Pàgina 236 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: hume L’origen i la constitució del coneixement en David Hume (1711-1776) Formació en jurisprudència però es va decantar per la reflexió filosòfica. 1734 viatja a França per residir i estudiar en La Flèche. Torna a Anglaterra però és marginat de les càtedres de les universitats a causa, en part, de les seves idees polítiques i filosòfiques. Filòsof il·lustrat acusat d’heretge i ateu. 1763 viatja a París on entra en contacte i rep el reconeixement públic i acadèmic dels il·lustrats francesos. 1761 els seus llibres van ser prohibits per l’Església catòlica. Obra principal: “Tractat sobre la naturalesa humana” (1739) que reeditarà en versió divulgativa en dues obres: “Investigació sobre el coneixement humà” (1744): Teoria del coneixement i crítica dels objectes de la metafísica. “Investigació sobre els principis de la moral” (1752): Ètica. Biografia Pàgina 236 Obres: Pren-ne nota!: Pàgina 237

Pàgina 236 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: hume L’origen i la constitució del coneixement en David Hume (1711-1776) Tot el nostre coneixement es redueix a percepcions: impressions i idees. Impressions (Percepcions més intenses, apareixen primer) (Dades immediates) (Coneixement a través dels sentits) Origen: l’ experiència Externa: Impressions de sensació Sensacions Emocions Passions Interna: Impressions de reflexió Text pàgina 237 Percepcions (Es diferencien en: L’ordre en què apareixen La força o vivacitat que posseeixen). Causa Idees (Percepcions menys intenses, apareixen després) (Dades mediates: tenen el seu origen en les impressions: en són còpies debilitades) (Coneixement a través del pensament)

Pàgina 238 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: hume La gènesi de les idees complexes: les lleis d’associació d’idees Percepcions (Percepcions (Es diferencien en: L’ordre en què apareixen La força o vivacitat que posseeixen). Impressions (Percepcions més intenses, apareixen primer) (Dades immediates) (Coneixement a través dels sentits) Idees (Percepcions menys intenses, apareixen després) (Dades mediates: tenen el seu origen en les impressions: en són còpies debilitades) (Coneixement a través del pensament) Causa Origen: l’ experiència Externa: Impressions de sensació Interna: Impressions de reflexió Sensacions Emocions Passions Memòria (Transforma les impressions en idees) (Permet conservar-les i tornar a reproduir-les) (En manté l’ordre i l’estructura originals) Simples (àtoms del coneixement) Semblança Contigüitat: Espai Temps Causa - efecte Imaginació (Combina les idees simples per formar idees complexes) (És més lliure: pot alterar l’ordre original) (El pot fer a l’atzar, voluntàriament però Lleis d’associació d’idees Text pàgina 239 (Hi ha unes qualitats associatives que fan que unes idees s’uneixin de forma regular amb d’altres) (És una força suau, no connexió necessària) Complexes

Pàgina 240 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: hume Tipus de coneixement: relacions d’idees i qüestions de fet Són els dos únics modes de coneixement. Es diferencien en com estableixen les seves veritats, el seu grau de certesa i el tipus d’informació que ens proporcionen. Text pàgina 241 Relacions d’idees Ex.: “El tot és gran que les seves parts” Ús exclusiu de la raó (i sense recórrer a l’experiència) Pensar el contrari és lògicament impossible (fonament: “principi de no – contradicció”) Són veritats universals i necessàries: CERTESA No amplien el nostre coneixement (referides a entitats de caràcter ideal) Qüestions de fet Ex.: “El sol sortirà demà” A partir de l’experiència Pensar el contrari és lògicament possible (fonament: “inferència causal”) Són veritats particulars i contingents: CREENÇA Si amplien el nostre coneixement (descriuen què passa al món) José Vidal González Barredo