Terminologia bàsica: Vessant: superfície inclinada d'una muntanya pel qual baixen les aigües i que uneix el fons de vall i la cresta. Pendent:inclinació d'un vessant respecte de la línia horitzontal. Talús:extensió de terreny, de fort pendent, situada normalment al flanc d'una muntanya, coberta de pedres despreses dels cims.*

1. Fenòmens de vessant Són deguts a l’acció de la gravetat i als processos de meteorització que produeixen la inestabilitat del terreny. Les àrees de muntanya són les més afectades per aquest fenòmens. La pluja n’és el principal agent desencadenant. La geologia, el relleu i les condicions climàtiques condicionen la inestabilitat del terreny.

TIPUS • Reptació, moviments lents, quasi inapreciables • Caigudes, despreniment de blocs en lloc amb fort pendent i roques compactes Lliscament, moviments ràpids del terreny (bloc / massa) damunt d’una altra superfície • Moviment de massa, afecte a materials poc consistents que poden involucrar gran volums, colades de fang, allaus, esllavissades...

1.1. Indicadors d'inestabilitat natural - Tipus de sòl: els formats per partícules de mida fina acostumen a produir moviments quan estan saturats d'aigua. - Orientació dels plans estructurals: els lliscaments es produeixen quan els plans d'estratificació o de fracturació cabussen en el mateix sentit que el pendent. - Excavacions del peu del vessant: aigua erosiona la base del talús i genera cornises inestables que poden provocar esllavissades o despreniments. - Tremolors de terra: les vibracions provocades pels sismes faciliten el disgregament del terreny i el seu moviment. - Precipitacions intenses: l'aigua lubrica els plans estructurals o les partícules de les roques i n'augmenta la massa. - Forma de tal·lus: la forma còncava presenta una forma estable, la convexa una situació de risc. Pendent:

INDICADORS D’INESTABILITAT NATURAL Predicció Factors de risc d’allaus de neu Història d’esllavissades anteriors. Tipus de terreny. Orientació dels plans estructurals. Excavacions del peu del vessant i dels talussos (soscavament o descalçament). Tremolors de terra. Precipitacions intenses. Forma i pendent del talús. Vessants amb pendents d’entre 35 i 40 graus d’inclinació. Gruix de neu. Augment de temperatura. Vessants amb perfil convex. Orientació respecte al Sol.

1.2. Causes humanes d'inestabilitats gravitatòries - Runams de mines: estan formades per roques de rebuig no aprofitades que formen pendents molt forts. - Abocadors d'escombreries: perill d'esllavissada per acumulament. - Excavacions al peu de vessants: quan es descalça la base d'un vessant, per fer passar una carretera, els materials que hi ha damunt poden lliscar o caure. - Sobrecarrega de la part superior del vessant: les construccions representen una carrega addicional sobre els vessants, que en el cas de materials poc estables, pot produir un moviment de vessant. - Alteració del drenatge natural: un increment de d'infiltració pot saturar el terreny i activar el moviment d'un vessant.

INESTABILITATS GRAVITATÒRIES Runams de mines Abocadors d’escombraries Causes humanes Excavacions al peu de vessants Sobrecàrrega de la part superior del vessant Inestabilitat de vessants Alteració del drenatge natural Mapes de riscos Gestió del risc Mesures correctores

1.3. Gestió del risc d'inestabilitats gravitatòries Mesures preventives: Ordenació del territori a partir de mapes de riscos. Mesures correctores: Ancoratges per evitar el moviment de grans blocs. Xarxes metàl·liques per retenir pedres. Cunetes. Contraforts per evitar els moviments de reptació. Drenatges de l'interior de la roca per evitar que se saturi d'aigua. Reforestació per subjectar el sòl.

2. Subsidència i esfondraments Subsidència: enfonsament gradual del terreny. La subsidència causada per l’acció de l’home és molt més freqüent i fàcil de preveure que la deguda a causes naturals. Esfondrament: enfonsament sobtat del terreny. 2.1. Causes naturals - Processos tectònics: un esfondrament pot estar associat a terratrèmols. - Carstificació: en àrees situades sobre roques solubles, les cavitats provocades per dissolució produeixen una manca de suport de les estructures situades al damunt. - Compressió de roques febles i sòls: la resistència depèn de l'empaquetament de les seves partícules.

2.2. Causes antròpiques: - Mineria: espais subterranis buits que pot provocar l'esfondrament de la roca de recobriment. - Extracció de fluids: els fluid retinguts als porus de les roques li donen suport. - Rebliments (reomplir) antròpics: generats per l'abocament de runes als marges dels talussos o pel reompliment d'antigues pedreres i graveres. 2.3. Gestió dels riscos de subsidència i esfondrament: La subsidència natural és un risc geològic molt difícil de preveure pel: - Les cavitats subterrànies són difícil de detectar si no es amb estudis previs de subsòl. - La subsidència provocada per la tremolor de materials no compactats és mes difícil de preveure que el terratrèmol.

SUBSIDÈNCIA I ESFONDRAMENTS Causes naturals Processos tectònics Carstificació Compressió de roques febles i sòls Causes antròpiques Mineria Extracció de fluids Rebliments antròpics

3. Riscos costaners/Dinàmica litoral És el conjunt de processos d’erosió, transport i sedimentació que es desenvolupen en la costa. La dinàmica litoral està condicionada per l’erosió, el transport i la sedimentació del rius (pels cursos fluvials així com l'erosió del mar en els penya-segats), les onades, les marees i els corrents litorals. El modelat de les costes esta condicionat per: - L'alçaria i el pendent de la costa, tant en superfície con sota l'aigua. - La direcció dominant i la intensitat dels corrents marins i del vent. - L'alçaria de les onades/La intensitat de les marees. - El tipus de roques i la inclinació dels seus plans. - L'aportació de materials detrítics per rius i torrents propers. - Els moviments eustàtics.

3. Riscos associats al litoral Les seixes son elevacions anormals i sobtades del nivell del mar que poden durar des d'algunes hores fins a uns quants dies. - L'erosió lenta de les platges: Les platges són sediments temporals. - Els temporals: Afavoreixen la pèrdua de sorra de les platges. - Els tsunamis Gestió de risc d'erosió de les platges - Mesures per minimitzar l'erosió de les platges com construcció d'esculleres o dics. Restauració de les platges dragant el fons marí. Construcció de murs per contenir la força de les onades.

Corrent de deriva litoral o riu de sorra - És el desplaçament paral·lel a la costa de la sorra litoral, moviment que està condicionat per les onades i corrents litorals. - El sentit de desplaçament de la deriva litoral és el de la direcció del vent predominant o l’orientació de determinats dipòsits litorals. Seixes Erosió lenta de les platges Riscos associats al litoral Temporals Riscos costaners Tsunamis Restauració Gestió del risc d’erosió de les platges Construcció de dics