Ciència que estudia els microorganismes

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
VIRUS Complejos supramoleculares.
Advertisements

La cèl.lula UniTat Fonamental de la vida
TEMA 18 MICROBIOLOGÍA.
CICLOS VITAL DE LOS VIRUS El ciclo vital de los virus se divide en 2 fases:  CICLO LITICO: fase extracelular el virus es inerte desde el punto de vista.
UD. 6. ORGANITZACIÓ CEL·LULAR DELS ÉSSERS VIUS. LA TEORIA CEL·LULAR La cèl·lula és la unitat estructural dels éssers vius. Tot ésser viu està format per.
LES PLANTES.
LES FUNCIONS DE LA CÈL·LULA EUCARIOTA
Anabolisme Emma Reina Jornet.
Adrian Barrera Prieto Javier Masiá Prieto
VIROLOGÍA Estructura de los virus Tipos de virus. Clasificación Reproducción de los virus Efectos de una infección vírica Virus ébola.
Els Virus: Robots biològics en la frontera de la vida
HISTOLOGIA E. i F. de la Sang
En la frontera de la vida
De DNA a proteïnes Durant molts anys el dogma central de la biologia molecular era aquest: Amb el temps han aparegut modificacions:
CITOSOL I CITOESQUELET
Organització Cel·lular
Els virus.
Unitat 11: Les funcions cel·lulars
MICROBIOLOGIA.
Microorganismes.
BIOTECNOLOGIA BACTERIANA
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 6 DE LA HIDRÒLISI A LA NEUTRALITZACIÓ.
La cèl·lula eucariota.
UD 7 EL MEDI NATURAL.
MESCLES I DISSOLUCIONS
Tipus d’organització cel.lular
Els éssers vius formats per cèl·lules
Que es un bacteri? Els bacteris són éssers unicel·lulars. Són tan petits que per poder-los observar cal un microscopi especial,anomenat microscopi electrònic.
ESQUEMA INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET ACTIVITAT LECTURA INICIAL
Característiques dels cucs:
La respiració: Funció vital dels éssers vius.
Definició d’espècie Categoria taxonòmica fonamental de l’estudi dels éssers vius i la base per a la seva classificació Una espècie és un conjunt d’organismes.
1 Biologia i Geologia 1r ESO.
Orgànuls energètics.
La funció de relació en els vegetals
La reproducció dels animals
Éssers vius i éssers inerts
ELS MICROORGANISMES Tema 7.
HISTOLOGIA ANIMAL: ELS TEIXITS
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
MALALTIES INFECCIOSES
LA NUTRICIÓ EN LES PLANTES
Son mamífers, vertebrats i herbívors.
La divisió cel·lular.
ESTRUCTURA D’UNA CÈL·LULA ANIMAL
Paula Aguilar Ian Garcia Ayoub Garra Paula Cabrera Vano Barbakadze
Anatomia, fisiologia i malalties de l’aparell reproductor
Tema 1: Organització del cos humà
Vitamines Estructura química variada.
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 7 EQUILIBRIS IÒNICS HETEROGENIS.
Tema 4. ADN i biotecnologia. Pàg 60
TEMA 5: VIVIM EN ECOSISTEMES
Conceptes bàsics. Pàg 160 Organismes pluricel·lulars
VIRUS En la frontera de la vida. Los virus Son los seres más simples y pequeños que se conocen. Básicamente son moléculas de ácido nucleico envueltas.
TEMA 4. LA CLASSIFICACIÓ DELs ÉSSERS VIUS.
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
El nucli Embolcall nuclear Nucleoplasma Nuclèol Cromatina (DNA) 1.
Orgànuls energètics.
LA REPRODUCCIÓ DELS ANIMALS
Un tipus de proteïnes anomenades ENZIMS
LA MEDUSA És un animal terrestre o aquàtic ? Les meduses son animals aquàtics i es mouen per l'aigua arrossegades pels corrents .
Cicle cel·lular Definició.
Cromatina 1.
La cèl·lula eucariota.
La cèl·lula eucariota Ana Paco Clara Solaz 1r Batx. A Biologia.
LA TERRA SÒL, AIGUA i L’AIRE FORMEN LA TERRA ON VIUEN ELS ÉSSERS VIUS.
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
Ciclo de los virus. La palabra virus tiene su origen en el latín y significa toxina o veneno. El virus es un organismo biológico con gran capacidad de.
ESTRUCTURA D’UNA CÈL·LULA VEGETAL
de materials i instruments
Transcripción de la presentación:

