Prof. Jordi Mestre i López El moviment internacionalista

El moviment obrer - Història de l’organització internacional obrera Prof. Jordi Mestre i López El moviment internacionalista El moviment obrer - Història de l’organització internacional obrera L’AIT (Associació Internacional dels Treballadors o Primera Internacional (1864 – 1876). L’aparició dels primers partits socialistes. La Segona Internacional (1889 – 1916). L’evolució de l’anarquisme. Documents.

La Primera Internacional (1864 – 1876). Prof. Jordi Mestre i López El moviment internacionalista La Primera Internacional (1864 – 1876). Londres 1864 Amb el nom de: Associació Internacional de Treballadors (AIT) Neix a Es redacten uns Estatuts (Marx) Els estatuts proclamen: L’emancipació serà l’obra dels mateixos obrers Participació en la vida política Consell general secció S’organitzava a partir del Amb l’entrada de Bakunin i els anarquistes (1868) apareixeran les primeres diferències entre anarquistes i marxistes, generant així els primers conflictes.

Diferències entre dos líders Bakunin (anarquistes) i Marx (marxistes) Prof. Jordi Mestre i López El moviment internacionalista La Primera Internacional (1864 – 1876). Diferències entre dos líders Bakunin (anarquistes) i Marx (marxistes) Bakunin Llibertaris, antiautoritaris. Contraris a l’acció política i a un Estat obrer. Defensa l’autonomia de les seccions davant del Consell General Marx Eren anomenats autoritaris. Creien en una acció política i amb la sobirania del Consell General com a eix vertebrador. Consideraven l’anarquisme una ideologia individualista i ingènua. Aquestes diferències juntament amb la comuna de París (1871) i la seva posterior repressió van provocar l’expulsió dels anarquistes (Congrés de la Haia, 1872) i el trasllat de l’AIT als EE.UU. (dissolució el 1876)

Són obrers i revolucionaris. Prof. Jordi Mestre i López El moviment internacionalista Els primers partits socialistes Neixen a partir de 1880. Són obrers i revolucionaris. Participen de la lluita electoral i parlamentària. Són d’ideologia revolucionària i de pràctica reformista. Els més importants: Partit Socialdemòcrata Alemany (1875) amb Kautsky. PSOE (1879) amb Pablo Iglesias. Partit Laborista anglès (1900). Partit Socialista Francès (1901) amb Jean Jaurès.

La Segona Internacional (1889 – 1916). Prof. Jordi Mestre i López El moviment internacionalista La Segona Internacional (1889 – 1916). Característiques Es basa en l’autonomia de les organitzacions nacionals. Està formada per agrupacions de partits polítics de caire socialista. Els anarquistes no hi són acceptats. Estan coordinats pel Buró Socialista Internacional. Símbols El 1 de Maig (jornada reivindicativa.) “La Internacional” (Himne obrer) La lluita per la jornada laboral de 8 hores. Els grans debats i polèmiques El revisionisme (Reforma o Revolució). L’imperialisme i la qüestió colonial. El militarisme.

Socialdemòcrates i socialistes revolucionaris Prof. Jordi Mestre i López El moviment internacionalista La Segona Internacional (1889 – 1916). Revisionisme Debat del revisionisme “Les premisses del socialisme i la tasca de la socialdemocràcia” (1899) Eduard Bernstein Revisava les teories de Marx i plantejava el dilema de la “revolució” o la “reforma” lenta i pacífica per arribar al socialisme. Aquest debat provocarà... Divisió entre: Socialdemòcrates i socialistes revolucionaris A favor del... A favor de ... Enfrontament directe i vaga revolucionària Reformisme Destaquen... Derivaran a la... Rosa Luxemburg (Alemanya) Lenin (Rússia) Socialdemocràcia Derivaran als... Partits comunistes

Debatuda al congrés de Stuttgart (1907). Prof. Jordi Mestre i López El moviment internacionalista La Segona Internacional (1889 – 1916). La qüestió colonial / militarisme Debatuda al congrés de Stuttgart (1907). La majoria contrària al colonialisme. Per raons ètiques i pacífiques. Una minoria va defensar el paper civilitzador del colonialisme, per a una futura extensió del socialisme. La qüestió colonial El militarisme Des de 1900 la Internacional s’oposava a una imminent guerra europea. Quan esclata la guerra a l’any 1914 els partits socialistes donaran suport a llurs estats. Alguns van voler aprofitar la guerra per fer la seva pròpia revolució (Lenin, la revolució russa)

L’evolució de l’anarquisme. Prof. Jordi Mestre i López El moviment internacionalista L’evolució de l’anarquisme. El moviment anarquista, a finals del segle XIX, va consolidar la seva importància a l’Europa mediterrània i a Rússia. El podem dividir en: Anarcosindicalisme Anarcocomunisme Bakuninista. Pràctica sindical i revolucionària . Major presència entre els obrers. - Kropotkin. - Acció col·lectiva revolucionària. A finals de segle pren força la Propaganda pel fet Enrico Malatesta. Atemptats terroristes.

