JOSEP MARIA ESTEVE GIBERT

Presentación del tema: "JOSEP MARIA ESTEVE GIBERT"— Transcripción de la presentación:

1

2 JOSEP MARIA ESTEVE GIBERT

3 L’avaluació i la seva aplicació a l’aula
«La persona més lenta, que no perd de vista la finalitat del que fa, va sempre més ràpida que la que avança sense perseguir un punt fix.» F. KAFKA «Si vols aprovar l’examen, estudia! Si vols aprendre, esforça’t, treballa, fes, comparteix, investiga, pregunta, equivoca’t i pensa que pots fer-ho.» J. MARIA ESTEVE

4 Índex de la presentació
Per què cal avaluar? Com s’aplica? 1 2 3 4 Què entenem per avaluació? Quines eines ens ajuden a millorar l’aprenentatge? Organització de centre Com planifiquem l’acció a l’aula? Què entenem per avaluació formativa, avaluació formadora i avaluació sumativa? Instruments d’avaluació Com facilitem el treball per competències Com gestionem l’avaluació competencial a l’aula?

5 Quan parlem d’avaluació, parlem d’això?
NA I AE 1,5 N 4,99 AS 7,05 9 S

6 Què veiem a les nostres aules?
ALUMNES INFANTS I JOVES Tots som uns genis, però si jutgem a un peix per la seva habilitat per pujar a un arbre, pensarà tota la seva vida que és un estúpid. A. EINSTEIN

7 Objectiu de l’avaluació
Millorar l’aprenentatge. Volem que els alumnes millorin el seu procés i que tinguin les eines necessàries per resoldre situacions diferents. FUNCIONS DE L’AVALUACIÓ Una funció social Tradicionalment és la més comú i de la que tothom en parla. És la NOTA i orienta en funció d’una escala numèrica. Una funció reguladora i de millora de l’aprenentatge És la que ajuda en el procés, que dóna estartegies de millora, que regula l’aprenentatge i que fa arribar a un bon procés final. «No hi ha cap activitat que no vagi acompanyada de la seva avaluació, és a dir, d’un judici sobre la qualitat de la tasca realitzada i d’una decisió sobre els aspectes que cal millorar.» N. SANMARTÍ

8 L’avaluació defineix la planificació
L’avaluació esdevé l’eina més potent per a l’acció educativa. No obstant això... Què entenem per avaluació? Digue’m com avalues i et diré com treballes.

9 Tipologies d’avaluació
1 Tipologies d’avaluació

10 Funció pedagògica de l’avaluació
Per a l’alumnat és una eina per aprendre mitjançant els encerts, errors i oblids. Pel docent esdevé una eina per identificar les dificultats i els progressos i adaptar la seqüència didàctica. Quan el procés d’avaluació té una funció pedagògica, l’avaluació sumativa es tradueix en bons resultats. R.CANALS

11 El paper del docent Per actuar necessito dades objectives
Exàmens Tests Observació Procés de regulació constant i feedback alumnat-docent. Avaluació inicial: recollida de dades. Interpretació. Presa de mesures. Avaluació sumativa. Avaluació formativa Aquesta proposta va lligada a una visió del centre sobre l’aprenentatge. CONDUCTIVISME CONSTRUCTIVISME L’alumnat és un full en blanc en que el docent va aportant. La formació de coneixements resulta de la interacció entre els aprenentatges nous i els previs. Exemple dels vasos comunicant. El cervell no és un got per omplir sinó un llum per encendre. El conductivisme és els examens de setmbre. Per corregir els errors, un conductivista tornaria a explicar la lliçó de manera més detallada ja que pressuposa que no s’ha acabat d’entendre. Per corregir els errors, el constructivista investigaria d’on prové l’error i, per fer-ho, plantejaria els aprenentatges previs que poden crear males interpretacions als conceptes que volem que aprenguin.

