Puig d'Arques manual
Vam completar aquest recorregut semicircular en unes quatre hores Vam completar aquest recorregut semicircular en unes quatre hores. Es una d’aquellas muntanyes que permeten l’aproximació amb vehicle fins el cim, si bé aprofitar aquesta facilitat es renunciar a petjar un dels territoris més desconeguts del país, aquest singular de les Gabarres presenta aquesta primavera un aspecte ufanós. L’alzinar i les suredes, les pinedes i rouredes i un sotabosc generós i variat format per argalagues, galzerans, garrics, brucs i llentiscles, entre altres, ha revifat de la letargia hivernal i ofereixen amb generositat al caminant la seva bellesa, olors i colors. Dalt del cim, el dia, enterenyinat no permetia grans perspectivas. La visita a Romanyà de la Selva, als seus monuments megalítics i entorn incomparable i Merce Rodoreda en el record. Marcel Puig.
Ai! quin pes tan feixuc als muscles em fa sentir
aquesta gent que treballa només per assolir un futur sòlid i estable,
i que envelleig, negitagada i recelosa,
davant la persistent maldat dels homes.
Aquesta gent loquaç i adelerada que, sense esforç aparent,
separa el bé del mal i amb un index feixuc i reptador aplica castigs i anatemes.
Aquesta gent tenaç, que fa negocis i que els defensa amb urc,
i , a poc a poc, esdevé lletja i agressiva i trista….
Ai! quin pes tan feixuc; quin mal gust a la boca!
Tal vegada seríem menys sorruts si no ens sabéssim confinats dins una cambra petita, escassa de finestres,
amb mobles vells i pols i paperassa; si a cada pas que fem no s’alcessin els ecos
de presències obscures i sinestres, si poguessim cridar sense por ni vergonya.
Tal vegada apendríem de somriure i no ens faríem tan malbé les ungles esgratinyant pareds,
mentre ells, a fora, agiten cascavells, llencen proclames, mantenen l’ordre, foten la punyeta…
Fotos: https://picasaweb. google. com/2 Fotos: https://picasaweb.google.com/2?noredirect=1 - Text: Miquel Martí Pol – Música: Era Beliverd – Salva&Tere