Sobre l’esforç Anònim 2014 

Un jove, que tenia un bon currículum acadèmic, va fer una entrevista de feina amb el director de l’empresa. Aquest li va demanar si havia tingut alguna beca. Va respondre que no, i que la seva mare li havia pagat l’escola, perquè el seu pare s’havia mort quan ell només tenia un any.

El director li va demanar quina feina feia la seva mare. El jove li va respondre que rentava roba. El director va revisar les mans del jove, i eren suaus i perfectes. Aleshores li va demanar si mai havia ajudat a la mare a rentar la roba.

El noi va dir que mai, ja que la seva mare volia que estudiés i llegís llibres, i que la seva mare podia rentar la roba més de pressa que ell. El director li va demanar que quan arribés a casa aquell vespre, rentés les mans de la seva mare, i que l’endemà tornés a veure’l.

El jove va anar animat a casa perquè pensava que podria aconseguir la feina i va demanar a la seva mare que li deixés rentar les mans.

Al noi li va caure alguna llàgrima mentre rentava les mans de la seva mare, arrugades i morades. La mare s’estremia quan el fill li tocava els hematomes. Aquest dia, el jove va entendre què significaven aquelles mans que rentaven roba cada dia per poder-li pagar l’escola. Després de rentar les mans de la mare, el jove va acabar de rentar en silenci la roba que faltava. En acabar van parlar llargament.

L’endemà el director es va adonar de les llàgrimes als ulls del jove quan li va demanar què havia fet i què havia après el vespre a casa. Li ho va explicar, i va dir que ara sabia què és apreciar i reconèixer. Sense la seva mare, ell no seria el que era, i que havia arribat a apreciar la importància i el valor d’ajudar la família.

El director li va dir que allò era el que buscava en un gerent. Volia contractar una persona que pogués apreciar l’ajuda dels altres, que conegués els sofriments dels altres per fer les coses, i una persona que no posés els diners com a única meta a la vida. I li va dir que estava contractat.

Un nen que ha estat protegit i habitualment se li ha donat el que ell vol, desenvolupa una mentalitat de “tinc dret” i es posa sempre al primer lloc. Que els fills sàpiguen què és rentar plats, per exemple, i el què costa obtenir una cosa. El més important és que els fills aprenguin a apreciar l’esforç i tinguin experiència de la dificultat, i aprenguin l’habilitat de treballar en grup.