+ Aquest poema és un sever retret contra els jutges inics, que amb les seves decisions arbitràries fomenten la violència i la injustícia en la societat. + Després d'una invectiva plena de sarcasme (vv. 2-3), el salm descriu la prevaricació dels jutges i la seva obstinació en el mal (vv. 4-6), i llança contra ells enèrgiques imprecacions (vv. 7-10). + Finalment, anuncia l'alegria que experimentaran els justos quan es manifesti la justícia de Déu (vv. 11-12).

Rebel·lar-se internament davant la injustícia triomfant és sentiment cristià, i no és contra la caritat sentir set de justícia entre els homes. En canvi, no és cristià quedar-se indiferent davant l’abús organitzat dels potents. Encara que el cristià no apel·li a la violència i a la revenja personal, suplica a Déu que imposi la seva verdadera justícia. També Crist va pronunciar les seves terribles malaventures contra els poderosos; no va oposar resistència als qui el condemnaven, però va posar la seva causa «a les mans del qui jutja amb justícia». I el Pare va restablir la justícia ressuscitant el seu Fill. Si la injustícia i la violència continuen en el món, resem perquè vagi arribant definitivament aquella manifestació de Déu «que fa justícia a la terra».

¿Sabeu què és fer justícia, poderosos? ¿Sentencieu entre els homes amb raó? Conscientment cometeu injustícies, És la violència, allò que pesa als vostres ulls.

Els malvats, en néixer, ja es desvien, els mentiders s’extravien de petits; porten verí com les serps, com l’àspid sord que es tapa les orelles, per no sentir el cant del bruixot, que amb el seu art l’encantaria.

Déu meu, arrenqueu-los les dents de la boca, trenqueu, Jahvè, els ullals d’aquests lleons! Que es fonguin com l’aigua que s’escola, i s’eixuguin com l’herba trepitjada;

que siguin com el llimac que es desfà arrossegant-se, com l’avortó que no arriba a veure el sol. Abans no facin mata les seves espines, que l’huracà se’ls endugui com un card.

El just, veient que feu justícia, ho celebrarà, la sang dels malvats li tacarà els peus, i tothom dirà: “Mireu el just, quina collita! Ara es veu: Déu és jutge de la terra”.

SORD A LA VOSTRA PARAULA «Els mentiders s’extravien de petits.». No penso en els altres, sinó en mi mateix i en el mal que hi ha dintre meu. De vegades em dic a mi mateix que, senzillament, és que no sento la vostra veu, i què hi farem? No sé què voleu de mi, i això em deixa lliure per a fer el que vull. Excusa vana. Em tapo les orelles i em nego a escoltar. Em tanco en la meva obstinació, i el verí de l'egoisme fermenta dins les meves entranyes. I després, quan parlo, fereixo; quan toco, cremo; quan em presento davant els altres, em faig temut i odiós. Obriu-me les orelles, Senyor. Feu-me dòcil a la vostra veu, obert al vostre encís. Traieu tot el verí que porto dins. No permeteu mai que perdi el contacte amb vós. No permeteu que interrompi, encara que només sigui per un moment, la meva comunicació amb vós. Afineu la meva orella, Senyor. Feu-me obert, alerta, a tot allò que és bo i bell em el món i, sobretot, a vós, a la vostra veu, a la vostra presència. Vull aprendre a sentir, a escoltar, a donar sempre la benvinguda a la vostra paraula, perquè la meva pròpia vida sigui l'encarnació de la vostra Paraula en mi.

Pare omnipotent, Crist, el vostre Fill, va posar la seva causa a les vostres mans, perquè jutgeu rectament; nosaltres, poble vostre, us demanem que arribi la vostra justícia a tota la terra. Per Crist, Senyor nostre.