LA PISSARRA DIGITAL: L’ús a l’aula

Presentación del tema: "LA PISSARRA DIGITAL: L’ús a l’aula"— Transcripción de la presentación:

1 LA PISSARRA DIGITAL: L’ús a l’aula
Escola Pia de Caldes de Montbui Avda. Fontcuberta, CALDES DE MONTBUI Director: Gregori Martínez Persona de contacte: Ascensi Laglera - Tutora de centre: Noemí Santiveri - Professorat: uns 8 - Primer seminari: 2-2 Ascensi Laglera Carme Plans Marta Casabayó Montserrat cortada Núria Ferrer Carme Gibert Maite Álvarez Jordi Ballús 2 videoprojectors, un a l'edifici de Primària i un altre a l'edifici de Secundària Eduard Mallol + Claustre CEIP Guerau de Liost Edu (coordinador d'Informàtica) + 6 professors CEIP Guerau de Liost, C/ de la Riera 4 Les Franqueses del Vallès. (a prop de Granollers) 0, rebran un  Isabel Marcos i Hidalgo Lluïsa Garcia Anna Domènech CEIP Jaume Balmes de Sant Feliu de Codines

2 Guió de la xerrada La Investigació Sessió Formativa: Reflexions
Presentació Aspectes Tècnics Principis Pedagògics Propostes Didàctiques Recursos curriculars Reflexions

3 La Investigació Duta a terme pel Grup de Recerca de Didàctica i Multimèdia (DiM) de la UAB, amb el suport del DURSI de la Generalitat de Catalunya. Entre Gener i Maig del 2005 i hi participaran uns 200 professors de tots els nivells educatius. La formació del professorat consistirà en 3 seminaris, que s'impartiran en 10 centres de Catalunya que actuaran com a "centres pilot" de la recerca. LA PISSARRA DIGITAL A L'AULA DE CLASSE. Expedient 2004ARIE Convocatòria d'Ajuts per a donar suport al desenvolupament de projectes de recerca i innovació en matèria educativa i d'ensenyament formal i no formal (ARIE). Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca AGAUR - DURSI - Generalitat de Catalunya La recerca es desenvoluparà entre gener i maig del 2005 i hi participaran uns 200 professors de tots els nivells educatius. La formació del professorat consistirà en 3 seminaris, que s'impartiran en 10 centres de Catalunya que actuaran com a "centres pilot" de la recerca.

4 La Investigació El professors que participin a la recerca s'hauran de comprometre a assistir als 3 seminaris (un de formació i 2 de seguiment/orientació del seu ús didàctic) en algun dels "centres pilot" i faran un mínim de 6 classes amb suport PD al llarg del curs. En els seminaris de seguiment lliuraran dos breus qüestionaris explicatius del seu ús de la PD. Cada centre pilot tindrà assignat un "tutor de centre" que s'encarregarà d'organitzar els seminaris i assessorarà els seus professors. Col.laboració del professorat en l'elaboració d'unes Enciclopèdies Virtuals en català. El professors que participin a la recerca cal que tinguin alguna PD en el seu centre, s'hauran de comprometre a assistir als 3 seminaris (un de formació i 2 de seguiment/orientació del seu ús didàctic) en algun dels "centres pilot" i faran un mínim de 6 classes amb suport PD al llarg del curs. En els seminaris de seguiment lliuraran dos breus qüestionaris explicatius del seu ús de la PD. Els "centres pilot", on s'impartiran els seminaris, seran centres en els que hi haurà un fort compromís del seu professorat (mínim 10 persones) en experimentar la PD. Cada centre pilot tindrà assignat un "tutor de centre" que s'encarregarà d'organitzar els seminaris i assessorarà els seus professors. Esperem també la col.laboració del professorat en l'elaboració d'unes Enciclopèdies Virtuals en català. Es tractarà de que quan trobin alguna web d'alt interès la referenciïn en un formulari on-line que anirà farcint una base de dades gratuïta de "bons recursos en català"

5 Objectius Impulsar la innovació pedagògica
Avaluar el seu potencial de renovació de les metodologies didàctiques. Avaluar les millores que pot promoure en els aprenentatges dels estudiants Definir els coneixements didàctics-tecnològics que necessita tot professor. Identificar possibles problemàtiques. Identificar bons models d'utilització. Fer 2/5 vídeos de curta durada. Crear 80 enciclopèdies virtuals OO.- Impulsar la INNOVACIÓ PEDAGÒGICA en tots els nivells educatius mitjançant un progressiu canvi metodològic de TOT el professorat induït a partir de l'aprofitament dels avantatges que proporciona la PISSARRA DIGITAL. En la recerca hi participaran 200 professors de tots els nivells educatius que experimentaran l'ús de la PD en el marc d'una metodologia de RECERCA-ACCIÓ. O1.- AVALUAR EL SEU POTENCIAL DE RENOVACIÓ DE LES METODOLOGIES didàctiques habituals del professorat cap a plantejaments centrats en l'alumne, socioconstructivistes i multiculturals, tractament sistemàtic de la diversitat, etc. L'ú de les PD indueix una progressiva renovació dels mètodes docents? O2.- Avaluar les millores que pot promoure en els aprenentatges dels estudiants (motivació, comprensió, treball col.laboratiu, expressió, aplicació...). Amb l'ús de les PD es pot assolir una millora significativa en els aprenentatges dels estudiants? Com? Amb l'ús de la PD i bones metodologies docents, s'assoleix una reducció significativa del fracàs escolar? O3.- Identificar altres avantatges de tot tipus que pot comportar l'ús de la pissarra digital en els processos d'ensenyament i aprenentatge. Quins són els punts forts d'aquest sistema tecnològic-didàctic què és la PD? O4.- Identificar les circumstàncies (infrastructures, formació, organització, recursos...) que s'han de donar per tal que les pissarres digitals siguin ben acceptades per TOT el professorat i facilitin la renovació de les metodologies docents i la millora dels aprenentatges dels estudiants. En quina mesura les pissarres digitals són ben acceptades per TOT el professorat? TOTS els professors (que poden disposar de PD a les classes) les troben útils i les utilitzen? En quines circumstàncies? En quines circumstàncies les PD indueixen una progressiva renovació dels mètodes docents? O5.- Definir els coneixements didàctics-tecnològics que necessita tot professor usuari de la pissarra digital (i dissenyar un PLA DE FORMACIÓ adequat). Quina formació tècnico-didàctica cal al professorat per aprofitar les possibilitats didàctiques de la PD? O6.- Identificar possibles problemàtiques derivades de la implantació d'aquest sistema i les solucions més adequades. Quins són els punts febles d'aquest sistema tecnològic-didàctic què és la PD? O7.- Identificar BONS MODELS D'UTILITZACIÓ de la pissarra digital al aula de classe que siguin fàcilment transferibles.Hi ha bones pràctiques en l'ús de la PD que puguin ser fàcilment transferibles a altres centres? 07bis.- Fer 2/5 VIDEOS de curta durada per a difondre els millors models d'utilització de la PD. O8.- Promoure l'aprofitament didàctic de les pàgines web d'interès educatiu en català existents a Internet i la COMPARTICIÓ DE RECURSOS didàctics que elaboren els professors, mitjançant la creació de 80 ENCICLOPÈDIES VIRTUALS, una per cada assignatura i curs de Primària i Secundària, elaborades a partir de pàgines web d'interès educatiu d'Internet i dels apunts i materials didàctics que vulgui aportar el professorat de tot Catalunya.

