1. Aristòtil 1.6 El problema de la política Pàg. 100 1. Aristòtil 1.6 El problema de la política Introducció Objectiu: frenar la decadència de la polis (reformar la polís) Mètode: determinar l’origen de la societat i la seva naturalesa però, a diferència de Plató, parteix del coneixement real de les lleis i les constitucions de diferents estats i del seu estudi empíric (recopila 158 ) Origen, naturalesa i funció de la polis Origen: és el resultat d’un procés d’evolució natural La polis és la culminació de les diferents formes d'associació humana: Per tant, és una forma natural de vida humana: la forma ideal de vida social i d’estat Realisme polític Aristòtil Utopisme Plató Família Casa Tribu Aldea Polis

1. Aristòtil 1.6 El problema de la política Pàg. 100 1. Aristòtil 1.6 El problema de la política Naturalesa: és quelcom natural (no artificial) L’ésser humà té una tendència natural a associar-se, a viure en societat: és un “zoon politikon” (animal polític o social), ja que És en societat on pot assolir la seva pròpia perfecció (mai en podria aïllat o en solitari), per tant Per poder realitzar-se necessita pertànyer a una comunitat (unió entre ètica i política) Funció: fer possible la felicitat dels ciutadans La polis (com tot allò que és natural) té una funció que li és pròpia: procurar la felicitat dels ciutadans (la política al servei de l’ètica) Els ciutadans no s’han associat només per viure junts sinó per viure bé Què és viure bé?: no és l’abundància de bens materials (que també són necessaris) sinó un mode de vida conforme a la virtut (regida per la raó i dedicada al coneixement i l’assoliment de la felicitat) La funció de l’estat 1r: Satisfer les necessitats primàries i materials dels ciutadans (viure) 2n: Possibilitar la felicitat dels ciutadans i la seva autorealització (viure bé)

1. Aristòtil 1.6 El problema de la política Pàg. 101 1. Aristòtil 1.6 El problema de la política El concepte de ciutadania aristotèlic i les classes socials Concepció de la llibertat com a no tenir necessitat de treballar (només les classes superiors) La felicitat no és possible per a tothom: només ho és pels ciutadans lliures Ja que aquesta està subordinada a: a) L’excel·lència (envers la competència política): les virtuts que s’exigeixen a un bon governant (prudència i saviesa) no són possibles pel ciutadà mitjà b) La consecució del bé comú Queden exclosos els esclaus i les dones (desiguals per naturalesa) Les classes inferiors, que han d’ocupar-se de proveir (necessitats materials) a les classes superiors i lliurar-les del treball, considera que millor que foren esclaus La participació política tampoc: només han de governar els millors Classes superiors Guerrers, sacerdots i magistrats Classes inferiors Artesans, camperols i mercaders Exclosos dels drets de ciutadania Dones i esclaus

1. Aristòtil 1.6 El problema de la política Pàg. 101 1. Aristòtil 1.6 El problema de la política Justes Bé comú Monarquia Aristocràcia República Qui governa Objectiu Un de sol Uns quants La majoria Injustes Interès d’un grup Tirania Oligarquia Democràcia Les formes de govern: el republicanisme La justícia és, per tant, governar en favor del bé comú Defensa un govern mixt (en el qual no participi solament una classe social: republicanisme) i l’imperi de la llei Si governa una sola classe social ho farà només en virtut del seu propi interès, es convertirà en una tirania (sotmetrà les altres classes socials) i serà un govern despòtic (no estarà subjecte a cap llei ni control) El seu govern ideal serà una aristocràcia intel·lectual (terme mitjà), que creia que representava la classe mitjana

Pàg. 102 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.1Les claus per entendre la filosofia hel·lenística Periodització Des de la mort d’Alexandre el Gran (323 aC) fins l’ocupació de Grècia per Roma (146 aC) Amb la mort d’Alexandre l’imperi es divideix en 3 regnes → conseqüències: Àmbit cultural: difusió de la cultura Una educació i una llengua comuna fan possible la difusió de les arts i les ciències, la religió i la filosofia greges (La cultura grega serà el nou nexe d’unió i d’identificació entre els diversos individus) Creació de nous centres d’activitat cultural, científica i filosòfica. En Atenes a més de l’Acadèmia i el Liceu, s’obren dues noves escoles La Stoa i el Jardí. L’activitat científica es desplaça a Alexandria i Rodes (fins el segle II dC) Àmbit polític: desaparició de la polis L’ocàs de la polis: desapareix com un ideal de vida comunitària amb la participació activa dels ciutadans en els afers comuns i és substituïda per la burocràcia i els funcionaris allunyats, dels ara súbdits, dels nous regnes Separació de l’ètica de la política: trencats els lligams polítics l’individu es reclou a l’àmbit privat (perquè no s’identifica amb l’acció política) Es passa de la llibertat política (governar la polis) a la llibertat individual (el govern d’un mateix: autarquia) en un període que és de crisis Cosmopolitisme: defineix un nou àmbit de solidaritat i compromís

Pàg. 102 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.1Les claus per entendre la filosofia hel·lenística El paper del filòsof Passa del servei a la comunitat (la lluita per millorar i salvar la polis) a la recerca d’una vida feliç (de la salvació individual) Moral paradigmàtica: es tracta d’oferir un model que ens permeti aprendre a viure (filosofia pràctica) d’una manera feliç (eudemonisme), però la felicitat, així com la virtut, només s’assoleixen mitjançant el saber (intel·lectualisme). Per tant, només el savi pot ser feliç i aquest es caracteritza per la seva senzillesa, constància i autodomini (ideal de savi) Les escoles hel·lenístiques L’epicureisme d’Epicur de Samos L’estoïcisme de Zenó de Cition El cinisme d’Antístenes i Diògenes de Sínope L’escepticisme de Pirró d’Èlide i Sext Empíric José Vidal González Barredo