Una proposta per Catalunya. Barcelona, setembre de 2005

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Seminari: Debat entorn a la proposta estatutària de finançament de la Generalitat de Catalunya Barcelona, 12 de maig de 2005.
Advertisements

El desplegament de la Xarxa de Fibra Òptica de Catalunya
QUÈ PASSA AMB L’AIGUA DE L’ESTANY?. L’ESTANY DE BANYOLES ÉS UN BÉ COMUNAL. COM A TAL L’AJUNTAMENT ÉS EL GESTOR D’AQUEST I ELS BANYOLINS I BANYOLINES SÓN.
Pla de Recursos Humans per al mandat
Seminari d’actualització jurídica CSITAL de Lleida
La Directiva 2006/118/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa a la protecció de les aigües subterrànies contra la.
PLA DIRECTOR D’EQUIPAMENTS JUDICIALS Projecte
ENTITATS METROPOLITANES, MANCOMUNITATS DE MUNICIPIS, CONSORCIS LOCALS,
AIGUA I ACTIVITAT FÍSICA
ESTUDI DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CALDES DE MONTBUI
Pla Integral d’Assistència
LA GESTIÓ AMBIENTAL ALS PORTS DE CATALUNYA
Xarxa Productes de la terra
En aquest tema veurem els apartats següents:
Diputació de Barcelona
PRESSUPOST MUNICIPAL AJUNTAMENT SANT HILARI SACALM REGIDORIA D’HISENDA
EL NOSTRE AJUNTAMENT I L’ESTALVI D’AIGUA
Els recursos de la TET. Un punt de partida.
El cànon social 2015 Març de 2015.
La teva contribució 1.
Programa Us convidem al Debat :
Realitzat per l’Associació Progressista de Catalunya
FINANÇAMENT EUROPEU PER LA CREATIVITAT, LA INNOVACIÓ I LES NOVES TECNOLOGIES Promoció de la cooperació cultural mitjançant els EEA Grants ( )
Àrea d’Afers Acadèmics
ANÀLISI DELS ESTATS FINANCERS DE L´EMPRESA
Jornada Consell Comarcal del Maresme:
Circuit de gestió dels expedients de CAIXA DE CRÈDIT 2018
INSTITUT GUILLEM DE BERGUEDÀ
Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Sabadell
COM FER FRONT A LA MANCA D’HABITATGE SOCIAL
ELS DRETS SOCIALS Rics i pobres
Infraestructures i Productivitat Universitat de Barcelona
Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions.
Necessita Catalunya un nou finançament?
PLATJA DE SANT SEBASTIÀ
Un territori equilibrat i ben connectat Política territorial Un territori equilibrat i ben connectat La República Catalana és l’oportunitat per redissenyar.
Amics de la ciutat de Granollers Granollers, 26 de gener 2011
Perspectives econòmiques i reptes del sector de la salut
AGENDA CATALANA DEL CORREDOR MEDITERRANI
PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL I PRESSUPOST 2010
Pressupost municipal 2017 Liquidació Figueres, març de 2018.
XARXA D’ESCOLES PER LA SOSTENIBILITAT DE VIC
Professor de secundària, biòleg, i algunes coses més…
Indústria i sòls contaminats
RETIRADA PLA DIRECTOR
COM NEIX UN PARADIGMA?.
Nou reglament del Programa RENOVA
PROJECTE LINGÜÍSTIC És l’instrument que possibilita que els centres educatius organitzin i gestionin determinats aspectes en referència a l’estat i a l’ús.
El que cal saber sobre l’estafa del FLA
RESIDUS INDUSTRIALS.
BALANÇ DE LA LLEI DE BARRIS
MODEL DE QUALITAT DEL CONSELL COMARCAL DEL MARESME 27 d’abril 2006.
Participació en un projecte de cooperació per al desenvolupament:
ELECCIONS AL CONSELL ESCOLAR
Ajuntament de Faura PRESSUPOST 2008 Novembre 2007.
d’una xerrada de l’Eduard Sala que trobareu a
Serveis de Consultoria
Els “trapicheos” d’uns quants socialistes al nostre poble Palau-solità i Plegamans $
Jornada per a una mobilitat de qualitat a les terres de Lleida
PROJECTE EXPERIMENTAL D’HOMOLOGACIÓ D’EMPRESES D’FCT
LA GESTIÓ AMBIENTAL ALS PORTS DE CATALUNYA
SI NO PLORA EL CEL NO RIU LA TERRA
Jornada sobre el Projecte de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya Finançament de la Generalitat i aportació catalana a les finances de l’Estat.
ELECCIONS AL CONSELL ESCOLAR
Dret processal Administratiu
COM NEIX UN PARADIGMA?.
Jornada Cloenda Esports
Plenària del Patronat 6 de juny de 2019
ESTAT ACTUAL DELS SERVEIS SOCIALS BÀSICS A CATALUNYA
El nou Estatut de Catalunya
Transcripción de la presentación:

