El pensament d’Immanuel Kant.

1. Les Preguntes Filosòfiques. Què puc saber? (Teoria del Coneixement) Què he de fer? (Ètica) Què puc esperar? (Història i Religió) Què és l’Home? (Antropologia)

És possible el Coneixement? El Racionalisme afirma que la Raó per sí sola, pot arribar al coneixement. L’Empirisme afirma que només l’experiència sensible pot arribar al coneixement. L’Irracionalisme afirma que les emocions poden proporcionar-nos coneixement.

La Revolució Copernicana. Kant gira l’eix central del coneixement. L’element fonamental no és l’objecte sinó el subjecte. Hi ha conceptes que no neixen de l'experiència (contra els Empiristes), però al mateix temps, aquests conceptes només tenen aplicació dins l'àmbit de l'experiència (contra els Racionalistes).

És la Metafísica una Ciència? La Ciència progressa, mentre que la Metafísica no ho fa. Els científics arriben a acords, mentre que els metafísics no. Caldrà analitzar si la Metafísica és una ciència per acceptar-la o rebutjar-la.

Condicions de la Ciència. Condicions Empíriques Condicions Transcendentals: Temps i Espai.

Els Judicis a la Ciència. Analítics A priori Sintètics A posteriori La Ciència posseeix Judicis Sintètics a priori.

Estètica Transcendental. L’Espai i el Temps com a formes a priori. Dada Empírica + Espai i Temps = Fenomen Objecte Subjecte La Matemàtica posseeix Judicis Sintètics a Priori.

Analítica Transcendental. Tipus de Conceptes: Empírics i Categories. Fenomen + Categories = Conceptes : Judicis La Física posseeix Judicis Sintètics a Priori.

Dialèctica Transcendental. La Raó unifica i globalitza l’experiència interior i exterior i crea les Idees. Les Idees són: Déu, Món com a unitat, Ànima.

La Metafísica no és una Ciència. De les Idees no tenim dades empríriques, i, per tant, no hi podem aplicar les Categories. Per això la Metafísica no és una Ciència. Allò que no coneixem l’anomenem Noümen.

3. Crítica de la Raó Pràctica. Rebuig de l’Ètica Material. És empírica, hipotètica i heterònoma. Kant pretén crear una Ètica Universal.

Tipus d’accions. Contràries al deure: Fer el que no s’hauria de fer. D’acord amb el deure: Fer el que cal fer, per alguna raó més enllà de l’acció. El deure pel deure: Fer el que cal, perqué s’ha de fer. (Única acció verdaderament vàlida)

L’Ètica Formal. Kant pretén una Ètica autònoma, categòrica, a priori, basada en el deure pel deure. No es pot usar els éssers humans com a un mitjà sinó com a objectiu en ells mateixos. Imperatiu Categòric: Actua tal i com voldries que actués tothom.

Els Imperatius. Imperatiu Hipotètic: Actuem cercant un premi o fugint d’un càstig. Imperatiu Categòric: El deure pel deure. (l’únic que és acceptable)

Els Postulats de la Raó Pràctica. Les Idees, de les que feiem referència a la Dialèctica Transcendental, han de ser considerades com a postulats de la Raó Pràctica.

4. Importància de Kant. És un dels autors més influents dels darrers temps. Filòsofs actuals (com Rawls, Habermas...) es consideren hereus del seu pensament. El seu pensament és la culminació del pensament Il·lustrat.