Ciència que estudia els microorganismes Amb açò excloem animals pluricel·lulars de tamany microscòpic però que són estudiats per diferents branques de la Zoologia com : àcars, copèpodes, nematodes... Microbiologia Ciència que estudia els microorganismes Essers viu de tamany tan menut que solament es poden observar amb aparells òptics que ens proporcionen una imatge augmentada i que són matèria d’estudi de la Microbiologia

Característiques dels microorganismes El tamany tan menut determina varies característiques: Relació superfície/volum gran (més gran quan més xicotet siga l’org)  Tenen molta superfície de contacte amb l’ext  facilita l’intercanvi de substàncies Taxa metabòlica elevada: les reaccions metabòliques ocorren molt ràpid Consumeixen nutrients i originen productes de rebuig molt ràpidament i els expulsen al medi  alteren el medi en el que viuen  a voltes és útil Elevada taxa de reproducció (cada 20-30 min)

Classificació dels microorganismes

Domini Eukarya: Eucariotes amb ARNr eucariòtic i glicerolípids de membrana Inclou els regnes: protoctista, fong, plantes i animals Domini Bacteria: Procariotes amb ARNr bacterià, paret bacteriana de mureïna i glicerolípids de membrana Domini Archaea: Procariotes amb ARNr arqueobacterià, paret cel·lular sense mureïna i lípids de membrana tipus isoprenoïde Regne Monera

REGNE TIPUS CEL·LULAR ORGANISMES Monera Procariotes Arqueobacteris i Bactèries Protoctista Eucariotes Unicel·lulars: protozous i algues unicel·lulars Pluricel·lulars: mixomicets Fongs Unicel·lulars: llevats Pluricel·lulars: llevats, floridures i micorrices Acel·lulars Virus Viroides Prions

1. VIRUS Es pensa que s’originaren a partir de cels primitives que s’especialitzaren en un tipus de vida paràsit  perderen totes les estructures que no eren necessàries

VIRUS Són formes acel·lulars microscòpiques No tenen metabolisme ni cap forma de autoconservació ni reproducció, únicament tenen el necessari per a transportar-se d’una cèl·lula hoste a altra i per a reproduir-se dins de la cèl·lula hoste aprofitant la maquinària molecular d’aquesta Paràsits intracel·lulars obligats Fase extracel·lular = VIRIÓ Fase intracel·lular  l’ac nuclèic del virus

Tamany Enzims del virió¿??

Estructura Àc nucleic: pot ser ADN o ARN, però mai els dos alhora nucleocàpside Àc nucleic: pot ser ADN o ARN, però mai els dos alhora Una o dos cadenes/ lineal o circular Càpside: embolcall proteic format per unitats anomenades capsòmers d’un o varios tipus que encaixen perfectament  forma geomètrica característica de cada espècie de virus En alguns virus per fora de la nucleocàpside trobem una membrana lipoprotèica: Bicapa lipídica obtesa de la cèl·lula hoste al eixir d’ella Proteïnes codificades per l’ac nucleic viral  a voltes sobreïxen i serveixen per al reconeixement de la cèl·lula hoste i per a l’entrada Virus que infecten cels animals

