El pensament d’Immanuel Kant.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
IDEALISMO TRASCENDENTAL
Advertisements

Filosofía moderna Enmanuel Kant ( )
Resumen de su pensamiento
PASTORAL EDUCATIVA CURS 2014/15 OBJECTIU 1: JOACCIONS EDUCATIVES “Créixer cap a una autèntica vida interior “ Per canviar el món, primer canvia’t a TU.
Immanuel Kant Königsberg, Prusia ( )
la síntesis entre empirismo y racionalismo:
HISTORIA DE LA FILOSOFÍA (2º Bachillerato)
La importància de fer-se preguntes ? MARTÍ PINEDA [ CAP DE DEPARTAMENT ] MARGARIDA HOSPITAL.
Kant Representante de la Ilustración. Vive en Königsberg, Prusia.
Empirismo e Ilustración: Kant
FILOSOFIA MODERNA IMMANUEL KANT. 2 IMMANUEL KANT- XVIII (1) PRINCIPIS GENERALS  De formació racionalista, la lectura de l’obra de Hume li fa plantejar.
Prof. Abraham Siloé Ramos Pérez
Del llenguatge visual al missatge visual Su Richardson Burnt Breakfast Adaptació d’una presentació de M. Acaso.
EL TEMPS. ¿QUÈ ÉS EL TEMPS? El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que es difícil de definir formalment. Es pot partir.
El pensament de Descartes.. 1. Precedents. La Revolució Científica basada en l’Experiència Sensible i la Matemàtica. La necessitat d’un Mètode per a la.
La llegenda m’ajuda a llegir el mapa.... a interpretar el que diu
IDEALISMO TRASCENDENTAL
Inmanuel Kant Trabajo realizado por: Andrea Sedeño y Sofía Ponce.
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 3
Kant Filosofia moral.
UNITAT 10 KANT I L’IDEALISME ALEMANY.
La il·lustració i la filosofia de Kant
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
31 de l’any Regina Els “Records de pluja” de Marcel Olm ens fan desitjar una vida fecunda en l’amor.
PER QUÈ LA FILOSOFIA VA AL CINEMA?
Agustín Tonda María Va Sonia Arruñada Carla Martín
Quina és la fórmula de la felicitat que ens dóna la paraula de Déu?
Unitat 12 L’empirisme modern José Vidal González Barredo.
UNITAT 7 LA FILOSOFIA RACIONALISTA.
FILOSOFIA MODERNA RENÉ DESCARTES.
JOHN LOCKE EPISTEMOLOGIA.
Senyor, ensenya’m a ser feliç i a donar pau!
Unitat 14 L’idealisme alemany José Vidal González Barredo.
3.4 El problema del coneixement
Diverses parts (òrgans)
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
Forma substancial (essència)
2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 1
Impressions sensibles
2. L’idealisme absolut de Hegel
Impressions sensibles
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: hume L’origen i la constitució del coneixement.
Intuïcions empíriques
La filosofia del positivisme i l’utilitarisme
Sentit inicial de la tragèdia Canvi amb Eurípides
1. L’empirisme de Locke 1.3. L’anàlisi dels conceptes de la metafísica escolàstica Pàgina 258 Els dos sentits de la substància: com a substrat i com a.
2. L’empirisme de Hume 2.1. L’origen i la constitució del coneixement
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
Síntesi (ordenació i unificació)
El pensament de Hume..
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.3 La recerca d’un criteri de veritat La crítica al dubte metòdic cartesià i el seu.
L’empirisme modern i la filosofia de Hume
Unitat 15 L’utilitarisme José Vidal González Barredo.
El pensament de John Locke.
2. L’empirisme de Hume 2.4. La crítica dels conceptes de la metafísica escolàstica Pàgina 270 Posa en qüestió la realitat de la substància entesa tant.
2.2 El mètode socràtic: la inducció maièutica
Platonisme.
3. El problema del coneixement: teoria de la reminiscència
La filosofia del positivisme i l’utilitarisme
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
Resum del seu pensament
LLENGUATGE PENSAMENT I REALITAT
3.4 El problema del coneixement
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
La literatura i les matemàtiques van de la mà.
Principi del canvi (immanent)
2. El problema de la naturalesa i del coneixement als inicis de la reflexió filosòfica 2.1. El concepte de physis Pàgina 21 Primer problema: Què és la.
Què puc conèixer (2na part)
Transcripción de la presentación:

El pensament d’Immanuel Kant.

