La proclamació de la reialesa del Senyor és associada en aquest himne a dos esdeveniments decisius de la seva obra salvífica: la creació i el judici (v. 10). ●●● La primera estableix en la naturalesa l'ordre volgut per Déu (Gn 1,31). ●●● El segon restableix en la història l'ordre trencat per la injustícia. Per això, no solament els homes (vv. 1-10), sinó tots els éssers creats (vv. 11-12) són convidats a celebrar joiosament l'arribada del Senyor, que ve a instaurar definitivament la seva justícia (v. 13). Aquest poema litúrgic pertany al grup dels "Himnes a la reialesa del Senyor" (Sl 46; 92; 97-99) i presenta nombroses analogies amb Is 40-66. Una mica més abreujat, es torna a trobar en 1Cr 16.23-33.

Canteu al Senyor un càntic nou, canteu al Senyor, arreu de la terra, canteu al Senyor, beneïu el seu nom, anuncieu de dia en dia que ens ha salvat,

conteu a les nacions la seva glòria, conteu a tots els pobles els seus prodigis. El Senyor és gran, és digne de ser lloat, és més temible que tots els déus;

perquè els déus dels pobles són no-res, però el Senyor ha fet el cel. Glòria i majestat fan guàrdia davant d’ell, poder i esplendor l’assisteixen al seu temple.

Doneu al Senyor, famílies dels pobles, doneu al Senyor honor i majestat, tributeu al Senyor l’honor del seu nom, entreu als seus atris portant-li ofrenes.

Adoreu el Senyor, s’apareix la seva santedat. Que tremoli davant d’ell tota la terra. Digueu a tots els pobles: «El Senyor és rei!» Manté ferm tot el món, incommovible, sentencia amb raó les causes dels pobles.

El cel se n’alegra, la terra hi ha festa, bramula el mar amb tot el que s’hi mou, jubilen els camps amb tot el que hi ha, criden de goig els arbres del bosc,

en veure que ve el Senyor, que ve a judicar la terra; judicarà tot el món amb justícia, tots els pobles amb la seva veritat.

«Canteu al Senyor un càntic nou» A primera vista, aquest és el manament impossible. Com cantar un càntic nou quan, en totes les llengües, us han cantat, Senyor, tots els cants una vegada i una altra? Sé la resposta abans d'acabar amb la pregunta. El càntic pot ser el mateix, però l'esperit amb què el canto ha de ser nou cada dia. El fervor, el goig, el so de cada paraula i el vol de cada nota han de ser diferents cada vegada que aquesta nota surt dels meus llavis, cada vegada que aquesta oració surt del meu cor. Aquest és el secret per a mantenir la vida sempre nova, i així, en demanar-me que canti un càntic nou, m'esteu ensenyant l'art de viure una vida nova cada dia amb la frescor primerenca de l'alba en cada moment de la meva existència. L'art de saber mirar amb ulls nous em capacita per a gaudir dels béns de la naturalesa en tota la plenitud de la seva puixant realitat. Els cels i la terra i els camps i els arbres són ara nous, perquè la meva mirada és nova. S’uneixen a mi per cantar tots junts el nou càntic de lloança. Aquest és el càntic nou que omple la meva vida i omple el món que m'envolta, l'únic cant que és digne d'Aquell l'essència del qual és ser nou en cada instant amb la riquesa irrepetible del seu ésser etern. «Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat.»

Beneïm, Senyor, el vostre nom, proclamem dia rere dia la vostra victòria, manifestada en la resurrecció del vostre Fill Jesucrist; que el nostre dia, amb totes les seves obres i paraules, anunciï als pobles la vostra glòria, perquè tots els homes, agenollats davant vostre, aclamin la vostra glòria i el vostre poder. Us ho demanem pel mateix Crist, Senyor nostre. Amén.