6 Desenvolupament Seminari inicial de formació tècnica i DIDÀCTICA en l’ús de la PD 2 seminaris de seguiment (on es recollirà informació dels professors). Un la primera setmana d’abril i l’altre la darrera de maig Un investigador farà a cada centre aquests seminaris: serà el seu "tutor de centre"

7 Documents Una enquesta sobre la formació inicial de cada professor
2 INFORMES GLOBALS 2 FULLS DE RELAT Observació directa a les aules Valoració final o entrevistes als professors i alguns estudiants.

8 La Pissarra Digital Pissarra Blanca Ordinador Videoprojector
La pissarra digitall (digital whiteboard, pissarra electrònica, kit d'Internet a l'aula) és un sistema tecnològic que consisteix bàsicament en un ordinador multimèdia connectat a Internet i un videoprojector que projecta a gran format sobre una pantalla o paret el que visualiza el monitor de l'ordinador. Videoprojector

9 La PD Sistema tecnològic que consisteix en un ordinador multimèdia connectat a Internet i un videoprojector que projecta a gran tamany sobre una pantalla o paret allò que es veu al monitor de l'ordinador. Tenir una PD a l'aula de classe es disposar d'un "LLIBRE" MULTIMÈDIA QUE HO TÉ (quasi) TOT i d'un SISTEMA DE PROJECCIÓ/COMUNICACIÓ que permet que TOTA LA CLASSE pugui veure el seu contingut (o altres materials que professors i alumnes preparin). La seva funcionalitat consisteix a projectar sobre una pantalla situada en un lloc rellevant de l'aula qualsevol mena d'informació procedent de l'ordinador, d'Internet o de qualsevol altre dispositiu analògic o digital connectat al sistema: antena de televisió, videoprojector, càmera de vídeo, etc. A les aules de classe amb pissarra digital, professors i alumnes tenen permanentment a la seva disposició la posibilitat de visualitzar i comentar de manera col·lectiva tota la informació que poden proporcionar Internet o la televisió i qualsevol altra informació de que disposin en qualsevol format: presentacions multimèdia i documents digitalitzats en disc (apunts, treballs de classe...) , vídeos, documents en paper (que poden capturar amb una simple webcam), etc. Aquesta disponibilitat de qualsevol tipus d'informació i la seva visualització conjunta a l'aula facilita el desenvolupament de treballs cooperatius per part de grups d'estudiants i la presentació pública a tota la classe. Els elements bàsics que constitueixen una pissarra digital són: - Un ordinador multimèdia (no cal que sigui un ordinador d'última generació), amb DVD, altaveus i micròfon. Un teclat i ratolí inalàmbrics poden facilitar la participació dels estudiants des del seu pupitre (encara que són més cars, els sistemes inalàmbrics bluetooth ofereixen millors prestacions que els sistemes d'infrarojos). - Una connexió de l'ordinador a Internet d'alta velocitat (ADSL, cable). - Un videoprojector (canó electrònic de projecció, mínim lúmens i resolució XVGA 1024x768), situat preferentment al sostre, i accionat amb un comandament a distància "amb pocs botons i d'ús senzill". Com que es disposarà d'un interruptor d'alimentació a la paret n'hi hauria prou amb: botó en repòs (Stand by); encén o apaga el llum (l'element més feble i car del sistema) botons +/- d'enfocament botó de commutació entre entrada d'imatges de l'ordinador o entrada d'imatges del vídeo (alguns equips no ho necessiten perquè tenen detecció automàtica d'entrada) - Una pissarra blanca o pantalla (que pot ser simplement una paret blanca). És preferible la pissarra blanca, perquè permet realitzar anotacions sobre les imatges i textos que s'estan projectant. Sovint s'integren altres elements que augmenten la seva funcionalitat, per exemple: - Una petita webcam, que permetrà realitzar videoconferències eventuals i també per projectar directament o digitalitzar fotografies, objectes o petites seqüències (pot substituir el retroprojector i l'opascopi). - Una impressora d'injecció de tinta en color. - Un escàner de sobretaula. - Un sistema d' amplificació del soamb altaveus de potència. - Una connexión de l'ordinador a una antena de televisió convencional, cable o satèlit. - Un magnetoscopi senzill, que permetrà la utilització didàctica de vídeos i gravacions de programes de televisió. El sistema complet costa uns euros/aula, però el seu enorme poder inductor i catalitzador de canvis positius en les actuacions i les actituds dels professors i els estudiants (segons apunten els primers resultats de l'estudi), justifica la inversió.

10 Tecnologia a l'escola Pissarra digital a les aules de classe
Juntament amb les aules d’informàtica i els ordinadors-Internet a totes les dependències (gestió, departaments despatxos...) Pissarra digital a les aules de classe Intranet de centre (webs de centre i docents, fòrums, carpetes compartides, …) Sales multiús (estudi autònom, classe, seminari...) amb diversos ordinadors i accessos a Internet. A més a més del creixent parc d’ordinadors domèstics connectats a Internet Si la nova societat de la Tecnologia de la Informació i la Comunicació (TIC) ens està traslladant cap a un nou "paradigma de l'ensenyament", entenem que la pissarra digital a l'aula de classe constitueix un dels seus principals instruments, i conjuntament amb les intranets de centre i les sales multiús, proporciona la base tecnològica sobre la que se sustenta anomenada la "escola del futur" < I tot això encara es veu reforçat quan els estudiants poden accedir a Internet des de casa (actualment un 30% de les famílies espanyoles) o es disposa d'una Intranet de centre on professors i estudiants disposen d'una carpeta personalitzada en què emmagatzemar els seus apunts i treballs (en Word, Power Point, etc.), ja que en qualsevol moment es podran presentar i utilitzar en classe aquests materials (encara que siguin "voluminosos" (per contenir moltes imatges o vídeos) sense que calgui connectar-se a Internet.