1. Les Preguntes Filosòfiques. Què puc saber? (Teoria del Coneixement) Què he de fer? (Ètica) Què puc esperar? (Història i Religió) Què és l’Home? (Antropologia)

És possible el Coneixement? El Racionalisme afirma que la Raó per sí sola, pot arribar al coneixement. L’Empirisme afirma que només l’experiència sensible pot arribar al coneixement. L’Irracionalisme afirma que les emocions poden proporcionar-nos coneixement.

La Revolució Copernicana. Kant gira l’eix central del coneixement. L’element fonamental no és l’objecte sinó el subjecte. Hi ha conceptes que no neixen de l'experiència (contra els Empiristes), però al mateix temps, aquests conceptes només tenen aplicació dins l'àmbit de l'experiència (contra els Racionalistes).

És la Metafísica una Ciència? La Ciència progressa, mentre que la Metafísica no ho fa. Els científics arriben a acords, mentre que els metafísics no. Caldrà analitzar si la Metafísica és una ciència per acceptar-la o rebutjar-la.

Condicions de la Ciència. Condicions Empíriques Condicions Transcendentals: Temps i Espai.

Els Judicis a la Ciència. Analítics A priori Sintètics A posteriori La Ciència posseeix Judicis Sintètics a priori.

Estètica Transcendental. L’Espai i el Temps com a formes a priori. Dada Empírica + Espai i Temps = Fenomen Objecte Subjecte La Matemàtica posseeix Judicis Sintètics a Priori.

Analítica Transcendental. Tipus de Conceptes: Empírics i Categories. Fenomen + Categories = Conceptes : Judicis La Física posseeix Judicis Sintètics a Priori.

Dialèctica Transcendental. La Raó unifica i globalitza l’experiència interior i exterior i crea les Idees. Les Idees són: Déu, Món com a unitat, Ànima.

La Metafísica no és una Ciència. De les Idees no tenim dades empríriques, i, per tant, no hi podem aplicar les Categories. Per això la Metafísica no és una Ciència. Allò que no coneixem l’anomenem Noümen.

3. Crítica de la Raó Pràctica. Rebuig de l’Ètica Material. És empírica, hipotètica i heterònoma. Kant pretén crear una Ètica Universal.

Tipus d’accions. Contràries al deure: Fer el que no s’hauria de fer. D’acord amb el deure: Fer el que cal fer, per alguna raó més enllà de l’acció. El deure pel deure: Fer el que cal, perqué s’ha de fer. (Única acció verdaderament vàlida)

L’Ètica Formal. Kant pretén una Ètica autònoma, categòrica, a priori, basada en el deure pel deure. No es pot usar els éssers humans com a un mitjà sinó com a objectiu en ells mateixos. Imperatiu Categòric: Actua tal i com voldries que actués tothom.

Els Imperatius. Imperatiu Hipotètic: Actuem cercant un premi o fugint d’un càstig. Imperatiu Categòric: El deure pel deure. (l’únic que és acceptable)

Els Postulats de la Raó Pràctica. Les Idees, de les que feiem referència a la Dialèctica Transcendental, han de ser considerades com a postulats de la Raó Pràctica.

4. Importància de Kant. És un dels autors més influents dels darrers temps. Filòsofs actuals (com Rawls, Habermas...) es consideren hereus del seu pensament. El seu pensament és la culminació del pensament Il·lustrat.