coneixerem El diner 2. Estabilitat de preus

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Marta Damunt Meritxell Esquius Núria Puigivila Sonia Sánchez
Advertisements

Finançament i selecció
7 u n i t a t Els valors mobiliaris. La renda variable.
EL SISTEMA BANCARI.
Finançament bancari a llarg termini
ANÀLISI ECONÒMICA-FINANCERA DEL SECTOR VITIVINÍCOLA Oriol Amat i Jordi Perramon Universitat Pompeu Fabra.
3.- LES EIXIDES A LA CRISI (I): LA DOCTRINA DE KEYNES.
En aquest tema veurem els apartats següents:
Institut Català de Finances
1 u n i t a t Conceptes bàsics de tècnica comptable.
SECTOR PÚBLIC: ELS BENS PÚBLICS
i el que no es pot avaluar
El sector bancari i els productes de passiu
EL DINER, ELS BANCS I LA POLÍTICA MONETÀRIA
Sònia Carrasco Trullàs Mercè Fabrés Montesinos
2 u n i t a t Els serveis bancaris.
Planificació financera
MITJANS DE PAGAMENT INTERNACIONAL
ELS INDICADORS ECONÒMICS: OCUPACIÓ I PREUS
La Revolució Industrial
Línia de bonificació de crèdits a petites empreses i treballadors autònoms
28 de febrer 2006.
PRESSUPOST MUNICIPAL AJUNTAMENT SANT HILARI SACALM REGIDORIA D’HISENDA
L’activitat econòmica i el patrimoni empresarial
Anàlisi econòmica i financera
Els valors de renda fixa
FORMES JURÍDIQUES D’EMPRESES
EXEMPLES HISTÒRICS DE RECESSIONS.
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 5
En aquest tema veurem els apartats següents:
CONSULTA OBERTA LA CONSULTA OBERTA COM A REPTE PERSONAL I PROFESSIONAL. AJUDAT A VALORAR ELS ADOLESCENTS D’UNA ALTRA MANERA, FINS ARA, AL MENYS PER MI.
TREBALLS D’ATENCIÓ AL PÚBLIC
1 u n i t a t El departament de Recursos Humans.
LES RESPOSTES A LA CRISI
Finançament i selecció
1 u n i t a t La funció comercial de l’empresa.
la depressió dels anys trenta
ANÀLISI DELS ESTATS FINANCERS DE L´EMPRESA
LES RECESSIONS ECONÒMIQUES
Circuit de gestió dels expedients de CAIXA DE CRÈDIT 2017
Cercle de comparació d’Esports Jornada de cloenda 15/12/2017
Infraestructures i Productivitat Universitat de Barcelona
Banca ètica CeDRe Girona, gener de 2018
Préstecs Participatius per a emprenedors culturals digitals.
Sòlids Líquids Gasos Plasma
COMPTE GENERAL exercici 2011.
Creixement econòmic de Liquats Vegetals: Presència als lineals de les grans distribuidores d’alimentació. Núria Arimany Anna Sabata Xavier Ferràs Petra.
El que cal saber sobre l’estafa del FLA
Estrès laboral i L'estrès laboral és una resposta de l’organisme davant de qualsevol demanda o exigència a la qual està sotmès i que l’individu interpreta.
Xarxa de Custòdia del Territori
EL MARC CONCEPTUAL DE LA COMPTABILITAT
TEMA 1.
EL PATRIMONI EMPRESARIAL I EL BALANÇ DE SITUACIÓ
Organització i creixement
Beatriz Guzmán Jun Hui Chen David de la Ossa Sergi Gontaler
EL SISTEMA ECONÒMIC.
En aquest tema veurem els apartats següents:
1r. BLOC. INTRODUCCIÓ ALS CONCEPTES COMPTABLES BÀSICS.
VALORACIÓ D’EMPRESES PEL DESCOMPTE DE FLUXES DE CAIXA
1 u n i t a t Conceptes bàsics de tècnica comptable.
El patrimoni empresarial.
Taxa d’endeutament: receptes
La política fiscal És el conjunt de mesures de política econòmica que empren com a instruments G, TR i/o T. Es parla de política fiscal (PF) expansiva.
PF expansiva amb canvi flotant
S’UTILITZEN EN LES OPERACIONS DE FINANÇAMENT DE L’EMPRESA A LL/T.
Les compres i les vendes en el PGC
El model SA-DA El model d’oferta agregada (aggregate suppy) i de demanda agregada (aggregate demand) és un model adreçat a explicar les fluctuacions del.
Funcions de demanda agregada
Què fas a la universitat?
Què fas a la universitat?
Transcripción de la presentación:

coneixerem... 1. El diner 2. Estabilitat de preus 3. El sistema financer 4. Òrgans del sistema financer 5. Entitats bancàries públiques 6. Entitats de crèdit 7. Altres entitats financeres 8. Actius financers PRÀCTICA PROFESSIONAL Creació de diner bancari MÓN LABORAL L’eurozona va tancar 2009 amb la inflació interanual més baixa de la seva història