Una proposta per Catalunya. Barcelona, setembre de 2005 La posició de CiU davant la proposta de Pla de Sanejament de les Aigües Residuals Urbanes 2005 (PSARU 2005) Una proposta per Catalunya. Barcelona, setembre de 2005

El Sanejament a Catalunya: la política de CiU (1) Catalunya va implantar el 1981 el primer impost ambiental i finalista per al sanejament de les aigües residuals urbanes: el Cànon de Sanejament. Posteriorment, amb la promulgació de la Llei d’Ordenació i Gestió de la Tributació de l’Aigua (LOGTA), neix el Cànon de l’Aigua, que aplega i substitueix el Cànon de Sanejament i Cànon hidràulic.

El sanejament a Catalunya: la política de CiU (2) Gràcies al Cànon implantat, els successius Governs de CiU van poder dur a terme un gran esforç inversor per dotar Catalunya d’una eficient xarxa de sanejament: 310 Depuradores en servei el 2003. Xifra que equival al sanejament de la pràctica totalitat dels municipis de més de 2.000 habitants, a més de l’entrada en servei de les dues macro depuradores metropolitanes (tram final del Llobregat i Besòs).

El Sanejament a Catalunya: la política de CiU (3) El 2002, amb la unanimitat de tots els membres del Consell d’administració de l’ACA, el Govern va aprovar el Pla de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes 2002 (PSARU 2002). En consonància amb les exigències de la Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE de 23 d’octubre de 2000), el PSARU 2002 establia el nivell exigible de qualitat de l’aigua per cada tram de riu tant a les conques internes catalanes, com a la conca de l’Ebre.

El Sanejament a Catalunya: la política de CiU (4) El PSARU 2002 preveia donar compliment a la Directiva europea en l’horitzó 2002/2014 mitjançant: 2.252 actuacions arreu del territori català. Una inversió de 1.314’4 M€.

El sanejament a Catalunya: la política de CiU (5) Fonts de finançament del PSARU 2002: Ingressos derivats del Cànon d’Aigua. Endeutament de l’ACA. Aportacions de l’Estat a través del: Plan Nacional de Depuración. Plan Hidrológico Nacional. Fons Europeus. Aportacions del Pressupost de la Generalitat.

El sanejament a Catalunya: la política de CiU (6) EL PSARU 2002 era un projecte: Consensuat entre totes les parts implicades (administracions Local, Estatal, Europea i forces polítiques) Donava compliment a la Directiva Marc de l’Aigua en un horitzó temporal raonable (2002/2014). Resolia definitivament el sanejament de la totalitat de les conques de Catalunya. Donava seguretat jurídica a totes les parts.

L’actual proposta de PSARU 2005: un pas enrere (1) L’actual Executiu planteja una reformulació del Pla de Sanejament (PSARU 2005) que representa un greu pas enrere respecte el vigent PSARU 2002: Menys actuacions i menys inversió. Actuacions més dilatades en el temps. Menys garanties jurídiques, particularment pels Ajuntaments. Discriminació entre els ciutadans.

