Alcohol i cronicitat Ana Altaba Rosa Freixedas

Alcohol i cronicitat Ana Altaba Rosa Freixedas
Grup de treball alcohol i altres drogues CAMFiC Ana Altaba Rosa Freixedas

Guió de treball Alcohol i cronicitat
Cribratge d’alcohol en el context de la HTA i Depressió L’oportunitat del Beveu Menys 2. Alcohol i HTA. Proposta d’intervenció preventiva. 3. Alcohol i depressió. Casos clínics. Conclusions 4. Bibliografia

Alcohol i cronicitat 1 En aquesta part veurem com es pot identificar el consum de risc, i les conseqüències d’aquest consum

Pla de salut 2011-2015. Objectius I
Implementar les estratègies de detecció precoç i intervenció breu del consum de risc d’alcohol a l’atenció primària (AP) i adaptar-les adequadament per poder incidir en aquells malalts que presentin les malalties cròniques prioritzades en el pla de salut. Definir un model de qualitat en l’atenció al consum de risc d’alcohol i als problemes de salut i socials que ocasiona que vagi des de la detecció precoç al tractament i garanteixi la continuïtat assistencial (primària – hospital) i una millor evolució de les malalties cròniques.

Indicadors, Pla de Salut 2011-2015.
Variables de context Prevalença del consum de risc en població general i escolar Mortalitat Indicadors Prevalença del consum de risc en funció del gènere i edat a AP Cribratge del consum d’alcohol en l’AP Percentatge de pacients bevedors de risc detectats a l’AP Percentatge de pacients alcohòlics detectats a l’AP Percentatge de pacients bevedors de risc que han rebut una intervenció breu a l’AP Percentatge de pacients crònics atesos a AP que han estat degudament explorats pel seu consum d’alcohol Morbiditat relacionada amb el consum d’alcohol (CMBD) Inicis de tractament a la XAD per alcohol Indicadors Beveu Menys Indicadors complementaris Registre de consum serveis socials

Compromisos Salut Pública
Alimentació: impuls AMED, revisió menús escolars, altres activitats comunitàries de promoció alimentació saludable Activitat física: coordinació/avaluació PAFES, identificació recursos comunitaris de promoció activitat física saludable Tabac: coordinació/avaluació, atenció primària sense fum, prevenció a les escoles, programes i activitats comunitàries Alcohol: coordinació/avaluació beveu menys, prevenció a les escoles, programes i activitats comunitàries Vacunes: coordinació /avaluació programa vacunacions, formació, vacunació professionals sanitaris Actuacions de facilitació/coordinació i seguiment. Intersectorials i comunitàries. Sinèrgiques amb les del sistema sanitari.

Europa occidental 2010: Factors de risc
Aqui podem veure l’impacte que tenen tant la HTA com l’alcohol a nivell de FR a Europa….si els sumem… Lim S et al. (2012), A comparative risk assessment of burden of disease and injury attributable to 67 risk factors and risk factor clusters in 21 regions, 1990—2010: a systematic analysis for the GBD Study 2010, Lancet, 380, 9859,

Tractament a la XAD segons tipus de droga (1987-2012)
Total de l’any 2012 L’alcohol es la sustancia que te mes pes en quant a tto. A nivell de XAD

Derivacions a la XAD El cribatge del consum de risc dels pacients de l’atenció primària de salut és una de les activitats preventives impulsades a l’APS L’any 2007 el cribatge s’ha realitzat en un 42% dels pacients atesos per l'atenció primària Els bevedors de risc detectats reben un consell mínim saludable, per a la reducció del consum i conscienciació sobre el risc derivat de l’alcohol La posta en marxa d’aquest programa s’ha traduït en un augment de les derivacions des de l’AP als serveis d’atenció a les drogodependències, per a tractament per abús o dependència d‘alcohol. Pot ser que no derivem tant perque hem arrivat al sostre o perque asumin mes casos de SDA lleu???? Font: Sistema d’informació de drogodependències ( )

5 de cada 6 persones amb TCA no rep tractament que necessita
Alcohol en xifres Consum alcohol pur per càpita al mon 2010 (World Health Organization. Global status report on alcohol and health Luxembourg: World Health Organization. Luxembourg) Consum de risc d’alcohol Catalunya 2013 (Informe de Salut de Catalunya 2013) Alcohol la substància que més inicis de tractament ocasiona a la XAD (Sistema informació Drogodependències 2013) 21,2 L Homes 8,9 L Dones 4,5% Homes 3,5% Dones Anderson P, Braddick F, Reynolds J, Gual A. En: Alcohol Policy in Europe: Evidence from AMPHORA. 2a ed. The AMPHORA project; 2013: ISBN: . Menys del 15% de la població que necessita una intervenció pel trastorn per consum d'alcohol (TCA) segueix tractament En 2010, el consum total d’alcohol per càpita en tot el món va registrar una mitjana de 21,2 litres d’alcohol pur entre els homes, i 8,9 litres en les dones. De 2006 a 2010 augmentaren un 2,5% els casos de dependència alcohòlica i un 4,8% els d'abús d’alcohol. A Catalunya la prevalença de consum de risc d’alcohol el 2013 va ser de 3,9%. 47% (6080 casos) Trastorns per consum d’alcohol (TCA) a l’AP (APC study, 2015) 1 de cada 9 pacients a l’AP 5 de cada 6 persones amb TCA no rep tractament que necessita Treatment Gap Projecte Amphora 2013

Evolució cribratge alcohol
Font: Sistemes d’Informació Servei Atenció Primària (SISAP)

Taxes cribratge consum d’alcohol

Tipus de consum Dependència de l’alcohol Consum perjudicial
Conjunt de manifestacions fisiològiques, de conducta i cognitives, que es desenvolupen amb el consum repetit de la substància i que típicament inclouen 3 o més dels criteris CIM-10. Consum perjudicial Pauta de consum que ocasiona danys a la salut tant físics (per exemple, cirrosi hepàtica) com mentals (depressió associada al consum). Consum de risc HOMES > 28 UBE/setmanals ≥ 6 UBE/una ocasió de consum DONES ≥ 17 UBE/setmanals ≥ 5 UBE/una ocasió de consum Consum de baix risc HOMES ≤ 28 UBE/setmanals (3 diàries) DONES < 17 UBE/setmanals (2 diàries) Abstinència Sempre durant l’embaràs o la lactància materna; en cas de malalties mentals o físiques determinades, administració de certs medicaments, menors de 16 anys, persones que han de treballar amb maquinària perillosa. Consum de risc es aquell que supera els límits del consum moderat i que augmenta el risc de patir malalties, accidents, lesions o trastorns mentals o del comportament (Gunzerath y cols., 2004). El consum de risc ha estat definit com un consum diari major a 4 UBEs al dia en homes y 2 UBEs en les dones, equivalent a un consum setmanal superior a 21 UBEs para els homes y a 14 UBEs para les dones (Rehm y cols., 2004). El consum ocasional de risc es produeix quan un persona realitza un consum concentrat de diverses consumicions alcohòliques en poques hores. Es considera aquest consum en el homes quan es supera les 5 UBES per ocasió o 4 UBEs per ocasió per les dones. (World Healh Organization, 2002). Per el CIM-10 el Consum Perjudicial es un consum d’alcohol que ja ha afectat la salut física (dany hepàtic) y / o psíquica ( quadres depressius secundaris al consum) sense complir criteris diagnòstics de dependència (OMS, 1992). En la pràctica es tendeix a considerar que un consum regular major de 6 UBEs en el hombre , o major de 4 UBEs en la dona amb molta probabilitat provocarà conseqüències adverses pròpies del consum perjudicial. Per la CIM-10 el Síndrome de dependència consisteix en un conjunt de manifestacions fisiològiques , comportamentals i cognitives en que el consum d’alcohol adquireix la màxima prioritat per l’individu. Els símptomes característics són la sensació de desig o necesitat de beure i la disminució de la capacitat per controlar la ingesta (OMS 1992

HTA en xifres Prevalença HTA al món Homes: 37,8% Dones: 32,1%
Espanya 1/3 dels adults pateix d'hipertensió - el 75% no es controlen adequadament: El 40% ignora que té HTA No fan tractament No estan controlats Banegas JR, Graciani A, de la Cruz-Troca JJ, Leon-Munoz LM, Guallar-Castillon P, Coca A, et al. Achievement of cardiometabolic goals in aware hypertensive patients in Spain: a nationwide population-based study.Hypertension. 2012;60:898–905. Circulation 2009; 119: e21-181 L’envelliment progressiu de la població, per a l’augment de l’esperança de vida i el canvi en els hàbits de vida ajuden a explicar aquest augment en la prevalença de la HTA Banegas JR, Graciani A, de la Cruz-Troca JJ, Leon-Munoz LM, Guallar-Castillon P, Coca A, et al. Achievement of cardiometabolic goals in aware hypertensive patients in Spain: a nationwide population-based study. Hypertension. 2012;60:898–905. Ministerio de sanidad, servicios sociales e igualdad. Observatorio Español de la Droga y las Toxicomanías. Informe Alcohol, tabaco y drogas ilegales en España.

Definició i Classificació xifres TA en Consulta mmHg
Diagnòstic HTA Definició i Classificació xifres TA en Consulta mmHg L’HTA es defineix com l’elevació persistent de les xifres de PAS ≥ 140 mmHg i/o PAD ≥ 90 mmHg en majors de 18 anys. L’elevació de la PA és persistent si la mitjana de dues determinacions fetes a cada visita, d’un total de tres visites, està elevada sempre. Es recomana mesurar la PA c/4 anys entre els 14 i 40 anys i cada 2 anys a partir dels 40 anys, mitjançant una estratègia oportunista. En els diabètics i pacients amb malaltia renal crònica el diagnòstic d’HTA es fa segons els mateixos criteris (PAS ≥ 140 mmHg i/o PAD ≥ 90 mmHg. Categoria Sistòlica Diastòlica Òptima < 120 i <80 Normal i/o 80-84 Normal alta 85-89 HTA Grau1 90-99 HTA Grau2 HTA Grau3 ≥ 180 ≥110 HTA Sistòlica Aïllada ≥ 140 <90 Guía de práctica clínica de la ESH/ESC para el manejo de la hipertensión arterial (2013) . Hipertens riesgo vasc. 2013;30(Supl 3):1 Definició i Classificació xifres TA en Consulta mmHg HTA: hipertensión arterial. *La categoría se define por el valor más alto de presión arterial, ya sea sistólica o diastólica. La HTA sistólica aislada debe clasificarse en grados 1, 2 o 3 según los valores de presión arterial sistólica en los intervalos indicados. Determinació correcta de la pressió arterial ■ No ha de menjar abundantment, ni fumar, ni beure alcohol ni cafè, ni ha de fer exercici físic, de mitja hora a una hora abans de la visita. ■ No ha de prendre agents simpaticomimètics, inclosos els midriàtics. ■ Ha d’haver orinat abans de la determinació. ■ S’ha de preguntar quan s’ha pres l’últim comprimit antihipertensiu. En condicions ideals la mesura de la PA hauria de fer-se abans de la ingesta de la medicació (període “vall”) i no en plena fase d’acció farmacològica del producte (període “pic”). Postura del pacient ■ Ha de posar el braç còmodament sense que la roba l’oprimeixi. ■ Ha d’asseure’s còmodament amb el braç recolzat a la taula a l’altura del cor (forma recomanada per a preses rutinàries) o ajeure’s amb el braç recolzat i a l’altura del cor. ■ S’ha d’esperar en aquesta posició 5 minuts. ■ En dones gestants a partir de les 20 setmanes, s’ha de prendre la PA en decúbit lateral esquerre o asseguda. ■ En circumstàncies especials, gent gran i persones diabètiques, pot ser útil prendre la TA en sedestació i bipedestació per tal de descartar la hipotensió ortostàtica. ■ S’ha d’estar en una habitació tranquil·la, evitar el soroll i les situacions d’alarma. I una temperatura aproximada de 20 ºC. Aparotos para medir la PA Esfigmomanómetro de mercurio: Es el más exacto y menos expuesto a errores. Para su uso se requiere un fonendoscopio. Esfigmomanómetro de aire: Es el más utilizado y es también un aparato preciso. Igualmente necesita de un fonendoscopio para su uso. Aparato electrónico: Se utiliza mucho para realizar el autocontrol, no necesita fonendoscopio porque lleva un detector del pulso incorporado y es de fácil manejo. No obstante, se trata de un aparato muy sensible a los ruidos y a los movimientos, por lo que para que los valores obtenidos sean exactos, es necesario que el brazo no se mueva y que no se hable. Es importante que el aparato esté en buenas condiciones y se revise periódicamente.