11 Funcionalitats Obre una finestra al món permet compartir i comentar tot tipus de materials i treballs realitzats per professors i estudiants. Actua com a germen d'innovació: indueix una renovació dels processos d'ensenyament i aprenentatge, incrementa la motivació dels estudiants, revitalitza l'autoestima professional del professorat. Facilita aconseguir aprenentatges més significatius i acords amb la societat actual. La pissarra digital a l'aula de classe obre una finestra al món i actua com germen d'innovació i cooperació ja que possibilita accedir a la immensa base de coneixement d'Internet, compartir i comentar tota mena de materials i treballs seleccionats o realitzats pels professors i els estudiants, i comunicar-se i interactuar en temps real (xat, videoconferència) des de classe amb altres persones i grups llunyans. A tot això cal afegir que la pissarra digital resulta molt fàcil d'utilitzar: de seguida s'aprèn tot el necessari per començar. Qui no sap navegar avui dia? Qui no vol aprendre a navegar avui dia? Qui no aprèn a navegar en menys d'una hora? El professorat es familiaritza ràpidament amb el sistema, i encara que a vegades haurà de realitzar esforços complementaris (recerca de webs interessants, elaboració d'esquemes i apunts...), en general la seva ocupació no suposarà una major dedicació. D'altra banda, estem davant una "tecnologia neta" i que no dóna problemes. Si cal es pot prescindir puntualment d'ella, de manera que si un dia no va l'ordinador o Internet dóna problemes, el professor simplement desenvoluparà la classe sense la pissarra digital, com feia abans. Enfront d'aquest sistema tecnològic tan senzill i segur, anar a l'aula informàtica resulta molt més complicat i estressant per als professors sense grans coneixements informàtics, ja que allà solen donar-se múltiples incidències: ordinadors que no van, virus, programes que deixen de funcionar, problemes de configuració, algun cable que s'afluixa, les bromes d'algun alumne "que sap molta informàtica"…. Sembla que la seva disponibilitat en les aules de classe, conjuntament amb unes senzilles orientacions inicials al professorat (una formació didàctica i tecnològica inicial d'unes 3/5 hores i primera guia de pàgines web d'interès per a la seva assignatura resulten indispensables), dóna lloc a una progressiva renovació dels processos d'ensenyament i aprenentatge que se'n va estenent a TOT el professorat, indueix una notable renovació de les metodologies docents i dels processos d'ensenyament i aprenentatge, incrementa la motivació dels estudiants, revitalitza l'autoestima professional dels professors i facilita la consecució d'aprenentatges més significatius i en concordància amb la societat actual.

12 Classes més vistoses i audiovisuals.
Font inexhaurible d' informació multimèdia i interactiva disponible de forma immediata a l'aula. Més recursos a disposició del professorat per a renovar metodologies i tractar la diversitat. Classes més vistoses i audiovisuals. Els estudiants estan més atents, motivats i interessats: segueixen millor les explicacions i comprenen millor els continguts. Integra l' ús de les TIC a les activitats de l'aula: cercar informació, realitzar i presentar treballs... És fàcil de fer servir, no dóna problemes, engresca, augmenta l'autoestima professional La màgia de la pissarra electrònica està que tot el professorat s'hi entusiasma , i progressivament va descobrint els seus múltiples possibilitats al temps que assaja noves metodologies docents; per això, amb més o menys intensitat, SEMPRE se'n va produint una renovació dels processos d'ensenyament i aprenentatge. Vegem quines són les raons del seu èxit: - La pissarra digital resulta molt fàcil d'utilitzar. De seguida s'aprèn tot el necessari per començar. Qui no sap navegar avui dia? Qui no vol aprendre a navegar avui dia? Qui no aprèn a navegar en menys d'una hora? El professorat es familiaritza ràpidament amb el sistema i, tot i que de vegades haurà de realitzar esforços complementaris (cercar webs interessants, fer esquemes i apunts...), en general utilitzar la pissarra digital no els suposarà una major dedicació. - Suposa una font inexhaurible d'informació multimèdia i interactiva disponible de manera immediata a l'aula que permet aprofitar didàcticament molts materials realitzats per professors, alumnes i persones alienes al món educatiu. La pissarra digital a l'aula de classe obre una finestra al món i actúa como germen de innovación i cooperación ya que posibilita acceder a la inmensa base de conocimiento de Internet, compartir y comentar todo tipo de materiales y trabajos seleccionados o realizados por Els profesores y Els estudiants. - L'accés a la informació es realitza de manera immediata. No cal dedicar molt temps a preparar materials, n'hi ha prou amb conèixer la seva existència a Internet. I quan es consulten abans de la classe, la seva revisió sol resultar gratificant i enriquidora. - És una tecnologia neta i que no dóna problemes. Si cal es pot prescindir puntualment d'ella, de manera que si un dia no va el sistema o Internet dóna problemes, simplement es desenvolupa la classe sense la pissarra electrònica, com feia abans. Davant aquest sistema tecnològic tan senzill i segur, anar a l'aula informàtica resulta molt més complicat i estressant per als professors sense grans coneixements informàtics, ja que allà solen succeir múltiples incidències: ordinadorts que no van, virus, programes que deixan de funcionar, problemes de configuració, algun cable que s'afluixa, les bromes d'algun alumne "que sap molta informàtica"…. - Posibilita l' ús col·lectiu a classe dels canals telemàtics de comunicació (correu electrònic, xat, videoconferència...), amb els quals es poden establir comunicacions amb altres estudiants, especialistes, centres... de tot el món. - Possibilita que les classes puguin ser més dinèmiques, vistoses i audiovisuals, facilitant als estudiants el seguiment de les explicacions del professorat. - Els alumnes estan més atents, motivats i interessats per les assignatures. Fins i tot en aquells entorns en els quals resulta difícil mantenir la disciplina i l'ambient de treball en classe es constata un menor conflictivitat. Els estudiants se senten més com a casa quan estan davant el món audiovisual del televisor, concentrats amb els seus videojocs o navegant lúdicament per Internet. Els temes que es tracten en classe s'aproximen més a les seves experiències prèvies. Els resulta més fàcil relacionar el nou amb el que ja saben. Poden realitzar uns aprenentatges més significatius. - Els alumnes tenen un paper més actiu en les activitats de classe, participen més, tenen més autonomia i disposen de més oportunitats per al desenvolupament de competències tan importants a la societat actual com cercar i seleccionar informació, realitzar treballs multimèdia i presentar-los públicament als companys... - Resulta més senzill aprofitar les aportacions que poden fer els estudiants des de la seva diversitat. Els seus punts de vista, sabers i cultura, a partir de les seves exposicions públiques amb el suport de la pissarra digital (que pot proporcionar imatges, música, esquemes...) poden compartir-se fàcilment amb tot el grup. - Els estudiants poden veure en classe materials que estan a la xarxa i que després podran revisar detalladament a casa. - El professorat augmenta la seva autoestima professional: està utilitzant eficaçment les tecnologies avançades, ha millorat el que fer docent, millora la formació de l'alumnat... Explora a Internet i investiga en la classe. Amb el temps va descobrint noves possibilitats metodològiques i molts nous recursos aplicables (sobretot a Internet) per al tractament de la diversitat. - Contínuament van aprenent coses noves, a partir de les visites per les pàgines web i també dels comentaris que es fan en classe. Resulta gratificant i divertit. Es va acabar la monotonia per als estudiants i també per a alguns professors. - Es relaciona el món de fora de l'aula amb el món de l'aula a través de les informacions que aporta Internet sobre la premsa, els programes de televisió... - Facilita el tractament de la diversitatperquè permet la presentació d'una gran varietat de recursos. Les possibilitats de la pissarra electrònica per innovar, motivar als estudiants, promoure aprenentatges més significatius, atendre adequadament la diversitat de l'alumnat..., són immenses. En alguns casos, el professorat haurà de realitzar esforços complementaris importants (elaboració de transparències, apunts, materials didàctics interactius), però en general la seva ocupació no suposarà una major dedicació. A un toc de ratolí, tenim la biblioteca universal d'Internet al nostre abast en classe. No us sembla un somni fet realitat?

