Parts de l’aparell digestiu

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Sistema Digestivo FUNCIÓN DIGESTIVA
Advertisements

APARATOS IMPLICADOS EN LA NUTRICIÓN
Función de nutrición ESO.
FUNCIÓN DIGESTIVA.
Conceptos básicos Sistema digestivo.
CONCEPTO DE NUTRICION Conjunto de procesos a través de los cuales
El sistema digestivo.
3. Nutrición I. Aparatos digestivo y respiratorio
Sistema digestivo Colegio Santa Sabina Sexto año básico
es un proceso de transformación...
SISTEMA DIGESTIVO.
Biology: Life on Earth (Audesirk)
Maria José García Rodríguez
Biology: Life on Earth (Audesirk)
Aparato digestivo 1.- Tubo digestivo: 2.-Glándulas anejas: Funciónes:
Aparato Digestivo La digestión es el proceso de transformación de los alimentos, previamente ingeridos, en sustancias más sencillas para ser absorbidos.
Universidad Juárez Autónoma de Tabasco
DIGESTIÓN (MECÁNICA-QUÍMICA) ABSORCIÓN EGESTIÓN
Ciencias Biológicas 1 © 2006 Teresa Audesirk Gerald Audesirk Bruce E. Byres.
Sistema Digestivo.
Sistemas de Organismo: “Sistema Digestivo”
DIGESTIVO Y RESPIRATORIO.
Unidad 2: Sistema Digestivo
TEMA 2: ALIMENTOS Y NUTRIENTES:
¿Qué es el sistema digestivo? Es el conjunto de órganos encargados de la digestión y absorción de sustancias nutritivas FUNCIÓN: Transformar los alimentos.
El aparato digestivo.
LA FUNCIÓN DE NUTRICIÓN: APARATO DIGESTIVO
Sistema Digestivo 5º Básico A –B-C
NUTRICIÓN.
¿Qué dos elementos necesitamos para funcionar correctamente?
L’aparell digestiu i aparell respiratori
EDUCACIÓ FARMACÈUTICA
Parts de l’aparell digestiu
APARELL DIGESTIU HUMÀ.
LA FUNCIÓN DE NUTRICIÓN: APARATO DIGESTIVO
Recorda: En la nutrició es produeix un intercanvi de substàncies entre les nostres cèl·lules i l'exterior del cos, gràcies a les superfícies d'intercanvi.
Què és la difusió a través de la membrana?
LA NUTRICIÓ Sisé de Primària.
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
UD 2: NECESSITAT DE MENJAR I BEURE APARELL DIGESTIU: FISIOLOGIA
La respiració: Funció vital dels éssers vius.
L'Aparell digestiu.
EL SISTEMA DIGESTIU.
APARELL RESPIRATORI.
LA FUNCIÓN DE NUTRICIÓN: APARATO DIGESTIVO
Energia i velocitat de les reaccions químiques
Arnau Pajares, Abril Roqué, Umaru Ceesay, Laia Planas Curs:
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
L’aparell respiratori
ESTÒMAC.
LA NUTRICIÓ EN LES PLANTES
L’aparell circulatori
L’APARELL LOCOMOTOR.
QUÈ FA EL NOSTRE COS AMB L’AIRE QUE AGAFA QUAN INSPIREM?
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
INTESTÍ PRIM Comença al pílor i s’estén fins a la vàlvula ileocecal.
L’APARELL DIGESTIU.
ESCOLA CERVANTES 4T.
L’Aparell Circulatori
FUNCIÓ DE NUTRICIÓ: Aparell digestiu.
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
Coneixement del Medi Natural
Coneixement del Medi 4t. de Primària L'aparell digestiu.
Sistema digestivo Objetivo de aprendizaje: Identificar y describir por medio de modelos las estructuras básicas del sistema digestivo (boca, esófago, estómago,
Sistema Digestivo.
El cos humà: Els aparells i els seus òrgans
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
Bronquitis Aguda.
INGESTIÓ DIGESTIÓ ABSORCIÓ EGESTIÓ dents llengua Glàndules salivals
Transcripción de la presentación:

Parts de l’aparell digestiu Tub digestiu  des de la boca fins a l’intestí + Glàndules annexes  glàndules salivars, fetge i pàncrees

Conceptes inicials Digestió Física  processos físics de triturar, mesclar,… Química  processos químics  l’aliment es mescla en substàncies químiques que el transformen en més substàncies senzilles ENZIMS  tipus de proteïnes que “talla” les molècules més complexes de l’aliment i les transformen en altres més senzilles

BOCA 1. Ingestió de l’aliment 2. Digestió Física  masticació, amb les dents es tritura l’aliment Química  insalivació, l’aliment es mescla amb la saliva  3 glàndules salivars la saliva conté un enzim la amilasa salival que digerix el midó BOL ALIMENTICI

CÀRIES

FARINGE Amb un procés de deglució l’aliment passa cap a la faringe espentat per la llengua De la faringe baixa cap al esòfag  l’epiglotis tapa l’entrada a la tràquea per a que no ens atragantem NO HI HA DIGESTIÓ

ESÒFAG Es un tub que duu el bol alimentici fins a l’estòmac HI HA DIGESTIÓ MECÀNICA Ones peristàltiques (contraccions del múscul llis de les parets de l’esofag)