12 Millor ensenyar a pescar que regalar un peix.
El paper de l’alumnat Millor ensenyar a pescar que regalar un peix. És una línia de desenvolupament especialment interessant dels processos d'avaluació formativa, que se centra en la idea d’ajudar l’alumne perquè construeixi els seus propis mecanismes o estratègies d’aprenentatge en lloc de multiplicar extraordinàriament el nombre de processos de regulació a posteriori o feedbacks inherents a l’avaluació formativa. Avaluació formadora Presentació de l’objectiu. Planificació de les accions que cal fer. Realització d’una tasca. Avaluació del producte. Els procediments (bases d’orientació) tenen un paper molt important en aquest procés de millora. El protagonisme el té l’alumnat. El PESCAR serien les eines per aprendre i REGALAR seria explicar els continguts, donar-los fets. Mentre que els successius passos d’un algorisme poden ser executats sense entendre’n necessàriament el significat, les bases d’orientació elaborades impliquen la comprensió dels conceptes que hi estan relacionats. Fomenta l’autonomia, l’autoestima i l’interès per l’aprenentatge.

13 L’avaluació formadora persegueix l’autoregulació.
L’estudiant va construint un sistema personal d’aprendre, el va millorant amb la finalitat de ser més autònom com aprenent. L’alumnat té molt clar que se li demana i què avaluarem. Aprendre per aprendre no té sentit, cal compartir amb l’alumnat els objectius del que anem a treballar i contextualitzar-los. Compartir els objectius Autoregular l’aprenentatge Compartir els criteris d’avaluació Planificar La nostra funció és donar-los estratègies per tal que es coneguin a si mateixos com a aprenents. Exemple: Si treballem en grup, podem adonar-nos que podem ser uns líders; si no plantegem la situació, mai no arribarem a saber-ho. Cal crear les situacions! Abans de començar un procés de treball, cal ensenyar-los a planificar i a organitzar les tasques i el temps.

14 Com podem facilitar l’avaluació formativa?
Si eliminem la mecànica de la correcció i l’automatitzem, les hores que passem corregint les podem dedicar a posar remei. Les TIC Ajut en els processos de regulació avaluatius. Es poden fer servir com a procés autoregulador de l’aprenentatge.

15 L’avaluació al final de curs o etapa
Valoració del procés d’aprenentatge que s’ha fet Avaluació integradora L'avaluació integradora adquireix tot el seu sentit en aquelles situacions en què un alumne o alumna mostra nivells diferents de desenvolupament en les diferents àrees. En aquests casos, l'avaluació pren com a referent l'avanç global que s'hagi assolit, i permet prosseguir amb profit els ensenyaments del cicle o curs següent.

16 Resumim: processos que es donen
UNA FUNCIÓ DIAGNÒSTICA - Avaluació inicial, que va més enllà de la simple nota dels resultats acadèmics; es miren les experiències personals, el raonament, les capacitats, la seva intel·ligència... Permet al docent valorar la situació per activar els procés d’ensenyament-aprenentatge. UNA FUNCIÓ REGULADORA - Avaluació formativa, que permet al docent regular i reconduir el procés d’aprenentatge. - Avaluació formadora, que ofereix eines als alumnes per detectar ell mateix els errors i les dificultats i per planificar les accions que permetran resoldre les tasques proposades. UNA FUNCIÓ CERTIFICADORA - Avaluació sumativa que permet observar el resultat del procés, sense que aquest sigui el darrer pas. Cal reconduir allò que hem fallat. - Avaluació integradora, que ens fa tenir presents altres aspectes més enllà dels resultats obtinguts en els àmbits curriculars i des d’un punt de vista global.

17 2 Eines d’avaluació

18 Instruments d’avaluació
Organitzadors Bases d’orientació Rúbriques Portafolis Són documents, mapes conceptuals que ajuden a organitzar i contextualitzar de manera ordenada les idees. Són documents presentats en forma de taules que permeten objectivitzar el procés d’avaluació d’activitats concretes. Són llibretes, analògiques o digitals, en què l’alumnat deixa registre dels seus aprenentatges amb el seu propi llenguatge. Resumeix de manera ordenada les accions que cal realitzar per dur a terme una tasca.