CLASSES DE DINER EL DINER. Concepte i classes El diner és un sistema de bescanvi comunament acceptat per la col·lectivitat per facilitar el comerç o l’intercanvi. CLASSES DE DINER DINER MERCADERIA Va aparèixer a causa dels inconvenients que presentava la barata, que va deixar de ser útil per a l’individu. DINER PAPER Basat en la confiança. Emès pel depositari de béns valuosos que es compromet a la seva devolució (rebut d’orfebres). Avui en dia l’Estat garanteix el valor d’aquest diner. DINER BANCARI Diner paper (bitllets) format pels dipòsits. Els orfebres van començar a reconèixer deutes emetent diner paper per un valor superior al de l’or que realment posseïen, convertint-se així en banquers. DINER FIDUCIARI El seu valor intrínsec és inferior al seu valor nominal. El diner fiduciari no té valor com a mercaderia. El seu valor es basa en la confiança de qui el té i l’emet, i la creença en la certesa que serà acceptat per a l’intercanvi pels altres habitants d’un país. El seu nom procedeix del llatí fiducia, que significa confiança.

FUNCIONS DEL DINER Mitjà de canvi Es universalment acceptat per compradors i venedors per a l’intercanvi de béns, serveis i altres actius. Facilita les transaccions comercials. Mitjà de valor Manté el valor al llarg del temps, des que entra fins que surt (des que s’ingressa fins que es paga). Unitat de mesura i unitat de compte Serveix per mesurar i comparar quantitativament els valors dels altres béns i serveis. És la unitat comptable en la qual es fixen els preus de béns i serveis, és a dir, permet assignar un valor específic (euros, dòlars...). Mitjà de pagament És un instrument acceptat per tots per cancel·lar els deutes contrets (pagament a crèdit). Reserva de valor És una mesura de riquesa i d’estalvi. La persona que té diners posseeix un poder adquisitiu fàcil de canviar per béns i serveis en qualsevol moment. Instrument de la política econòmica Les autoritats monetàries, al controlar el diner i donar-li suport, poden influir en l’economia regulant la quantitat de diner en circulació, la qual cosa afecta les inversions, crèdits, tipus d’interès, poder adquisitiu de la població...

Estabilitat de preus Diem que hi ha estabilitat de preus quan la mitjana dels preus dels béns i serveis no puja ni baixa de manera significativa a curt i mitjà termini, és a dir, quan el diner conserva el seu valor al llarg del temps. La hiperinflació és una inflació molt elevada que fa que el valor del diner es destrueixi perquè desapareix la confiança en aquest. La deflació és el fenomen oposat a la inflació i és molt poc freqüent. Es tracta de la caiguda sostinguda i generalitzada del nivell dels preus dels béns i serveis d’una economia. Els seus efectes en l’activitat econòmica són molt negatius, temuts i difícils de corregir. http://dominandotusfinanzas.com/blog/como-enfrentar-el-efecto-de-la-inflacion.html

INTERMEDIARIS FINANCERS El sistema financer d’un país està format pel conjunt d’entitats, mercats i instruments especialitzats en la mediació (arribar a un acord) entre prestadors i prestataris, la finalitat bàsica dels quals és captar l’estalvi i canalitzar-lo a les persones i entitats que necessiten finançament per la inversió i, en menor mesura, per a la despesa o consum. INVERSORS Persones i empreses amb necessitat de diner ESTALVIADORS Persones i empreses amb excedents de diner Reben diner INTERMEDIARIS FINANCERS Reben interessos SUPERVISORS Entitats que regulen el funcionament del sistema financer, ofereixen seguretat i confiança als seus participants i prenen mesures per prevenir problemes. Paguen interessos Lliuren diner

SISTEMA BANCARI PRIVAT ENTITATS FINANCERES NO BANCÀRIES Entitats de crèdit Creen diner No creen diner SISTEMA BANCARI PRIVAT ENTITATS DE DIPÒSIT Bancs Caixes d’estalvi Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis (CECE) Cooperatives de crèdit ENTITATS FINANCERES NO BANCÀRIES Institut de Crèdit Oficial (ICO) Entitats de pagament Establiments financers de crèdit Entitats de diner electrònic

liquiditat, risc i rendibilitat. Actius financers Aquests actius es caracteritzen principalment pels següents aspectes: liquiditat, risc i rendibilitat. • La liquiditat es mesura per la facilitat i certesa de la ràpida conversió de l’actiu en diner a curt termini i sense patir pèrdues de capital. L’actiu més líquid és el diner legal, el diner en efectiu, en caixa. El segueixen el diner al banc (compte corrent, compte d’estalvi) i els actius a curt termini (efectes a cobrar, lletres del tresor...). • El risc depèn de la probabilitat que, al seu venciment, l’emissor de l’actiu no compleixi les seves obligacions de pagament. És a dir, depèn de la solvència de l’emissor i de les garanties que incorpori aquest actiu. • La rendibilitat es refereix a la capacitat de produir interessos o altres rendiments per al públic que els adquireix que, per tant, assumeix el risc inherent a aquest actiu. És la relació entre el benefici de la inversió i la quantitat invertida.