13 La Ubicació L'aula de la pissarra digital.
La pissarra digital a l'aula del professor La pissarra digital a l’aula informàtica. La pissarra digital mòbil. Molts són els avantatges que proporciona la pissarra digital a l'aula de classe però, a més del seu cost d'adquisició i del manteniment (les làmpades es fonen amb l'ús i són molt cares), la utilizació de la pissarra digital per part dels profesors i els estudiants suposa algunes exigències: - Sobretot, el centre ha de comptar amb unes infraestructures adequades. L'ús de la pissarra digital per part del professorat ha de resultar càmode: si pot ser, les pissarres digitals estaran fixes a les classes o situades en aules específiques que els professors podran reservar quan convingui. - Todo el professorat ha de rebre una formació didàctica i tecnològica inicial (en poden ser prou 2 o 3 hores). Aquesta formació ha d'assegurar a cada docent: les habilitats necessaries per a l'ús de l'equip, el coneixement d'alguns models d'utilització i el coneixement d'alguns materials multimèdia de suport per a la seva assignatura. - Suport decidit de la direcció a la implementació d'aquest sistema didàctico-tecnològic al centre. - Voluntat de canvi i millora de la pràctica docent per part del professorat, que de vegades haurà d'invertir temps a cercar recursos i construir nous materials didàctics. D'altra banda, la pissarra digital també suposa algunes problemàtiques que cal considerar per a reduir-ne l'impacte: PROBLEMÀTIQUESLa pissarra digital: - Videoprojector: cal preveure una bona lluminositat (segons la il·luminació de l'aula) i ressolució suficient (segons les prestacions de l'ordinador). - Problemes logístics (si no hi ha una bona instal·lació fixa amb videoprojector al sostre o pantalla retroprojectada): cables, ombra a la pantalla Cost, especialment del videoprojector. - Manteniment: les làmpades es fonen amb l'ús i són molt cares. D'aquí a uns quants anys, totes les aules de tots els centres docents tindran una pissarra digital al costat de la pissarra convencional. Però el procés serà llarg i la història sempre començarà igual: un dia arribarà al centre la primera pissarra digital i caldrà decidir on la posem? Vegem algunes opcions: OPCIÓ-1: L'aula de la pissarra digital. Quan arriba a un centre el primer kit de pissarra digital, generalment (si es disposa de l'espai) la millor opció serà instal·lar-lo en un aula específica multiús, que utilitzaran tots els professors que ho desitgin com un aula de recursos on portaran els alumnes quan vulguin utilitzar aquest recurs a les seves classes. La disponibilitat de l'aula de la pissarra digital es gestionarà mitjançant un quadre horari on els professors aniran apuntant les seves peticions; això simplement exigirà dur a terme una planificació i coordinació periòdica entre el professorat interessat en aquest recurs. OPCIÓ-2: La pissarra digital a l'aula del professor innovador afortunat. Quan no es disposi d'un aula lliure per ubicar-hi la pissarra digital, la pissarra s'instal·larà a la classe d'un professor o curs que prevegi utilitzar intensivament el sistema i a més es comprometi a permutar l'aula quan un altre professor puntualment sol·liciti utilitzar la pissarra. Quan es disposi de més d'un videoprojector, les dotacions posteriors de pissarres digitals s'instal·laran també en aules de classe utilitzades per professors que es comprometin a fer un ús intensiu d'aquest recurs. També s'instal·larà una pissarra digital en una de les aules d'informàtica del centre. OPCIÓ-3: La pissarra digital a l’aula informàtica. Sens dubte, disposar d'una pissarra digital en una de les aules d'nformàtica resulta imprescindible per a un centre docent d'avui dia. No hi ha millor manera d'ensenyar a utilitzar un programa informàtic als alumnes que mostrant-los el que han de fer projectant davant seu la demostració del professor. Per això, entenem que també han fet una bona opció els centres que han ubicat la seva primera pissarra digital a l'aula d'informàtica. No obstant això, quan una de les aules d'informàtica ja disposa de pissarra digital, el que procedeix és col·locar una segona pissarra digital en un aula específica (opcions 1 i 2). OPCIÓ-4: La pissarra digital mòbil. Encara que s'aconsella realitzar instal·lacions fixes a les aules, com que el procés de dotació de pissarres digitals a les aules es va fent lentament i les demandes dels professors per utilitzar aquestes infrastructures són grans, en alguns casos s'ha optat per ubicar els elements bàsics del sistema (ordinador, canó de projecció, etc.) en "armaris mòbils" que es poden desplaçar entre aules veïnes. En altres casos simplement es té a consergeria un videoprojector i un ordinador portàtils que el professorat ha de recollir abans de la classe i ha de tornar més tard. No obstant això, aquesta no és una bona opció per múltiples raons: la fragilitat d'alguns dels materials (especialment el canó de projecció), la problemàtica que suposa desenrotllar/connectar i desconnectar/enrotllar els cables d'alimentació, de connexió a Internet...), la incomoditat que suposa per al professor haver de reclamar al conserge o anar a buscar personalment aquesta infrastructura...

