Impressions sensibles 2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2.2. L’origen i la constitució del coneixement Els límits del coneixement Recordem que la CRP té dos enfocaments: Un de transcendental: explicar les condicions de possibilitat del coneixement: Però també un altre de crític: marcar els límits del coneixement humà: Quins són els usos legítims de les intuïcions empíriques i les categories? Pàgina 290 Coneixement sensible Coneixement intel·lectual síntesi Matèria: objecte Impressions sensibles síntesi Intuïció empírica Forma: subjecte Espai i temps Judicis sensibilitat categories enteniment “[a] Les intuïcions sense categories són cegues, [b] les categories sense intuïcions són buides”

2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 2 2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2.2. L’origen i la constitució del coneixement Ja que serien un conjunt caòtic i inconnex de percepcions. Ja que les categories són conceptes purs, és a dir, buits de tot contingut empíric. Per tant, només produiran coneixement objectiu si s’apliquen a objectes d’experiència possible (fenomen) i no quan s’apliquin a objectes que estiguin més enllà de l’experiència. La distinció entre noümen i fenomen Fenomenisme kantià. Només coneixem el fenomen (allò que se’ns mostra en l’experiència) però: A diferència de Hume, aquest és resultat de la interacció entre allò que rebem de l’objecte i la tasca activa del subjecte. Així que, en conèixer transformem allò que coneixem i És del tot incognoscible per a nosaltres allò que les coses puguin ser al marge del nostre coneixement (escepticisme kantià). Pàgina 291

2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 2 2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2.2. L’origen i la constitució del coneixement La distinció entre noümen i fenomen Idealisme subjectiu (Hume) versus Idealisme transcendental (Kant). Hume: només accepta com a única realitat les nostres percepcions. Kant: las categories no són aplicables més enllà de l'experiència (“el que apareix”) però aquesta idea implica, correlativament, la idea d’alguna cosa que “no apareix”, la idea d’alguna “cosa en si”. Pàgina 291 Noümen “cosa en si” Fenomen “Cosa per a nosaltres” subjecte El “noümen” o “cosa en si” és el correlat de l’objecte considerat al marge de la seva relació amb la sensibilitat, no hi ha cap problema en acceptar-lo sempre que: El prenguem com un supòsit. És completament inaccessible al nostre coneixement (incognoscible).

2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 3 2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2.3. El problema de la realitat i la possibilitat d’un coneixement metafísic Els objectius de la dialèctica transcendental Objectius: Analitzar el funcionament i la naturalesa de la raó (2n nivell del coneixement intel·lectual). Determinar si la metafísica pot ser o no una ciència. Facultat: Raó: és la facultat que permet connectar (relacionar) uns judicis amb altres buscant unificar els coneixements de l’enteniment (raonament). Procés: hi ha dos possibles usos de la raó: Ús lògic o formal (legítim). Ús pur o real (il·legítim). Pàgina 292

2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 3 2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2.3. El problema de la realitat i la possibilitat d’un coneixement metafísic L’ús lògic o formal de la raó En què consisteix? És una tasca analítica (a priori) que no ens pot proporcionar cap coneixement nou: només és un procés d’ordenació del coneixement. Redueix l’enorme varietat de judicis a un nombre reduït de principis. Són cadenes de raonaments que cerquen cada vegada uns principis més generals, i en última instància, allò més universal i incondicionat (allò absolut). Exemple Resultat En aquesta recerca forma les idees transcendentals o conceptes purs de la raó: El món com a totalitat dels fenòmens naturals. El jo o ànima com a totalitat dels fenòmens psíquics. Déu com a causa d’uns i altres tipus de fenòmens [allò absolut]. Ús legítim de les idees transcendentals Només com a principis reguladors quan dirigeixen la raó en el seu procés d’unificació i es pretén assolir la unitat suprema del coneixement (un horitzó que es busca però que se sap que és inassolible). → Però existeix una tendència inevitable a fer-ne un ús il·legítim. Pàgina 293 José Vidal González Barredo

Exemple de l’ús lògic o formal de la raó Sigui el judici: “Tots els alumnes de batxillerat necessiten alimentar-se” Objectiu: cercar un fonament en un judici de caràcter més general progressivament Fonamentació: P₁: “Tots els éssers humans necessiten alimentar-se” P₂: “Els alumnes de batxillerat són éssers humans ” C: Per tant, “Tots els alumnes de batxillerat necessiten alimentar-se” P₁: “Tots els animals necessiten alimentar-se” P₂: “Els éssers humans són animals” C: Per tant, “Tots els éssers humans necessiten alimentar-se” P₁: “Tots els éssers vius necessiten alimentar-se” P₂: “Els animals són éssers vius ” C: “Tots els animals necessiten alimentar-se” Allò incondicionat Absolut sofisma éssers vius animals éssers humans alumnes de batxillerat