Per què alcohol i HTA? S’ha demostrat l’existència d’una coincidència significativa entre els trastorns per consum d’alcohol (TCA) i la HTA en els pacients atesos en l’àmbit d’Atenció Primaria El 20,6% dels homes i el 7,2% de les dones amb HTA entre anys pateixen TCA El 16,7% dels homes i el 5,8% de les dones amb HTA presenten dependència de l’alcohol. TCA. trastorn per consum d'alcohol

Taxes cribratge hipertensió arterial

Depressió en xifres El 45,1% dels pacients visitats en AP han patit algun trastorn mental al llarg de la seva vida. El 30,2% han patit un trastorn mental en els últims 12 mesos. La prevalença en AP de: Depressió major 9,6% Atacs de pànics 7% Fòbies 6,6% Ansietat generalitzada 3,8% SerranoBlancoA , Palao DJ, Luciano JV, PintoMeza A, Luján L, Fernández A, Roura P, Bertsch J, Mercader M, Haro JM. Prevalence of mental disorders in primary care: results from the diagnosis and treatment of mental disorders in primary care study (DASMAP). Soc Psychiat Epidemiol (2010) 45:201–210 Prevalença a Catalunya (2013): 19,5%. Serrano

Per què alcohol i depressió?
350 milions de persones amb depressió al món. Entre el 2006 i el 2010, a Espanya es va incrementar la prevalença de depressió major un 19,4% i la lleu un 2,2%. Prevalença a Catalunya (2013): 19,5%. En un estudi fet a l’AP la prevalença va ser 9,6% Al llarg de la vida el 29,9% visitats a AP han patit una depressió major.

Alcohol i HTA 2 En aquesta part veurem com es pot identificar el consum de risc, i les conseqüències d’aquest consum

Objectiu OMS: alcohol i HTA
Les malalties no transmissibles (ENT) són responsables de la majoria de les morts prematures a escala mundial. Las ENT engloben principalment: Malalties cardiovasculars (IM,AVC) El càncer i la diabetis Les malalties respiratòries cròniques (MPOC o l’asma). Objectiu “OMS” pel 2025: Reduir en un 25% la mortalitat associada a les ENT. Ha proposat la reducció relativa d' almenys un 10% del consum perjudicial d’alcohol 25% de la prevalença d’hipertensió. Guia esap. Alcohol: El alcohol aumenta la presión arterial de una forma dosis-dependiente y se considera que entre un 5 y un 30% de los casos de hipertensión arterial, el alcohol es la causa de la misma (Corrao, 2004; Marmot, 1994). Por lo tanto, en el diagnóstico diferencial de la hipertensión arterial se ha de valorar la ingesta de alcohol para valorar las cantidades diarias consumidas y recomendar su abstinencia o limitación de consumo dentro de las medidas higiénico-dietéticas como paso previo al tratamiento farmacológico. Se ha demostrado (Xin, 2001) que la reducción en la ingesta de alcohol en varones produce una significativa reducción en la presión arterial sistólica y diastólica, disminuyendo de forma proporcional en relación dosis-respuesta. Aunque los estudios realizados han sido con varones, hay estudios observacionales con mujeres que no muestran diferencias con respecto al efecto del alcohol en la presión arterial. 44 El mayor riesgo para un accidente cerebrovascular es la hipertensión arterial (Hillbom M, 2011), por lo que el consumo excesivo de alcohol puede tener una relación con un incremento en el riesgo. En el metaanálisis de Reynolds (2003) se evidenció una relación no lineal entre la cantidad de alcohol consumida y el riesgo total de infarto cerebral isquémico (curva J-shaped). Un consumo por debajo de 12 gramos de alcohol tenía un bajo riesgo comparado con abstinentes y un consumo por encima de 60 gramos un alto riesgo. La relación entre el nivel de consumo y el riesgo de hemorragia cerebral fue lineal. En el estudio prospectivo de cohortes de Emberson (2005), los bebedores moderados tenían un riesgo de accidente cerebrovascular un 45% más alto que los bebedores ocasionales, y los bebedores severos un 133% más. No hay datos suficientes en los estudios sobre el riesgo de recurrencia de infarto o hemorragia cerebral si se continúa ingiriendo alcohol. Guías clínicas SOCIDROGALCOHOL basadas en la EVIDENCIA CIENTÍFICA

Alcohol i HTA Un objectiu prioritari dels professionals sanitaris d'atenció primària és millorar la salut de la població mitjançant la reducció dels factors de risc. Prevenció i promoció de la salut. L'enfocament integrat de consum perjudicial d'alcohol en persones amb hipertensió amb una estratègia comuna podria contribuir a l'objectiu de l’OMS. Els professionals d’AP som els encarregats de fer prevenció i promoció de la salut ja que no es fa a altres nivells asistencials, un objectiu prioritari per nosaltres es millorar la salut de la poblaciço reudint els facors de risc; si ajuntem consum perjudicial d’OH i HTA podriem contribuir al objectiu de la OMS

Alcohol i HTA L'alcohol augmenta la pressió sanguínia i el risc d'hipertensió d'una manera dependent de la dosi, amb tot tipus de begudes alcohòliques, tant en homes com en dones. El consum d'alcohol s'ha associat amb un major risc d'hipertensió. Amb un consum d'alcohol de 10,50 grams al dia, les possibilitats de tenir hipertensió causada per l'alcohol és al voltant de 13,50%. Amb un consum d'alcohol de 50 grams al dia, les possibilitats de tenir hipertensió causada per l'alcohol és d' aproximadament el 50%. A l’home la tendencia es lineal a la dona fa curva en Jota Menos de 2 ubes al dia pot `pot ser beneficios. No hi ha diferencia en quant a tipus de begudes, algun estudi ha mostrat protecció amb el vi negre pero es en població molt especifica (Extremadura i homes) Font:

Alcohol i HTA Si es prenen més d’1 o 2 unitats de beguda estàndard (UBE) al dia, cada beguda addicional augmenta aproximadament 1,5 mmHg la TA. Taylor B, Irving HM, Baliunas D, Roerecke M, Patra J, Mohapatra S, Rehm J. Alcohol and hypertension: gender differences in dose-response relationships determined through systematic review and meta-analysis. Addiction. 2009;104:1981–90. Una TA no controlada pot ser clau per detectar un consum de risc d’alcohol J.L. Llisterri Caro et al/Med Clin (Barc), 2012;139(15): Taylor B, Irving HM, Baliunas D, Roerecke M, Patra J, Mohapatra S, Rehm J. Alcohol and hypertension: gender differences in dose-response relationships determined through systematic review and meta-analysis. Addiction. 2009;104:1981–90. Estudi Listerri Caro et al: la probabilidad de presentar mal control en los pacientes que no habian tomado la medicacion el dia de la visita era 2,02 veces mayor que en los que la habian tomado, que en los pacientes que referian un consumo elevado de alcohol era 1,52 veces mayor que en los que no ingerian alcohol y que en los pacientes que tenian antec. De dislipeidemia era 1,9 veces mayor que en los no dislipemicos.

Proporció de trastorns cardiovasculars deguts a l’alcohol (%) per núm
Proporció de trastorns cardiovasculars deguts a l’alcohol (%) per núm. de consumicions per dia, edats 15-60 Mentre que, si prens 10 begudes al dia, hi ha un 75% de probabilitats que la teva HTA es degui a l’alcohol Si tens HTA i prens 1 consumició al dia, hi ha un 12% de probabilitats que la HTA es degui a l’alcohol Si tens HTA i prens 1 consumició al dia, hi ha un 12% de probabilitats que la HTA es degui a l’alcohol Mentre que, si prens 10 begudes al dia, hi ha un 75% de probabilitats que la teva HTA es degui a l’alcohol Hipertensió % d’hipertensió degut a l’alcohol 26

Alcohol y HTA Risc/Protecció
Estudiar relació ingesta alcohol i risc d’hipertensió, en homes i dones Metanàlisis 12 estudis de cohorts (USA, Japón y Corea) Resultats: Homes: relació lineal entre ingesta alcohol i HTA Dones: corba en “J”, efecte protector, fins a 15 gr alcohol pur/dia En homes qualsevol consum te risc d’HTA Les persones de origen asiàtic tenen major risc comparat amb no asiatics HTA mal controlada, s’ha de revisar ingesta OH --- Sesso HD, Cook NR, Buring JE, Manson JE, Gaziano JM. Alcohol consumption and the risk of hypertension in women and men. Hypertension 2008; 51 (4): Dones: No hi ha diferències en el tipus de begudes (vi blanc, vi negre, cerveses o destil·lats). “Binge drinking” augmenta la TA uns 5mmHg durant els temps de la intoxicació ---- Britton KA, Gaziano JM, Sesso HD, Djoussé L. Relation of alcohol consumption and coronary heart disease in hypertensive male physicians (from the Physicians' Health Study). Am J Cardiol Oct 1;104(7):932-5. Moderate drinking is associated with a reduced risk of cardiovascular disease, and yet increasing amounts of alcohol consumption are known to elevate blood pressure. Physicians’ Health Study (PHS): a large cohort with > 20 years of follow-up. a randomized trial used to study low-dose aspirin and β-carotene for the primary prevention of cardiovascular disease and cancer in 22,071 US male physicians without a history of MI at baseline. En pacients amb HTA, consum moderat tindria un efecte protector. HOMES DONES Taylor B, Irving HM, Baliunas D, Roerecke M, Patra J, Mohapatra S, Rehm J. Alcohol and hypertension: gender differences in dose-response relationships determined through systematic review and meta-analysis. Addiction 2009; 104(12):

