Tema 3. La industrialització de les societats europees (1)

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
LES NOVES IDEOLOGIES DINS DEL MOVIMENT OBRER
Advertisements

El Moviment Obrer. Mª Carmen López Paula Bonet Aitor Barba i Lidia Sutil
Ud. 3. La Revolución Industrial
INDUSTRIALIZACIÓN.
Ciencias sociales, historia Cuarto Curso
T.3 La revolución industrial
Revolución Industrial
La Revolució Industrial
LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN ( ).
L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
TEMA 5.- LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN ( ).
El segle XIX: un segle de revolucions
Tema 5. Economia i societat a l’Espanya del segle XIX (1)
4 Els canvis socials. Orígens i desenvolupament del moviment obrer
Tema 10 Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX
Movimiento Obrero.
El moviment obrer Fet per Jessica García i Ionela Guzga.
Tema 10 Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX
L’ERA DEL MAQUINISME Àlex Mogena.
3.- LES EIXIDES A LA CRISI (I): LA DOCTRINA DE KEYNES.
La revolució industrial
FORMES JURÍDIQUES D’EMPRESES
A. El socialisme científic o marxista
La Segona fase de la industralització
Revolució Industrial i moviments obrers.
1. La Segona Revolució Industrial
La Revolució Industrial
5.- DE LENIN A STALIN ( ) La Revolució Russa té influència en tota Europa: espartaquistes (Al.), Hongria, França, Espanya,... Mort de Lenin (1924)
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
ECONOMIA I SOCIETAT AL SEGLE XIX
El Comerç Just com a model econòmic solidari
Història dels moviments socials
9 Els problemes econòmics d’entreguerres ESQUEMA RECURSOS INTERNET.
9.2. Creixement i desequilibris econòmics. El creixement econòmic als anys seixanta. Incorporació al creixement occidental posterior a la Guerra.
Història dels moviments socials
2 La Revolució Industrial ESQUEMA RECURSOS INTERNET.
TEMA 2.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL.
EL MOVIMENT OBRER A ESPANYA
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 5
Tema 14. La Unió Europea (1) s’ha construït La Unió Europea instaura
Tema 15. El món actual (1) caracteritzat nou ordre internacional
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Ideologies i sistemes econòmics en la Història
El segle XIX: un segle de revolucions
El segle XIX: un segle de revolucions
Projecte d’Itineraris Formatius
EL MOVIMENT OBRER ( ) BUXAWEB EL MOVIMENT OBRER
SOCIETAT ESPANYOLA Segle XIX.
Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Sabadell
El paper de les ciutats en el procés d’innovació empresarial
Capitalisme i liberalisme
Georgiana Triscariu, Cinthya Loayza i Pamela Morán
Una nova forma de produïr
LA REVOLUCIÓ RUSSA Antecedents
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ ( ) El marc econòmic.
CIUTAT: EXPRESSIÓ DE CANVIS
LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN ( ).
2. El materialisme històric de Marx
TRANSFORMANDO EL MUNDO Y LAS ESTRUCTURAS SOCIALES, POLÍTICAS Y ECONÓMICAS: LA REVOLUCIÓN INDUSTRIAL.
La IIª Revolució Industrial ( )
Preguntas de un obrero que lee
Característiques generals de la indústria espanyola
El segle XIX: un segle de revolucions
ELS ORÍGENS DE LA PRIMERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
TRANSICIÓ DE L'ANTIC RÈGIM AL LIBERALISME ASPECTES ECONÒMICS,
4.- L’EXPANSIÓ DE LA INDUSTRIALITZACIÓ.
Unitat 4: L’època de l' imperialisme
EL NACIMIENTO DEL MOVIMIENTO OBRERO
expansió internacional
Transcripción de la presentación:

Tema 3. La industrialització de les societats europees (1) Revolució Industrial creixement demogràfic lleuger augment natalitat resultat de camins carreteres canals provocat per augment de la producció agrícola nova tecnologia millora transports disminució mortalitat en especial representada per provocat per nous conreus i expansió ramaderia a causa de mecanització industrial nova forma d’energia (vapor) nous transports a vapor (ferrocarril, vaixell) noves màquines - millores higiene - progrés medicina aprofitada amb noves tècniques de conreu (sistema Norfolk) van permetre màquina de vapor (Watt, 1769) canvis en la propietat (privatització terres) augmentar el comerç (interior i exterior) als sectors èxode rural comporten aplicada a impulsant carbó de coc (Darby, 1732) Bessemer: convertidor ferro-acer laminadora làmpada de seguretat mines i siderúrgia economia de mercat tèxtil - llançadora de volant (Key, 1733) filadores (water frame, jenny, mule) teler mecànic (1785) filadora mecànica

Tema 3. La industrialització de les societats europees (2) propietat privada de mitjans de producció treball a canvi d’un salari caracteritzat nou sistema de producció: capitalisme industrial desenvolupament dels bancs, les finances i les societats anònimes va originar necessita i afavoreix té com a ideologia liberalisme econòmic basat en cerca màxim benefici com a motor econòmic equilibri de l’oferta i la demanda al mercat com a mecanisme de fixació de preus actuació de la competència com a estímul per a les empreses no intervenció de l’estat en l’economia França i Bèlgica (principis s. XIX) més siderúrgia que no tèxtil va expandir-se utilització massiva de tecnologia capital exterior gran concentració d’empreses paper important dels bancs intervenció del’Estat punts de Rússia, Alemanya, EUA i Japó (entre 1850-70) segona fase (darreria s. XIX) o segona revolució industrial va viure caracteritzada per noves fonts d’energia (electricitat i petroli) noves indústries (metal·lúrgia, automòbil, química, construcció) nou mètode de treball: taylorisme intensa concentració industrial (mitjançant càrtel, trust, hòlding) que sovint portava a situacions de monopoli cadena de producció producció en sèrie relacionat amb

Tema 3. La industrialització de les societats europees (3) propietària d’indústries i negocis classe més important, centre i model de la vida social burgesia aparició de la societat de classes va comportar estructurada en proletariat (treballadors) grup més nombrós i desfavorit patia dures condicions de vida i treball alguns segueixen reacciona amb -oposició a l’organització en partits i a la participació política acció revolucionària per destruir l’estat a través de l’acció violenta (terrorisme) o el sindicalisme revolucionari (anarcosindicalisme) anarquisme (Proudhon, Bakunin, Kropotkin) moviments d’oposició al maquinisme (luddisme) societats de Socors Mutus sindicats (1834: Great Trade Union a GB) revolució (conquesta poder polític) Estat obrer que socialitza la propietat desaparició progressiva de les classes socials i l’estat marxisme (Marx i Engels) partits obrers socialistes (últim terç s. XIX) impulsa Associació Internacional de Treballadors (AIT, 1864) o Primera Internacional Segona Internacional (1889) discrepàncies marxistes / anarquistes expulsió anarquistes només socialistes coordinació de programes i actuacions himne (Internacional) i festa del Primer de maig