19 L’autoavaluació Consciència d’aspectes que cal millorar
La fem durant el procés, per millorar. Consciència d’aspectes que cal millorar

20 La coavaluació dels treballs en grup

21 3 Una organització de centre que faciliti el treball per competències i l’avaluació competencial.

22 Com formem els nostres docents?
Cal pensar que el canvi no és fàcil però que hem de facilitar-lo. 1. Pla de formació i principis que els orienten. 2. Xarxes, visites i residències. 3. Lideratges.

23 Els principis ens orienten en el camí
El centre de l’aprenentatge són els nostres infants i joves. Només hi ha aprenentatge quan hi ha error i el podem corregir. L’acceptació de l’error és important. El treball globalitzat és l’única manera de treballar les competències. En la societat del coneixement, els continguts són necessaris per desenvolupar les competències, no un objectiu en si mateix. Les emocions i la motivació, s’esdevenen eines imprescindibles en el treball diari. Les TIC ens ajuden en la recerca i en el treball cooperatiu. L’aprenentatge parteix de la curiositat, i es produeix quan hi ha preguntes, un repte o un problema a resoldre. En l’aprenentatge hi intervenen molts agents i entorns. L’esforç és la base de tot procés de millora i essencial per aprendre i ser competent.

24 Els nous entorns d’aprenentatge
Organitzar l’horari de reunions, atendre els infants i joves i poder personalitzar l’aprenentatge, s’esdevé un repte que cal resoldre. DOCENTS De dos a tres docents dins l’aula, per afavorir: Un treball en equip. Una major atenció a la diversitat Facilita els horaris. Repartiment de rols. ESPAIS PER: Escriure en parella Per visualitzar les bases d’orientació. Per treballar en equip. Per atendre les dificultats Per treballar sol Per fer debats Per exposar L’ALUMNAT Treball en equip Una major integració a l’aula sense discrimanció. Més flexibilitat.

25 Com organitzem els horaris
Les competències s’organitzen diferent dels continguts Els horaris han d’estar en funció de l’aprenentatge dels infants i no dels docents o del currículum. ASPECTES A RESOLDRE: Projectes de treball i desenvolupament personal (els ambients i les intel·ligències múltiples) Com fem el tractament de les instrumentals i l’educació física

26 Com organitzem els projectes?
Les tipologies ens ajuden a organitzer el currículum Aprendre a viure i conviure al món Investigació científica, tecnològica i/o matemàtica Recerca i informació Consciència social Consciència mediambiental Emprenedoria De serveis Creació artística Salut, nutrició, hàbits i estat físic Interculturalitat i plurilingüisme

27 Què necessitem? Els recursos CAL PLANTEJAR-SE:
Quin seran els recursos que ens ajudin en el camí?. Quin serà el paper de les TIC? Quins recursos personalitzaran l’aprenentatge i ajudaran a partir de la ZDP? Quin paper tenen els materials en paper? Què necessitem?

28 La gestió de la planificació i la seqüenciació de les unitats a l’aula
4 La gestió de la planificació i la seqüenciació de les unitats a l’aula

29 El punt de partida: EL QUÈ
L’avaluació COMPETENCIAL DEFINICIÓ DE COMPETÈNCIA: Capacitat per UTILITZAR el coneixement, les habilitats, els procediments i els valors en SITUACIONS DIVERSES de la vida. «L’avaluació s’ha de basar a observar com l’alumnat resol problemes nous a partir dels coneixements que ha adquirit en altres contextos escolars i no escolars.» R. CARRETERO

30 Què hem de tenir present?
EL REPTE PROCÉS D’APRENENTATGE EL PRODUCTE Avaluació formativa Els coneixements (el seguiment que en fem d’ells) Les habilitats (intel·ligències múltiples) Els procediments (tècniques d’organització i treball) Els valors (participació activa, col·laborativa, esforç, interès...) Avaluació formadora ELS PROCESSOS AVALUATIUS FINALS «L’avaluació és un procés continu de construcció del coneixement.» C. MONEREO

31 Les proves INFERENCIALS
A la PRÀCTICA Per fer una avaluació competencial, hem d’utilitzar processos competencials. Si no és així, estarem avaluant el de sempre, només els continguts. Les competències només es poden avaluar a la pràctica i, per desenvolupar-les, ens calen aprenentatges, procediments, habilitats i valors. «Avaluar algú competent és en part comprovar la seva capacitat per REORGANITZAR allò que ha après per transferir-ho a noves situacions i contextos.» C. MONEREO Les proves INFERENCIALS On millor que en els projectes de treball es poden avaluar les competències?