Prevalença alcohol i HTA
El 20,6% dels homes i el 7,2% de les dones hipertenses entre anys d’edat pateixen un TCA, i el 16,7% dels homes i el 5,8% de les dones amb hipertensió presenten dependència de l’alcohol 1. Els pacients que presenten un TCA tenen, en funció de les quantitats consumides, un risc cops major de patir hipertensió2 - Efecte hipertensiu del consum crònic d’alcohol quan es sobrepassen els 60 grams d’alcohol diaris3-5 El consum perjudicial d’alcohol és una de les causes més freqüents d’hipertensió reversible i contribueix a l’aparició d’altres malalties cardiovasculars (miocardiopatia dilatada no isquèmica, fibril·lació auricular i ictus isquèmic i hemorràgic6) L’alcohol, juntament amb la no adherència al tractament, és una de les causes més freqüents d’hipertensió resistent7 Rehm J, Gmel G, Kiefer F, Kreutz, R, Kugler J, Müller-Walther M, et al. Verbessertes Hypertonie-Management durch Alkohol-Screening und Folgeinterventionen in der Hausarztpraxis. Deutsche Medizinische Wochenschrift 2014;139:2457–62. Taylor B, Irving HM, Baliunas D, Roerecke M, Patra J, Mohapatra S, Rehm J. Alcohol and hypertension: gender differences in dose-response relationships determined through systematic review and meta-analysis. Addiction. 2009;104:1981–90. Klatsky AL, Friedman GD, Siegelaub AB, Gérard MJ. Alcohol consumption and blood pressure: Kaiser-Permanente Multiphasic Health Examination Data. N Engl J Med. 1977;296:1940–200. Klatsky AL, Friedman GD, Armstrong MA. The relationships between alcoholic beverage use and other traits to blood pressure: a new Kaiser-permanente study. Circulation. 1986;73:628–36. Klatsky AL. Alcohol, coronary disease and hypertension. Annu Rev Med. 1996;47:149–60. O'Keefe JH, Bhatti SK, Bajwa A, DiNicolantonio JJ, Lavie CJ. Alcohol and cardiovascular health: the dose makes the poison...or the remedy. Mayo Clin Proc. 2014;89:382–93. Mancia G, Fagard R, Narkiewicz K, Redon J, Zanchetti A, Bohm M, et al ESH/ESC Practice Guidelines for the Management of Arterial Hypertension. Blood Press. 2014;23:3–16 El 20% dels homes i el 7% de les dones hipertenses presentan un TCA i el 16% homes i 5,8% domnes tenen SDA Els pacientes amb TCA tenen 1,5 a 4 cops risc de patir HTA...sobre tot si es sobrepasen els 60 gr, dia Consum cronic es causa de HTA reversible...i tb contribueix a l’aparicio de malalties cardiovascular. L’OH amb la no adherencia al tto. Es una de les causes mes frequents d’HTA resisten

Diagrama de Venn basado en los datos del estudio APC
Gran coincidència entre el consum de risc, el TCA i la hipertensió en pacients d'atenció primària HTA CR TCA CR: Consum de Risc TCA: Trastorn consum d’alcohol HTA: Hipertensió Diagrama de Venn basado en los datos del estudio APC

Prevalença alcohol i HTA
Diversos estudis han demostrat que la hipertensió induïda per alcohol remet a les 2-4 setmanes d'abstinència o de reducció substancial del seu consum. A més, el consum regular d'alcohol augmenta la PA en pacients hipertensos tractats Klatsky AL. Alcohol, coronary disease and hypertension. Annu Rev Med. 1996;47:149–60. Mancia G, Fagard R, Narkiewicz K, Redon J, Zanchetti A, Bohm M, et al ESH/ESC Practice Guidelines for the Management of Arterial Hypertension. Blood Press. 2014;23:3–16 El primero e de Listerri, el alcohol sube riesgo a 1,52, no tomarse la pastilla a 2 i la dislipemia 1,9 Klatsky AL, Friedman GD, Siegelaub AB, Gérard MJ. Alcohol consumption and blood pressure: Kaiser-Permanente Multiphasic Health Examination Data. N Engl J Med. 1977;296:1940–200.

Guia de pràctica clínica ESH/ESC 2013
La guia de pràctica clínica de la Societat Europea de Hipertensió (ESH) i la Societat Europea de Cardiologia (ESC) aconsella que: « Una TA elevada siempre debe llevar al médico a investigar las causas [...] como la falta de adherencia al régimen de tratamiento [...] y el consumo ocasional o regular de fármacos y sustancias que elevan la presión arterial o contrarrestan los efectos del tratamiento antihipertensivo (como el alcohol o los antiinflamatorios no esteroideos)» «…se debe aconsejar a los hipertensos que reduzcan el consumo de alcohol….que el consumo semanal no debe exceder los 140 g los varones y 80 las mujeres» Que ens diu la guia de la Europea d’HTA: una TA elevada sempre ens ha de portar a buscar alres causes com consum de farmacos i substacies que elevan conm el oh i los aines. Baixar el consum d’OH

Guia de pràctica clínica ICS
Les modificacions de l’estil de vida que es recomanen com a prevenció primària de l’HTA o reducció del risc cardiovascular son les següents: - Control del sobrepès - Activitat física regular de tipus aeròbic - Disminució del consum de la sal - Moderació del consum d’alcohol - Abandó de l'hàbit de fumar L’alcohol esta dins de les substancies amb acció presora Reduir la ingesta d’alcohol en persones bevedores a la quantitat següent: < 20 g/dia (2 unitats) 140 g/setmana homes < 10 g/dia (1 unitat) 90 g/setmana dones I la guia de l’ICS: s’han de fer modificacions d’estil de vida; i reduir ingesta

Intervenció a l’atenció primària
L’estudi europeu EUROPREVIEW va analitzar: Les opinions i l'actitud dels pacients sobre la importància de l'estil de vida i les intervencions preventives . Va avaluar la predisposició general a introduir canvis en el seu estil de vida i la seva voluntat de rebre suport per part del seu metge de família. Un 24% homes i un 9% dones eren bevedors de risc o amb dependència a l’alcohol Un terç dels homes ( 33% ) i més d'una quarta part de les dones (28%) tenien diagnòstic d'HTA. Un 22% dels homes i el 6% de les dones tenien HTA amb consum de risc d’alcohol. EUROPREV (European Network for Prevention and Health Promotion in General Practice/Family Medicine) Carlos Brotons. Miembro de EUROPREV La European Network for Prevention and Health Promotion in General Practice/Family Medicine ( es la red de referencia en temas de prevención y promoción de la salud del la Sociedad Europea de Medicina General /Medicina de Familia (WONCA Europe). En la actualidad EUROPREV cuenta con delegados de 27 diferentes sociedades científicas de medicina de familia en Europa y cuenta con el reconocimiento oficial de la Sociedad Europea de Medicina Familiar, por lo que ha recibido financiación por parte de ésta para el trienio 2010‑2012, y próximamente lo recibirá también para el trienio 2013‑2015. Entre las actividades de EUROPREV destaca la organización de workshops y simposios en los congresos de la WONCA, con los objetivos de compartir y debatir experiencias en temas de prevención y promoción de la salud. Concretamente, en la 17th Conferencia de la WONCA Europe que tuvo lugar el pasado mes de septiembre de 2011 en Varsovia (Polonia), EUROPREV organizó los siguientes workshops: — Prevention and Health Promotion: Do patients in Europe differ? — Prescribing for lifestyle interventions in general practice — Putting prevention into practice: how to plan substance abuse prevention in primary care Con relación a publicaciones del estudio EUROPREVIEW sobre actitudes y conocimientos de los pacientes en prevención y promoción de la salud se han publicado 2 artículos en la revista Family Practice1,2. EUROPREV sigue participando como miembro estable en el grupo de trabajo de la European Union Platform: Diet, Physical Activity and Health de la Comisión Europea, proyecto que tiene como misión compartir las diferentes iniciativas europeas del ámbito público y privado en temas de dieta y actividad física y salud ( EUROPREV, con la colaboración de la Sociedad Noruega de Medicina de Familia preparó un documento general sobre prevención y promoción de la salud, Policy Statement on Prevention and Health Promotion, presentado oficialmente en el congreso de la WONCA 2009 en Basilea y, finalmente, aprobado en el congreso de la WONCA en Málaga en importante papel del médico de familia en la prevención de las enfermedades, en el consejo y la promoción de estilos de vida saludables, en los aspectos éticos relacionados con las actividades preventivas y en el riesgo de la medicalización.

Intervenció a l’atenció primària
Quan se'ls va preguntar (EUROPREVIEW) sobre la necessitat de canviar el seu estil de vida, van afirmar que havien de fer-ho: El 30,5% dels bevedors de risc. El 64% dels fumadors. El 73,5% dels pacients amb hàbits alimentaris poc saludables. El 73% de persones que no realitzaven activitat física. Els bevedors de risc van afirmar que el metge de família comentava amb ells el tema: Alcohol (42%) Tabac (63%) Hàbits alimentaris (59%) Activitat física (55% Brotons C, Bulc M, Sammut MR, Sheehan M, Manuel da Silva Martins C, Bjorkelund C, et al. Attitudes toward preventive services and lifestyle: the views of primary care patients in Europe. the EUROPREVIEW patient study. Fam Pract. 2012;29:i168–76. Brotons C, Bulc M, Sammut MR, Sheehan M, Manuel da Silva Martins C, Bjorkelund C, et al. Attitudes toward preventive services and lifestyle: the views of primary care patients in Europe. the EUROPREVIEW patient study. Fam Pract. 2012;29:i168–76. Menos pacients habien de camviar el seu habit de consum d’aoH i els metges tab preguntven menys

Intervenció a l’Atenció Primària
En les guies espanyoles per al maneig de la HTA es recomana l'ús d'intervencions conductuals abans d'instaurar estratègies farmacològiques. Limitar el consum de risc d'alcohol és una de les mesures que han mostrat ser eficaços per reduir la PA. Aquesta reducció de la PA, i dels riscos que comporta, s'associa a una disminució de l'ús de medicaments antihipertensius i dels riscos associats al consum perjudicial d'alcohol. J.Fernández-Solà. Consumo de alcohol y riesgo cadiovascular. Hipertensión. 2005;22:117-32

Algoritme alcohol i HTA
Pren alcohol?: AUDIT-C /AUDIT 10 HTA SI NO Dependènciaa l’alcohol? (CIM-10) Consell per reforçar conducta i valorar tractament per la HTA SI NO Valorar derivació al CAS i/o centre de salut mental Consell per a la reducció del consum d’alcohol fins a nivell de baix risc