ESTÒMAC A l’estomac hi han dos esfinters que regulen l’entrada i l’eixida de l’aliment CÀRDIES  ENTRADA PÍLOR  EIXIDA Dins de lestòmac es produix digestió: Física  moviment de les parets de l’estòmac Química  sucs gàtrics que contenen enzims digestius i àcid clorhídric QUIM

Un dels enzims més importants es la pepsina que sols pot funcionar quan hi ha àcid clorhídric que la torna activa QUIM

INTESTÍ PRIM Té 3 parts: duodé, jejú i ili Duodé  digestió química  degut a: Suc intestinal (intestí) Bilis  produit pel fetge i emmagatzemat a la vesícula biliar  ajuda a digerir els greixos dissolvent-los Suc pancreàtic (pancrees)  amilasa pancreàtica QUIL

La glucosa, els àcids grassos i els aminoàcids són suficientment xicotets per a poder-los ABSORBIR

INTESTI PRIM Jejú Absorció Ili  Absorció

INTESTÍ GROS Té 3 parts: Cec Colon Recte - Absorció d’aigua i sals minerals - Sintesis de algunes vitamines (B12, K) gràcies a bacteris simbionts

Ulceras péptidicas Hoy día las dos causas más frecuentemente relacionadas con esta enfermedad son: - la infección por Helicobacter pylori ( la mayoría de las personas con úlceras tienen este organismo viviendo en el tracto gastrointestinal, pero hay otras muchas que no tiene úlcera y sí que lo tiene viviendo en su interior) ---- contribuye no solo a destruir el manto mucoso protector del estómago sino que induce reacciones inflamatorias en la pared que daran lugar a úlceras gastroduodenales. - el consumo de fármacos antiinflamatorios, como por ejemplo la aspirina - otras causas menos frecuentes ( por ejemplo: tabaco, alcohol..)

APARELL RESPIRATORI

Alveols

El procés respiratori es pot dividir en varies fases: Ventilació pulmonar: inspiració i expiració Intercanvi de gasos: als pulmons i a les cèl.lules del cos Transport dels gasos: Dels pulmons a totes les cèl.lules del cos De totes les cèl.lules del cos als pulmons Respiració a les mitocòndries de cada cèl.lula

Inspiració Els músculs intercostals (entre les costelles) es contrauen  les costelles pugen El diafragma es contrau  baixa La caixa toràcica augmenta de volum L’AIRE ENTRA ALS PULMONS

Expiració Els músculs intercostals es relaxen  baixen tornant al lloc El diafragma es relaxa  puja tornant al lloc La caixa toràcica disminuix de volum L’AIRE IX DELS PULMONS

Frecuencia respiratoria normal por edad Recién nacidos: alrededor de 44 respiraciones por minuto Niño: 20–40 respiraciones por minuto Pre Adolescente: 20–30 respiraciones por minuto Adolescente: 16–25 respiraciones por minuto Adulto: 12–20 respiraciones por minuto Adultos a ejercicios moderados: 35–45 respiraciones por minuto Atletas: 60–70 respiraciones por minuto[1]

Diferències entre l’aire que entra (inspirat) i el que ix (espirat) Oxígen = 21 % Diòxid de carboni = 0% Nitrògen i altres = 79 % ESPIRAT Oxígen = 16 % Diòxid de carboni = 5 % Nitrògen i altres = 79 %

Intercanvi de gasos Als alvèols: L’oxígen (que ha entrat al inspirar) passa dels alvèols a la sang El diòxid de carboni (que ve de totes les cèl.lules del cos) passa de la sang als alvèols i d’ahí a l’exterior quan expirem

Transport de gasos L’O2 el transporta un pigment que hi ha dins dels glòbuls rojos anomenat hemoglobina (l’Hb s’unix a 4 molec d’ O2) El CO2 es transporta dissolt a la sang L’Hb té més afinitat pel CO que per l’O2 per tant si al medi hi ha més CO serà aquest el que es transportat  produirà mort per asfixia

Hemoglobina amb 4 grups hemo

Intercanvi de gasos A les cèl.lules: L’oxígen passa de la sang a les cèl.lules El diòxid de carboni (produit en la respiració cel.lular) passa de les cèl.lules a la sang

Respiració cel.lular Es fa dins de la mitocondria Molécules + O2  molécules + CO2 + ENERGIA Complexes senzilles

Enfisema: destrucció alveolar Intercanvi de gasos el O2 en la sang Qualsevol esforç deixa sense alé Augmenta el volum d’aire residual  augmenta el volum de la caixa  forma de “caixa en tonell” CAUSES: irritació crònica per fum del tabac, pols, pol.lució,etc

Bronquitis: inflamació de la mucosa dels bronquis per infecció Es produida sobretot pel tabac  que produix una secreció excesiva de moc i tos productiva

Asma: els bronquis es fan més estrets per inflamació, secreció de moc qie pot obstruir les víes respiratòries

Pneumònia: infecció aguda dels alveols Produida per una bactèria: Streptoccocus pneumoniae Alliberen toxines que junt amb la resposta inmunitària produixen: Lesions als alveols i mucoses bronquials Edema: líquid als alveols Disminuix la ventilació i l’intercanvi de gosos

Refredat: infecció per un virus

Efectes del tabac La nicotina contrau els bronquíols El CO s’unix a la hemoglobina i disminuix el tranport d’O2 El fum té productes irritants que augmenten la quantitat de moc impedint el flux aèri Els irritants impedixen el moviment dels cil.lis i els destruixen Enfisema