► Israel demana al Senyor que repeteixi les seves gestes del passat (vv. 10-13) i manifesti el seu domini sobre tota la terra (v. 19), derrotant els enemics del seu poble (vv. 14-18). ► La coalició esmentada en els vv. 3-6 no es refereix a un fet històric determinat, sinó que representa simbòlicament la constant oposició dels pagans contra Israel. ► Aquesta afirmació es funda en el caràcter artificial de la llista que enumera les nacions aliades (vv. 7-9): hi apareixen reunits deu dels enemics tradicionals d'Israel, pertanyents a èpoques diverses.

● El poble de la Nova Aliança, tal com el va veure Joan en l'Apocalipsi, també es troba envoltat de poders aliats contra la salvació que Déu realitza en la història: poders petits i grans l'assetgen. ● Enmig d’aquesta situació, el poble de Déu recorda la història de salvació, les grans victòries del seu Déu, i hi aprèn a resar i a confiar. ● La victòria definitiva que desitja el poble de Déu no és la destrucció de l'enemic, sinó que tots reconeguin i busquin el Senyor.

Déu meu, no us quedeu així callat, tan aturat, tan impassible. Mireu com s’avaloten els vostres enemics, com alcen el cap els qui no us volen.

Preparen un complot contra el vostre poble, conspiren contra el vostre tresor, i diuen: “Hem de destruir-lo,, que no es parli més del nom d’Israel”.

Conspiren tots alhora, es lliguen amb pactes contra vós els nòmades d’Edom i els ismaelites, Moab i els hagarens, Guebal, Ammon i Amalec, els filisteus i els ciutadans de Tir; fins Assur s’ha aliat amb ells i fa costat als fills de Lot.

Tracteu-los com Madian, com Sisarà, com Jabín a la riera de Quison; foren exterminats a En-Dor i serviren de fems a les terres. Feu amb els seus nobles com amb Oreb i Zeb, i amb els seus capitans, com amb Zebé i Salmannà, ells que van dir: “Apoderem-nos del territori de Déu.”

Escampeu-los, Déu meu, com llavors de card, com fullaraca a mercè del vent; perseguiu-los amb la vostra tempesta, desconcerteu-los amb el vostre huracà, com un foc que s’abranda en els boscos, com un incendi que devora muntanyes.

Confoneu-los, Jahvè, fins que busquin el vostre nom. S’enduran la confusió d’una desfeta, desconcertats i avergonyits per sempre, i sabran que només vós sou Jahvè, l’Altíssim sobre tota la terra.

"Déu meu, no us quedeu així callat, tan aturat, tan impassible." Sou un Déu actiu, Senyor. Us he vist actuar des de l'energia omnipotent de la creació, cuidant cada dia el vostre poble i fent-vos present a la terra amb el buf de l'Esperit. Vau ser núvol i columna de foc, vau ser vent i tempesta, vau obrir mars i vau esfondrar murs, enviàreu exèrcits i guanyàreu batalles, ungíreu reis i governàreu nacions, vau inspirar la virtut i vau fer possible el martiri. Éreu, Senyor, el poder més gran del món; els homes i dones ho sabien i ho reconeixien amb reverent temor. En canvi, ara resteu callat. El món va pel seu cantó, i la vostra presència no es fa sentir. La gent fa el que vol, i les nacions es governen com si vós no existíssiu. Amb vós ja no s’hi compta. I quan penso en la meva pròpia vida, em trobo amb la mateixa situació. Hi hagué un temps en què jo sentia la vostra presència i notava el vostre poder. Vós em parlàveu, m'inspiràveu, em guiàveu. En canvi, ara fa temps que calleu. No sento la vostra veu. No sento la vostra presència. Sou absent de la meva vida, i jo continuo, sí, fent el que sempre feia i creient el que sempre he cregut; però com per costum, per rutina, sense convicció i sense entusiasme. Torneu a parlar, Senyor. Torneu a ser algú real i tangible per a mi i per a tots els qui estimen els vostres camins. Ocupeu el lloc que us pertany en el món que heu creat i en el meu cor, que continua consagrat a vós. "Sabran que nomes vós sou Jahvè, l’Altíssim sobre tota la terra."

Senyor, no estigueu callat: els nostres enemics s'agiten i volen que el vostre nom no es pronunciï més, però el vostre pla és comunicar la salvació a tot el món, per mitjà de la vostra Església; que la meditació de les vostres obres antigues ens doni confiança per a no defallir. Per Crist, Senyor nostre.