Alcohol i depressió 3 En aquesta part veurem com es pot identificar el consum de risc, i les conseqüències d’aquest consum. En aquesta part veurem com es pot identificar el consum de risc, i les conseqüències d’aquest consum 4.2. Depresión asociada al Alcoholismo El 80% de pacientes alcohólicos presentan algún episodio depresivo mayor, a lo largo de su vida que suele ser la consecuencia del consumo excesivo, más que la presencia de un trastorno depresivo independiente, sobretodo en varones alcohólicos primarios (Schuckit, 1996). Según el estudio NESARC, el 5,28% de la población de Estados Unidos presenta un trastorno depresivo mayor (en los últimos 12 meses). Entre ellos, el 40% presentaban además alcoholismo, 30% dependencia de nicotina y 17% abuso de drogas. Además, más del 40% presentaban un trastorno de ansiedad y más del 30% un trastorno de personalidad. Es decir que la depresión mayor tiene una elevada comorbilidad con otros trastornos del eje I (tanto psiquiátricos como adictivos) y también del eje II. Por tanto, los trastornos psiquiátricos tienden a presentarse de manera agregada y polimorfa. Además, el trastorno depresivo mayor estaría más asociado a la dependencia que al abuso de sustancias (Hasin y cols., 2005). Para efectuar el diagnóstico diferencial entre el trastorno depresivo independiente y el inducido es importante explorar la presencia de antecedentes de un posible trastorno psiquiátrico, previo al inicio del alcoholismo, tales como ansiedad de separación en la infancia, fobias o trastornos de ansiedad, reacción hipomaníaca a los antidepresivos, o antecedentes familiares de trastorno bipolar. La depresión, asociada al alcoholismo predice pobres resultados para el tratamiento del alcoholismo, por lo menos en varones (Roy y cols., 1991) y un aumento del riesgo de conductas suicidas (Roy y cols., 1990). Dado que los estados emocionales negativos son el factor de recaída más habitual, los episodios depresivos pueden aumentar el riesgo de recaída, mientras que la remisión de la depresión predice un menor riesgo de recaída en el consumo de alcohol (Hassin y cols., 1996).

Impacte alcohol en trastorns mentals
Hi ha evidència que el trastorn d’ansietat pot ser previ a un consum problemàtic d’alcohol i a la inversa. El consum d’alcohol, en general, està associat a una disminució de l’ansietat a curt termini però té un efecte rebot, i pot augmentar l’ansietat a llarg termini. L’alcohol agreuja els trastorns de la son. El consum de fins a UBE abans de dormir pot induir la son, però aquests efectes disminueixen amb el consum continuat durant tres dies. El consum elevat d’alcohol pot anar associat a un sentiment positiu i/o d'eufòria, no obstant això, l’alcohol és un depressor del sistema nerviós central, i en les hores posteriors al seu consum els símptomes depressius són més comuns. Guia socidrogalcohol. Los datos de la literatura indican que los pacientes con diagnóstico de trastorno por dependencia de alcohol y trastorno afectivo tienen un perfil clínico más grave, con más complicaciones y mayor dificultad en conseguir y mantener una estabilidad psicopatológica, respecto a los pacientes que sólo tienen uno de los trastornos (Pettinati, et al., 2013). Además, la comorbilidad del trastorno por dependencia de alcohol con los trastornos afectivos aumenta el riesgo de conductas suicidas (Aharonovich et al., 2002). Se calcula que aproximadamente el 50% de los pacientes que acude a Urgencias por una tentativa autolítica había consumido alcohol previamente. El 23% de los pacientes con conductas suicidas tiene además un trastorno por dependencia del alcohol (Demirbas et al., 2003), y la presencia de trastorno adictivo aumenta el riesgo relativo para conducta suicida hasta 17 veces, siendo el riesgo más elevado en las mujeres (Wilcox et al., 2004). El trastorno por dependencia de alcohol y los trastornos del estado de ánimo tienen una elevada comorbilidad, con cifras de prevalencia que oscilan entre el 15 y el 80% según la población estudiada y el corte temporal considerado (6 meses, 1 año o prevalencia a lo largo de la vida). Trastorno por dependencia de alcohol, depresión y suicidio Actualmente se reconoce la gran importancia que tiene que el tratamiento de estos pacientes con dependencia del alcohol y trastorno depresivo comórbido se realice de manera integrada en el tiempo (a la vez) y a ser posible por el mismo equipo terapéutico (Torrens et al., 2012). La presencia de una recaída en el consumo de alcohol puede ser desencadenante de un episodio depresivo, o precipitar un episodio presente, agravando, entre otros aspectos, el riesgo de suicidio. Paralelamente la descompensación del trastorno afectivo puede desencadenar una recaída en consumo de sustancias. La mayoría de los estudios se han realizado con inhibidores selectivos de recaptación de la serotonina (ISRS) (Cornelius et al., 1997a; 1997b; 2009; George et al., 2011; Gual et al., 2003; Kranzler et al., Se han realizado diversos ensayos clínicos aleatorizados controlados con placebo para determinar la eficacia del tratamiento farmacológico de la comorbilidad entre dependencia del alcohol y depresión. Tratamiento farmacológico de la comorbilidad, dependencia de alcohol y depresión. 2006; Moak et al., 2003; Pettinati et al., 2001; 2010); tres estudios utilizaron antidepresivos tricíclicos (Altamura et al., 1990; Mason et al., 1996; McGrath et al., 1996) y dos estudios utilizaron nefazodona (Hernandez-Avila et al., 2004; Roy-Byrne et al., 2000). En una revisión sistemática con metanálisis sobre la eficacia del tratamiento con antidepresivos en pacientes con dependencia de alcohol comórbida, los resultados confirman que, aunque la mayoría de los estudios se hayan realizado con ISRS, los fármacos que son eficaces para el tratamiento de la depresión comórbida a la dependencia de alcohol son los antidepresivos tricíclicos (imipramina y desipramina) y la nefazodona (Torrens et al., 2005). Además, se observó que sólo los síntomas afectivos responden al tratamiento con antidepresivos mientras no hay eficacia relevante en mantenimiento de la abstinencia. Finalmente debe resaltarse el estudio aleatorizado, controlado con placebo, en el que se ha realizado el tratamiento de la depresión comórbida en la dependencia de alcohol con sertralina para la depresión y naltrexona para la dependencia de alcohol (Pettinati et al., 2010). El estudio observó que de los cuatro grupos de pacientes: sertralina+naltrexona, sertralina en monoterapia, naltrexona en monoterapia y el grupo que recibió placebo, el grupo que recibió la combinación de sertralina y naltrexona a la vez obtuvo un mayor porcentaje de abstinencia de alcohol (menor número de heavy drinking days, intervalo de días mayor antes de la recaída en el consumo) y mejoría de la depresión (disminución Otros estudios comparando amitriptilina y mirtazapina han mostrado eficacia antidepresiva de ambos fármacos, pero siendo mirtazapina mejor tolerada (Altintoprak et al., 2008). Otros estudios realizados con escitalopram y nemantina han obtenido resultados controvertidos. (Muhonen et al., 2008a; 2008b). de los síntomas depresivos) respecto a los otros grupos (sertralina o naloxona en monoterapia, o placebo). Se trata pues del primer ensayo clínico controlado que claramente demuestra la eficacia de tratar la patología dual: alcohol y depresión, de forma conjunta con fármacos específicos para cada una de las patologías: la dependencia del alcohol y la depresión (Pettinati et al., 2010). Para concluir, aunque los ISRS sigue siendo una buena opción terapéutica, sobre todo por un excelente perfil de tolerabilidad y seguridad, se recomienda valorar el uso de ADs non-ISRS en pacientes duales. Posiblemente fármacos con perfil dopaminérgicos, monoaminérgicos o duales (como venlafaxina) sean tratamientos más eficaces para los pacientes con consumo de sustancias comórbido al trastorno afectivo (Torrens et al., 2011). Sin embargo, necesitamos más estudios con tratamiento de las dos patologías a la vez con fármacos específicos para confirmar estas indicaciones Font:

El consum d’alcohol és un factor de risc per als trastorns depressius de forma dosis depenent (a més consum més risc). Les persones dependents de l’alcohol tenen de dos a tres vegades més risc de patir trastorns depressius. Els trastorns depressius milloren en deixar de consumir alcohol (abstinència). Les persones amb depressió i trastorns de l’estat d’ànim tenen major risc de dependència a l’alcohol i a la inversa. Font:

El consum d’alcohol i benzodiazepines és més alta en persones de mitjana edat que en gent gran, i va en augment amb la edat Es considera que la gent gran és més sensible a problemes d’addiccions que la gent jove a causa dels canvis fisiològics de l'edat. En la gent gran hi ha més risc de caigudes i de patir lesions quan s’associa alcohol i substàncies sedants. Valorar sempre el consum d’alcohol en aquests pacients abans de prescriure aquests tipus de fàrmacs (Ilornäki 2013)

Associació entre trastorns mentals i alcohol
El consum d’alcohol agut i crònic alteren l'estat d’ànim i s’estableix una relació de comorbiditat entre el 15 i el 80%, sent una relació bilateral i complexa. Aquesta comorbiditat implica un augment de la gravetat, complicacions i inestabilitat, i a la vegada de la conducta suïcida. Segons l’estudi de Fergusson (n= 1055) hi ha una clara relació entre abús / dependència de l’alcohol i depressió. Gorka, van establir una associació entre el consum abusiu d’alcohol, la baixa tolerància a l’angoixa i l’increment dels símptomes depressius Wardenaar et al. s’estableix més relació entre els esdeveniments negatius amb l’angoixa general i l’ansietat que amb la depressió. Associació (OR) entre els trastorns mentals, darrers 12 mesos en població general en països europeus. Projecte ESEMeD. 42

Associació entre trastorns mentals i alcohol II
Cohort retrospectiva on revisen als pacients amb depressió o ansietat des de Seguiment a 20 anys. Al 2007: 8841 pacients 342 tenien diagnòstic de dependència abans de la enquesta. Pels dos gèneres, el risc de dependència i ansietat va ser mes elevat en aquells pacients ja diagnosticats abans de l’enquesta que els que no tenien la malaltia psiquiàtrica. Aquest risc de dependència és més important entre els 18 i els 50 anys. En canvi en els que no tenen malaltia de base el risc acumulatiu és constant a partir dels 30 anys. Dels 8841 hi havia 1861 amb abús d’alcohol i dependència. D’aquests van treure els que tenien problemes d’alcohol abans de 5 a de l’enquesta. Finalment van quedar 334 events. Al realitzar multivariant es va veure associació entre preexistencia de malaltia mental i abús d’alcohol. També es suggereix, com altres estudis, que els trastorns d’alcohol pot augmentar el risc de patologia mental L’associació entre patologia mental i dependència va ser mes fort que amb abús d’alcohol. Fobia social i estrés posttraumàtic van estar associats a abús d’alcohol, mentre que Ansietat generalitzada està en relació amb dependència a l’alcohol. Els pacients diagnosticats de depressió o ansietat tenen més risc de patir problemes d'abús o de dependència a l’alcohol Affective disorders, anxiety disorders and the risk of alcohol ependence and misuse Wenbin Liang and Tanya Chikritzhs 2011)

