Experiència humana i cristiana CAMINEM AMB TERESA... SEGLE XVI. Experiència humana i cristiana

Experiència humana i cristiana Llibre “la Vida” és un bon instrument de navegació per tots aquells que cerquen el sentit i l’origen de la seva vida. Es coneix ella mateixa i coneix a Déu. En la seva experiència podem reconèixer la nostra. No és la protagonista, és Déu i ella és la que rep aquest gran do que ens comunica...

EIX CRONOLÒGIC 1a etapa: 1515-1535 2a etapa: 1535-1554

Teresa de Cepeda i Ahumada Neix el 28 de març de 1515 “pares virtuosos i temerosos de Déu” Eren 12 germans i era una família judeo-conversa Ella diu de si mateixa que era “la més estimada del seu pare” Amb el seu germà Rodrigo compartia no tan sols els jocs sinó també els somnis, les confidències i la inquietud religiosa 1a ETAPA: 1515-1535

. Tenia 14 anys, mor la seva mare de 33 anys. "Sólo puedo presumir de su Misericordia" . Tenia 14 anys, mor la seva mare de 33 anys. . Comença una etapa de crisi que deixa al descobert i indefens el seu món afectiu. . Va oblidar les inquietuds de la seva infància i comença a moure’s entre vanitats, gales, mentides... . El seu pare decideix enviar-la a un internat. Moment d’oportunitat per: “recuperar la verdad de cuando era niña”. . La relació amb una monja li va retornar la vida i la seva inclinació per la vida religiosa.

"Sólo os pido que le miréis" "Sólo puedo presumir de su Misericordia" "Gran cosa es el propio conocimiento" huecos en vuestro interior" "No os imaginéis

el propio conocimiento" "Gran cosa es el propio conocimiento" ETAPA 2: 1535-1554 . Als 20 anys decideix entrar en el Convent de l’Encarnació! .La idea no agrada al seu pare i ha de marxar de casa. . Moment tens i dolorós “quería tanto a mi padre” . En el convent es posa malalta i ha de sortir un temps per a recuperar-se. . Un llibre espiritual l’ajuda a “seguir aquel camino con todas mis fuerzas” . El temps de malaltia, descobreix el Camí de la pregària com a possibilitat d’una veritable relació d’amistat amb Jesús.

"Sólo os pido que le miréis" “...vivía entre sombras de muerte” "Sólo os pido que le miréis" . En aquest procés , viu un moment de profunda crisi; amistats, vocació, entreteniments, la seva forma de viure el convent... . En el fons reconeix la frivolitat i superficialitat de les companyes del camí i deia... . Va estar així uns 6 anys . Surt a cuidar el seu pare: temps de llunyania, enfonsament, desànim... “estaba más enferma yo en el alma que mi padre en el cuerpo”

"Comencé a tornar a ella y nunca más la dejé" . Deixa la pregària i viu allunyada de la veritat que per dins li molesta.(any i mig) . Moment de canvi: la mort del seu pare, li fa tornar a la pregària: “ . Així passà 10 anys de “guerra penosa”. . Ens dirà ella: “pasaba una vida trabajosísima porque me llamaba Dios y yo seguía el mundo”, “tenía oración, más vivía a mi placer”. . Van ser anys de mediocritat espiritual "Comencé a tornar a ella y nunca más la dejé"

“me determiné a seguir aquel camino con todas mis fuerzas” . Sentia la crida a viure més profundament i vivia conformant-se amb els mínims. . Les continues determinacions de la seva voluntat no la sostenen. Acaba fallant i comprèn que el seu punt de suport per a seguir Jesús no pot ser ella mateixa, sinó tan sols Ell. “me determiné a seguir aquel camino con todas mis fuerzas”

“No había quien me diese vida y no la podía yo tomar” “...ya andaba mi alma cansada, pasaba una vida trabajosísima por un lado me llamaba Dios, por otro yo seguía al mundo” “No había quien me diese vida y no la podía yo tomar”

. Als 39 anys d’edat, té l’experiència profunda que la seva vida deixa de ser seva per a ser història de Déu en ella. . La seva vida es divideix en dos moments: a. Abans, el protagonisme el portava ella b. Ara,és Déu qui es converteix en el protagonista . Deixa de conquerir Déu per a començar a demanar els seus dóns. “todo aprovecha poco si quitada de todo punto la confianza de nosotros, no la ponemos en Dios”

Orar...tratar de amistad, estando muchas veces tratando a solas, con Quien sabemos nos ama

. Cap als 45 anys, Teresa comença a experimentar els fruits d’una relació dinàmica i recíproca amb Déu. . Ell li regala la certesa de la seva presència, no pot dubtar que és Ell. . Déu es fa humanitat . La pregària es converteix en RELACIÓ D’AMISTAT. . Aquest tracte EDUCA EL SEU COR ! ¡no me desampares, Señor, porque en ti espero, no sea confundida mi esperanza; sírvate yo siempre y haz de mí lo que quisieres!

1562: Experimenta que l’amor no és per a guardar-lo sinó per a donar vida. . La llum que rep comença a resplendir! . Amb 47 anys comença a fundar, moment difícil i no té confirmacions externes, sembla que tot està en contra. . Temps de màxima confiança amb Déu i experimenta la necessitat d’abandonar-se en les seves mans, buscant totes les formes possibles per tirar endavant la tasca que ha començat. . Etapa de fecunditat. . Les seves relacions d’amistat tenen el segell de Déu.

¡Oh, Señor mío... quién diese voces por el mundo para decir cuán fiel sois a vuestros amigos! . És un temps de molta comunicació i de veritables pàgines de confessions on no parla d’ella sinó del que Déu fa en ella. . Es converteix en apòstol i comparteix la missió de Jesús: fer conèixer com és el Pare i com actua entre nosaltres. . Mor l’any 1582 en Alba de Tormes (Salamanca)

Apòstols a l'estil de Teresa de Jesús Cinc segles després recordem: La seva història, el seu tarannà, la seva valentia, pregària, la decisió per viure relacions que humanitzen, la seva manera de ser, la seva autenticitat i la fidelitat al que Déu feia en ella.

Moltes Gràcies Santa Teresa de Jesús!!!