Preàmbul de la Internacional, Londres, 1864. Prof. Jordi Mestre i López El moviment internacionalista Documents. Considerant: que l’emancipació dels treballadors ha de ser obra dels propis treballadors, que els esforços per aconseguir l’emancipació no han de tendir a constituir nous privilegis; que la submissió del treballador al capital és la font de qualsevol servitud política, moral i material; que per aquesta raó l’emancipació econòmica dels treballadors és el gran objectiu a què ha de subordinar-se qualsevol moviment polític; que tots els esforços realitzats fins ara han fracassat per manca de solidaritat i d’unió fraternal entre els treballadors de diferents comarques; que l’emancipació dels treballadors no és un problema local o nacional, sinó que, per contra, aquest problema interessa a totes les nacions civilitzades; ... Preàmbul de la Internacional, Londres, 1864.

Prof. Jordi Mestre i López El moviment internacionalista Documents. De Marx a Bakunin. Autonomia de les seccions, lliure federació dels grups autònoms, antiautoritat, anarquia, vet aquí alguns qualificatius que convenen a una societat de “desclassificats”, “sense carrera, sense sortida”, conspirant en el si de la Internacional per posar-se al servei d’una dictadura oculta i per imposar a través d’ella el programa del senyor Bakunin. Els mitjans de propaganda principals consisteixen a atreure la joventut amb ficcions, amb mentides sobre l’extensió i la força de la societat secreta, amb profecies sobre la imminència de la revolució que ha preparat. Marx, 1873

Prof. Jordi Mestre i López El moviment internacionalista Documents. De Bakunin a Marx. “Marx és un comunista autoritari i centralista. Vol el que nosaltres volem: el triomf complet de la igualtat econòmica i social, però l’Estat i pel poder de l’Estat; per la dictadura d’un govern provisional, fort i, per dir-ho d’alguna manera, despòtic, és a dir, per la negació de la llibertat. El seu ideal econòmic és un Estat convertit en l’únic propietari de la terra i del capital. Nosaltres volem el mateix triomf de la igualtat econòmica i social, però l’abolició de l’Estat i de tot allò que es digui dret jurídic, que, per nosaltres, és la negació permanent del dret humà. Volem la reconstrucció de la societat i la construcció de la unitat humana, no de dalt a baix i per mitjà d’una autoritat, sinó de baix a dalt, a través de la federació lliure d’associacions obreres de tot tipus, emancipades del jou de l’Estat”. Bakunin, 1872.

Termes, J., “El moviment obrer des de la I Internacional fins al 1898” Prof. Jordi Mestre i López El moviment internacionalista Documents. “L’anarquisme, fins a les hores un tot relativament homogeni, es va fragmentar: els anarcosindicalistes eren de fet els anomenats anarcocol·lectivistes, que, recolzant-se en Bakunin, assenyalaven la ineludible necessitat de construir sindicats obrers públics i legals, l’objectiu dels quals era combatre per aconseguir la millora de les condicions de vida de la classe obrera (...); sindicats que, alhora, aspiraven a crear una societat sense classes, en què la propietat estaria en mans dels col·lectius obrers (...). Aquesta era la tendència dominant a Catalunya (...), encara que a poc a poc es va anar estenent l’altre corrent, l’anarcocomunisme (propagat per Kropotkin i difós per Malatesta). Aquesta tendència, al començament només forta a Andalusia, incorporava una tradició molt més individualista i radical: s’oposava al sindicalisme (...) tot propugnant una estructura basada en petits grups, no sindicals sinó d’afinitat ideològica, la missió dels quals no era la preocupació sindical sinó la propaganda ideològica constant i la lluita sistemàtica contra els factors d’ordre social, sense refusar l’acció directa i la propaganda violenta.” Termes, J., “El moviment obrer des de la I Internacional fins al 1898” dins: Història de Catalunya. Vol. V. Ed. Salvat, Barcelona, 1979

Prof. Jordi Mestre i López El moviment internacionalista Documents.

Prof. Jordi Mestre i López El moviment internacionalista Documents.

Prof. Jordi Mestre i López El moviment internacionalista Documents.

Prof. Jordi Mestre i López El moviment internacionalista Documents.