Un home desterrat —probablement un levita— sospira per tornar a gaudir de la presència divina, vivint constantment al costat del santuari de Déu (v. 5). En els vv. 7- 8 s'hi introdueix una pregària pel rei, la vinculació del qual amb la resta del salm no apareix amb claredat.

El cristià pot resar aquest salm, enyorant la presència de Déu al temple. Però, arribat al temple terrenal, sent una nova nostàlgia per aquell temple celestial, on el rostre de Déu es manifesta: allà podrà habitar per sempre al costat de Déu, allà tindrà l'heretat dels qui veneren el nom de Jesús, el Senyor. En cert sentit, el cristià repeteix el que la carta als Hebreus diu d'Abraham: «És en la fe que moriren tots aquests, sense haver obtingut la realització de les promeses, sinó veient-les i saludant-les de lluny, i reconeixent que eren estrangers i forasters a la terra. Els qui parlen així manifesten, sens dubte, que busquen una pàtria. Que, si s'haguessin referit a aquella d’on havien sortit, prou haurien tingut oportunitat de tornar-hi. Però, de fet, aspiren a una de millor, és a dir, celestial» (He 11,13-15).

Déu meu, escolteu el meu clam, ateneu la meva súplica; us invoco lluny del país, amb el cor desolat.

Porteu-me dalt d’una roca inaccessible, vós que sou el meu refugi i una torre enfront de l’enemic.

Tant de bo que trobi sempre acolliment a casa vostra, i que m’empari l’ombra de les vostres ales. Vós, Déu meu, heu escoltat els meus anhels, heu concedit l’heretat als qui us veneren.

Afegiu nous dies a la vida del rei, que els seus anys s’allarguin més i més. Que regni per sempre a la vostra presència i el guardi el vostre amor fidel.

I jo cantaré el vostre nom, compliré cada dia el que us havia promès.

LA MEVA TENDA AL DESERT La vida és un desert, i vós, Senyor, al bell mig hi sou la meva tenda. Sempre esteu disposat a protegir-me dels raigs del sol i dels remolins de la sorra enmig de la tempesta. Ajuda amatent i seguretat fidel. Si no tingués la promesa de la tenda, no m'endinsaria en l'hostilitat del desert. M’ensenyeu a través d’imatges. Us heu anomenat la meva roca, la meva torre, la meva fortalesa, i ara la meva tenda. En la roca i la torre parlàveu de força i poder, i ara en la tenda parleu d'accessibilitat, de proximitat, d'estar junts en la intimitat d'un espai reduït a través de les mil vicissituds de la travessia del desert. Beneït sigui el desert que m'apropa a vós en l'ombra de la vostra tenda! ”Porteu-me dalt d’una roca inaccessible, vós que sou el meu refugi i una torre enfront de l’enemic. Tant de bo que trobi sempre acolliment a casa vostra, i que m’empari a l’ombra de les vostre ales. Vós, Déu meu, heu escoltat els meus anhels, heu concedit l’heretat als qui us veneren.”

Déu nostre, en els nostres temples terrenals sentim la nostàlgia del temple celestial, on els elegits contemplen el vostre rostre: concediu-nos el goig d'assolir un dia la vostra estança eterna.