Classificació Segons el tipus de càpsida: Cilíndrics o helicoïdals  càpsida de forma cilíndrica amb un sol tipus de capsòmers que es munten seguint la forma helicoïdal del ac nuclèic Ex: ràbia, èbola, TMV Polièdrics o icosaèdrics  càpsida amb forma d'icosaedre Ex: adenovirus (conjuntivitis o refredat) i poliovirus

Aquestos tipus de virus poden estar envoltats per un embolcall lipoproteic o no  Este embolcall també pot tindre espícules i /o complexos de hidrats de carboni que sobreïxen de l’embolcall  serveixen per a unir-se a la cèl·lula hoste POLIÈDRIC AMB EMBOLCALL (HERPES) HELICOIDAL AMB EMBOLCALL (GRIP)

Complexos  cap polièdric (amb el ac nuclèic) + coll + cua cilíndrica + placa basal de la que ixen unes fibres articulades i espícules (per a la fixació) Ex: bacteriofags  virus que parasiten bactèries poxvirus

Segons el tipus d’àcid nucleic: DNA doble cadena  miovirus (infecten bactèries (càpsida complexa)), adenovirus, herpesvirus DNA monocatenari  inovirus (infecten bactèries (càpsida cilíndrica) RNA bicatenari  reovirus (infecten plantes i animals) RNA monocatenari  retrovirus transcriptasa inversa monocatenari

Cicle vital La vida d’un virus està dividida en 2 fases: Fase extracel·lular  inactiva (virió) Fase intracel·lular  entra dins d’una cel hoste i es fa càrrec de la seua maquinària  s’autoreplica, sintetitza proteïnes, ac nucleics... Etapa de fixació Etapa d’entrada Etapa d’eclipsi Etapa d’autoreplicació Etapa d’autoassemblatge o encapsidació Etapa d’alliberament

Etapa de fixació o adsorció El virus es fixa a la membrana de la cèl·lula hoste Ha d’existir complementarietat entre les proteïnes de la càpsida (o del embolcall) del virus i les proteïnes (receptors) de la memb cel.lular  s’uneixen mitjançant enllaços dèbils La unió complementària entre les prot del virus i la cel.lula marquen l’especificitat  cada virus sols pot infectar una espècie o fins i tot un sols tipus cel

El virus penetra en la cel hoste de diferents formes: 2. Etapa d’entrada El virus penetra en la cel hoste de diferents formes: Virus sense embolcall  es perfora la memb cel·lular i solament entra l’ac nucleic Virus amb embolcall:  fusió de l’embolcall del virus amb la memb cel  per endocitosi formant un endosoma  després l’embolcall i la memb es fusionen i s’allibera la nucleocàpsida dins de la cel

El virus aparentment desapareix : Etapa d’eclipsi Descapsidació si ha penetrat la nucleocàpsida sencera  desassemblatge de la càpsida i alliberament de l’ac nucleic El virus aparentment desapareix : no es pot veure ni amb microscopi ni tampoc hi ha símptomes en la cèl·lula infectada L’ac nucleic sintetitza moltíssimes molècules ARNm (depenent del grup al que pertanya) per a la síntesi de prot víriques

Etapa d’autoduplicació o biosíntesi A partir dels RNAm es sintetitzen les prot víriques aprofitant els ribosomes, RNAt, i aa de la cel hoste  es sintetitzen capsòmers i còpies del ac nucleic del virus Etapa d’autoassemblatge Els capsòmers s’uneixen formant la càpsida i l’ac nucleic es plega al seu interior Etapa d’alliberament Els nous virus ixen de la cel hoste Si són virus nus  solen eixir trencant la cel hoste per EZ víriques que indueixen el trencament de la memb Si són virus amb embolcall s’alliberen per exocitosi o gemmació  la membrana de la vesícula d’exocitosi formarà el nou embolcall víric

Cicle LÍTIC

Cicle LISOGÈNIC Etapa d’eclipsi indefinida CICLE LÍTIC

https://www.xvivo.net/animation/influenza-a/ Cicle del virus de la grip Després d’alliberar la nova generació de partícules la cèl·lula hoste morirà