14 Principis Pedagògics El "model d'ensenyament i aprenentatge MIE-CAIT", de perfil socio-constructivista, que en el marc d'un ensenyament centrat en els aprenentatges dels estudiants, promou la interacció, la col.laboració i el desenvolupament de l'autonomia dels alumnes a partir de la labor orientadora, motivadora, contextualizadora i en definitiva mediadora del professor. L'eficàcia dels mitjans, per poderosos que siguin, sempre depèn de la manera en què s'utilitzin. A partir de la consideració del docent como a mediador-facilitador dels aprenentatges dels estudiants, si amb L' ús de la pissarra digital pretenems desenvolupar un ensenyament el més contextualizat i individualitzat possible, centrat en l'activitat col·laborativa dels alumnes, promovent la seva interacció amb múltiples activitats i recursos per a que desenvolupin la seva autonomia a l'aprenentatge i construeixin coneixements significatius... sugerim l'aplicació del model MIE-CAIT. El model d'ensenyament / aprenentatge MIE-CAIT, es basa en la metodologia CAIT (Patiño, Beltrán i Pérez, 2003) que difon la Fundació Encuentro a través del Foro Pedagógico de Internet < (vegeu l'annex-3). En aquest marc i des d'una perspectiva socio-constructivista, entenem l'aprenentatge com la construcció de significats personal i a l'hora compartida (el coneixement només existeix al cap que el construeix) on els alumnes aprenen no només per a adquirir informació sinó per a desenvolupar habilitats que els prmetin seleccionar-la, organizar-la i interpretar-la establint connexions significatives amb els seus sabers anteriors. L'objetiu és la elaboració de coneixements per a potenciar el desenvolupament personal i que permetin comprendre i transformar la realitat. A partir d'aquestes consideracions, les 7 característiques fonamentals del model d'ensenyament / aprenentatge que promovem, i que es condensen a les sigles MIE-CAIT, són els següents: el paper mediador del profesor, la individualització de l'ensenyament per a l'atenció a la diversitat, el seguiment i avaluació de l'actividad dels estudiants, la perspectiva constructivista de l'aprenentatge, la progressiva autorregulació dels aprenentatges pels estudiants, la interacción amb l'entorn i el treball col·laboratiu, l'aprofitament dels suports tecnològics. El paper mediador del professorat. L'activitat del docent sempre s'ha centrat aldesenvolupament personal dels estudiants i a aconseguir els aprenentagtes previstos en el currículum, però alhora, en la societat de la informació, el professorat ja no és el gran depositari dels coneixements rellevants de la materia. Les biblioteques primer, els llibres de text i de butxacao després, els mitjans de comunicació social (televisió, premsa…), els videojocs i ara Internet, apropen la informació als estudiants i els ofereixen múltiples vision i perspectives. Els cibernautes tenen al seu abast una quantitat ingent d'informació. En conseqüèncis, el professor deixa de ser el principal transmissor d'informació als alumnes i es converteix en mediador intermediari entre la cultura i els estudiants. Un gestor de coneixements que orienta els aprenentatges (tant a nivell general del grup classe como a nivell individual de cada estudiant) a partir de la prescripció (i de vegades també la creació) de recursos educatius i activitats d' aprenentatge (presencials i en les xarxes virtuales), orienta l'accés dels estudiants als canals informatius i comunicatius del ciberespai, guia en la selecció i estructuració de la informació disponible, fa una avaluació formativa i assessora, gestiona dinàmiques de grups i motiva... i per descomptat ha de tenir una autoritat reconeguda pels estudiants i crear un clima de confiança i diàleg. La pissarra digital, inmens magatzem de coneixements i potent canal per a compartir informació, analitzar-la i valorar-la en grup, facilita bona part d'aquestes tasques de mediació. La individualització de l'ensenyament per a l'atenció a la diversitat. amb els nous recursos per a l'ensenyament i l'aprenentatge que ens proporcionen les TIC i especialment Internet, es tendex a una pedagogia més diferenciada, a un ensenyament més individualitzat que pugui donar resposta a la creixent hetereogeneitat de nivells dels estudiants que arriben als centres i, en els estudis profesionalitzadors, a les variades demandes formatives de la societat de la informació. Així, i d'acord amb els plantejaments constructivistes i de l'aprenentatge significatiu, els estudiants ara poden realitzar els seus nous aprenentatges partint dels seus interessos i coneixements previos, doncs tenen aln seu abast molts materials formatius i informatius on escollir i la possibilitat de sol·licitar a qualsevol moment l'assessorament dels professors i dels companys. A més a més de la diversificació dels materials didàctics d'acord amb les característiques de l'alumnat (estils d'aprenentatge, sabers previs, ritmes de treball, interessos i necessitats), on la pissarra digital serà un eficaç instrument per apropar als estudiants a l'aula una multivarietat de recursos educatius, tambén cal diversificar: - Els espais, per això cal disposar d'àmbits favorables a l'estudi dins i fora del centre (aprofitant tambén el ciberespai) - El temps, en funció del tipus de treball i dels ritmes d'aprenentatge - Els objectius formatiu, segons les capacitats, fites i interessos que s'observin en els alumnes, encara que sense abandonar les metes fonamentals de cada assignatura. - Les activitats, adaptant-les a les característiques inicials i al progrés dels estudiants El seguiment i avaluació de la'activitat dels estudiants. Va resultant habitual, i en qualsevol cas és desitjable, la realització d'una avaluació inicial als alumnes per a determinar el seu "nivell d'entrada", els seus coneixements previs i interessos, i considerar si és necessari modificar el programa de continguts o potser subministrar-los alguna formació complementària. Durant el curs, els alumnes solen tenir una avaluació formativa (autoavaluació i heteroavalació del docent), que permet al professorat conèixer els seus progressos i regular els seus aprenentatges. I al final es realitza la tradicional avaluació sumativa per a verificar els aprenentatges realitzats, considerant no només els coneixements teòrics, sinó molt especialment l'aplicació dels procediments i les actituds. L'avaluació formativa, realitzada de manera continuada durant tot el curs, constitueix un instrument essencial per a conèixer el procés d'aprenentatge que estan realitzant els estudiants i les seves dificultats particulares. Amb aquesta informació, el professorat pot orientar millor els estudiants i desenvolupar una labor didàctica més eficaç. Les TIC en general, i la pissarra digital en alguns casos, constitueixen un factor de motivació extrínseca per a l'alumnat i proporcionen múltiples recursos per a realitzar aquest seguiment (proves objetives interactives, portafolis digital, exposicions del alumnat davant de la pissarra digital...) La perspectiva constructivista de l'aprenentatge. A partir dels principios constructivistes de l'aprenentatge, es crearan ambients de treball centrats en l'activitat dels alumnes, i recolçats en la pissarra digital i en les TIC en general, que reforcin els processos reflexius i experiencials amb la finalitat que els estudiants construeixin idiosincràsicament coneixement. Davant les limitades possibilitats d'interacció formativa que ofereixen els materials didàctics empaquetats que es solen trobar al mercat, es tracta de proposar activitats contextualitzades (situacions reals, motivadores i riques en recursos) que permetin als estudiants ser més reflexius, aportar visions personales i debtre els temes, i que afavoreixin la comunicació entre iguals, amb el professor i amb altres especialistes. Sense descartar les exposicions previes del professor, resultaran especialment útils en aquest sentit els projectes, els estudis de casos, les situacions problemàtiques... En definitiva es pretén que els estudiants: - Comprenguin i planifiquin la tasca a realitzar. - Seleccionin i organitzin la informació disponible de manera crítica i creativa (la informació es pot organitzar significativament de moltes maneres diferents). - Elaborin aquesta informació (per a comprendre-la) i la integrin significativament als seus coneixements previs atenent a visions multiculturals (hi ha moltes cultures que respectar). - Transfereixin i apliquin aquests coneixements a la vida real... més que reproduir-los mecànicament ( als exàmens). - Avaluin i contrastin els objetictius establerts i els resultats obtinguts. PROCÉS D'APRENENTATGE ACCÉS A LA INFORMACIÓ PROCÉS DE LA INFORMACIÓ (operacions cognitives) PRODUCTE OBTINGUT (concepcions de l'aprenentatge) APLICACIÓ DEL CONEIXEMENT /AVALUACIÓ (operacions cognitives) - entorn físic, altres persones - materials didàctics: convencionals, AV, TIC - entorn massmediàtic - Internet (ciberespai)- captació, anàlisi - interacció, experimentació - comunicació amb altres, negociació de significats - elaboració, reestructuració, síntesi - memorizació (*conceptes, fets, procediments, normes) - habilitat-rutina/motriu - comprensió (id.*) - coneixement + estratègies cognitives- en situacions conegudes (repetició) - en noves situacions (processos de comunicació, transferència) En aquest marc, la pissarra digital facilita la posta en comú i valoració col·lectiva de les activitats realitzadas pels grups d'alumnes, així com la presentació més contextualitzada de les presentacions del professor (amb el suport de la informació disponible a Internet) i la participació dels alumnes a qualsevol activitat que es realitzi a l'aula (ja que tambén pot recolçar-se a la informació d'Internet). La progressiva autorregulació dels aprenentatges pels estudiants. Es procurarà que el paper dels estudiants sigui actiu i progressivament més autònom a la organització de les seves activitats d'aprenentatge. Tot i que inicialment l'aprenentatge estigui dirigit pel professor (que sap que s'ha d'aprendre i com), poc a poc el professor cedirà el control als alumnes, que, a partir d'una idea clara dels objectius a aconseguir (i convençuts que mereix la pena aconseguir-los), establiran (amb més o menys suport del professor) la seqüència a seguir (quan, on i com aprendre) D'aquesta manera, a més amés dels aprenentatges específics que es vulgin aconseguir a través de les activitats formatives que es realitzin, els alumnes aprenen a aprendre amb autonomia i desenvoluparan habilitats metacognitives. La pissarra digital, al propiciar una major intervenció de l'alumnat a l'aula (presentació de recursos trobats a Internet, exposició dels treballs realitzados...), contribueix al desenvolupament de la seva autonomia y de les seves habilitats expresives. La interacció amb l'entorn i el treball col·laboratiu. La interacció amb l'entorn facilita els aprenentatges, però les activitats interactives que es proposin als estudiants sempre hauran de preveure un feed-back envers l'error (a través dels companys, del professor, del material didàctic de suport...). D'altra banda, es procurarà que moltes de les activitats d'aprenentatge es puguin realitzar cooperativament, de manera que els integrants de cada grup busquin la millora de tots i puguin negociar els significats al construir el coneixement personal. De aquesta manera l'aprenentatge estarà determinat pel coneixement que té cada alumne, el context social en que es troba i la situació que es proposa a la activitat d'aprenentatge per que sigui resolta pels estudiants. Com s'ha dit, la integració de la pissarra digital a l'aula augmenta les posibilitats d'interacció dels estudiants entre ells i amb els recursos educatius (presentació de treballs, argumentació de punts de vista amb suport documental...) facilitant l'anàlisi crític i la valoració dels treballs que es presenten. L' aprofitament dels suports tecnològics. les TIC poden utilitzarse amb programes tutorials i d'exercitació per a promoure la memorització de continguts, com a immensa font d'informació (les pàgines web d'Internet) o com a potent instrument de productivitat (els processadors de texts i la resta d'aplicacions generals). Però el seu major potencial educatiu està a la seva capacitat per a funcionar como instrument cognitiu ("mindtool", según terminología de David Johassen) facilitant l'aprenentatge individual i col·laboratiu al servicio de la construcció del coneixement i del pensament creatiu (pensament analític, crític, creatiu, complexe de resolució de problemes...). Des d'aquesta perspectiva l'ordinador no fa el treball de l'estudiant, però li permet aplicar més eficientement els seus esforços i posar en marcha mecanismes més complexos de pensament ja que asumeix aspectes d'una tasca i li llibera un espai cognitiu que pot emprar en pensaments de nivell superior. No es tracta només d'aprendre SOBRE o DE (la tecnologia) sino AMB ella. Amb aquest enfoc, estudiant i tecnologia es reparteixen intel·ligentment el treball, de manera que cadascun fa allò que realitza millor: l'estudiant planifica, interpreta, decideix, avalua la informació que obté d'Internet i del seu entorn en general; i l'ordinador (o en el nostre cas la pissarra digital) presenta, emmagatzema, classifica i reprodueix les activitats més rutinaries o "de memòria" que se li encarregan.

