2. Zenó de Cition i l'estoïcisme 2.1. El problema de la realitat: determinisme i panteisme Pàgina 128 Biografia Pàgina 128 S'inspiren en la filosofia d’Heràclit. Tot és corporal (materialisme). Pren-ne nota! Pàgina 128 Cosmos Naturalesa Univers Tot ordenat Harmonia Estabilitat perfecció No pot ser fruït de l’atzar. Sinó de l’acció d’una intel·ligència ordenadora: logos o raó universal. El logos és l’ànima del món (foc o pneuma) que ordena els fets des de les coses mateixes (immanència). És la divinitat: s’identifica Déu i la natura (panteisme). Governa cada cosa que passa (providència). “Tot té una causa”: l’atzar no existeix (determinisme). dualitat Logos (principi actiu) Matèria / coses (principi passiu) Fets Esdeveniments

2. Zenó de Cition i l'estoïcisme 2.2. El problema de l’ésser humà Pàgina 128 Micro cosmos dualitat L’ésser humà Forma part del Cosmos (comunió universal) i per tant: està subjecte al logos universal (destí). L’ànima o logos individual que és corporal en morir la persona s’incorpora al logos universal (no hi ha immortalitat personal). Ànima (raó) (principi actiu) Cos (principi passiu) Accions humanes

2. Zenó de Cition i l'estoïcisme 2.3. El problema de la moral: «Aguanta i abstén-te» Pàgina 129-130 Biografia Pàgina 129 Objectiu: la recerca de la felicitat (eudemonisme). Mitjà: la raó ha de posar ordre en les passions, els desitjos i la vida humana (intel·lectualisme moral). Però hi ha dos causes principals de la infelicitat: 1a: anar contra el destí (logos) Text pàgina 129 “Viure d’acord amb la natura”: no individualment sinó com formant part d’un tot En què consisteix la virtut?: L’acord entre el logos individual i l’universal Amb independència del plaer o del dolor Existeix la llibertat? Sí, consisteix en triar entre: Rebel·lar-nos (sofriment i desesperació), i acceptar-ho voluntàriament i serenament Hem de conèixer com funciona la natura (logos) i acceptar-ne serenament el curs

2. Zenó de Cition i l'estoïcisme 2.3. El problema de la moral: «Aguanta i abstén-te» Pàgina 130-131 2a causa d’infelicitat: deixar-se arrossegar per les passions (allò irracional) En què consisteix la “vida virtuosa”?: «Aguanta i abstén-te», que vol dir: Aguanta impertorbable el dolor i la desgràcia (apathía) Abstén-te dels plaers que són font de pertorbació espiritual (ideal ascètic) En la seva relació amb el tot, els mals perden la seva importància Quins tipus de passions existeixen? Il·lusions momentànies (plaers) Desgràcies aparents (dolors) Les hem de dominar mitjançant la raó i la voluntat (virtus) Text I pàgina 130

2. Zenó de Cition i l'estoïcisme 2.3. El problema de la moral: «Aguanta i abstén-te» Pàgina 131 Eudemonia (felicitat) Autarquia (autodomini) Ataràxia (Tranquil·litat d’ànim) Conèixer i seguir el logos Apathía (Impertorbabilitat) Superar i dominar les passions Text II pàgina 130 José Vidal González Barredo