Prevalença alcohol i trastorns mentals
Trastorns d’ansietat és un dels grups de trastorns psiquiàtrics més prevalent. Fins a un 25% de la població ho pot arribar a patir. L’ansietat pot ser deguda al consum d’alcohol (fins a un 18% dels pacients amb trastorn d’ansietat tenen un problema de consum elevat d’alcohol o dependència). S’ha de fer el diagnòstic diferencial entre trastorns d’ansietat i ansietat causada per l’abstinència de l’alcohol. Les benzodiazepines només milloren l’ansietat al principi, provocant efecte rebot de la simptomatologia. Trastorn d’estrès postraumàtic (TEP): redueixen els símptomes a través del consum d’alcohol. Actualment s’ha vist que molts d’aquests pacients ja feien un consum excessiu d’alcohol abans de l’aparició de TEP Monografia sobre el alcoholismo. Socidrogalcohol 2012 Dins els trastorns mentals associats a l’alcohol estan l’ansietat i el Sd depressiu. En aquests casos els problemes d’alcohol poden passar desapercebuts sinó fem una anamnesi activa en aquest sentit. L’ansietat pot jugar un paper important en el inici i manteniment del consum d’alcohol. Posteriorment tant la neuroadaptació com la abstinència poden donar lloc a un augment o manteniments de l’ansietat. Ansietat: Cal haver fet desintoxicació alcohòlica i que es perllongui 4 setmanes per saber si l’ansietat era deguda al tr per ansietat o per l’alcohol. Es recomana utilitzar benzodiazepines amb molta precaució en aquests casos, donat l’alt risc de fer una nova dependència.

Efectes de la depressió sobre la salut a Catalunya (Informe de “Salut de Catalunya 2011”)
Les malalties mentals son el segon grup diagnòstic que genera més baixes després del grup osteomuscular. La prevalença de depressió ha crescut significativament respecte al 2006 i, actualment, és el quart trastorn crònic més freqüent. La tassa de mortalitat per suïcidi a Catalunya és la més baixa d’Europa, però tot i això segueix sent la quinta causa de mort evitable El consum d'antidepressius i ansiolítics ha augmentat un 12,6 % en els últims 5 anys. Efectes de la depressió sobre la salut a Catalunya (Informe de “Salut de Catalunya 2011”) Les malalties mentals son el segon grup diagnòstic que genera més baixes després del grup osteomuscular. La prevalença de depressió ha crescut significativament respecte al 2006 i, actualment, és el quart trastorn crònic més freqüent. La tassa de mortalitat per suïcidi a Catalunya és la més baixa d’Europa, però tot i això segueix sent la quinta causa de mort evitable El consum d'antidepressius i ansiolítics ha augmentat un 12,6 % en els últims 5 anys.

Enquesta de Salut de Catalunya 2011
Quart trastorn crònic dels pacients a Catalunya.

Depressió La prevalença de trastorns mentals a Catalunya és del 31,2% dels quals el 18,5% ansietat i el 13,4 trastorn relacionats amb estat d’ànim. L’ansietat i els canvis d’estats d’ànims són més freqüent en dones. Viure sol te més probabilitat de tenir aquests tipus de problemes i també d'abús de substàncies. La gent gran (>65) són els que tenen menys prevalença d’aquestes malalties. La distímia i els atacs de pànic van ser les que més es van associar a dependència a l’alcohol. (Serrano 2010).

GPC sobre el maneig de la depressió major en l’adult

Que diu la Guía de pràctica clínica sobre l’alcohol?
A la Guia de Pràctica Clínica sobre el maneig de la Depressió Major en l'adult del departament de salut de Catalunya només contempla l’alcohol com a factor de risc de suïcidi o com a criteri d'exclusió del diagnòstic en cas d’abús recent. Cuando un trastorno psiquiátrico (como la depresión), ha sido inducido por el consumo excesivo de alcohol, también va a mejorar con la abstinencia continuada de bebidas alcohólicas (Brown y cols., 1995). El consumo excesivo de alcohol interfiere con la recuperación de los trastornos psiquiátricos asociados, (como depresión o ansiedad) y puede dar lugar a lo que algunos denominan trastorno psiquiátrico “refractario” al tratamiento, ya que no remiten a SOCIDROGALCOHOL 235 pesar de haber recibido el tratamiento psiquiátrico correcto a las dosis recomendadas y durante el tiempo necesario. Por tanto, la evaluación del consumo de alcohol es algo que debería hacerse de rutina en la exploración de cualquier trastorno depresivo, sobretodo cuando va acompañado de ansiedad, no responde al tratamiento habitual y siempre antes de cualquier intervención terapéutica más intensiva o arriegada. Diversos estudios han llegado a la conclusión que el consumo excesivo y continuado de alcohol induce trastornos depresivos, que mejoran espontáneamente cuando remite el abuso de alcohol. Además el consumo excesvo de alcohol interfiere en la recuperación de un trastorno depresivo, y la depresión a su vez, puede conducir a un incremento del consumo de alcohol (Sexton y cols., 1999). El consumo excesivo ocasional (5 o más consumiciones por ocasión, 4 o más en mujeres) está directamente relacionado con la depresión, sobretodo cuando se evalúan los criterios diagnósticos DSM-IV de Depresión Mayor, durante el año previo. Sin embargo, la frecuencia de consumo de alcohol no parece estar relacionada con la depresión, cuando no se supera un límite de 3 consumiciones/día, para los hombres o 1,5 consumiciones/día, para las mujeres. El hallazgo más importante de este estudio es que las personas que nunca han tomado bebidas alcohólicas tienen menores tasas de depresión que las que han tomado una o más consumiciones al día, es decir que se produce una curva dosis-respuesta. Es dercir que la curva en forma de J no aparece en personas que nunca han tomado bebidas alcohólicas. Sólo aparece en los estudios que confunden los no bebedores, (que nunca han tomado bebidas alcohólicas), con los ex-bebedores (que han dejado de tomar bebidas alcohólicas por motivos de salud o por haber tenido problemas con la bebida), ya que los ex-bebedores tienen una mayor vulnerabilidad hacia la depresión y también hacia otras enfermedades (Graham y cols., 2007). Otra evidencia científica que confirma el impacto dosis-respuesta del consumo de alcohol sobre la salud y que va en contra de especulaciones sobre un supuesto efecto beneficioso del consumo moderado de alcohol (Guardia Serecigni, 2008b).

Criteris de dependència: CIM-10
Exploreu si en els darrers 12 mesos, o si de forma continuada, han estat presents tres o més dels criteris següents (CIM-10): Desig intens o compulsió per consumir alcohol. Disminució de la capacitat de control: dificultats per controlar l’inici del consum dificultat per posar fi a la ingesta i controlar-ne la quantitat Simptomatologia d’abstinència. Tolerància o neuroadaptació. Abandonament progressiu d’activitats. Persistència en el consum d’alcohol malgrat les conseqüències perjudicials.

Criteris DSM V de Dependència a l’alcohol
Consum problemàtic que provoca malestar o deteriorament clínicament significatiu i que es manifesta per 2 o més fets en els últims 12 mesos: Consum d’alcohol amb freqüència amb grans quantitat o amb més temps Desig persistent per consumir o fracàs per abandonar o controlar el consum Augment del temps en activitats per aconseguir alcohol, consumir-lo o recuperar-se Ànsia o desig per consumir El consum seguit porta a abandonament d’altres tasques de treball o família Consum continuat tot i que tingui problemes interrelacionals secundari a aquest consum Consum consecutiu d’alcohol en situacions que comporta riscos Es continua consumint tot i que se sap que li provoca problemes físics o psíquics Incompliment de les obligacions (treball, estudis, família) Tolerància: Necessitat consum cada vegada de quantitats majors Disminució dels símptomes al cap d’un temps de consumir la mateixa quantitat Abstinència, manifestada per: Presència de síndrome d’abstinència Es consum alcohol per millorar els símptomes d’abstinència d’alcohol

Criteris DSM V de Dependència a l’alcohol
Existeix un especificador de curs: Remissió inicial: 3 mesos sense cap dels símptomes. En remissió continuada: quan porta un any sense símptomes Existeix un especificador de gravetat actual: Lleu si compleix 2-3 criteris, Moderat si compleix 4-5 criteris Greu si compleix més de cinc criteris

Alcohol i Depressió II La persistència de trastorns depressius i/o ansietat al cap de 2 anys de seguiment va ser significativament major en els pacients amb dependència de l’alcohol actual o en remissió que en aquells que feien abús d’alcohol amb o sense consum actual alcohol, en comparació amb cap trastorn per consum d’alcohol de per vida La presència de recaiguda en el consum de risc pot comportar un episodi depressiu o agreujant-lo si estava present i augmentar el risc de suïcidi. El tractament dels dos problemes de salut s’ha de fer de manera conjunta per què el pacient millori. Alcohol and depression. Boden 2011

Valorar el consum d’alcohol en tots els pacients que consulten per problemes d’ansietat i/o depressió, sobretot abans de donar qualsevol medicació. Fer diagnòstic acurat de la patologia del pacient mitjançant els qüestionaris que tenim al programa informàtic: AUDIT-C, AUDIT-10 Si hi ha problemes de depressió i consum d’abús o dependència, tractar les dues patologies alhora (millors resultats). Segons consums valorar derivació al CAS/Salut mental.

A Catalunya hi ha una baixa identificació de la malaltia per part dels metges de primària, que identifiquen el 22% de les depressions majors Els MF detecten el 40% dels pacients amb simptomatologia depressiva, encara que no discriminen les diferents simptomatologies (Fernández 2010), Els professionals hem d’ augmentar habilitats en l’escolta de queixes emocionals dels pacients La detecció és semblant a altres països del nostre entorn

Algoritme alcohol i depressió
Sd depressiu Trastorn per ansietat Insomni Pren alcohol?: AUDIT-C /AUDIT 10 SI NO Dependènciaa l’alcohol? (CIM-10) Consell per reforçar conducta i valorar tractament per la depressió/ansietat SI NO Valorar derivació al CAS i/o centre de salut mental Consell per a la abstinència mentre duri el tractament

Casos clínics 4

Cas 1: Natalie Motiu de consulta:
Dona de 31 a què consulta d'urgències, desplaçada (Itàlia). Sol·licita recepta d’alprazolam com a tractament de l’ansietat. Fumadora de 10 cigarrets al dia. No altres antecedents d’interès. Diagnosticada de sd. depressiu i ansietat feia 5 anys. Des del diagnòstic s’havia iniciat tractament amb alprazolam i paroxetina. Al cap de l’any li van retirar la paroxetina i només prenia alprazolam. La pacient explicava que l’alprazolam l’ajuda per l’ansietat Que feriu en aquest cas? Fer la recepta .... Seguir preguntant, que preguntarieu? Ens explica q va anar al psiquiatra perque tenia un problema amb Oh (compulsiu, començava a beure no podia parar, passava dies sense beure....) i aquest li va començar el tto amb antidepresiu i benzodia... Llavors es va fer addicta a les benzodia.... Explicar la relacioo i va deriva al cas on ha fet tto i segueix abstinen Explicar: Comentar relació entre alcohol i altres patologies com depressió i ansietat. Explicar relació amb altres tipus de dependència (benzodiazepines) Valorar seguiment de la pacient, que haguessin fet ells en en aquest moments? I com haguessin tractat a la pacient a l’inici del cas?