El PSARU 2005, un pas enrere: menys actuacions, menys inversió El PSARU 2002 (CiU) proposava: 2.252 actuacions de sanejament. 1.314’4 M€ d’inversió. El PSARU 2005 (Tripartit) Proposa: 1.830 actuacions. 1.068’4 M€ d’inversió. 422 actuacions menys 245.991 MEUR menys d’inversió

El PSARU 2005, un pas enrere: menys actuacions, menys inversió La proposta del Tripartit és un atemptat a l’equilibri territorial. Es deixa d’invertir 1 de cada 5 € previstos en sanejament. Es deixa de fer 1 de cada 5 actuacions. La desinversió afecta exclusivament a comarques, ja que resten intactes les inversions metropolitanes.

El PSARU 2005, un pas enrere: més dilació en el temps El Tripartit retalla les inversions al territori català i posposa el gruix més important de la inversió al 2012/14: Període actuacions 2005/08 676 2009/11 442 2012/14 712 descartades 422

El PSARU 2005, un pas enrere: menys garanties pels ajuntaments Amb la desprogramació d’aquestes actuacions, l’ACA: Es desenten de finançar el sanejament de 422 punts Obliga a que els Ajuntaments assumir competències que no li corresponen Descarrega la responsabilitat penal als ens locals

El PSARU 2005, un pas enrere: una ciutadania de segona La proposta del PSARU 2005 comporta que les urbanitzacions han de costejar les despeses derivades del sanejament sense exonerar els propietaris de pagar el Cànon de l’Aigua. Catalunya tindrà uns ciutadans de primera (que pagaran impostos i rebran inversions i serveis) i uns ciutadans de segona –els de les urbanitzacions- que pagaran impostos, però no rebran ni inversions ni serveis.

El PSARU 2005, un pas enrere: més cànon / menys inversió. El PSARU 2005 representa un clar retrocés. El Tripartit defensa: Pagar més cànon d’aigua (s’anuncien noves puges quan encara hi ha parts de l’Estat on no es paga Cànon). Rebre menys inversions al territori per part de la Generalitat.

La proposta de CiU en l’àmbit del finançament: L’Estat. Incrementar les aportacions de l’Estat per a les inversions en Sanejament: Plan Nacional de Depuración: Recuperar el deute històric de l’Estat per l’obra ja executada per la Generalitat. Incrementar la participació de la Generalitat. Plan Hidrológico Nacional: Les actuacions de Sanejament a les Conques Interiors de Catalunya haurien de tornar a ser obres d’interès general dins del PHN.

La proposta de CiU en l’àmbit del finançament: La Unió Europea Incorporar el màxim nombre d’actuacions de sanejament de les Conques Interiors de Catalunya a les previsions de finançament amb Fons Europeus (tant Estructurals com Regionals) pels exercicis 2006 i 2007, tant en els trams Autonòmic com Estatal.

La proposta de CiU en l’àmbit del finançament: Catalunya. CiU només acceptarà increments del Cànon de l’Aigua per sobre l’IPC després que: La Generalitat hagi acordat el finançament de l’Estat per a les obres hidràuliques de les Conques Interiors de Catalunya. S’hagi definit la quantitat de Fons Europeus per a obres hidràuliques a Catalunya pels exercicis 2006 i 2007. S’hagin definit els incentius fiscals per a les empreses que apliquin polítiques efectives d’estalvi d’aigua. I amb les següents condicions: - Totes les parts han de conèixer l’evolució de l’increment del cànon pels propers 10 anys. - L’increment ha d’estar acordat i pactat al si de l’ACA. - i ha d’anar acompanyat del corresponent programa inversor de l’ACA.

La proposta de CiU en l’àmbit de les infraestructures CiU considera imprescindible incorporar de nou al PSARU 2005 totes les actuacions previstes pel PSARU 2002 com element d’equilibri territorial. Sanejar la totalitat del territori nacional és una decisió de país: CiU va incorporar-ho, el tripartit ho ha desestimat. La política del tripartit en matèria de sanejament és una font d’inflació, d’encariment del sol, així com un important desincentiu a la inversió.