Retrovirus http://scienceofhiv.org/wp/?page_id=20  VIH https://www.youtube.com/watch?v=HhhRQ4t95OI

Altres formes acel·lulars VIROIDS  xicotetes molècules d’ARN simple circular sense coberta proteica  plegament per aparellament de nt que produeix una estructura 3D plegada i tancada que el protegeix d’EZ cel·lulars L’ARN no conté gens que codifiquen proteïnes  depén del hoste per a replicar-se Solament s’han identificat en vegetals  tristor dels cítrics

PRIONS són agregats de glucoproteïnes Provoca encefalopaties espongiformes (xq al cervell apareixen espais buits per mort neuronal) en humans i ramat  humans: Kuru i malaltia de Creutzfeldt-Jacob La proteïna PrPC és la proteïna que trobem en organismes normals La proteïna PrPSC la trobem en cels infectades : Resistent a digestió per proteases Resistent a altes temperatures Insoluble en detergents PrPC PrPSC Canvi conformacional

Microorganismes unicel·lulars procariotes (0.3-10 µm) 2. EUBACTERIS Microorganismes unicel·lulars procariotes (0.3-10 µm)

Ex: placa bacteriana dental Poden formar colònies, que es poden agrupar en biopel·lícules = fines capes de bactèries immerses en un líquid que segreguen elles mateixes i que els ajuda a subjectar-se al substrat i els protegeix d’agressions externes  Permeten: Transferència d’informació genètica Intercanvi de nutrients Proporciona protecció i refugi contra agents externs Ex: placa bacteriana dental

1. Morfologia

2. Estructura Procariotes

Paret bacteriana  és un embolcall responsable de la forma i la rigidesa + protegeix del trencament per osmosi Formada per mureïna (peptidoglicà)  xarxa 3D resistent + La resta de components i la disposició depenen de si són: GRAM NEGATIVES GRAM POSITIVES NO admeten la Tinció de Gram Admeten la Tinció de Gram

GRAM NEGATIVES El peptidoglicà suposa sols el 10% de la paret  es troba en una sola capa entre dos memb a les quals s’uneix covalentment GRAM POSITIVES El peptidoglicà suposa el 90%  forma una xarxa de varies capes superposades  Estructura gruixuda i rígida Per la part exterior té àcids teicòics i derivats

Gram -  tenen 2 membranes (interna i externa) Membrana cel·lular Fina capa que envolta la cèl·lula i la separa de l’exterior actuant com a barrera selectiva Gram -  tenen 2 membranes (interna i externa) Gram +  tenen 1 membrana Membrana interna de G- i la de G+ (la única q hi ha) ≈ a la de eucariotes Es localitzen sist EZ que controlen intercanvi de subst, tte d’e-, sint d’ADN i altres components Memb externa de G- conté molec de lipopolisacàrid que no existeixen en cap altre ésser viu i que és responsable de les resistències a Ab

No té citoesquelet, però conté ribosomes, inclusions i nucleòid Citoplasma Subst formada per un 80% d’aigua, prot, glúcids, lípids i ions inorgànics  tenen lloc les reaccions No té citoesquelet, però conté ribosomes, inclusions i nucleòid Ribosomes 70S  poden estar aïllats o associats a cadenes d’ARNm formant poliribosomes Inclusions: grànuls que emmagatzemen substàncies

Mesosomes  són artefactes - Nucleòid: zona concreta de la matriu citoplasmàtica, forma irregular, poc densa, que conté el cromosoma bacterià + plàsmids Cromosoma bacterià  Els bacteris són haploides amb un sol cromosoma format per una doble hèlix d’ADN circular associat a prot NO histones Plàsmids  xicotetes molècules d’ADN circular de doble cadena  poden replicar-se de forma independent al cromosoma bacterià o poden estar integrats en aquest Els gens que contenen no són essencials per al creixement i reproducció però ofereixen avantatges Els plàsmids xicotets poden tindre moltes còpies d’ells mateixos (≈ 40 còpies)  plàsmids multicòpia Els plàsmids grans solen tindre una còpia  monocòpia Mesosomes  són artefactes