Cas 2 Maite Dona de 41 a, diagnosticada d’hipotiroïdisme.
Acostuma a fer un control analític anual. Ve a demanar la petició. També explica que últimament es troba més nerviosa, amb tristesa, apatia i que li costa dormir. Fa les coses per obligació i que molts dies no s’aixecaria. Es posa a plorar. Es proposa ISRS i hipnòtic. Pacient de 41 a casada, amb una filla adoptada de 7 anys. Treballa de nit i quan arriba porta a la filla al col·legi i després se'n va a dormir. Explica nerviosisme, tristesa, no pot amb les seves obligacions i plora molt sovint. Porta mesos així però des de fa dos mesos està pitjor. Al reinterrogar causes, surt problemes amb la família. La seva mare està molt malalta i el pare es gran. Te un germana que viu a un altre ciutat o no es vol fer càrrec dels pares. “Tot li toca a ella” la sema família, els pares i la feina fora de casa”. Porta dies que no dorm i al dia següent no rendeix de manera habitual a la feina. Donat que tornarà en uns dies se li fa escolta activa, se li explica possibles ajudes que pot demanar a la nostra zona i se li dona un ISRS i un hipnòtic. Es proposa baixa que rebutja. Es revisa història clínica en es veu que no fuma i no acostuma a prendre alcohol. Es cita per després de l’analítica. Quan torna amb els resultats segueix igual. L'analítica te la funció tiroïdal normal i la funció hepàtica lleugerament alterada. Es comenta amb la pacient que li preocupa. Es reinterroga pel consum d’alcohol, que explica que és de baix risc. Pel que fa a la depressió segueix igual. Al dia següent ve a la infermera, amb qui te molta confiança i li explica que el dia anterior no va dir tota la veritat i que acostuma a prendre unes 3 llaunes de cervesa al matí abans d’anar a dormir per què així dorm millor i un altra quan es lleva al migdia. Li feia molta vergonya i per això no ho havia dit. Explica que la situació que te amb els seu pares la sobrepassa i les cerveses l’ajuden a estar més tranquil·la. Es va tornar a valorar el consum d’alcohol. El test dona abús d’alcohol sense dependència. Es va derivar a Salut mental on va fer tractament. Actualment no consumeix alcohol i ha millorat la simptomatologia depressiva.

Cas 2: Maite Analítica amb funció hepàtica lleugerament alterada (GGT 87, ALT 46 i AST 38) No ha millorat la simptomatologia depressiva. Es reinterroga pels tòxics que explica que pren alcohol de forma esporàdica. L’endemà torna i explicant un consum de risc (6 UBEs/dia). No complia criteris de dependència de l’alcohol. Es va derivar a salut mental on fa rebre tractament. Comentar que en aquesta pacient es tindria que haver preguntat per l’alcohol ja a la primera visita, abans de donar el tractament. Reflexionar que, tot i que abans feia un consum de baix risc, qualsevol estressant extern pot canviar aquesta situació i que un bon moment per preguntar és abans de posar tractament.

Cas 3 Pilar Pilar, 50 anys, mestressa de casa, casada, 2 fills
Antecedents: histerectomia, trastorn ansiós depressiu Fa temps que nota que no dorm be. Ha intentat herbes naturals però no li fan res. Demana algun fàrmac que l’ajudi a dormir. Des de fa 4 anys, pren vi quan està sola PAPPS: no fuma, 4- 6 gots de vi durant el dia (dilluns a divendres) No beu mai en públic. Sempre beu quan està sola, mentre fa el dinar i a la tarde quan veu la tele. Ja fa temps que ho fa i se sent més tranquila. L’ajuda a passar les tardes que des de que te els fills grans i com que el marit treballa fins tart, se sent més acompanyada. No beu als caps de setmana per què li fa vergonya que els fills i el marit la vegin.

Cas 4 Aurora Dona de 45 a. treballa d’administrativa
AP: Lumbàlgia crònica, Insomni, depressió A. Tòxics: fumadora de cànnabis a les nits. Consum esporàdic de cocaïna fa uns 15 a. Consum d’alcohol: una copa a la nit i els caps de setmana

Cas 4 Aurora Ve a control de lumbàlgia
Analítica amb: lleuger augment de triglicèrids i GGT de 186. VCM 99 Reinterrogant alcohol: Aurora, dona de 45 a casada amb un fill. Treballa de d’administrativa. De baixa per lumbàlgia crònica reaguditzada. Hàbits tòxics fumadora de cànnabis diari per les nits i una copa de whisky. Es proposa analítica on surt GGT 186 i VCM 99 i triglicèrids 170 mg/dl Al reinterrogar explica consum d’alcohol d’unes 10 UBE a la nit per què nota que dorm millor, també li fa companyia mentre beu la tele. L’ajuden a evadir-se. Als caps de setmana, te consciencia que es passa una mica (cervesa, vermut...) Reinterrogant explica problemes compatibles amb depressió de llarga durada i que mai ha consultat. Maltractament psicologic per part de la parella des de fa anys. Va començar a beure un whisky per que li ajudava a dormir però ara es pren quasi la meitat de la botella. Comenta que va omplint el got i que no n’era conscient de que li podia fer mal. La familia en alguna ocasió li ha comentat que beu massa. Ha intentat no beure però s’adona que als dos dies ha de comprar beguda per que te molta ansietat. Es pensava que ho controlava però al parlar-ho veu que li és dificil. Pensa que aquest consum està perjudicant a la seva familia i que molts de les discussions venen per aquest motiu.

Home de 60 a treballa d’encarregat a un mercat. És addicte al treball
Cas 5 Jacinto Home de 60 a treballa d’encarregat a un mercat. És addicte al treball AP: dislipèmia, HTA, ansietat, insomni Hàbits tòxic: fumador d’un paquet /dia, consum de dos cerveses al dia. Medicació: atorvastatina 40, enalapril amb HTZ 20/12,5, fluoxetina 20 mg, lormetazepam 2 mg. Analítica de control: triglicèrids de 2500 mg/dl Colesterol 303 mg/dl. VCM 105 Reinterrogant el pacient explica que es pren dos cerveses, mai menjant. Una al migdia i l’altre a la tarda. Se sent molt responsable de la seva feina i no beu mentre treballa. Quan expliquem que l'analítica indica que l’alcohol li podria fer mal, explica que de jove si que havia begut molt (fins a una botella de destil·lat diari) però que ara només pren cervesa i que als caps de setmana, quan no treballa, pren vi amb els menjars. Se li aconsella que deixi l’alcohol i es torna a demanar analítica : triglicèrids de 1900 VCM 105 GGT 3015, Ferritina 477. Se li explica al pacient que aquesta analítica està relacionada amb el seu consum d’alcohol i que no es possible que dos cerveses alterin tant aquests paràmetres. Al tornar a interrogar explica que es pren una cervesa de litre mentre prepara el dinar, això l’ajuda a relaxar-se. A la tarda es pren entre 1 i 2 litres més però ja no torna a prendre res més per què al dia següent es lleva d’hora per anar a treballar. Comenta que sempre ha sigut molt nerviós i que l’alcohol l’ajuda a controlar els nervis. Per les nits amb les pastilles dorm be. Repercussions familiars: les nega, tot i que en una de les visites explica que la filla li diu que estaria molt millor si no begués i no fumés. Diu que es posaria molt contenta si ho aconseguís. S’intenta derivar al CAS, que el pacient rebutja per que diu que ja baixarà ell sol. No vol que la família ho sàpiga per que li fa molta vergonya. Al cap de varies visites: el pacient no entén com ha arribat en aquest punt. Beu uns 4 litres al dia de cervesa i ara és conscient que no ho pot deixar, que ho ha intentat varies vegades i que només pot baixar a 3 litres. Les analítiques segueixen alterades. Després de dos mesos s’aconsegueix que el pacient accepti la derivació al CAS, que deicideixen ingrés per desintoxicació. Actualment segueix tto amb antabús, un antidepressiu i mirtazapina per dormir. Segueix abstemi i es nota molt més tranquil. Ara s’adona que molts dels simptomes que tenien no era per què ell fos nerviós sinó per que li provocava els seu consum.

Cas 6: Carlos 38 anys, lampista No AP d’interès
Ansietat de temps d’evolució Demana el tractament de trankimazin Hàbits tòxics En Carlos és un pacient jove, amb problemes d’ansietat des de fa anys i que el metge que tenia abans li tractava amb trankimazin 0,5 /8h però ell ara en pren 5 o 6 al dia. Ve a la consulta per què li actualitzi la recepta i per què li augmenti una mica el tractament. Diu que te problemes amb la seva exparella i a sobre se li acaba l’atur. Es pregunta pels hàbits tòxics i explica que ell és un bevedor social i que quan es troba a algun amic al bar es pot prendre alguna cervesa. A ell no li afecta i en pot prendre varies cerveses i que arriba a casa be. Des de que no te tant trankimazin diu que es pren alguna cervesa abans d’anar a dormir per que li doni son. Comenta que es pren unes 4 llaunes al dia, però ara per anar a dormir se’n pren dos o tres més abans d’anar a dormir. Preguntes: Quin tipus de consum fa? Quina relació te amb la beguda? Com l’està utilitzant? Te ansietat i pren alcohol o te dependència i te ansietat?

Cas 6: Carlos Ansietat des de fa anys i que el metge que tenia abans li tractava amb trankimazin 0,5 /8h però ell ara en pren 5 o 6 al dia. Ve a la consulta per què li actualitzi la recepta i per què li augmenti una mica el tractament. Diu que te problemes amb la seva ex-parella i a sobre se li acaba l’atur. Al preguntar pels hàbits tòxics i explica que ell és un bevedor social i que quan es troba a algun amic al bar es pot prendre alguna cervesa. A ell no li afecta i en pot prendre varies cerveses i que arriba a casa be. Des que no te tant trankimazin diu que es pren alguna cervesa abans d’anar a dormir per que li doni son. Comenta que es pren unes 4 llaunes al dia, però ara per anar a dormir se’n pren dos o tres més abans d’anar a dormir.

