Principi del canvi (immanent) 3. El problema de la naturalesa i del coneixement a l’inici de la reflexió filosòfica 3.1. El concepte de physis Pàgina 20 1r problema: Què és la realitat? (Metafísica) Resposta: identificació de la realitat amb la naturalesa (physis) Podem destacar fins a tres sentits diferents: Text pàgina 20 1. El conjunt de la naturalesa (coses que no han estat produïdes per l’ésser humà) Cosmos (tot ordenat): dinàmic, ordenat, bell i intel·ligible 2. La naturalesa de les coses (la manera de ser pròpia de cada cosa que la diferencia de la resta). Essència: determina el lloc i la funció (dinamisme) de cada cosa dins del conjunt 3. El principi de totes les coses. Arjé: significa néixer, emergir, desenvolupar-se. Dos sentits complementaris: Substrat Principi del canvi (immanent)

Diferenciació progressiva 3. El problema de la naturalesa i del coneixement a l’inici de la reflexió filosòfica 3.2. La recerca de l’arjé i l’origen del Cosmos Pàgina 21-22 Objectiu dels primers filòsofs: comprendre i explicar la naturalesa 1a pregunta: Quin és l’arjé de les coses? 2a pregunta: Com, a partir del Caos, s’havia pogut establir l’ordre (Cosmos)? Text pàgina 22 Caos Ja existia tot però barrejat i indiferenciat (situació inicial) Qualitats naturals Els oposats o contraris (calent – fred; sec - humit; pesant- lleuger; etc.) Elements naturals Els quatre elements: aigua, aire, foc i terra (més el cinquè element l’èter) Coses particulars Cosmos (tot ordenat) Diferenciació progressiva combinació En tot el procés l’arjé és la base (substrat) i el principi (causa) dels canvis

3. El problema de la naturalesa i del coneixement a l’inici de la reflexió filosòfica 3.3. El problema del coneixement Pàgina 23 2n problema: Què és conèixer? Com podem conèixer? (Teoria del coneixement) Resposta: partir de l’observació de l’experiència quotidiana per generalitzar i elaborar teories sobre el funcionament de la naturalesa Quin mètode i quines facultats n’utilitzaven? Imatge pàgina 23 Text pàgina 23 Allò que és capaç de comprendre i elaborar la nostra raó: buscar regularitats per poder fer generalitzacions Allò que ens mostren el sentits (observació de la naturalesa) Però, la informació d’aquests no és suficient perquè : No accedeixen a l’essència (allò que és permanent i constant a les coses) Ens mostren les coses com a múltiples i canviants

3. El problema de la naturalesa i del coneixement a l’inici de la reflexió filosòfica 3.3. El problema del coneixement Pàgina 23 Dues teories del coneixement clàssiques segons la valoració de la informació dels sentits que es faci : Racionalisme És un simple engany (aparença). El coneixement vàlid només es pot construir a partir de l’ús exclusiu de la raó (que ens permet comprendre com són les coses realment: essència) Empirisme És el punt de partida imprescindible de tota teoria racional. Però no és suficient per elaborar un coneixement vàlid ja que haurem de fer ús de la raó per trobar les regularitats José Vidal González Barredo