4. Pirró d’Èlide i l'escepticisme 4.1. El problema de la realitat i del coneixement Pàgina 135 Biografia Pàgina 135 Pren-ne nota! Pàgina 135 Precedents: l’escepticisme sofista (Gorgies) (el terme és d’aquesta època). Significat etimològic: “Sképsis”, “skeptikós”(escèptics): “aquells que miren o examinen curosament” abans de: pronunciar-se sobre res (pensament) o prendre una decisió (acció). Mètode: examinar els fets i els judicis que en fem per comprovar si: Hi ha alguna cosa que sigui igual per a tots? Hi ha quelcom de permanent? Hi té una existència i naturalesa pròpia, immutable. La conclusió: sembla negativa, per tant, hem de suspendre el judici. Text pàgina 135 José Vidal González Barredo

4. Pirró d’Èlide i l'escepticisme 4.1. El problema de la realitat i del coneixement Pàgina 136 Dimensions: Teòrica (doctrina / teoria del coneixement): sembla que no hi ha cap saber ferm i segur. Pràctica (actitud): s’ha de “suspendre el judici” (no adherir-se a cap opinió determinada) per tal d’aconseguir la serenitat. En aquesta època és més una actitud que una doctrina. Si és en tots dos sentits s’anomena pirronisme. Són els arguments que van desenvolupar els escèptics per evidenciar la impossibilitat d’un saber absolutament cert o segur. Assenyalen els canvis i les modificacions a què estan sotmesos tots els nostres judicis i els motius pels quals hem de suspendre el judici. Les argumentacions escèptiques resulten de la combinació de diversos trops (veure exemple a peu de pàgina). Biografia Pàgina 136 Les argumentacions escèptiques: els trops Pren-ne nota! Pàgina 136

4. Pirró d’Èlide i l'escepticisme 4.1. El problema de la realitat i del coneixement Pàgina 136 Les argumentacions escèptiques: els trops Els més cèlebres són els X trops que va exposar Sext Empíric: Les diferències que presenten la diversitat dels éssers vius. Les diferències entre els éssers humans. Les diferències en la constitució dels sentits. Les diferències en les circumstàncies. Les diferències en les posicions, distàncies i llocs. Les diferències en les mescles. Les diferències en les quantitats i composicions dels objectes. Les diferències a partir del fet que tot apareix amb relació a alguna cosa. Les diferències segons que els successos siguin freqüents o ocasionals. Les diferències en les formes de pensar, els costums, les lleis, les creences mítiques i les opinions dogmàtiques.

4. Pirró d’Èlide i l'escepticisme 4.2. El problema de la moral: indiferència i impertorbabilitat Pàgina 137 La recerca de la felicitat a la felicitat (eudaimonia) la indiferència (apathía) resultant ens porta Llavors, es transforma la manera de veure el món i relacionar-se amb la realitat en comprendre que “res no és més” per alliberar-se de la inquietud i assolir la serenitat d’ànim (ataraxia) guardar silenci (aphasía), i l’adhesió a qualsevol doctrina filosòfica (denegació), per tant, s’ha de suspendre el judici (epokhé) Després d’examinar curosament totes les proposicions (sképsis) i fer tots els possibles per trobar un criteri de veritat, descobrim que sembla que no hi ha cap argument o veritat que es pugui considerar segur o definitiu Text pàgina 137

4. Pirró d’Èlide i l'escepticisme 4.2. El problema de la moral: indiferència i impertorbabilitat Pàgina 137 La praxi escèptica L’escepticisme aplicat radicalment portaria a la inacció absoluta. Sext Empíric: són necessàries unes certes pautes per viure, una ètica del sentit comú: La vida pràctica s’ha de regir per les següents quatre regles: L’experiència de la vida (seguir la tradició de les lleis i els costums). Les indicacions que la naturalesa ens dóna a través dels sentits. Les necessitats del cos. Les regles de les arts. Positius: combat el dogmatisme (obliga a les altres escoles a revisar els seus arguments encara que, curiosament, no fa crítica de si mateixa. Negatius: contribueix a l’augment de l’irracionalisme, l’abandonament de la investigació científica i provoca l’apropament al misticisme. Els efectes de l’escepticisme