Introducció En aquest apartat haurem de treballar algunes dades sobre la vegetació, ja saps: el món de les plantes en el seu medi. Cal que penquis de valent perquè hauràs d’esbrinar quin tipus de vegetació podràs observar en el teu viatge cap a Esterri d’Àneu. En primer lloc caldrà aprendre alguns coneixements bàsics sobre les relacions existents entre el clima, l’altitud i la distribució dels ecosistemes vegetals. Així podrem entendre perquè el tipus de plantes de les Valls d’Àneu són diferents a les del vostre entorn. A partir d’aquí podrem preparar un petit herbari virtual del Pirineu. Oi que és fàcil? Endavant

els estatges de vegetació Oi que alguna vegada us heu fixat en que la vegetació de les zones baixes, com per exemple, en zones prop del mar, és diferent de la que trobem en los zones més muntanyoses? Això es deu principalment a què els factors climàtics varien de forma progressiva amb l’altitud, fet que provoca una modificació de la vegetació a mesura que augmenta l’altitud. Així s’originen unes bandes de vegetació des de la base de les muntanyes fins al cim que s’anomenen estatges de vegetació.

vegetació dels estatges Així doncs, segons l’estatge hi trobarem un tipus de vegetació o un altre. Fixa’t que en cada estatge hi poden haver diferents comunitats vegetals. Que n’hi hagi unes o altres dependrà d’altres factors com ara la humitat, la orientació, el sòl...

el paisatge vegetal català: La terra baixa mediterrània ALZINAR : bosc mediterrani per excel·lència amb altres arbres i arbusts de fulla petita i dura, verdes tot l'any. Sotabosc espès i amb lianes. CARRASCAR: en les zones menys marítimes es desenvolupa una subespècie de l'alzina: la carrasca; generalment de tipus més arbustiu. El sotabosc és més pobre que en l'alzinar típic. PINEDA DE PI BLANC: ocupa una gran extensió. Ha estat afavorit per l'explotació humana, però ja existia inicialment. La zona més meridional, on el clima és més càlid i sec, l'alzinar és substituït per una mena de bosc baix: LA MÀQUIA. SUREDA: espècie propera a l’alzina que s’estén per la zona litoral de la Selva, el Baix Empordà i el Maresme.

el paisatge vegetal català: l'estatge montà Clima més temperat on augmenta considerablement la pluviositat als estius. Format principalment per arbres que perden la verdor del fullatge a l’hivern. ROUREDA SECA formada pel roure valencià (Quercus faginea); fulles petites, dures i caduques. Ocupa les zones més seques. ROUREDA HUMIDA formada pel roure martinenc (Quercus humilis); fulles de 5-9 cm, de limbe gruixut no endurit i amb la cara inferior densament peluda. Ocupa les zones més humides. PINEDA DE PI ROIG (Pinus sylvestris) ocupa la muntanya mitjana i la part inferior de l'estatge subalpí. FAGEDA ocupa les obagues de clima humit, però no excessivament fred. No admet la sequera estival.

el paisatge vegetal català: alta muntanya pirenaica Ens trobem ja per damunt dels 1.600 m d'altitud. Els arbres són de fullatge persistent, tot l'any verd. PINEDA DE PI NEGRE: és la formació boscosa que arriba a més altitud, els 2.300 m; més amunt, a l'estatge alpí, la cruesa del clima no permet l'establiment de cap mena de bosc i és on apareixen els PRATS ALPINS, els quals es troben coberts de neu entre sis i vuit mesos. BEDOLL: propi de vores de rius, torrents, canals d’allaus i clarianes de bosc. Suporta molt bé el fred. AVETOSA: es localitza entre la part superior de l'estatge montà i l'estatge subalpí de l'alta muntanya. Conviu en contacte amb el pi negre, el pi roig o el faig.