L’empirisme modern i la filosofia de Hume Unitat 7 L’empirisme modern i la filosofia de Hume

Pàgina 230 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.1 Les claus per entendre l’empirisme modern Introducció: l’empirisme modern o anglès Periodització: de finals del segle XVII fins a la segona meitat del XVIII. Reacció i resposta al racionalisme modern: crítica de la seva teoria del coneixement i els conceptes de la seva metafísica (també dels de la metafísica escolàstica). Valoració de l’experiència, de l’anàlisi del llenguatge i dels processos psicològics implicats en la constitució del coneixement. Representants: John Locke (1632-1704), considerat el pare de l'empirisme modern. George Berkeley (1685-1753). David Hume (1711-1776). Precursors: Francis Bacon (1561-1626) i Thomas Hobbes (1588-1679). Altres d’importants són: Étienne B. Condillac (1715-1780) i Isaac Newton (1642-1727). Pren-ne nota! Pàgina 230

Pàgina 230 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.1 Les claus per entendre l’empirisme modern El naixement del pensament il·lustrat Moviment cultural que neix a Anglaterra a final del segle XVII que pretén: Donar una explicació estrictament racional (no religiosa) de tots els àmbits i aspectes de la vida humana. Defensar la llibertat i la tolerància en el terreny de la religió, la política i la investigació científica. En consonància, l’empirisme anglès: Cerca una fonamentació racional de la nova concepció del món (la de la nova ciència) en la qual Déu o la religió no tinguin un paper clau. Concep la filosofia com a un exercici merament intel·lectual (en rebutja el caràcter doctrinari, especulatiu o metafísic). Critica el dogmatisme (escolàstic i racionalista) com a causa del fanatisme i la intolerància (que havien provocat les guerres de religió i les persecucions polítiques i ideològiques).

Pàgina 230 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.1 Les claus per entendre l’empirisme modern L’actitud davant l’escepticisme Defensa una postura intermèdia entre: El dogmatisme (escolàstic o cartesià) que creu que pot aconseguir un saber amb total certesa. El fideisme (la fe és l’única font de saber i veritat) que creu que no es pot aconseguir cap tipus de saber (irracionalisme). Escepticisme prudencial: l’estudi del funcionament de la ment ens pot mostrar: Els seus límits (crítica al dogmatisme), però també: Les seves possibilitats (crítica al fideisme): és possible aconseguir algun tipus de saber encara que només probable (creença). Retorn a la filosofia com a recerca del saber. Les creences raonables són un tipus de veritats amb un cert grau de certitud (probables) basat en: L’experiència. El funcionament adequat del nostre enteniment. Tenen el valor de que: Són suficients per viure i garantir la convivència (enfront de l’irracionalisme). Es poden anar millorant amb les noves experiències i coneixements.

Pàgina 231 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.1 Les claus per entendre l’empirisme modern L’anàlisi de la gènesi del coneixement per poder establir-ne els límits Objectiu principal: l’estudi de la ment humana i els processos que fan possible el coneixement (psicologisme). Des de què pressupòsits?: El racionalisme cartesià concep la ment com a substancial i lliure. L’empirisme anglès com a subjecta a lleis (mateix model que la resta de la naturalesa: paradigma newtonià). S’ha de conèixer el seu funcionament, les seves operacions i lleis per determinar: Quan es fa un bon ús (possibilitats) i Quan es produeixen errors i paradoxes (límits). Tret característic de la teoria del coneixement en la filosofia moderna: abans de conèixer s’ha d’analitzar l’instrument del coneixement.

Pàgina 232 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement Els pressupòsits gnoseològics de l’empirisme modern Negació de les idees innates. La ment en néixer és com un full en blanc, una tabula rasa que poc a poc es va omplint amb les dades que a través dels sentits li va aportant l’experiència. El “principi de la còpia” com a criteri de veritat. Per determinar la validesa o realitat d’una idea haurem de buscar l’experiència sensible de la qual procedeix (si no la trobem serà una mera ficció). Els problemes plantejats a l’entorn de la idea del món com a representació. Tenen en comú amb Descartes: La idea del món com a representació. L’única cosa de la que tenim certesa immediata és que tenim idees en la ment. Però van més enllà i es centren en dos problemes:

Pàgina 233 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement Procés d’origen i constitució del coneixement. Com es formen les idees en la nostra ment? (processos fisiològics que les originen). Quines facultats i operacions mentals ens permeten combinar entre si les dades proporcionades pels sentits? (elaboració de les idees complexes). Límits del nostre coneixement: coneixem les idees i no directament les coses. D’on han sorgit les idees? Quina és la seva causa? Existeix una realitat extramental? Quina relació existeix entre el meu coneixement i la realitat? coses Idees José Vidal González Barredo