La primera part d'aquest salm consta d'un himne coral (vv La primera part d'aquest salm consta d'un himne coral (vv. 1-7) i d'un cant comunitari.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
► Aquest salm és una imprecació envers aquells que tenen la missió d’impartir justícia entre els homes. En l'espiritualitat del poble d'Israel els.
Advertisements

+ Aquesta breu pregària és una súplica per a demanar la protecció divina enmig de l'opressió (v. 5). + La petició va acompanyada d'una professió de.
Aquest salm rememora el trasllat de l’Arca de l’Aliança al mont Sió (2Sa 6,12-19). Les dues parts que l’integren es corresponen en perfecte paral·lelisme.
► Aquest salm és una imprecació envers aquells que tenen la missió d’impartir justícia entre els homes. En l'espiritualitat del poble d'Israel els.
Aquest salm consta de tres parts. La primera és un breu himne al Creador (vv. 1-2). La segona, de to sapiencial, enumera les condicions morals que.
L’amor i la fidelitat del Senyor (v L’amor i la fidelitat del Senyor (v. 2), que reconforta i protegeix els humils (vv. 3, 6), motiven aquest cant.
Aquest bonic poema sapiencial és una invitació a la confiança en la Providència divina. El salmista vol inculcar que només Déu pot assegurar la prosperitat.
II. Déu és el nostre Pare 4. La creació és obra de l’amor de Déu.
Lloa el Senyor, ànima meva La lloança expressada en aquest salm es fonamenta en el poder creador del Senyor (v. 6) i en la seva bondat envers els.
Himne de peregrinació En arribar a Jerusalem, un pelegrí entona aquesta lloança al temple de Sió, la casa del Senyor i el lloc on es manifesta la.
L'espectacle de la ciutat santa, protegida per un cèrcol de muntanyes, suscita l'actitud de profunda confiança en Déu, que es reflecteix en aquest.
► Tot l'univers –des dels àngels fins als éssers inanimats– és convidat en aquest salm a entonar un cant de lloança al Senyor. ► El motiu de la lloança.
Música d’ Advent A. Pärt Déu és amb nosaltres QUARTA SETMANA D’ADVENT.
+ Aclaparat pel sofriment, un malalt demana al Senyor que el perdoni i li retorni la salut (vv. 2-3), tot exposant els mals que l’afligeixen (vv.
En aquesta súplica, el reconeixement del propi pecat s’uneix a la confiada seguretat d’obtenir el perdó diví. ● El salmista, lluny de sentir-se abandonat.
Amb algunes lleus modificacions (v Amb algunes lleus modificacions (v. 6), aquest salm és una repetició del salm 13, i s’hi descriuen els pecats que.
Aquest salm és una súplica al Senyor, defensor dels pobres (v Aquest salm és una súplica al Senyor, defensor dels pobres (v. 13), contra la calúmnia.
La primera estrofa d'aquest cant processional (vv La primera estrofa d'aquest cant processional (vv. 1-2) és una invitació a l'alegria i a l'acció.
En aquesta bonica oració –composta per celebrar la collita (Ex 23,16)– la comunitat agraeix al Senyor els fruits de la terra (v. 7). A més, li suplica.
En aquesta lamentació, apareixen reflectits els diversos moments d'una acció litúrgica, celebrada amb motiu d'una greu derrota nacional. En la primera.
Antífones de la “Oh” Aquestes grans Antífones del càntic de Maria, de la pregària de vespres, anomenades de la “Oh”, tenen un dens contingut bíblic,
● Aquest salm és un himne de lloança al Senyor, que va establir el seu tron a Sió per revelar-se a Israel com a Rei just i poderós (vv. 1-4). ● La.
En aquesta bonica oració –composta per celebrar la collita (Ex 23,16)– la comunitat agraeix al Senyor els fruits de la terra (v. 7). A més, li suplica.
Amb molta espontaneïtat, el salmista descriu la seva actitud humil i confiada davant de Déu, fundada en la renúncia a tota “aspiració desmesurada”
● Un home perseguit implacablement (v ● Un home perseguit implacablement (v. 9) apel·la al poder de Déu perquè el deslliuri dels seus adversaris.
