TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (TECTÒNICA DE PLAQUES)

Alfred Wegener (Berlín, 1 de novembre de 1880 - Groenlàndia, 15 de novembre de 1930) fou un meteoròleg alemany que el 1912 va proposar la teoria de la deriva continental, en la què defenia que els continents d’ambdós costats de l'Oceà Atlàntic s'estaven separant. El 1915, Wegener, va publicar la teoria de què aproximadament uns 200 milions d'anys havia existit un supercontinent gegant, Pangea, que es va disgregar. Molts geòlegs van ridiculitzar Wegener per les seves idees, assenyalant que no podia explicar com es movien els continents. Només després que es descobrís l'expansió del fons marí a mitjans del segle XX se li va reconèixer a Wegener el mèrit d'haver estat el creador de la teoria de la tectònica de plaques.

Pangea (del grec pan, tot i Gea, Terra) fou el supercontinent on es concen-traren totes les masses continentals de la Terra fa entre 200 i 250 milions d'anys segons Wegener. La teoria de la DERIVA DELS CONTINENTS ve a dir que des del supercontinent original, Pangea, diferents masses de terra es van anar desplaçant fins al moment actual, en el qual, però, no deixen de desplaçar-se.

A les acaballes del Cretaci (fa uns 65 milions d'anys), els continents ja estan aproximadament configurats com en l'actualitat.

En aquella època a l'Índia, es van produir extenses erupcions volcàniques que van enfosquir l'atmosfera amb cendres volcàniques.

Al mateix temps, a la península de Yucatán i al Golf de Mèxic hauria impactat un cometa o un enorme meteorit amb conseqüències devastadores a nivell planetari. Es van produir tempestes, tsunamis (onades gegants) i incendis globals de selves i boscos.

La pols còsmica i volcànica, sumades al fum dels incendis, van deixar a la Terra en tenebres, el que hauria ocasionat l'extinció dels dinosaures, així com de diverses formes de vida. CLICAU AQUÍ

MAPA DE LES PLAQUES TECTÒNIQUES

Origen de les plaques tectòniques Es pensa que l'origen de les plaques es deu a corrents de convecció a l'interior del mantell que fragmenta la litosfera. Els corrents de convecció són patrons circulatoris que es presenten en fluids que s'escalfen en la seva base. Es creu que la font de calor és el nucli terrestre que, s'estima, té una temperatura de 4500 °C.