Constantí: el primer emperador de la Roma Cristiana Autor: Pablo Blasco Castillo
Introducció Crist Crucificat de Velàzquez (font: Biografiasyvidas) El cristianisme es va originar a la zona de Jerusalem, després de la mort del Jesús.
Expansió per la Mediterrània Expansió per la Mediterrània. (Alguns dels seus deixebles varen difondre el Cristianisme per l’Imperi Romà Mapa expansió del Cristianisme. Sant Pere i Sant Pau
Els Cristianisme en l’Imperi Romà S.II a.C.-s.III a.C. Any 313 a.C comença el període de pau cristiana en l’Imperi Romà. Era una religió més de l’imperi. El seu èxit (a totes les capes socials), va ser considerat un perill per els emperadors que varen perseguir-los. Els cristians estaven disposats per defensar la seva fe, inclús amb la mort (martiris). Constantí accepta l’Edicte de Milà. 313 d.C. “Tolerància per la religió cristiana”. S’Inicia el procés de cristianització de l’Imperi. Al 395 a.C., l’emperador Teodosi proclama el Cristianisme com religió oficial.
Constantí I: El Gran. Cronología (272 d.C. a 337 d.C). Guerra entre Constantí i Maxenci per accedir al poder. 313 d.C. Edicte de Milà. Fill de Helena. (Santa). Va promoure la creació de basíliques a la ciutat de Roma, com a lloc de reunió cristià. Representació Cristiana de Constantí I
Santa Helena, la mare de l’emperador, i les peregrinacions a Orient. De mare de l’emperador a Santa. Representació de Santa Helena Es va convertir al Cristianisme. Va peregrinar a Orient per visitar els llocs sants, i fou model per altres dones romanes de l’època. Va portar a Roma algunes de les suposades relíquies de Jesús.
Conclusions L’Edicte de Milà en el 313 d.C. es converteix en un dels principals moments dels Cristianisme a l’Imperi romà. La conversió de l’emperador amaga un interés polític cap el control de la comunitat cristiana. Es pot considerar com un dels primers triomfs del Cristianisme.