Davant l’amenaça d’un perill mortal, el salmista demana al Senyor que respongui favorablement a la seva demanada, alliberant-lo de la mort (vv. 1-3)
Aquest himne de lloança a Déu comença en forma de diàleg entre el salmista i la seva pròpia ànima (vv. 1-6) i després continua en l'estil propi dels.
Aquest salm presenta la figura d'un home que té la seva casa entre els gentils; els seus ulls, però, estan fermament fixos a Jerusalem, on, en el.
Aquest salm —designat tradicionalment amb el nom de Miserere— és la súplica penitencial per excel·lència. El salmista és conscient de la seva profunda.
La característica d’aquest salm és un sentiment de confiança pregona en Déu –expressat amb un llenguatge d’incomparable bellesa poètica. En la primera.
► La frase inicial d'aquest "Himne a la reialesa del Senyor" (cf ► La frase inicial d'aquest "Himne a la reialesa del Senyor" (cf. Sl 46; 92; 95;
Mentre s’ofereix el sacrifici del matí (Ex 29 Mentre s’ofereix el sacrifici del matí (Ex ), un fidel israelita exposa el seu cas al Senyor.
- l’arbre ple de vitalitat simbolitza la felicitat dels justos; El Salteri comença amb aquesta “Benaurança”, que ve a ser un pròleg de tot el llibre.
Aquest salm és una barreja de súplica individual i també de salm sapiencial. En la primera part, el salmista expressa la seva plena confiança en el.
- l’arbre ple de vitalitat simbolitza la felicitat dels justos; El Salteri comença amb aquesta “Benaurança”, que ve a ser un pròleg de tot el llibre.
Aquest magnífic cant d'acció de gràcies celebra una victòria d'Israel, en la qual es va manifestar una vegada més l'amor del Senyor envers el seu.
El Judici (v. 8), que assegurarà definitivament el triomf de la justícia (v. 11), és el tema central d'aquest salm. ● Després d'una exclamació de.
+ Una exhortació a beneir el Senyor (vv + Una exhortació a beneir el Senyor (vv. 1-2) i un auguri de benedicció divina (v. 3) componen aquest breu.
La proclamació de la reialesa del Senyor és associada en aquest himne a dos esdeveniments decisius de la seva obra salvífica: la creació i el judici.
+ És un salm d’acció de gràcies individual amb alguns elements de súplica individual (vv ). Amb ell, una persona dóna gràcies al Senyor.
▬ El salmista, un ministre de la casa de Déu, assisteix a la intriga d’un rival sense escrúpols, que vol suplantar-lo en les seves funcions dins el.
Fins quan, Senyor...? ► L’autor es refereix a una experiència de la seva vida, sense un horitzó universal o escatològic. La intensitat, però, de la.
Música d’ Advent A. Pärt ALEGREU-VOS! TERCERA SETMANA D’ADVENT.
La confiança i el goig profund que sorgeixen de la intimitat amb Déu, són els sentiments que predominen en aquest Salm. Els vv. 5-6 permeten de suposar.
Aquest himne de lloança a Déu comença en forma de diàleg entre el salmista i la seva pròpia ànima (vv. 1-6) i després continua en l'estil propi dels.
+ Aquesta breu pregària és una súplica per a demanar la protecció divina enmig de l'opressió (v. 5). + La petició va acompanyada d'una professió de.
+ L'amor del Senyor envers el seu poble i la victòria que li té assegurada (v. 4) són el motiu proposat a la comunitat cultual per a convidar-la a.
Lloa el Senyor, ànima meva La lloança expressada en aquest salm es fonamenta en el poder creador del Senyor (v. 6) i en la seva bondat envers els.
DEÚ ET PARLA. DESCOBREIX LA SEVA PARAULA.
+ Aquest salm és la súplica d'un home perseguit i acusat injustament. + Convençut de la seva innocència (v. 5), el salmista demana que els seus enemics.
EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE
És una nit tenebrosa, en la qual ronden feres voraces És una nit tenebrosa, en la qual ronden feres voraces. L'orant està esperant que despunti l'alba.
