2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.2 Epicur Pàg. 106 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.2 Epicur Teoria del plaer: aproximació positiva Una vegada s’han destruït les pors i els falsos mites que feien difícil l’ataraxia Objectiu: establir una “cultura raonable de plaers” Hi ha molts de plaers i no tots igualment bons: s’hauran d’escollir els més estables i duradors. S’haurà de raonar sobre aquests per gaudir dels millors Tipus de plaers Hi ha de dos tipus: plaers en moviment (cinètics) i plaers en repòs (estàtics) Desequilibri Físic (cos) o anímic (ànima) Plaer en repòs Satisfacció plena Acte Satisfacció del desig Plaer en moviment Necessitat Dolor Desig

2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.2 Epicur Pàg. 106 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.2 Epicur Tipus de plaers Trets característics Valoració Plaers en moviment (cinètics) Eliminen el dolor en satisfer el desig d’una cosa que és necessària pel nostre organisme. Ens porten sensacions agradables (plaents). Són més intensos Desequilibri, imperfecció i caos. Són mitjans, necessaris per assolir els estàtics però la infelicitat sorgeix de donar-los prioritat, de convertir-los en un fi en si mateixos Plaers en repòs (estàtics) Es produeixen quan s’aconsegueix satisfer plenament un desig. És un estat permanent de felicitat que resulta de posseir un bé Estabilitat, perfecció, felicitat. Ens apropen a la natura i limiten el desig il·limitat de posseir. Són els veritables fins, els que realitzen la felicitat

2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.2 Epicur Pàg. 105 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.2 Epicur Tipus de desitjos Objectiu: aprendre a distingir allò que és necessari d’allò que és superflu Poden ser naturals o provocats (socials) Naturals i necessaris Eliminen el dolor Menjar un tros de pa quan un té gana Naturals però no necessaris Donen “color” al plaer Menjar un entrepà de truita Ni naturals ni necessaris Plaers artificials derivats dels valors socials Menjar sense gana una cosa que no ens agrada per a no ser menys que els altres

2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.2 Epicur Pàg. 105 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.2 Epicur Quin criteri hem de seguir? El savi suprimeix els desitjos inútils i és amo dels naturals i necessaris (que són fàcils d’aconseguir i utilitza de forma reflexiva) Per tant, redueix els desitjos a allò que és merament necessari i elimina la inquietud de posseir A l’hora d’acceptar o rebutjar els desitjos es guia sempre per mantenir l’ataràxia i l’aponia Segueix una regla bàsica: l’alliberació del dolor és allò que dóna valor als nostres actes Respecte a les necessitats del cos La seva privació impedeix l’accés a qualsevol altre plaer La raó imposa límits a uns desitjos que el cos considera il·limitats Respecte a les necessitats de l’ànima Necessitats espirituals bàsiques: equilibri, calma, coneixement S’ha de combatre el dolor que neix de la ignorància, les falses creences i l'opinió dels altres

2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.2 Epicur Pàg. 106 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.2 Epicur Consideracions finals És un clar exemple de la filosofia com a saviesa pràctica (que ens ensenya a viure bé) No van participar en la política, es van refugiar en petites comunitats de gent afí (on el nexe i valor principal era l’amistat) per buscar la salvació individual Van ser perseguits per les seves idees: la critica de la superstició i la utilització política de la religió, la negació de la providència, el materialisme, la concepció dels déus, defensa del plaer, etc. En Roma el més important representat va ser Tito Lucreci Caro (99-55 aC) que va escriure “De rerum natura” (De la naturalesa de les coses)

2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.3 Els estoics Pàg. 107 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.3 Els estoics Introducció Fundador Zenó de Cition (335-263 aC) L’escola: La Stoa (fundada al 301 aC a Atenes) Etapes i representants: Període antic (300-200 aC): Zenó de Cition, Cleantes i Crisip Període medi (segle II i I aC): Paneci i Posidoni Període romà (segle I i II dC): Epictec, Marc Aureli i Sèneca Obres principals de Sèneca “Carta a Lucili”, “De la providència”, “Sobre la felicitat”, “Consolació a Helvia” Trets generals Va ser la ideologia oficial de l’imperi romà fins al cristianisme Exemplifica la “virtus” del soldat o el funcionari romà (abnegació, subordinació i sacrifici) Implicació en la política: justificació de l’ordre polític establert (primer a les monarquies hel·lenístiques i després a l’imperi romà) Cosmopolitisme José Vidal González Barredo