Cas 7: Marisa 42a treballa en una cadena de muntatges
hipertensa des de fa 8 anys. Segueix tractament amb lisinopril 20 mg, HTZ 25 mg i atenolol 50 mg. Segueix amb mal control des de fa temps Hàbits tòxics: consum de 10 cig dia i uns 4 gots de vi al dia. Consum de risc des de fa anys, explica que als caps de setmana beu més: mitja botella de vi i una de cava. Algun cubata si es reuneix amb amics. Els seus amics beuen més. Quin tipus de consum fa? Es tracta d’una HTA resistent? Quin paper pot jugar l’alcohol

Cas 7: Marisa Analítica amb hipertransaminemia i augment de la GGT
Es valora dependència: Durant la setmana només beu amb les menjades però als caps de setmana amb els amics li costa parar el seu consum Fa 15 anys només bevia en les menjades L’any passat ja se li va dir que reduís el seu consum però ara beu més. Compleix criteris de dependència?

Cas clínic 8. Daniel En Daniel és un home de 64 anys, casat amb 2 fills que ja no viuen a casa. Treballa en una fàbrica de plàstics des de fa 20 anys. Ahir a la tarda va anar a UCIAS per presentar mareig i molt mal de cap. Explica que el metge que el va visitar li va explicar que l’exploració física era normal, però que tenia la TA alta, li varen donar un comprimit per baixar la TA i paracetamol, en millorar li van donar l’alta i visita amb el seu metge de família l’endemà. En Daniel va molt poc a la consulta, però avui com ja tenia hora per controlar la TA, ha pensat que també portaria l’informe de la revisió de l’empresa que li varen fer fa 4 mesos. A l'informe de la revisió de l’empresa consta que no fuma, té una TA: 165/99, examen físic sense alteracions, un ECG, espirometria i audiometria normals, agudesa visual sense canvis. A l'analítica destaca una GGT 115UI/L, ALT (GPT) de 68 UI/L, AST(GOT) de 58 UI/L, una hiperuricemia de 8.0 mg/dl. A l’hemograma destaca un VCM de 109 fl sense anèmia. Probable HTA no diagnosticada. Pregunta: es hipertens? Que destacaries a l’analitica?: transaminitis + VCM alt, hiperuricemia. No hi ha colesterol. Preguntaries pel consum d’alcohol? Com preguntries?: Audit?, enquesta? Diu que beu: 2 mitjanes (1 amb l’esmorçar i un altre quan surt de la feina); 4 gots de vi (2 al dinar i dos al sopar), els caps de setmana 2 copes de conyac. Es un bevedor perjudicial (trastorns: analitica i pot ser HTA) Que fariem? Screening HTA: a la consulta está 164/94, 160/92 + dues preses que surten: 158/94, 154/93; als dos braços; i al cap de’una setmana 157/94, 155/92. Quin tractament: 1º camvi estils de vida o mesures no farmacologiques: -- reducció de pes - exercici: augment de l’activitat fisica -- dieta, sal??, augment consum fruites i verdures -- Restricció de consum d’alcohol, café i sal: tabac: no fuma --reducció de l’estrés Descarta dependencia (CIM 10) es negatiu Quina quantitat d’alcohol li diries que pot prendre?? Pactar amb el pacient, millor abstinencia, Seguiment Analitica al mes, per descartar problemes cardiovasculars. ---en principi res per veure si la causa de la HTA es secundaria al consum d’alcohol -- A PARTIR de 6 UBE al dia durant 10 anys s’ha de descartar dependencia .

AUDIT Alcohol Use Disorders Identification Test · I
1. Amb quina freqüència pren alguna beguda alcohòlica? (0) mai (1) un o menys cops al mes (2) 2-4 cops al mes (3) 2-3 cops a la setmana (4) 4 o més cops a la setmana 2. Quantes consumicions de begudes amb contingut alcohòlic sol fer normalment en un dia que beu? (0) 1 o 2 (1) 3 o (2) 5 o (3) 7 a 9 (4) 10 o més 3. Amb quina freqüència pren sis o més consumicions alcohòliques en un sol dia? (0) mai (1) menys d'un cop al mes (2) mensualment (3) setmanalment (4) diàriament o gairebé cada dia 4. Amb quina freqüència, en el curs del darrer any, s’ha trobat que no podia parar de beure un cop havia començat? 5. Amb quina freqüència, en el curs del darrer any, no ha pogut dur a terme l’activitat que li corresponia, per haver begut? El test AUDIT és un test autoadministrat, tot i que te més valor si es fa directament a la consulta. Consta de 10 preguntes que puntuen de 0 a 4, excepte les dos últimes. Ens serveix per detectar consum de risc, perjudicial i sospitar dependència.

AUDIT Alcohol Use Disorders Identification Test · II
6. Amb quina freqüència, en el curs del darrer any, ha necessitat beure en dejú al matí per recuperar-se d’haver begut molt la nit anterior? (0) mai (1) menys d’un cop al mes (2) mensualment (3) setmanalment (4) diàriament o gairebé cada dia 7. Amb quina freqüència en el curs del darrer any ha tingut remordiments o sentiments de culpa després d’haver begut? (0) mai (1) menys d’un cop al mes (2) mensualment (3) setmanalment (4) diàriament o gairebé cada dia 8. Amb quina freqüència en el curs del darrer any ha estat incapaç de recordar què va passar la nit anterior perquè havia estat bevent? 9. Vostè o alguna altra persona s’ha fet mal perquè vostè havia begut? (0) no (2) sí, però no en el curs del darrer any (4) sí, el darrer any 10.Algun familiar, amic, metge o professional sanitari s’ha preocupat pel seu consum de begudes alcohòliques o li ha suggerit que deixés de beure? (0) no (2) sí, però no en el curs del darrer any (4) sí, el darrer any Les dos últimes preguntes puntuen 0-2-4

AUDIT Alcohol Use Disorders Identification Test · III
Puntuació Totes les preguntes puntuen de 0 a 4, d’esquerra a dreta. Valoració Dona  6 punts i < 13 punts  bevedora de risc Home  9 punts i < 13 punts  bevedor de risc Tots  13 punts  consum perjudicial, i probablement dependència física de l’alcohol Depenent de la Puntuació sabrem si estem davant d’un pacient amb un consum de baix risc i per tant no cal fer cap més altra cribratge, si es tracta d’un consum de risc o té algun problema relacionat amb l’alcohol. En els dos últims casos ens cal descartar la dependència a l’alcohol.

Proves de laboratori Gammaglutamiltranspeptidasa (GGT)
Volum corpuscular mitjà (VCM) Transaminases (ALT, AST) Transferrina deficient en carbohidrats (CDT) Lípids sèrics Àcid úric Fosfatases alcalines Avaluen lesions orgàniques Poden servir per monitorar No són útils per a la detecció Els marcadors biològics més utilitzats en el nostre medi són GGT, VCM, transaminases i els lípids. La GGT és un marcador molt sensible amb bevedors per sobre de 6 unitats o 60gr/dia. També pot estar elevada amb persones amb hepatopatia d’altres causes, insuficiència cardíaca, DM, obesitat, amb fàrmacs (BZD o AAOO), per tant si ens trobem una GGT elevada no podem dir amb seguretat que es tracti sempre d’un consum elevat d’alcohol, però ens pot orientar. Els nivells disminueixen a partir de les 4-5 setmanes de la abstinència. En les persones que tenen aquesta prova alterada ens pot servir com a monitorització de l’abstinència. El VCM és un marcador menys sensible però més específic. En els abstinents triga 3 meses en normalitzar-se. Les dues juntes: GGT i VCM, si estan alterades, ens orienten més a que estem davant d’una alteració per consum d’alcohol. La Transferrina amb dèficit de carbohidrats és una prova d’alta especificitat i sensibilitat però molt cara i que només es solt utilitzar en estudis de recerca. El més important de les proves de laboratori és que: - AVALUEN LESSIONS ORGÀNIQUES - ES PODEN FER SERVIR PER MONITORITZAR CONSUM (GGT) -PERÒ NO SÓN ÚTILS PER LA DETECCIÓ (no estan alterades en fases de consum de risc i s'alteren en altres malalties)

Cas Clínic 8 Probable HTA no diagnosticada. Pregunta: és hipertens?
Que destacaries a l'analítica?: transaminitis + VCM alt, hiperuricemia. No hi ha colesterol. Preguntaries pel consum d’alcohol? Com preguntaries?: Audit?, enquesta? Diu que beu: 2 mitjanes (1 amb l'esmorcar i un altre quan surt de la feina); 4 gots de vi (2 al dinar i dos al sopar), els caps de setmana 2 copes de conyac. És un bevedor perjudicial (trastorns: analítica i pot ser HTA) Que faríem? Screening HTA: a la consulta està 164/94, 160/92 + dues preses que surten: 158/94, 154/93; als dos braços; i al cap d’una setmana 157/94, 155/92.

Cas Clínic 8 Tractament:
1r. canviar estils de vida o mesures no farmacològiques: Reducció de pes Exercici: augment de l’activitat física Dieta, sal??, augment consum fruites i verdures Restricció de consum d’alcohol, café i sal Tabac: no fuma Reducció de l’estrès Descarta dependència (CIM 10): negatiu Pot seguir prenent alcohol? Pactar amb el pacient, millor abstinència, Seguiment Analítica al mes, per descartar problemes cardiovasculars. A PARTIR de 6 UBE al dia durant 10 anys s’ha de descartar dependencia .

Dependència de l’alcohol
Exploreu si en els darrers 12 mesos, o si de forma continuada, han estat presents tres o més dels criteris següents (CIM-10): Desig intens o compulsió per consumir alcohol. Disminució de la capacitat de control: dificultats per controlar l’inici del consum dificultat per posar fi a la ingesta i controlar-ne la quantitat Simptomatologia d’abstinència. Tolerància o neuroadaptació. Abandonament progressiu d’activitats. Persistència en el consum d’alcohol malgrat les conseqüències perjudicials.

Cas clínic 9- Maria Maria, dona de 63 a., vídua des de fa 5 anys
No fumadora AP: dislipemia (RCV 2, tractada amb dieta), HTA en tractament amb lisinopril/hidroclorotiazida (20/12,5), sobrepes (IMC 29). Fa 4 mesos que als controls d’infermeria presenta xifres mitjanes de TA 158/95, refereix bon compliment del tractament i de la dieta, fa exercici regularment. Fa uns 6 mesos que viu amb ella, la seva filla amb 3 fills, amb edats de 4, 7 i 14 anys, perquè es va separar i amb el seu sou no podia viure, treballa de 8 a 7 de la tarda i ella s’ha de cuidar de tots. Possibles causes de mal control: Stress i oh Stress: canvis en la seva vida des de fa 6 mesos, Preguntem pel consum d’alcohol Diu que beu 1 got de vi pel dinar i per sopar dos gots, d’aquesta manera s’ha donat que agafa millor el son

Cas clínic 9 Possibles causes de mal control: Estres i oh
Estres: canvis en la seva vida des de fa 6 mesos Preguntem pel consum d’alcohol Diu que beu 1 got de vi pel dinar i per sopar dos gots, d’aquesta manera s’ha donat que agafa millor el son Possibles causes de mal control: Stress i oh Stress: canvis en la seva vida des de fa 6 mesos, Preguntem pel consum d’alcohol Diu que beu 1 got de vi pel dinar i per sopar dos gots, d’aquesta manera s’ha donat que agafa millor el son. Es bevedora de risc??? L’alcohol pot ser la causa del mal control??? Adherencia al tractament: es posa nerviosa pero la pastilla de la tensió se la pren sempre. Com menja???, han canviat els seus habits??? Te un SDA??? Que fem??? Tractem l’stress: benzos???

