En aquest Salm s’apleguen dos poemes d’estil i contingut diversos. + El primer (vv. 2-11) és un cant d’acció de gràcies per l’alliberament d’un perill greu. + El segon (vv. 14-18) és una súplica per a demanar l’ajut diví en un moment de desgràcia, i es torna a trobar en el Salm 69, de forma independent.

1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRE TEMPS El “moviment” d’aquest salm d’acció de gràcies és admirable: primer un crit de pregària en una situació dramàtica, després acció de gràcies per haver estat escoltat. Però no s’acaba tot: una nova súplica enmig de noves desgràcies. 2. AMB JESÚS La Carta als Hebreus, comentant el sacrifici que Crist féu d’ell mateix, pren les paraules d’aquest salm. “Per això, quan entra al món, Crist diu a Déu: No heu volgut sacrificis ni oblacions, però m'heu format un cos (era la traducció corrent segons els manuscrits grecs de l’època); no us heu complagut en holocaustos ni en sacrificis pel pecat. Per això us he dit: A vós em presento. En el llibre (precisament en aquest salm 39) hi ha escrit de mi que vull fer, oh Déu, la vostra voluntat...” (He 10,5-7). 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Aquest salm és abans que res “la mateixa oració de Jesús”. Però també és la nostra, a condició de no caure en el ritualisme: el que Déu espera de nosaltres, no són els sacrificis externs, les oracions alienes a nosaltres... sinó l’oferiment de la nostra carn i sang, de la nostra vida quotidiana, del “sacrifici espiritual” (1Pe 2,5; Rm 12,10). Podem dir que Déu espera més els nostres comportaments quotidians, que no pas les nostres oracions dominicals.

Tenia posada l’esperança en el Senyor, i ell, inclinant-se cap a mi, ha escoltat el meu clam. M’ha tret fora del fang, del llot on em moria, ha posat els meus peus sobre la roca, i m’hi sento segur. Ha inspirat als meus llavis un càntic nou. un himne de lloança al nostre Déu; tots els qui ho han vist, se n’admiren, i confien més en el Senyor.

Feliç l’home que té posada en el Senyor la seva confiança i no busca l’ajut dels idòlatres, que es refien d’esperances enganyoses.

Com heu pensat en nosaltres, Senyor, Déu meu! Quantes meravelles heu fet a favor nostre, Déu incomparable! Si les volia anunciar públicament, no les podria ni comptar.

Però vós no voleu oblacions ni sacrificis, i m’heu parlat a cau d’orella; no exigiu l’holocaust ni l’expiació; per això us dic: «Aquí em teniu: com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, vull fer la vostra voluntat,

guardo la vostra llei al fons del cor.»

Anuncio amb goig la salvació davant el poble en dia de gran festa. No puc deixar d’anunciar-la; ho sabeu prou, Senyor. No m’he callat la vostra salvació dins del meu cor; he fet conèixer el vostre ajut fidel, la lleialtat del vostre amor, davant el poble en dia de gran festa.

I vós, Senyor, no em refuseu la vostra bondat; que el vostre amor fidel em guardi sempre. Són tants els mals que m’envolten, que ni es poden comptar. que ni es poden comptar. Moltes culpes em cauen damunt, i mai no me n’havia adonat; són més que els cabells del meu cap i em fallen les forces.

Senyor, digneu-vos a ajudar-me, no tardeu a defensar-me, Senyor. Que puguin alegrar-se i fer-vos festa els qui us busquen de debò; que els qui estimen la vostra obra salvadora puguin dir sempre: «És gran el Senyor.» Ara sóc un pobre desvalgut, però el Senyor pensa en mi. Sou vós qui m’ajudeu i em deslliureu, Déu meu, no trigueu més.

Obriu les meves orelles ► Obriu les meves orelles, Senyor, perquè pugui sentir la vostra paraula, fer la vostra voluntat i complir la vostra llei. Feu-me estar atent a la vostra veu, estar a to amb el vostre accent, perquè pugui reconèixer a l’instant els vostres missatges d’amor enmig de la selva de sorolls que envolta la meva vida. ► Obriu les meves orelles perquè sentin la vostra paraula, les vostres escriptures, la vostra revelació en veu i so a la humanitat i a mi. Feu que jo estimi la lectura de l’escriptura santa, m’alegri de sentir el seu so i gaudeixi amb la seva repetició. Que sigui música en les meves orelles, descans en la meva ment i alegria en el meu cor. ► Obriu també les meves orelles a la vostra paraula en la naturalesa. La vostra paraula en el cel i en els núvols, en el vent i en la pluja, en les muntanyes gelades i en les entranyes de foc d’aquesta terra que heu creat perquè jo hi visqui. ► Obriu també les meves orelles a la vostra paraula en el meu cor. Que pugui escoltar el vostre silenci en la meva ànima, endevinar el somriure quan arrugueu el front, anticipar els vostres sentiments i respondre-hi amb la delicadesa de la fe i de l’amor. ► Obriu finalment les meves orelles, Senyor, i molt especialment a la vostra paraula present en els meus germans per a mi. Vós em parleu a través d’ells, a través de la seva presència, de les seves necessitats, dels seus sofriments i els seus goigs.

Senyor Déu, que us inclineu i escolteu els nostres clams: us esperem amb ànsia, perquè ens aixequeu del llot fangós d’aquest món dolent; acceptem la vostra salvació. No ens tanqueu les vostres entranyes: que la vostra fidelitat i la vostra salvació ens acompanyin sempre. Per Crist, Senyor nostre.