Llengua catalana i literatura 4t d’ESO MORFOLOGIA VERBS IRREGULARS

LES IRREGULARITATS VERBALS Els verbs irregulars no segueixen del tot el PARADIGMA de la conjugació verbal a la qual pertanyen. Poden presentar diverses irregularitats de les quals n'estudiarem les més rellevants: = model

IRREGULARITATS DE LA 1a CONJUGACIÓ 1. La 1a conjugació verbal és la més regular. Els únics verbs considerats irregulars d'aquesta conjugació són : ANAR ( que combina el lexema AN- i el lexema VA-): jo vaig, jo anava ESTAR ( que incorpora la "c" o la "g" en algunes formes)

IRREGULARITATS DE LA 1a CONJUGACIÓ 2. Tot i amb això, cal parar atenció a les conseqüències ortogràfiques que comporten les consonants c/q , j/g, g/gu, ç/c davant d'unes vocals o altres... Jo cerco - tu cerques Jo menjo - tu menges Ella caça - tu caces Jo amago - tu amagues

IRREGULARITATS DE LA 1a CONJUGACIÓ 3. Els verbs acabats en - EAR (com crear), -IAR ( com triar), -OAR (com lloar) i en -UAR (com suar) porten dièresi en algunes formes de la conjugació: PRESENT de SUBJUNTIU IMPERATIU jo creï / criï tu creïs /criïs ell o ella creï / criï nosaltres creem / criem vosaltres creeu / crieu ells o elles creïn / criïn crea / cria tu creï / criï ell o ella creem / criem nosaltres creeu / crieu vosaltres creïn / criïn ells o elles

IRREGULARITATS DE LA 2a CONJUGACIÓ 1. No hi ha cap infinitiu acabat en - GUER ( *sapiguer --saber) ni cap gerundi acbat en -GUENT ( *sapiguent-- sabent) 2. Els verbs CABRE, CALDRE, ÉSSER i VALDRE presenten dues formes a l'infinitiu i, per tant, es poden fer servir també les corresponents: CABER, CALER, SER i VALER 3. Els verbs amb l'infinitiu acabat en -RE i el lexema acabat en vocal porten dièresi en les terminacions -ÏA, -ÏES, ÏEN. Per exemple: CONCLOURE concloïa, concloïes, concloïa, concloíem, concloíeu, concloïen

IRREGULARITATS DE LA 2a CONJUGACIÓ 4. Els verbs JEURE, TREURE i NÉIXER (i derivats com renéixer, retreure, etc.) presenten una alternança E / A que compleix la norma següent: A --- quan és àtona : naixien, trauré, jauria E o A -- d'acord amb el so de la pronúncia, quan és tònica : neixo, treia, jèiem *** Per bé que aquests verbs admeten una alternança e/a diferent en funció de la variant dialectal ( neixo - naixo )

IRREGULARITATS DE LA 2a CONJUGACIÓ 5. Els verbs PODER i VOLER alternen la O i la U a l'arrel. Segueixen la pauta següent: - S'escriuen amb U : la 1a persona del singular del present d'indicatiu Jo puc, jo vull tot el present de subjuntiu Pugui -puguis-pugui-puguem-pugueu-puguin Vulgui-vulguis-vulgui- vulguem-vulgueu-vulguin tot l'imperatiu pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin Vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin - La resta de la conjugació s'escriu amb O

IRREGULARITATS DE LA 3a CONJUGACIÓ 1. - Hi ha verbs purs acabats en -IR : Ajupir, bullir, collir, cosir, cruixir, dormir, eixir, escopir, esmunyir, fugir, grunyir, morir, munyir, obrir, omplir, pudir, retrunyir, sentir, sortir, tossir (i derivats .) - Hi ha verbs que es poden conjugar indistintament com aquests o com els que porten l'increment- EIX- :acudir, arrupir-se, brunzir, consumir, mentir, percudir, presumir,resumir - Hi ha verbs INCOATIUS que porten l'increment - EIX- abans de la desinència : assentir, dissentir i TOTA LA RESTA dels acabats en -IR ( partir, reduir, patir...)

IRREGULARITATS DE LA 3a CONJUGACIÓ 2 . Els verbs COLLIR, COSIR, ESCOPIR, SORTIR, TOSSIR (i derivats com recollir, escollir, etc.) presenten una alternança O / U que compleix la norma següent: O --- quan és àtona : sortim, cosim O o U -- d'acord amb el so de la pronúncia, quan és tònica : cullo, cull, surts

IRREGULARITATS DE LA 3a CONJUGACIÓ Convé recordar que NO en portaran : 3. Els verbs ESCRIURE i VIURE, que són de la 2n conjugació, formen el gerundi com si fossin de la tercera: ESCRIVINT i VIVINT 4. Els verbs acabats en VOCAL + IR ( p. ex: AGRAIR ), portaran dièresi en algunes de les seves formes: Convé recordar que NO en portaran : . A L'INFINITIU : agrair - AL GERUNDI: agraint - AL FUTUR: agrairà - AL CONDICIONAL: agrairia

UNA CONSIDERACIÓ GENERAL i IMPORTANT QUE CAL APRENDRE : La velarització Hi ha força verbs catalans que tenen el so velar [k] en la primera persona del singular del present d'indicatiu (que normalment sabem per la pràctica de la llengua parlada) ESTAR : Jo estic CONÈIXER: Jo conec TENIR : jo tinc Aquests verbs introduiran l'element velar ( representat per una "c" o per una "g") en 4 temps verbals de la conjugació que cal recordar i aprendre...

INDICATIU Passat SUBJUNTIU Present Imperfet beguí begueres begué beguérem beguéreu begueren begui beguis beguem begueu beguin begués beguessis beguéssim beguéssiu beguessin

IMPERATIU beu tu begui ell beguem nosaltres beveu vosaltres ATENCIÓ !!! IMPERATIU beu tu begui ell beguem nosaltres beveu vosaltres beguin ells o elles IMPERATIU digues tu digui ell o ella diguem nosaltres digueu vosaltres diguin ells o elles