3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 3 3. Karl Marx: el materialisme històric 3.3. El problema de l’ésser humà: l’alienació en el treball Pàgina 325 La crítica a l' idealisme de Hegel i Feuerbach Crítica de Feuerbach a Hegel: l’alienació religiosa L’absolut també és Déu, per tant, és una teologia racionalitzada. La idea de Déu suposa una alienació (expropiació de l’ésser humà de la seva pròpia naturalesa: projecta en aquesta totes les qualitats que té ell de mode finit i imperfecte). El sentit de la història passa a ser la recerca de l’ésser humà de la seva pròpia naturalesa (redescobrir-la i recuperar-la: substituir Déu per l’ésser humà). Crítica de Marx a Feuerbach: la inversió materialista Feuerbach prima l’ésser humà teòric i abstracte quan la història és el resultat de la praxis dels diversos grups humans enfrontats al domini de la naturalesa, per tant, El protagonista és l’ésser humà pràctic, els éssers humans concrets situats a la història i vinculats per unes relacions econòmiques i socials, per tant, Les causes de l’alienació s’han de buscar no només al pla de les idees sinó al pla material i pràctic. reconciliació Esperit Naturalesa L’absolut (autoconsciència) alienació

3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 3 3. Karl Marx: el materialisme històric 3.3. El problema de l’ésser humà: l’alienació en el treball Pàgina 327 L’alienació en el treball El concepte de treball com a praxis: l’activitat productiva Quina és la diferència entre l’ésser humà i la resta dels animals? La manera en com desenvolupa la seva activitat pràctica (treball) ja que mitjançant el treball crea i imagina, és lliure, comprova les seves possibilitats i els seus límits. Per tant, li permet: Realitzar la seva essència: en allò que ha fet està present allò que d’humà en té. Conèixer-se: es reconeix en allò que ha fet. Objectivar-se: deixa la seva empremta en la naturalesa.

3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 3 3. Karl Marx: el materialisme històric 3.3. El problema de l’ésser humà: l’alienació en el treball Pàgina 327 L’alienació en el treball El treball en el mode de producció capitalista Ens situem en la pla material (activitat productiva), en una època i societat concreta, aquella on es segueix un model econòmic capitalista. Tesi: En aquest mode de producció el treball és una alienació per l’ésser humà. Argumentació: Impedeix la seva realització, el deshumanitza i l’aliena de si mateix. I això és així perquè no controla ni el procés ni el producte: El procés: no el controla ni el domina sinó a l’inrevés. El producte: en perdre la propietat i el control sobre la seva obra, el producte que hauria de ser la seva realització passa a ser el seu enemic: quan més produeix més s’empobreix en enriquir al propietari.

3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 3 3. Karl Marx: el materialisme històric 3.3. El problema de l’ésser humà: l’alienació en el treball Pàgina 327 Quines en són les conseqüències? Tesi: La negació de la seva pròpia naturalesa (alienació). Argumentació: Perquè: Impossibilita la seva realització: com que no és lliure se li nega la possibilitat de crear o de conèixer-se, per tant, anul·la allò que d’humà té: Queda deshumanitzat: en les seves activitats pròpiament humanes no és més que un animal i només pot ser lliure en les seves funcions animals (beure, menjar, etc.). El converteix en una simple mercaderia (reificació): el “cosifica” en quant el converteix en un mer instrument (cosa) al servei del procés, d’un altre ésser humà. Tesi: Posa l’economia com un fi en si mateix i no com una eina al servei de la realització de l’ésser humà. Argumentació: Perquè: Posa a l’ésser humà al servei de l’economia quan hauria de ser a l’inrevés. La divisió social del treball no té en compte la realització personal (les seves facultats, necessitats, potencialitats) ni l’interès general, sinó només la llei del màxim benefici. En comptes d’alliberar-nos ens esclavitza.

3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 3 3. Karl Marx: el materialisme històric 3.3. El problema de l’ésser humà: l’alienació en el treball Pàgina 327 Quines en són les conseqüències? Tesi: Genera una superestructura (ideologia) que pretén emmascarar aquest procés d’alienació. Argumentació: Perquè: La totalitat de les institucions, lleis i relacions econòmiques no són un grapat de fets aïllats sinó que configuren un conjunt interrelacionat configurat històricament (sistema) que genera un l’ordre ideològic la seva pròpia legitimació i justificació, Com ho fa? Presenta les relacions econòmiques com si fossin relacions objectives (naturals) i amaga: el seu origen, els seus mecanismes de perpetuació i la possibilitat de que puguin ser transformades. Crítica: L’ordre econòmic no és un ordre natural ni immutable: les relacions econòmiques són relacions existencials entre els éssers humans i, per tant, es poden i s’han de canviar. La ideologia no és resultat de l’aprehensió de l’ordre material sinó un fruit d’aquest: inversió materialista. José Vidal González Barredo