32 L’aprenentatge al món real
Competència Problema Situació que cal resoldre, repte o producte que cal elaborar. Resposta/Solució

33 L’aprenentatge al centre educatiu
El que diferencia la vida real del centre educatiu Al centre educatiu Competència Problema Situació que cal resoldre, repte o producte que cal elaborar. Procés d’aprenentatge Resposta/Solució «L’avaluació ha de donar lloc a un procés de comunicació a l’aula perquè els estudiants comentin, comparteixin i adquireixin els objectius, els procediments i els criteris d’avaluació.» R. CANALS

34 Planificació del procés competencial.
DEFINIM: El problema, la situació que cal resoldre, el repte o el producte que cal elaborar. Establim el procés d’aprenentatge i d’investigació PRODUCTE Decidim els continguts més rellevants (la interdisciplinarietat) que ajudaran a resoldre el producte. Definim els procediments i les eines d’aprenentatge i d’avaluació. El que necessiten per resoldre el producte ens dirà quins continguts hem de treballar. Les activitats Recursos Fonts d’informació La diversitat - Organització: Autonomia i cooperació La rúbrica El portafoli La base d’orientació L’avaluació

35 Què té en compte el procés d’aprenentatge?
L’AVALUACIÓ FORMATIVA Activitats d’aprenentatge Informació Seguiment i personalització Prova inferencial EL CONEIXEMENT ELS PROCEDIMENTS L’AVALUACIÓ FORMADORA Presentació, repte, pregunta, producte que cal realitzar. Pacte amb l’alumnat sobre el treball que cal fer. Aprenentatges previs. Bases d’orientació: - Rúbriques - Planificació - Reflexió - Compromís Portafoli. PER ADQUIRIR COMPETÈNCIES PER A LA VIDA

36 L’avaluació competencial ens ajuda a ser més objectiu davant la nota.
L’exposició del producte final públicament. 40% Objecte del treball: producte En el projecte hi ha un producte final que han de presentar. Presentació del repte proposat Arguments i exposició qualitativa 30% Procés d’aprenentatge Prova per assegurar els conceptes clau i per poder rectificar. Bases d’orientació Avaluarem totes les propostes que faran al llarg de la unitat. Activitats avaluades en el procés Proves formatives: continguts clau Apunts i reflexions preses al llarg del treball: què saben. Portafolis El que hem après, ho sabem extrapolar a altres situacions? Prova inferencial: heteroavaluació. 20% Rúbrica: L’actitud davant el treball 10% Coavaluació i autoavaluació

37 Seqüència didàctica a partir de l’avaluació
Repte o pregunta, contextualització i posada a punt. Assegurament de la comprensió de la proposta i repte Elaboració de la rúbrica Aprenentatges previs Activitats de contextualització i preparació al treball en equip Bases d’orientació Procés d’aprenentatge Activitats d’aprenentatge Proves/exàmens/qüestionaris Portafolis Reflexió del procés/participació: rúbrica Repte/pregunta Exposició de conclusions Prova inferencial Autoavaluació - coavaluació

38 Una bona manera per tal que tothom es comprometi en el seu aprenentatge.
Equitat i excel·lència Temps per la millora COMPROMISOS La competència La notabilitat L’excel·lència Punt de partida Punt final Deixem que l’alumnat triï quin nivell vol assolir. Per fer-ho, ha de tenir clar: Què se li demana? Què implica? Quins són els mínims exigits? Que té un temps determinat per assolir-los (suficient). Que quan estigui preparat pot posar-se a prova. Que disposarà dels recursos i els ajuts necessaris per assolir-los; només s’ha d’esforçar.

39

40

41