ART BIZANTÍ

L’ART BIZANTÍ: CONTEX HISTÒRIC L’any 324, l’emperador Constantí va traslladar la capital de l’Imperi Romà a una colònia grega (Bizanci). La nova capital seria batejada com a Constantinoble (ciutat de Constantí), i arribarà a assolir un gran esplendor i desenvolupament cultural. L’emperador Teodosi, l’any 395 va separar l’Imperi Romà en dues parts: l’Imperi Romà d’Orient i el d’Occident. Un segle més tard Roma va caure sota el domini dels pobles germànics. La caiguda de Constantinoble sota el domini dels turcs (1453) va acabar amb l’Imperi Bizantí, però la seva cultura i les seves manifestacions artístiques continuaren vives entre els pobles eslaus de l’Europa oriental. Les capitals de les actuals Ucraïna (Kiev) i Rússia (Moscou) esdevingueren nuclis d’irradiació de l’art bizantí i de la religió ortodoxa oriental.

BASES CULTURAL DEL MÓN BIZANTÍ S’han de considerar quatre components fonamentals en els quals es basa la peculiar síntesi cultural bizantina: Base romana: el dret romà i l’organització política. Herència grega: el grec substitueix el llatí com a llengua oficial. A l’art veurem la pervivència d’elements clàssics, encara que molt modificats. Influència oriental: (persa,sasànida, síria) es reflectirà en aspectes com ara els cerimonial fastuosos de la cort imperial i dels rituals religiosos. En l’art, la preferència del color sobre la forma i del simbolisme sobre el naturalisme. El cristianisme ortodox: la intervenció de l’emperador en el nomenament dels càrrecs eclesiàstics. L'Església adopta les cerimònies de la cort.

ARQUITECTURA: característiques Planta de les esglésies: centralitzada Concepció simbòlica: la cúpula representa l’àmbit celestial. La llum que entra és una manifestació visible però intangible de Déu. Aportació: la cúpula sobre petxines. Els pes de la cúpula es descarregava sobre cúpules secundàries. Edifici esglésies: l’exterior era pobre (símbol del cos humà) en contrast amb l’interior sumptuós i recobert de marbres i mosaics daurats que la llum feia brillar (símbol de l’ànima).

Les columnes segueixen els ordres grecs, sobretot el corinti. També utilitzaran un tipus de capitell troncopiramidal invertit decorat amb formes vegetals. El sistema constructiu és voltat: arc de mig punt, voltes de canó i cúpules. Decoració interior esglésies: A la cúpula central: el Pantocràtor En registres inferiors es representaven els apòstols. A la semicúpula de l’àbsis: la Mare de Déu amb Jesús-nen. Els murs i les cúpules secundaries es decoraven amb processons de sants.

El centre artístic serà Constantinoble (actual Istanbul), on es va construir l’obra culminant de l’arquitectura bizantina en època de l'emperador Justinià: SANTA SOFIA.

Exterior de Santa Sofia amb els minarets Pla axial de Santa Sofia Exterior de Santa Sofia amb els minarets

Mosaic de Santa Sofía, Constantí IX y la seva esposa Zoe amb Jesús al mig. Detalle de un mosaico con la emperatriz Zoe, Santa Sofía. La gran aportació de l’art bizantí va ser la rica decoració de l’interior de les esglésies amb mosaics de tessel·les daurades. Juntament amb la representació de temes religiosos apareixien les figures de l’emperador i l’emperadriu.

Els altres centres artístics seran les ciutats italianes de Ràvena i Venècia. San Vital (Ràvena) San Apolinar en Ràvena La ciutat de Ràvena la costa de l'Adriàtic adquireix importància amb el trasllat a ella de la cort imperial en l'època de l'emperador Honori, fill de Teodosi. És la segona capital del món bizantí durant el segle VI i la seva ciutat més important en la part occidental. Durant el segle VI, es dóna el millor conjunt d'edificis bizantins, aquesta època és considerada com el Segle d'Or d'aquesta arquitectura: San Apolinar i Sant Vital. Juntament amb Santa Sofia de Constantinoble, encara que a gran distància, Sant Vital és el monument més aconseguit de l'època de Justinià.

Mosaic: Justinià i la seva cort (s. VI) El primer és un gran panell que es troba al absis, Al costat dret, sobre el sòcol de marbre. És un mosaic palatí, en el qual es representa l'emperador Justinià, al centre, revestit de la porpra i el nimbe, Que vol dir o simbolitza el poder conferit per Déu, en l'acte de fer el seu ingrés al temple, portant una ofrena, una gran patena d'or, que servirà per al sacrifici de la missa. Està precedit de dos dignataris eclesiàstics i de l'arquebisbe Maximià, el nom apareix sobre el seu cap. Del sentit simbòlic dels dos mosaics afegir que, des de la pròpia col locació dels mosaics al absis, Al costat de l'altar, a la pròpia ofrena dels emperadors que s'integren en el programa iconogràfic general de l' presbiteri, O als presents dels altres personatges, tot ha de ser comprès dins de la iconologia general i explicada. L'harmonització de les dues esferes, política i religiosa, podria ser el compendi final. Els soldats que acompanyen Justinià, els escuts representen el Chrismón, són la imatge i el símbol més eloqüent del que s'ha dit. Finalment, aquests dos mosaics van ser realitzats entre l'any 546, data en què Maximià va ser elegit per a la seu de Ravenna, i el 548, data de la mort de Teodora. Fins i tot en aquest aspecte, els mosaics són significatius. Mosaic: Justinià i la seva cort (s. VI)

L’emperadriu Teodora i les seves dames

Al davant, a l'altre costat del absis, a la mateixa alçada, es troba el mosaic de l'emperadriu Teodora. L'emperadriu, que s'acosta a l'església de Sant Vital per oferir el calze d'or per al sacrifici de la missa, és precedida de dos dignataris de la cort, reconèixer la indumentària, la túnica, un dels quals dirigeix el seguici i introdueix a l'Emperadriu a l'església aixecant la cortina d'accés; el segueixen dues dames vestides especialment per al ritu solemne. Teodora sobrepassa en alçada a la resta dels personatges del mosaic i està diferenciada i singularitzada pels atributs del seu rang: la porpra i la corona. La varietat dels vestits i del color correspon a unes regles precises del cerimonial de la cort imperial i estan captats amb minuciositat fins als fins plecs de les seves vestidures, les seves joies també tenen un tractament precís i realista. Teodora L’emperadriu Teodora

L´església de Sant Marc de Venècia, la més important de la ciutat , començà a construir-se l´any 830, i no estigué acabada completament fins al segle XIII. Durant tot aquest període, es varen fer reformes tant a l´interior de l´esglèsia com en la façana exterior. La basílica destaca especialment per la quantitat de mosaics que adornen el seu interior. Entre aquests mosaics, representació típica de l´art bizantí, es troba el mosaic de la Creació fins a la història de Moisès. Aquest conjunt de mosaics, es van anar realitzant al llarg del segle XIII.

Interior de la catedral de Sant Marc

Una altra producció de l’art bizantí van ser les icones (quadres pintats sobre fusta amb temes religiosos). Es caracteritzen per la representació de les figures en actitud frontal i per la rigidesa de les cares.