Parts de l’aparell digestiu Tub digestiu  des de la boca fins a l’intestí + Glàndules annexes  glàndules salivars, fetge i pàncrees

Conceptes inicials Digestió Física  processos físics de triturar, mesclar,… Química  processos químics  l’aliment es mescla en substàncies químiques que el transformen en més substàncies senzilles ENZIMS  tipus de proteïnes que “talla” les molècules més complexes de l’aliment i les transformen en altres més senzilles

BOCA 1. Ingestió de l’aliment 2. Digestió Física  masticació, amb les dents es tritura l’aliment Química  insalivació, l’aliment es mescla amb la saliva  3 glàndules salivars la saliva conté un enzim la amilasa salival que digerix el midó BOL ALIMENTICI

CÀRIES

FARINGE Amb un procés de deglució l’aliment passa cap a la faringe espentat per la llengua De la faringe baixa cap al esòfag  l’epiglotis tapa l’entrada a la tràquea per a que no ens atragantem NO HI HA DIGESTIÓ

ESÒFAG Es un tub que duu el bol alimentici fins a l’estòmac HI HA DIGESTIÓ MECÀNICA Ones peristàltiques (contraccions del múscul llis de les parets de l’esofag)

ESTÒMAC A l’estomac hi han dos esfinters que regulen l’entrada i l’eixida de l’aliment CÀRDIES  ENTRADA PÍLOR  EIXIDA Dins de lestòmac es produix digestió: Física  moviment de les parets de l’estòmac Química  sucs gàtrics que contenen enzims digestius i àcid clorhídric QUIM

Un dels enzims més importants es la pepsina que sols pot funcionar quan hi ha àcid clorhídric que la torna activa QUIM

INTESTÍ PRIM Té 3 parts: duodé, jejú i ili Duodé  digestió química  degut a: Suc intestinal (intestí) Bilis  produit pel fetge i emmagatzemat a la vesícula biliar  ajuda a digerir els greixos dissolvent-los Suc pancreàtic (pancrees)  amilasa pancreàtica QUIL

La glucosa, els àcids grassos i els aminoàcids són suficientment xicotets per a poder-los ABSORBIR

INTESTI PRIM Jejú Absorció Ili  Absorció

INTESTÍ GROS Té 3 parts: Cec Colon Recte - Absorció d’aigua i sals minerals - Sintesis de algunes vitamines (B12, K) gràcies a bacteris simbionts

Ulceras péptidicas Hoy día las dos causas más frecuentemente relacionadas con esta enfermedad son: - la infección por Helicobacter pylori ( la mayoría de las personas con úlceras tienen este organismo viviendo en el tracto gastrointestinal, pero hay otras muchas que no tiene úlcera y sí que lo tiene viviendo en su interior) ---- contribuye no solo a destruir el manto mucoso protector del estómago sino que induce reacciones inflamatorias en la pared que daran lugar a úlceras gastroduodenales. - el consumo de fármacos antiinflamatorios, como por ejemplo la aspirina - otras causas menos frecuentes ( por ejemplo: tabaco, alcohol..)

APARELL RESPIRATORI

Alveols

El procés respiratori es pot dividir en varies fases: Ventilació pulmonar: inspiració i expiració Intercanvi de gasos: als pulmons i a les cèl.lules del cos Transport dels gasos: Dels pulmons a totes les cèl.lules del cos De totes les cèl.lules del cos als pulmons Respiració a les mitocòndries de cada cèl.lula

Inspiració Els músculs intercostals (entre les costelles) es contrauen  les costelles pugen El diafragma es contrau  baixa La caixa toràcica augmenta de volum L’AIRE ENTRA ALS PULMONS

Expiració Els músculs intercostals es relaxen  baixen tornant al lloc El diafragma es relaxa  puja tornant al lloc La caixa toràcica disminuix de volum L’AIRE IX DELS PULMONS

Frecuencia respiratoria normal por edad Recién nacidos: alrededor de 44 respiraciones por minuto Niño: 20–40 respiraciones por minuto Pre Adolescente: 20–30 respiraciones por minuto Adolescente: 16–25 respiraciones por minuto Adulto: 12–20 respiraciones por minuto Adultos a ejercicios moderados: 35–45 respiraciones por minuto Atletas: 60–70 respiraciones por minuto[1]

Diferències entre l’aire que entra (inspirat) i el que ix (espirat) Oxígen = 21 % Diòxid de carboni = 0% Nitrògen i altres = 79 % ESPIRAT Oxígen = 16 % Diòxid de carboni = 5 % Nitrògen i altres = 79 %

Intercanvi de gasos Als alvèols: L’oxígen (que ha entrat al inspirar) passa dels alvèols a la sang El diòxid de carboni (que ve de totes les cèl.lules del cos) passa de la sang als alvèols i d’ahí a l’exterior quan expirem

Transport de gasos L’O2 el transporta un pigment que hi ha dins dels glòbuls rojos anomenat hemoglobina (l’Hb s’unix a 4 molec d’ O2) El CO2 es transporta dissolt a la sang L’Hb té més afinitat pel CO que per l’O2 per tant si al medi hi ha més CO serà aquest el que es transportat  produirà mort per asfixia

Hemoglobina amb 4 grups hemo

Intercanvi de gasos A les cèl.lules: L’oxígen passa de la sang a les cèl.lules El diòxid de carboni (produit en la respiració cel.lular) passa de les cèl.lules a la sang

Respiració cel.lular Es fa dins de la mitocondria Molécules + O2  molécules + CO2 + ENERGIA Complexes senzilles

Enfisema: destrucció alveolar Intercanvi de gasos el O2 en la sang Qualsevol esforç deixa sense alé Augmenta el volum d’aire residual  augmenta el volum de la caixa  forma de “caixa en tonell” CAUSES: irritació crònica per fum del tabac, pols, pol.lució,etc

Bronquitis: inflamació de la mucosa dels bronquis per infecció Es produida sobretot pel tabac  que produix una secreció excesiva de moc i tos productiva

Asma: els bronquis es fan més estrets per inflamació, secreció de moc qie pot obstruir les víes respiratòries

Pneumònia: infecció aguda dels alveols Produida per una bactèria: Streptoccocus pneumoniae Alliberen toxines que junt amb la resposta inmunitària produixen: Lesions als alveols i mucoses bronquials Edema: líquid als alveols Disminuix la ventilació i l’intercanvi de gosos

Refredat: infecció per un virus

Efectes del tabac La nicotina contrau els bronquíols El CO s’unix a la hemoglobina i disminuix el tranport d’O2 El fum té productes irritants que augmenten la quantitat de moc impedint el flux aèri Els irritants impedixen el moviment dels cil.lis i els destruixen Enfisema