15 MIE-CAIT M I E C A I T El paper mediador del professor
La individualització de l'ensenyament per a l'atenció a la diversitat El seguiment i avaluació de l'activitat dels estudiants La perspectiva constructivista de l'aprenentatge La progressiva autorregulació dels aprenentatges pels estudiants La interacció amb l'entorn i el treball col·laboratiu L'aprofitament dels suports tecnològics. I E C A Planificació de l'aprenentatge segons el model didàctic CAIT A partir de les orientacions del mètode CAIT, quan el professor planifica les activitats d'aprenentatge per al seus alumnes (que procurarà que siguin diverses: resolució de problemes, desenvolupament de projectes, estudi de casos...) ha de considerar els següents aspectes - Contextualització: definició del context en què es van a realitzar els processos d'ensenyament i aprenentatge, indicant: temàtica, àrea i nivell educatiu. - Definició dels objectius, que bàsicament són: - Construcció del coneixement, adquisició de coneixements teòrics, procedimentals i valors. - Aprendre a aprendre (veure d'evolucionar des d'un aprenentatge heterocontrolat a un d'autocontrolat): estratègies i habilitats d'aprenentatge i tecnològiques, autorregulació de l'aprenentatge, metacognició... - desenvolupament de la intel·ligència: habilitats mentales, capacitats d'anàlisi i síntesi, creativitat... - Paper del professor-mediador, facilitador i guia d'aprenentatges que ajuda als alumnes a construir coneixements. És la peça clau en el triangle: alumne-professor-tecnologia - Fase preactiva: planifica, a partir de la consideració de les característiques dels estudiants - Fase activa: presenta objectius i continguts, proposa activitats, proporciona instruments, orienta, motiva.. - Fase postactiva: avalua amb els estudiants - Paper de l'alumne, protagonista actiu i centre de les activitats d'ensenyament i aprenentatge, haurà de desenvolupar (amb l'ajut de la tecnologia i moltes vegades en col·laboració amb altres) un aprenentatge significatiu per a construir nous coneixements - Instruments (potencien la capacitat de construir coneixements) de tot tipus: materials a Internet, software, llibres... S'indicaran els imprescindibles i altres aconsellables, tot i que els estudiants en podran utilitzar també d'altres que ells considerin. - Desenvolupament d'activitats i processos per part de l'estudiant que conduiran a la construcció de coneixements i a millorar la capacitat d'aprendre a aprendre: - Contextualizació dels estudiants, "sensibilització", aconseguir actituds favorables, motivació, conèixer el valor i la utilitat del treball a realitzar (pensament disposicional, intel·ligència emocional) - Planificació de les tasques (pensament directiu) - Elaboració, selecció i organització de la informació, integració (pensament analític) - Personalizació, valoració, interpretació, actuació personal crítica i creativa (pensament sintètic, creador i crític) - Transferència i aplicació (pensament pragmàtic, conciliador, conjetural) - Avaluació de l'assoliment dels objectius des de múltiples perspectives i contextos, que tambén ha de permetre aprendre, inlcoent-hi una autoavaluació dels estudiants. A més amés dels productes, s'avaluen els processos realitzats. Es centra especialment en: - Comprensió de continguts, nous coneixements - Adquisició d'estratègies d'aprenentatge i tecnològiques, autorregulació - Capacitats crítiques i imaginatives I T