Cas clínic 10. Concepción Concepción: dona de 46 anys, amb AP:
HTA (diagnòstic al 2003); tractament hidroclorotiazida 50 mg/d. Bona adherència al tractament Dependència a benzodiazepines (des dels 25 anys). Actualment consta a la historia que està disminuint. Acudeix a la consulta la seva mare amb una nota del CAS amb tractament amb antabus y pragabalina. Al cap de 2 mesos acudeix a la consulta, TA 112/78. Es retira hidroclorotiazida, els controls de TA actualment son normals. Concepción dona de 46 a. Amb dependencia a las benzos (despres de separar-se del seu home als 26 a.), refereix angoixa i simptomes hipocondriacs, es fa seguiment de la seva adicció a las benzos; al any 2000 va adoptar un nen rus (Rusia), aquesta es la raó per la que vol deixar las benzos. Diag de HTA al 2003 trás un screening perque li tocava per PAPPS, en aquell moment va negar consum d’OH Sorpresa quan arriva la mare amb la nota del CAS.... Despres explica que quan va deixar las benzos que estava molt contenta.....i prenia alguna copa per calmar-se, fins que va arrivar un moment que el seu fill i pares li van dir que no podia beure mes. Actualment normotensa, sense benzos, amb antidepresius.

Cas clínic 11. Emilio Emilio: home de 84 anys, AP:
HTA , tractament: Enalapril 20/12 h. ; Hidroclorotiazida 25. Bevedor de risc: 6 UBE/d. = 42 UBE/setm. Estudi de demències: Minimental 22; TAC normal. Analitica: f. Renal normal, hemograma normal, TSH, vit B12, serologia luètica normals. F. Hepàtica: destaca GGT 50, resta normal. Pendent valoració pel neuròleg. Hipoacusia Mareig crònic. HTA mal controlada de fa anys, sense canvis en el tractament farmacològic ni estil de vida. Home bevedor de risc hipertens, en tto. Amb 2 farmacs, que ve a la consulta a control TA, sempre mal controlada, amb xifres al voltant 160/92; que no està disposat a deixar de beure, la metgessa creu que si deixes de beure es controlaria la TA, però el pacient no vol deixar de beure ho ha fet sempre, la seva dona està d’acord. Refereix alt. Memoria pel que es fa estudi de demencies....pensant en demencia alcoholica....o Alzheimer.

Conclusions 5

Conclusions Es recomana el cribratge d’alcohol a tots els pacients atesos, però prioritzant la cronicitat: Existeix una clara relació entre el consum d’alcohol i l’augment de la TA, i el risc de desenvolupar HTA. Disminuir el consum d’alcohol es tradueix en reduccions de la TA i en una millora del control de la HTA. Important valorar el consum d’alcohol en tots els pacients que consulten per trastorns mentals. Revisar consum d’alcohol abans de prescriure qualsevol psicofàrmac.

Bibliografia 6

Bibliografia WHO [sede web] Ginebra: World Health Organization [acceso: 2 de febrero 2015]. La depresión. Disponible en: Gili M, Roca M, Basu S, McKee M, Stuckler D. The mental health risks of economic crisis in Spain: evidence from primary care centres, 2006 and Eur J Public Health Feb;23(1): Informe de Salut de Catalunya Observatori del Sistema de Salut de Catalunya. Direcció General de Planificació i Recerca en Salut. Servei Català de la Salut. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya; World Health Organization. Global status report on alcohol and health Luxembourg: World Health Organization. Luxembourg Fergusson DM, Boden JM, Horwood LJ. Tests of causal links between alcohol abuse or dependence and major depression. Arch Gen Psychiatry Mar;66(3): Gorka SM, Ali B, Daughters SB. The role of distress tolerance in the relationship between depressive symptoms and problematic alcohol use. Psychol Addict Behav Sep;26(3): Wardenaar KJ, van Veen T, Giltay EJ, Zitman FG, Penninx BW. The use of symptom dimensions to investigate the longitudinal effects of life events on depressive and anxiety symptomatology. J Affect Disord Wilson GB, Wray C, McGovern R, Newbury-Birch D, McColl E, Crosland A, et al. Intervention to reduce excessive alcohol consumption and improve comorbidity outcomes in hypertensive or depressed primary care patients: two parallel cluster randomized feasibility trials. Trials. 2014;15:235. Adaptació al model sanitari català de la guia de pràctica clínica sobre el maneig de la depressió major en l’adult. Barcelona: Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut. Pla director de salut mental i addiccions. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya; 2010 Skule, C., Ulleberg, P., Dallavara Lending, H., Berge, T., Egeland, J., Brennen, T., & Landrø, N. I. (2014). Depressive Symptoms in People with and without Alcohol Abuse: Factor Structure and Measurement Invariance of the Beck Depression Inventory (BDI-II) Across Groups. PLoS ONE, 9(2), e doi: /journal.pone Boschloo, L., Vogelzangs, N., van den Brink, W., Smit, J.H., Veltman, D.J., Beekman, A.T.F. & Penninx, B.W.J.H. 2012, "Alcohol use disorders and the course of depressive and anxiety disorders", The British Journal of Psychiatry, vol. 200, no. 6, pp Link:

Bibliografia Decisión WHA65.8. Prevención y control de las enfermedades no transmisibles: resultados de la Reunión de alto nivel de la Asamblea General de las Naciones Unidos sobre la prevención y el control de las enfermedades no transmisibles. 65ª Asamblea Mundial de la Salud, Ginebra 21–26 de mayo, Ginebra, Organización Mundial de la Salud, Disponible en: Anderson P, Braddick F, Reynolds J, Gual A. En: Alcohol Policy in Europe: Evidence from AMPHORA. 2a ed. The AMPHORA project; 2013: ISBN: Taylor B, Irving HM, Baliunas D, Roerecke M, Patra J, Mohapatra S, Rehm J. Alcohol and hypertension: gender differences in dose-response relationships determined through systematic review and meta-analysis. Addiction. 2009;104:1981 Klatsky AL, Friedman GD, Siegelaub AB, Gérard MJ. Alcohol consumption and blood pressure: Kaiser-Permanente Multiphasic Health Examination Data. N Engl J Med. 1977;296:1940–200. O'Keefe JH, Bhatti SK, Bajwa A, DiNicolantonio JJ, Lavie CJ. Alcohol and cardiovascular health: the dose makes the poison...or the remedy. Mayo Clin Proc. 2014;89:382–93. Llisterri Caro JL, Rodriguez Roca GC, Alonso Moreno FJ, Prieto Diaz MA, Banegas Banegas JR, Gonzalez-Segura Alsina D, et al. [Blood pressure control in hypertensive Spanish population attended in primary care setting. The PRESCAP 2010 study]. Med Clin. 2012;139:653–61. Puddey IB, Beilin LJ, Vandongen R. Regular alcohol use raises blood pressure in treated hypertensive subjects. A randomised controlled trial. Lancet ;1:647–51. Brotons C, Bulc M, Sammut MR, Sheehan M, Manuel da Silva Martins C, Bjorkelund C, et al. Attitudes toward preventive services and lifestyle: the views of primary care patients in Europe. the EUROPREVIEW patient study. Fam Pract. 2012;29:i168–76. Mancia G, Fagard R, Narkiewicz K, Redon J, Zanchetti A, Bohm M, et al ESH/ESC Practice Guidelines for the Management of Arterial Hypertension. Blood Press. 2014;23:3–16. Ilomäki J. et al Prevalence of Concomitant Use of Alcohol and Sedative-Hypnotic Drugsin Middle and Older Aged Persons: A Systematic Review The Annals of Pharmacotherapy 2013; vol Luc Djoussé y Kenneth J. Mukamal. Consumo de alcohol y riesgo de hipertensión: ¿tiene importancia el tipo de bebida o el patrón de consumo?. Rev Esp Cardiol. 2009;62(6):603-5 Banegas JR, Graciani A, de la Cruz-Troca JJ, Leon-Munoz LM, Guallar-Castillon P, Coca A, et al. Achievement of cardiometabolic goals in aware hypertensive patients in Spain: a nationwide population-based study. Hypertension. 2012;60:898–905. Ministerio de sanidad, servicios sociales e igualdad. Observatorio Español de la Droga y las Toxicomanías. Informe Alcohol, tabaco y drogas ilegales en España.

Bibliografia Jorge M. Núñez-Córdoba, Miguel A. Martinez-Gónzalez, Maira Bes-Rastrollo, Estefanía Toledo, Juan J. Beunza y Alvaro Alonso. Consumo de alcohol e incidencia de hipertensión enuna cohorte mediterránea: el estudio SUN. Rev Esp Cardiol. 2009;62(6): Maria C. Rodriguez Pérez, Antonio Cabrera de León, Raquel M. Morales Torres, Santiago Dominguez Coello, José J. Alemán Sánchez et al. Factores asociados al conocimiento y el control de la hipertensión arterial en Canarias. Rev Esp Cardiol. 2012:65: Francisco Javier Félix-Redondo, Daniel Fernández-Bergés, Luis Palomo Cobos, Francisco Buitrago Ramírez, José Fernando Pérez Castán y Luis Lozano Mera. Prevalencia de consumo de alcohol y factores de riesgo cardiovascular en un área sanitaria de Extremadura. Estudio Hrmex. Aten Primria. 2012; 44: M.T. Icart, A.M.Pulpón, M.C.Icart, R. Bernat, M. Bielsa y V. Cabé. Opiniones sobre el tratamiento no farmacológico de la hipertensión arterial en pacientes de Atención Primaria. Hipertensión (Madr). 2007;24:48-53. J. Fernández-Solà. Consumo de alcohol y riego cardiovascular. Hipertensión. 2005;22:117-32

Gràcies Ana Altaba amaltaba.bnm.ics@gencat.cat
Rosa Freixedas

Alcohol i cronicitat Ana Altaba Rosa Freixedas

Presentaciones similares

Presentación del tema: "Alcohol i cronicitat Ana Altaba Rosa Freixedas"— Transcripción de la presentación:

Presentaciones similares

Sobre el proyecto

Feedback

Iniciar la sesión

Autorizarse a través de una red social:

Alcohol i cronicitat Ana Altaba Rosa Freixedas

Presentaciones similares

Presentación del tema: "Alcohol i cronicitat Ana Altaba Rosa Freixedas"— Transcripción de la presentación:

Presentaciones similares

Sobre el proyecto

Feedback