Components externs a la paret cel·lular Càpsula: és una capa viscosa i apegalosa que es forma externament a la paret en G+ i G- Formada per subst glucídiques: N-acetil-glucosamina + àcids urònics + manosa... FUNCIÓ: protegeix de la dessecació i d’atac d’AC, fagocitosi dels leucòcits (relliscós) augmenta la virulència

Fímbries: filaments fins, rectes i curts de fimbrina Funció: Adherència als substrats vius o inerts Pili: Més llargs i amples que les fímbries, i sols 1 o 2 Funció: intercanvi de fragments d’ADN durant la conjugació Flagels: apèndixs llargs i fins de flagelina Funció: desplaçament

3. Nutrició

Depenent de si necessiten oxigen o no: Aeròbies  fan una respiració aeròbia (igual que a les mitocòndries de eucariotes) necessiten O2 Anaeròbies Si NO poden viure amb O2 anaeròbies estrictes Si poden viure amb O2 o sense O2  anaeròbies facultatives

4. Reproducció Els bacteris es reprodueixen per bipartició o divisió binaria: es duplica l’ADN + la paret bacteriana creix fins a formar un tabic que separa les dues cèl·lules filles

Mecanismes parasexuals  transferència horitzontal de gens: Per transformació: un bacteri receptor capta una molècula o fragment d’ADN (d’un altre bacteri)que es troba dispers en el medi i l’incorpora al seu cromosoma Per transducció: transferència de material genètic d’un bacteri a altre gràcies a un virus bacteriòfag

c. Per conjugació: un fragment d’ADN passa d’un bacteri donador a un receptor a través d’un pili F-  NO contenen el plàsmid F+  aquelles que contenen el plàsmid que es va a transmetre Ara els 2 són F+ El bacteri resultant té un genoma nou Es transfereix un fragment que conté gens del plàsmid i del cromosoma Unió del factor F al cromosoma

5. Relació Els bacteris responen a estímuls del medi mitjançant modificacions del seu metabolisme o del seu comportament Moviments d’aproximació o allunyament de l’estímul anomenats TAXIES  quimiotaxies o fototaxies Bacteris atrets per un cristall de sucre

Formació d’endospores (espores a l’interior de la cèl·lula) davant condicions adverses  protegeixen l’ADN i el citoplasma L’activitat metabòlica de l’endospora es redueix al mínim (vida latent) i es manté així fins que les condicions tornen a ser favorables  l’endospora germina i dóna lloc a un nou bacteri actiu Poden sobreviure centenars d’anys i soportar condicions de més de 100ºC Ocorre en alguns bacteris G+ que viuen al terra Ex: Gènere Bacillus i gènere Clostridium

Uns bacteris particulars: CIANOBACTERIS Memb i paret com els G- + cobertura mucilaginosa que permet la formació de colònies Sistema de memb que conté pigments i EZ necessaris per a fer la fotosíntesi oxigènica Poden fixar N atmosfèric No tenen moviment, algunes sp suren en l’aigua Poden viure aïllades, en colònies o en simbiosi amb plantes

MICOPLASMES

Micoplasmes No presenten paret cel·lular  Sensibles als xocs osmòtics, detergents, alcohols i anticossos específics La majoria són paràsits d’animals  provoquen malalties no molt greus Exemple: Mycoplasma pneumoniae Resistents a la penicil·lina Sensibles a antibiòtics que inhibeixen la síntesi de proteïnes(tetraciclines)

ARQUEOBACTERIS https://storify.com/microBIOblog/micromooc-extremofilos-la-vida-al-borde-de-los-imp