16 Propostes Didàctiques
Suport per al professorat: explicacions, tractament de la diversitat Ús pels estudiants: aportacions documentals, presentació pública dels treballs Ús conjunt del professor i dels estudiants: debats, treballs col·laboratius... El racó de l'ordinador El diari a la classe i la multiculturalitat I altres …. MODEL-1: Suport a les explicacions del professorat. Els professors poden recolzar les seves explicacions projectant pàgines web i altres materials digitals que ofereixin: imatges, esquemes, simulacions virtuals, vídeos, punts de vista, notícies de la premsa digital, presentacions d'institucions i empreses, contes, jocs... I per descomptat també poden projectar vídeos, materials en suport CD-ROM, DVD o fins i tot programes de televisió. A mesura que cada professor vagi descobrint noves pàgines web d'interès per a la seva assignatura, les podrà utilitzar conjuntament amb els seus apunts i recursos tradicionals al presentar els temes als seus alumnes a través de la pissarra digital amb profusió d'exemples i referències a l'actualitat. Aquesta gran varietat de recursos multimedials, a més de despertar la motivació dels estudiants i mantenir la seva atenció, augmentarà les possibilitats de connectar amb els seus interessos, facilitant el tractament de la diversitat. Un exemple d'aquest ús de la pissarra digital ho descriu Ferran Ruiz (1999) en la Revista de Física: "en aquest escenari, Internet pot convertir-se en l'instrument preferit per a les explicacions als estudiants. miniaplicacions de Java poden fer gràfics amb les dades experimentals obtinguts en el laboratori o ajudar a demostrar les propietats dinàmiques dels cossos en moviment mitjançant la introducció interactiva dels paràmetres en les simulacions. Un clip i vídeo, descarregat sota demanda des d'un banc de mitges pot il·lustrar el comportament d'una partícula en un camp magnètic. Pàgines web poden resumir els conceptes que s'estan explicant. Es poden imprimir exercicis i propostes per al treball dels alumnes. La xarxa també pot disposar de material complementari i unitats de treball per a estudiants més avançats... Estem davant una nova realitat per al professor i per a l'alumne: l'accés a un univers de recursos il · limitats mitjançant un canal únic constituït per la combinació de l'ordinador i Internet. Internet constituirà l'arxiu educatiu global". MODEL-2: Presentació activitats i recursos per al tractament de la diversitat. AEn disposar de més recursos per a presentar col·lectivament a l'aula, el professorat a les seves explicacions pot dónar una millor resposta a les diferències individuals dels estudiants (uns més visuals, d'altres més abstractes, amb diversos estils cognitius...) D'altra banda, els professors també poden presentar pàgines web i altres materials en suport multimèdia (CD/DVD) o audiovisual (vídeos) sobre els quals orientar als estudiants per a la realització de determinades activitats preceptives o voluntàries, individuals o grupals... En alguns casos suggeriran a algun alumne la realització d'exercicis autocorrectius específics on-line de reforç o ampliació de coneixements. MODEL-3: Exposicions públiques d'estudiants. Els estudiants, informats pel professor dels pròxims temes a tractar a classe, poden buscar pel seu compte material (informació, programes, jocs...) a Internet i altres recursos relacionats amb aquestes temàtiques (programes ofimàtics, CD-ROMs, DVDs...), i presentar-los als seus companys, quan el professor ho indiqui. Amb això, a més de realitzar un treball de recerca d'informació a Internet i de llegir, comprendre, valorar i seleccionar aquestes informacions, els estudiants tindran una oportunitat de presentar explicar als seus companys el contingut d'aquestes pàgines web i altres materials que han trobat relacionats amb els temes que es tracten. El paper del professor serà escoltar, col·laborar i en el seu cas corregir o completar les explicacions dels alumnes. MODEL-4: Presentació pública de treballs realitzats en grup. El professorat pot encarregar als estudiants la realització de treballs col.laboratius en format pàgina web o Power Point, i posteriorment dedicar una sessió de classe que cada grup present als altres la feina realitzat. D'aquesta menera, després de la realització d'un treball en grup per part dels estudiants (que haurà permès investigar, compartir idees, negociar significats, desenvolupar habilitats socials, elaborar coneixement, disenyar una presentació, etc.), desenvolupan una activitat expositiva, que permetrà posar en pràctica habilitats expressives i comunicatives. A més a més, les presentacions de cada grup serveixen de repàs per a tota la resta i faciliten la participació dels alumnes que vulguin corregir o afegir alguna cosa. Elo professor tambié ampliarà els aspectes que consideri oportuns, i farà una correcció i una valoració pública d'allò que s'exposa. MODEL-5: Suports en els debats: ús conjunt pel professor i els estudiants. La pissarra digital pot utilitzar-se per presentar i comentar informació i per dur a terme tasques col · lectives i col.laboratives. Per exemple en el marc d'un debat que ha estat prèviament preparat i per al que professors i estudiants han buscat dades en Internet amb els quals justificar les seves argumentacions. D'aquesta manera, l'ús de la pissarra digital facilitarà la interacció i la discusió en grup a l'aula. A més a més, les aportacions dels estudiants es poden anar recollint amb un editor de texts mitjançant un "relator", de manera que la pissarra digital al projectar aquestes anotacions facilitarà la negociació del redactat entre tots. MODEL-6: El racó de l'ordinador. El sistema informàtic (ordinador, impressora, escàner...) ubicat en un punt concret de l'aula també contribuirà a atendre la diversitat i la multiculturalitat dels nostres alumnes. Serà com una finestra oberta al món que els estudiants i el professor, individualment o en petit grup, podran utilitzar com a font d'informació i canal de comunicació quan ho precisin. També servirà per elaborar algun document, digitalitzar imatges, imprimir, etc.. I puntualment grups d'alumnes ho podran utilitzar per treballar amb programes didàctics. MODEL-7: El diari en classe i la diversitat multilingüe. Una bona manera de començar la classe cada dia (especialment en ensenyament primari i ESO) pot ser revisar amb els estudiants les notícies que ofereix la premsa electrònica i comentar amb ells els temes d'actualitat, contestar preguntes, consultar el que diuen altres periòdics i ampliar la informació a Internet, buscar els orígens dels conflictes i debatre, jutjar i explicitar el sistema de valors de referència... A més, també podem consultar la premsa estrangera, amb tot el que pot aportar a la pràctica d'idiomes i al tractament de la diversitat multicultural i multilingüe de les nostres aules. Però encara podem aprofitar més aquesta tecnologia cada vegada més present a tot arreu. Podem convenir amb els estudiants que cada dia presentaran les notícies ells, un grup diferent cada dia, a partir de les informacions dels telediaris vespertins i dels titulars de premsa a Internet. El paper del professor ara serà supervisar, promoure el debat, orientar... i al final completar la revisió de les notícies que cregui que convé destacar. Què