El vitalisme de Nietzsche Unitat 17 El vitalisme de Nietzsche José Vidal González Barredo

La crítica de la cultura occidental des d’un punt de vista axiològic Pàgina 372 Nietzsche, un dels «filòsofs de la sospita» (amb Marx i Freud) Denominació creada per Paul Ricouer (1913-2005). En què consisteix la sospita formulada per aquests tres filòsofs? S’interroguen sobre quines són les intencions reals que s’amaguen darrere els valors i els ideals que formen la base de la nostra civilització per mirar de desemmascarar -les. Com ho fa Nietzsche? Un mètode d’anàlisi crític (la genealogia) i un punt de vista axiològic Investiga l’origen i l’evolució dels conceptes filosòfics (genealogia). Analitza les idees filosòfiques (ontològiques, gnoseològiques o morals) com a símptoma de les posicions vitals del filòsof que les proposa. Identifica els valors (axiologia) que amaguen i quin diagnòstic fan sobre la vida: l’atrofien i la debiliten o la potencien i la intensifiquen?. Descobreix una paradoxa: els conceptes filosòfics gairebé sempre sorgeixen d’allò que és totalment contrari al que pretenen expressar. Per exemple, el concepte de veritat neix de l’instint de mentida.

Vitalisme i crítica de la raó il·lustrada Pàgina 373 Mapa pàgina 373 Altres representats Henri Bergson (1859-1941) (francès) José Ortega y Gasset (1883-1955) (espanyol) Trets en comú Crisi de la raó il·lustrada Reacció davant la confiança excessiva en el poder de la raó per poder conèixer la realitat, (Hegel) dominar la naturalesa (Comte) o canviar la societat (Marx). Rebutja els grans sistemes perquè són impotents per explicar la vida. La vida com a centre de la reflexió filosòfica La vida, element irracional rebel a tot concepte o raonament, és la clau per entendre l’existència humana. La manera d’accedir a aquesta realitat és l’art (només aquest ens permet captar i expressar la vida mitjançant les seves imatges i metàfores ). Crítica del racionalisme psicològic Que considera la raó superior als sentiments, les emocions i les passions. Una cultura construïda d’acord amb aquesta visió → efectes devastadors sobre la vida: l’empobrit i mutilat, n’ha impedit el desenvolupament i n’ha amagat la seva veritable naturalesa.

1. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell Pàgina 374 Biografia Pàgina 374 La filosofia de Nietzsche adopta la forma d’una crítica total de la cultura occidental en la que podem destacar dos aspectes: Aspecte crític. Qüestiona les bases de la filosofia, la ciència, la moral i la religió que havien configurat la tradició de pensament europeu. És la anomenada «filosofia del martell» que suposa demolir i invertir tots els valors tradicionals. Successivament nosaltres descriurem la critica de la teoria del coneixement, de la metafísica i de la moral. Aspecte positiu. Formula una nova proposta de sentit que vol ser una afirmació alegre, i de total acceptació de la vida tal com és: amb tot el que és bo, però també amb tots els seus aspectes foscos i terribles. Text pàgina 374

1. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell Pàgina 374 L’aforisme: un llampec que il·lumina la ment L’obra de Nietzsche no té un caràcter sistemàtic. Els seus llibres no enuncien d’una manera explícita una determinada concepció de les coses, per què? No volia que la seva filosofia pogués admetre una sola lectura i convertir-se en quelcom immòbil i doctrinari. Els seus problemes de salut → un mestre de l’aforisme. Què és un aforisme? Una frase o un paràgraf curt, d’aspecte contradictori, que intenta transmetre una intuïció a través d’una metàfora o imatge. Quina intenció en té? Desafiar al lector, volia fer-lo pensar. El discurs filosòfic no vol ser l’exposició d’un saber explícit, sinó que busca provocar en el lector un efecte. Substitueix les categories de la filosofia tradicional (identitat i contradicció) per les d’analogia i polaritat. Pren-ne nota! Pàgina 375