El model SA-DA El model d’oferta agregada (aggregate suppy) i de demanda agregada (aggregate demand) és un model adreçat a explicar les fluctuacions del.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Advertisements

L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME
SEGONA AVALUACIÓ Treball i energia. Potència. Calor.
L'ELECTRICITAT I CIRCUIT ELÈCTRIC.
PROPORCIONALITAT 1 Funciona amb “clics”.
Cinètica química 1.- Velocitat de reacció
1 u n i t a t Conceptes bàsics de tècnica comptable.
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 10 PROPIETATS PERIÒDIQUES DELS ELEMENTS.
EL DINER, ELS BANCS I LA POLÍTICA MONETÀRIA
El moviment ESQUEMA INICI ESQUEMA INTERNET PER COMENÇAR INTERNET
En aquest tema veurem els apartats següents:
FUNCIONS ELEMENTALS.
ELS INDICADORS ECONÒMICS: OCUPACIÓ I PREUS
CINÈTICA DE LES REACCIONS QUÍMIQUES
El moviment i les forces ESQUEMA INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET
Anàlisi econòmica i financera
6è de Primària Escola El Cim
L’equilibri en les reaccions químiques
Sector secundari a) Definició de sector secundari.
Les fraccions Sisè B curs
ESTADÍSTIQUES I WEBQUEAST
Organització i creixement
La funció de relació en els vegetals
PROPIETATS PERIÒDIQUES DELS ELEMENTS
ELS NOMBRES ENTERS.
1 u n i t a t El departament de Recursos Humans.
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Bens Giffen.
Writer 5... sense faltes! Avui, aprendràs una de les eines que té el Writer: el corrector ortogràfic. Així aprendràs com el programa et pot ajudar a fer.
Evolució dels perfils professionals a logística
ANÀLISI DELS ESTATS FINANCERS DE L´EMPRESA
L’equilibri en les reaccions químiques
LES RECESSIONS ECONÒMIQUES
DE LA DURADA AL RITME.
HORT = TREBALL EN EQUIP - 4t
Infraestructures i Productivitat Universitat de Barcelona
UD1- L’activitat científica
Matemàtiques 3er E.S.O..
SALUT MENTAL.
L’orientació acadèmica i professional dels alumnes d’ESO:
Objectiu Educatiu Trienni
2. El materialisme històric de Marx
Repàs control matemàtiques
Tancat Sistema Aillat Univers Obert Entorn Funcio d’estat
HORT = TREBALL EN EQUIP - 4t
(posició d’equilibri)
Creixement econòmic de Liquats Vegetals: Presència als lineals de les grans distribuidores d’alimentació. Núria Arimany Anna Sabata Xavier Ferràs Petra.
TREBALL I ENERGIA 1. CONCEPTE DE TREBALL
SALUT MENTAL.
Introducció a l’experimentació
Els sistemes materials
Funció DAM amb taxa de canvi fixa
Tema 4. Política macroeconòmica
Els “trapicheos” d’uns quants socialistes al nostre poble Palau-solità i Plegamans $
Política d’oferta (supply-side policy)
Organització i creixement
EL SISTEMA ECONÒMIC.
Xoc negatiu de DA amb canvi fix (I)
En aquest tema veurem els apartats següents:
Política de desinflació
Taxa d’endeutament: receptes
La política fiscal És el conjunt de mesures de política econòmica que empren com a instruments G, TR i/o T. Es parla de política fiscal (PF) expansiva.
PF expansiva amb canvi flotant
Tema 3. Anàlisi macro a curt i mitjà
FUNCIÓ DE PROPORCIONALITAT I FUNCIÓ AFÍ
Canvis de la funció DA amb taxa flotant
Funcions de demanda agregada
Anem al Cap de Creus... I això ¿on para?.
3.- LA GLOBALITZACIÓ És una acceleració de la interdependència de les economies nacionals, provocada pels canvis tecnològics i la reducció de les barreres.
Xoc negatiu d’SA amb canvi fix (II)
Transcripción de la presentación:

El model SA-DA El model d’oferta agregada (aggregate suppy) i de demanda agregada (aggregate demand) és un model adreçat a explicar les fluctuacions del PIB real a curt i a mitjà terminis. El model està format per dues funcions d’oferta agre-gada, una de curt (SA) i una altra de mitjà termini (SAM), i per dues funcions de demanda agregada, una de curt (DA) i una altra de mitjà termini (DAM). El model determina el valor de dues macromagnituds: la producció agregada i la taxa d’inflació. 9

Funcions d’oferta agregada La funció SA (de curt) estableix, per a cada taxa d’in-flació, quina és la producció agregada (de béns finals) a una economia durant un període de temps relativa-ment curt (entre uns mesos i pocs anys), fixades les macromagnituds que es considerin exògenes. La funció SAM (de mitjà) estableix, per a cada taxa d’inflació, la producció agregada (de béns finals) a una economia durant el mateix període que SA, un cop fixades certes variables exògenes i un cop ha passat un temps suficientment llarg (uns quants anys). 10

Obtenció de la funció SA La funció SA s’obté de l’ajuntament de la llei d’Okun amb la corba de Phillips. Aïllant u – u+ a la llei d’Okun i substituint a la corba de Phillips resulta la funció SA, on  = . Llei d’Okun u – u+ = –(Y – Y+) Corba de Phillips  = e – (u – u+) +  Funció SA  = e + (Y – Y+) +  11

Representació gràfica de la funció SA A la funció SA  = e + (Y – Y+) + ,  > 0 és una constant i les variables , e i Y+ són exògenes.  = 0 quan no hi ha xocs d’oferta,  < 0 quan el xoc és negatiu i  > 0 quan és positiu. Fixades , e i Y+, la relació entre  i Y és directa:   Y. Per tant, SA és creixent.  Y+ SA(e, Y+, ) e  Y+  = e Y 12

Canvis de la funció SA La funció SA canviarà quan canviï , e, Y+ o . El paràmetre  és el pendent de la funció: quin aug-ment de la taxa d’inflació  provoca un augment d’una unitat en la producció Y. Canvis de la funció SA:   rotació d’SA a l’esquerra e  desplaçament d’SA a l’esquerra Y+  desplaçament d’SA a la dreta   desplaçament d’SA a l’esquerra 13

Explicació dels canvis Som al punt a d’AS0, funció construïda per a valors fixats d’, e i Y+ (en concret, e = e0). Si e passa de e0 a e1, com canvia el punt a? Donat Y0, , Y+ i , l’augment de e fa que e + (Y0 – Y+) +  aug- menti. Per tant,  ha d’augmentar (de 0 a 1) i la nova AS1 passa per b. SA1 (e1,Y+,)  d e1 SA0(e0,Y+,) e0 1 c b 0 a e Y Y0 Y+ 14

Funció d’oferta agregada SAM de mitjà La funció SAM és la recta vertical al nivell Y+ de la producció potencial. La funció SAM es defineix vertical per la dicotomia clàssica: en el mitjà termini les variables nominals (entre elles, ) no afecten les variables reals (Y). La funció SAM diu que, a mitjà termini, l’economia assoleix el nivell de producció potencial, sempre i quan la taxa d’inflació de mitjà no sigui negativa.  SAM Y Y+ 15

Canvis de la funció SAM Tot el que faci augmentar el PIB potencial, desplaçarà la funció SAM cap a la dreta. Per exemple: augment de la quantitat de factors de producció: augment de la població activa, de la taxa d’activitat, descobriment de matèries primeres, acumulació de capital físic, més mobilitat internacional de factors de producció... millora de la qualitat dels factors de producció: millores de la tecnologia productiva, de la formació dels treballadors, de la seva productivitat, acumulació de capital humà... canvis permanents de polítiques econòmiques (regulació de l’activitat econòmica, polítiques impositives) que afectin positivament la producció potencial. 16