5. El problema de la moral: teoria de la virtut 5.1. La teoria de la virtut Pàgina 84 Què és la virtut o el bé?, Com hem d'obrar? Fonament: la seva concepció de la naturalesa humana (antropologia). La virtut consisteix en: Que cada aspecte de l’ànima humana desenvolupi de la manera adequada la funció que li és pròpia, i en relació amb el lloc que li correspon dins del conjunt: S’ha de recordar que hi ha: Una jerarquia. De superior a inferior és: racional, irascible i concupiscible. Un principi rector: el que és superior ha de dominar i dirigir el que és inferior. Taula pàgina 85 José Vidal González Barredo

5. El problema de la moral: teoria de la virtut 5.2. L’ànima justa i feliç Pàgina 84-85 Què és la justícia (diké)? (quarta virtut) Com es defineix l’ànima justa?: Un ésser humà just és aquell en que: L’aspecte racional dirigeix i domina els altres aspectes. Es respecta la jerarquia de funcions dins del conjunt. Cada aspecte de l’ànima humana desenvolupa de la manera adequada la funció que li és pròpia, és a dir, practica la virtut que li correspon. Què és la felicitat (eudemonia)? És el resultat natural del funcionament de l’ànima justa que es caracteritza per l’harmonia que es deriva de l’equilibri entre els diversos aspectes de l’ànima que es produeix quan es respecta aquest ordre. És, per tant: domini del que és racional i sàvia conducció dels diferents aspectes de l’ànima. Text pàgina 85

6. El problema de la política: teoria de la polis ideal Pàgina 86 Pren-ne nota! Pàgina 86 L’objectiu final de la filosofia platònica establir un ordre polític estable i just (és un reformador polític). Al seu diàleg República (Politeia) inaugura un nou gènere de pensament polític: la utopia (el disseny d’una societat ideal). És important recordar el rerefons de la política del seu temps i al seva crítica de la democràcia [ veure en pàgina 66 i 67].

6. El problema de la política: teoria de la polis ideal 6.1. L’origen de la societat i de la política Pàgina 86-87 Objectiu: definir què és una polis justa. Punt de partida: determinar quin és l’origen de la societat i de la política. Origen de la societat Text pàgina 86 Els éssers humans per viure han de cobrir unes necessitats bàsiques (alimentació, habitatge, vestit, etc.). No són autosuficients, necessiten els altres, per tant, s’associen. Així sorgeix la societat i té el seu origen l’estat. Origen de la política Respon a aquesta necessitat. El seu objectiu i funció és: Trobar una manera d’organitzar els esforços comuns perquè puguin satisfer aquestes necessitats de la millor manera per a tothom. Com podrem fer-lo?: caldrà determinar què correspondrà fer a cada un.

Democràcia grega: igualitarisme Plató: idoneïtat natural 6. El problema de la política: teoria de la polis ideal 6.2. La divisió social del treball: analogia individu-societat Pàgina 87 Què correspondrà fer a cada un? Text pàgina 87 Democràcia grega: igualitarisme Tots els individus estan capacitats per dur a terme qualsevol tasca Plató: idoneïtat natural Uns individus estan millors dotats que d’altres, per naturalesa, per poder dur certes tasques Els individus s’han d’especialitzar a fer les tasques per les quals demostrin una capacitació natural més gran, per tant, el criteri i fonament d’aquesta especialització serà la pròpia naturalesa humana. S’ha de fer d’acord amb l’aspecte de l’ànima que domini en ells, per tant: L’estratificació de la societat en classes socials es deriva d’una comparació amb la naturalesa humana (analogia individu-societat).

6. El problema de la política: teoria de la polis ideal 6.2. La divisió social del treball: analogia individu-societat Pàgina 88 Governants o filòsof rei (Racional) Govern de la ciutat en virtut de la seva saviesa: del coneixement de l’ordre immutable de les Idees Pren-ne nota! Pàgina 88 Guardians i guerrers (Irascible): seguretat interior i defensa exterior Pagesos, artesans i comerciants (Concupiscible): tasques productives que serveixen per cobrir les necessitats bàsiques de la població El projecte polític platònic suposa, a més: Seleccionar i educar els individus en la seva funció natural des de petits. Educació igual d’homes i dones (poden assumir les mateixes funcions socials). El règim de vida de les classes superiors haurà d’estar dissenyat per tal d’evitar els possibles riscos de sustentar el poder polític (supressió de la família i de la propietat privada -comunitat de béns-).

6. El problema de la política: teoria de la polis ideal 6.3. La justícia i la felicitat a l’estat platònic Pàgina 89 Què és una polis justa? Correspondència entre l’ètica i la política (indisolublement unides). El criteri és el mateix de l’ànima justa: domini i direcció del que és racional, respecte la jerarquía i cada classe social faci la tasca que le correspon de la manera adequada. Què és una polis feliç? El criteri és el mateix de l’ànima feliç: sorgeix de l’harmonia i l’equilibri resultant del respecte de l’ordre jeràrquic i del funcionament correcte de cada una de les parts (quan cada classe social practica la seva virtut). Taula pàgina 89 Sempre, però, tenint present que: el fi de la polis és perseguir el bé comú de tota la polis (no només la felicitat de les classes superiors que no seria un principi universal). Text pàgina 89