Pronoms personals febles Definició Elements àtons que necessiten la forma verbal per a poder pronunciar-se en el discurs i no s’hi poden separar. Formes a. Proclítiques (davant): - reforçades si el verb comença amb consonant (em) em dius - elidides si el verb comença amb vocal (m') m’agrada b. Enclítiques (darrere): - plenes quan el verb acaba en consonant o semivocal u. (-me)-mireu-vos - reduïdes quan el verb acaba en vocal, llevat de u. ('m) Escolta’m

Remarques de les formes proclítiques (davant del verb) Formes plenes: Mal ús del se *se/es trobarem per ens trobarem / alcem-se per alcem-nos; s’heu perdut per us/vos heu perdut, es mengen (les taronges / els melons)

Remarques de les formes enclítiques (darrere del verb) No acaba d’entendre-us mirar-me > mirà’m amagar-nos > amagà’ns conèixer-nos > conèixe’ns

Fonètica Sotmés a variació fònica: ho. a) [o] postposat a un verb acabat en consonant (Preguntem-ho); b) [u] o [ew] anteposat a un verb començat per consonant o en combinació amb els pronoms em, et i es: ho ([u] / [ew]) sabia; ja m’ho ([mu] / [mew]) havia dit; d) [w] seguit o precedit de vocal: No ho ([now]) sabia; Ho ([w]) estudiarem demà.

Combinatòria ES + ET/US + EM + LI + EL/LA/ELS/LES + EN + HI Combinacions impossibles: *en+ho *ho+hi> l’hi Has portat tot allò al magatzem?-Sí, l’hi he portat *la+ho *me se

Col·locació dels pronoms Normalment escrivim els pronoms davant del verb: Et ve de gust passejar? Li estranyà que no hi anàrem S’escriuen darrere del verb quan és un infinitiu, un gerundi o un imperatiu: Mirar-se al mirall li agrada/ Fes-te el llit/ Pensant-ho millor Els casos en què el verb és una forma de perífrasi (formada per un verb auxiliar i un infinitiu o un gerundi) es pot col·locar el pronom davant o darrere del verb. Ho va escoltar / va escoltar-ho. *incorrecte repetir

b. Ortografia dels pronoms Les combinacions la+hi, se+us no s’apostrofen: No la hi he vista mai Se us crema alguna cosa El pronom el adopta la forma elidida l’ quan es combina amb el pronom en: Trau el vi de la nevera > L’en trau/ Trau-l’en. Els pronoms li i ho són invariables i no s’apostrofen mai: Li agrada el futbol Li ho demanaré jo mateix La combinació dels pronoms li, els (CI) + hi és poc freqüent: Jo li telefone sovint a la Selva del Camp > Jo li hi telefone sovint

c. La substitució per pronoms ATRIBUT: a) determinat > el, la, els, les. Laura és la professora > Laura l’és. -El Manuel és aquell xic? –No, no l’és ·· Llengua oral: *ho El substituïrem per ho: - si és no determinat o determinat indefinit: La balena és un mamífer > La balena ho és - si és un adjectiu: Ell no és intel·ligent > Ell no ho és. - si és un adverbi: Els exercicis estan malament, els hauràs de repetir > Els exercicis ho estan, els hauràs de repetir - si és un SP: No està de bon humor > No ho està

Complement Predicatiu: a) HI: S’ha tornat boig > s’hi ha tornat b) EN amb els verbs fer-se, dir-se, elegir, nomenar: S’ha fet amic d’en Jaume/ se n’ha fet Jo em dic Josep. Hi ha molta gent que se’n diu

Podem reconéixer un CD per la substitució per pronoms febles: SN determinat : 1a p 2a p 3a p Em (no m’escolten mai) Et (no t’escoltem mai) El / la (no l’escoltem mai) Ens (no ens escolten mai) Us/vos (no us/vos escolten mai) Els / les (no els / les escoltem mai) ·· En els temps compostos, el participi concorda amb el pronom de tercera persona: Han destrossat la casa > L’han destrossada ·· Remarques: *lo/ho Dejaré eso sobre la mesa - Lo dejaré sobre la mesa Deixaré això damunt la taula - Ho deixaré damunt la taula

b) si és un SN indeterminat > EN: Em dones sal? No, no te’n done, perquè no en tinc c) si és un SN encapçalat per un quantificador (numeral, indefinitit o quantitatiu) s’ha de substituir per EN solament el substantiu i no el quantificador: M’estime més menjar dos taronges. M’estime més menjar-me’n dos. d) si és un SN que té forma d’oració (o bé format per les partícules això, açò) s’ha de substituir per HO: No vull que em molestes més. No ho vull

És molt religiosa, creu en Déu > És molt religiosa, hi creu. CI: Complement de Règim: a) si la preposició que encapçala el SP és de, cal utilitzar en pronom EN: Es recorda de la teua cara, com si t’haguera vist ahir > Se’n recorda, com si t’haguera vist hui. b) si la preposició que encapçala el SP és diferent de de, cal utilitzar en pronom HI: És molt religiosa, creu en Déu > És molt religiosa, hi creu. 1a p 2a p 3a p Em (em telefona totes les nits) Et (et telefona totes les nits) Li (li telefona totes les nits) Ens (ens telefona totes les nits) Us/vos (us/vos telefona totes les nits) Els (els telefona totes les nits)

Complement Circumstancial: a) pot pronominalitzar en EN si va introduït per la preposició de: No eixirà mai de casa. No n’eixirà mai. b) pot pronominalitzar en HI si va introduït per una preposició diferent de de: No vol quedar amb ella. No hi vol queda. Tots els complements de manera pronominalitzen en hi. Ella parla sempre de veritat Ella sempre hi parla

g. Pleonasme CI: Regalarem un billar a l’Andreu (correcta) *Li regalarem un billar a l’Andreu (incorrecta) ··dislocat: A l’Andreu li regalarem un billar > *A l’Andreu regalarem un billar ·· emfàtic > signes de puntuació: Ell no el té , aquest problema Aquest problema, ell no el té No en sé gens, de dir mentides.