lluny queda aquella escola en la qual l'alumne era un receptor passiu de les lliçons magistrals de sempre, sobre els temes de sempre! MODEL-8: Videoconferències i comunicacions col·lectives en línia en classe. Quan sigui oportú fer-ho, és possible comunicació per correu electrònic, xat o videoconferència amb estudiants, professors o experts de qualsevol lloc del món. I tota la classe podrà veure i sentir el que ens comuniquem. MODEL-9: Realització d'exercicis i altres treballs col.laboratius a clase. El professor pot projectar activitats multimèdia interactives des dels soports on-line o disc, i organitzar la seva realització col.lectiva de les activitats. Per exemple, pot dirigir preguntes sobre l'excercici a un estudiant concret o a un grup i promoure discusions sobre els punts de vista divergents dels alumnes. També pot dividir la classe en grups i demanar a cada grup que busqui una solució, que es verificarà quan s'introdueixen les respostes a l'ordinador. Es poden fer lectures col.lectives interactives... Cal organitzar les activitats de manera que no es produeixin temps d'espera massa llargs en els que alguns alumnes tinguin que estar inactius mentres esperen el seu torn o que altres acabin el seu treball. Això els aburriria i perdrien la concentració en el tema. Els més petits també poden realitzar treballs col·laboratius. Disposant de pissarra digital en classe es poden convertir moltes activitats individuals (per exemple un conte interactiu o activitats Clic) en un joc col·lectiu amb el recurs d'Internet. MODEL-10: Correcció col.lectiva d'exercicis a classe. Amb el suport de la pissarra digital resulta molt àgil la correcció col.lectiva d'exercicis (anglès, matemàtiques...) a classe. El professor (o els mateixos estudiants per indicació del professor) poden comentar els exercicis, i tots poden intervenir amb els seus dubtes, idees i objeccions. MODEL-11: Preguntes no previstes. Quan en qualsevol moment sorgeixin preguntes de qualsevol tipus que interessin els alumnes, es pot cercar informació sobre elles a Internet (els propis alumnes amb el suport del professor a la pissarra digital) i comentar-la conjuntament. Encara que la utilització de la pissarra digital generalment estarà programada amb antelació pel professorat, si es disposa d'aquesta infraestructura a l'aula, moltes vegades al desenvolupament de las classes es produiran situacions que aconsellaran la seva utilització improvisada. MODEL-12: La pissarra "recuperable". Amb l'ajut d'un editor de texts i la pissarra digital, el professor pot projectar a tota la classe qualsevol informació que escrigui amb el teclat (definicions, esquemes, operacions...) como si escrivís en una pissarra convencional. A més a més del avantatges higiènics que comporta no tenir que utilitzar el guix (el professor escriu amb el teclat de l'ordinador), de la possibilitat d'utilitzar més lletres i colors, de les facilitats per a retocar i moure texts... el contingut d'aquesta pissarra (en definitiva un arxiu de l'editor de textos que es fa servir) pot aemmagatzemar-se al disc i utilitzar-se en una sessió posterior (per exemple per a recordar què es va fer el dia anterior, o per a fer-lo servir a futures classes). Tambén pot enviar-se per a algun alumne que no va poder assistir, o a tota la classe. Per descomptat pot imprimir-se i repartir-se en paper entre els estudiants. MODEL-13: Síntesis conjuntes. Sobre qualsevol temàtica, pot aprofitar-se la pissarra digital per a fer síntesis conjuntes a l'aula. Es convida els estudiants a aportar les seves idees sobre el tema que es tracti, mentres un "relator" les anota amb un editor de texts. La seva projeccció amb la pissarra digital facilita completar entre tots la síntesi i negociar el redactat final. MODEL-14: Multiculturalitat a l'aula. Es pot encarregar als estudiants extranjers que cerquin a Internet informació, especialment gràfica, sobre els seus països i preparin una presentació multimèdia que exposaran en dias succesius a la resta de la classe. La preparació de la presentació multimèdia convé que la facin en grup; per exemple cada alumne extranjer pot tenir un "ajudant" local. MODEL-15: Aprenentatges sobre l'ús de programes informàtics. Si es disposa d'una pissarra digital a l'aula d'informàtica, es faciliten molt els processos d'ensenyament i aprenentatge sobre l'ús dels programes informàtics. El formador pot mostrar a través de la pissarra digital el resultat de la seva interacció amb el programa objecte d'aprenentatge mentres convida als estudiants a que repeteixin aquestes accions davant del seu ordinador i comprovin que obtenen els mateixos resultados. Per als estudiants resulta més fàcil "veure" què han de fer que no "sentir" les instruccions verbals del professor. MODEL-16: La pissarra digital i la Intranet de centre (aportació de Ramón Sala). Quan el centre disposa d'una Intranet (que a més a més estarà connectada a Internet) la pissarra digital es converteix en una finestra d'aquesta xarxa que actua com a "repositori" de la informació digital que generen els professors (materials didàctics) i els estudiants (treballs), dels recursos que troben a Internet d'interès per a l'assignatura, dels materials que provenen de les editorials... A més a més la Intranet de centre permet explotar la pissarra digital de forma asíncrona: mentres un professor la utilitza amb els alumnes a l'aula, un altre pot estar elaborant materials a la sala de professors i alguns alumnes poden preparar una presentació a l'aula d'informàtica... materials que al su moment es mostraran amb la pissarra digital. En aquest marc, l' ús de la pissarra digital replanteja no només l'acte didàctic en si, sinó també la forma en què el professor "prepara la classe". Ara, moltes vegades ho farà "amb l'ordinador", i dipositarà el material que generi a la Intranet del centre des d'on el mostrarà als alumnes. A més a més, l'existència de la xarxa propicia el treball cooperatiu entre professors; imaginem per exemple al professor de física utilitzant, per a repassar una qüestió de càlcul, un material que ha elaborat el professor de matemàtiques... aquest fet, a part del seu significat como a fenòmen cooperatiu, comporta un tractament unificat dels continguts que afavorirà l'aprenentatge dels alumnes. MODEL-17: La webcam i l'escàner. Amb l'ajut d'una webcam o d'un escàner, qualsevol document pot presentar-se a través de la pissarra digital. Això pot resultar especialment útil per a comentar conjuntament els treballs dels més petits (educació infantil), per a revisar entre els treballs realitzats "a la llibreta"...

17 Recursos Curriculars Llistat de webs d'interès educatiu per a cada assignatura i curs Enciclopèdies virtuals col.laboratives Recursos de l'EDU365 Recursos de la XTEC Webs docents de professors dewey.uab.es/pmarques/dim/comunita.htm Aportacions d'altres portals educatius dewey.uab.es/pmarques/websinteres.htm

18 Recursos Curriculars pàgina per demanar correu de l’xtec el professorat que no en té. portal que l’equip directiu dona permís al professorat que cregui oportú per gestionar diferents aplicatius. Un d’ells és l’EDU portal amb diferents recursos per als alumnes. recull de moltes i variades pàgines web. Hi ha un cercador per nivells i per matèries.

19 Comunicació E-mail del Tutor del Centre