tenir consciència d’equip i de comunitat A Un equip està mínimament organitzat quan tots els seus membres tenen clars els objectius que persegueixen i s’esforcen per assolir-los (interdependència positiva de finalitats)

Ensenyar a treballar en equip, entre altres coses, equival a ensenyar als alumnes a: Autoregular el funcionament del su propi equip. B Davant d’un problema... Es determina una norma... I algú s’encarrega de... Quan treballen en equip criden molt i hi ha molt soroll a l’aula Parlarem en veu baixa per no molestar. Controlar el to de veu. Algú imposa el seu punt de vista i els altres gaire-bé no poden opinar... Escoltarem el punt de vista de tots. Moderar l’activitat: Controlar que les “estructures” s’apliquin bé. El material comú generalment està desordenat Respectarem el material de l’equip. Tenir cura del material de l’equip. Hi ha algú de l’equip que té més problemes a l’hora de participar... Ens ajudarem a l’hora de participar. Ajudar a algú que ho necessiti.

Ensenyar a treballar en equip, entre altres coses, equival a ensenyar als alumnes a: Autoregular el funcionament del seu propi equip. B Un equip està mínimament organitzat quan cada un dels seus membres té una funció a fer per al bé de l’equip (interdependència positiva de rols) Càrrec Tasques i responsabilitats Coordinador/a Modera les activitats: controla que se segueixin els passos de l’estructura utilitzada Secretari/a Controla el to de veu Ajudant Ajuda a qui ho necessiti Responsable del material Té cura del material de l’equip

Recursos per ensenyar a treballar en equip Els Plans de l’Equip: A través d’ells –planificant el que volen aconseguir com a equip en un període de temps determinat, i revisant-ho periòdicament- els equips es van autoregulant, funcionen cada vegada millor com a equip i els seus membres, per tant, van aprenent a treballar en equip. El Quadern de l’Equip: En ell els equips hi fan constar els seus “trets d’identitat” i el seu “historial” com a equip (nom, components, normes, càrrecs i funcions, Plans de l’Equip, “diari de sessions”, revisions periòdiques…

Projecte PAC: Programa didàctic inclusiu per a atendre a l’aula l’alumnat amb necessitats educatives diverses. Una investigació avaluativa. Ministeri de.

Presentaciones similares

Presentación del tema: "Projecte PAC: Programa didàctic inclusiu per a atendre a l’aula l’alumnat amb necessitats educatives diverses. Una investigació avaluativa. Ministeri de."— Transcripción de la presentación:

Presentaciones similares

Sobre el proyecto

Feedback

Iniciar la sesión

Autorizarse a través de una red social:

Projecte PAC: Programa didàctic inclusiu per a atendre a l’aula l’alumnat amb necessitats educatives diverses. Una investigació avaluativa. Ministeri de.

Presentaciones similares

Presentación del tema: "Projecte PAC: Programa didàctic inclusiu per a atendre a l’aula l’alumnat amb necessitats educatives diverses. Una investigació avaluativa. Ministeri de."— Transcripción de la presentación:

Presentaciones similares

Sobre el proyecto

Feedback