Aquest vibrant himne de lloança celebra la majestat i el poder de Déu, que es manifesten en la força de la tempesta. La “veu del Senyor” és el tro,
+ En plena confusió, a causa de la malaltia i la persecució, el pobre crida anguniosament Déu. + El seu alliberament per part de Déu causarà vergonya.
Aquest cant litúrgic d’acció de gràcies està estretament vinculat amb el salm 19; la súplica del poble abans de la batalla ha estat escoltada, i el.
La proclamació de la reialesa del Senyor és associada en aquest himne a dos esdeveniments decisius de la seva obra salvífica: la creació i el judici.
Al vostre gust amb el 8 Amb so ¯
En aquest cant d'alliberament, Israel agraeix al Senyor que l'hagi salvat d'un gravíssim perill. Diverses imatges se succeeixen per descriure d’una.
“DÉU ET PARLA. DESCOBREIX LA SEVA PARAULA”
Cant espiritual Joan Maragall.
► Aquesta súplica es caracteritza per les expressives imatges amb què el salmista descriu les insídies dels seus adversaris (vv. 2-7) i la intervenció.
L’amor i la fidelitat del Senyor (v L’amor i la fidelitat del Senyor (v. 2), que reconforta i protegeix els humils (vv. 3, 6), motiven aquest cant.
+ En aquest breu i bonic salm s’estableixen les condicions necessàries per a esdevenir “hoste” del Senyor, és a dir, per a entrar en el Santuari i.
El Salm 135 de Schütz canta l’amor etern de Déu
Coral de les 10 verges que esperen el retorn de Jesús. Bach
Davant l’amenaça d’un perill mortal, el salmista demana al Senyor que respongui favorablement a la seva demanada, alliberant-lo de la mort (vv. 1-3)
Mentre s’ofereix el sacrifici del matí (Ex 29 Mentre s’ofereix el sacrifici del matí (Ex ), un fidel israelita exposa el seu cas al Senyor.
Aquest salm celebra les perfeccions divines que es revelen en les seves obres meravelloses: èxode, mannà, aliança, terra promesa, festes. Servir un.
+ L’experiència personal dels favors rebuts (v + L’experiència personal dels favors rebuts (v. 2b) ha suscitat en el salmista una impertorbable confiança.
+ Envoltat d’enemics que miren d’arrabassar-li la confiança en Déu (v + Envoltat d’enemics que miren d’arrabassar-li la confiança en Déu (v.3), el.
Transcripción de la presentación:

La primera part d'aquest salm consta d'un himne coral (vv La primera part d'aquest salm consta d'un himne coral (vv. 1-7) i d'un cant comunitari d'acció de gràcies (vv. 8-12), el tema central del qual són les meravelles que va realitzar el Senyor al Mar Roig i al riu Jordà (v. 6). La segona part (vv. 13-20) difereix sensiblement de l'anterior: ja no parla la comunitat, sinó un individu, que es presenta davant el Senyor al temple, per oferir un sacrifici d'acció de gràcies i donar testimoni dels favors rebuts.

1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Des del punt de vista poètic, admirem les imatges tan eloqüents: + la imatge del gresol en el qual es purifica el metall... d’una manera semblant, el sofriment purifica l'home. + La imatge de la trampa, del pes sobre l’esquena... El sofriment és terrible, capaç de bloquejar-ho tot i de fer perdre l'alè. + La imatge de les calamitats de l'aigua, del foc... davant les quals l'home està sovint desproveït, i que tanmateix cal "travessar", cal "passar a través de". 2. AMB JESÚS Jesús és el nou Israel, l'home universal; així com el poble jueu va haver de travessar el Mar Roig i el Jordà, així també Jesús va ser "purificat al gresol de la Passió". Ningú millor que ell no va oferir un "sacrifici d'acció de gràcies". Ningú millor que ell no va convidar tot l'univers a associar-se a la seva eucaristia. 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Sempre que l’he invocat, “Déu m’ha escoltat, ha fet cas de les meves súpliques”. Això no és solament una imatge: en aquests moments, hi ha efectivament moltes súpliques, molts gemecs i "crits" que pugen al cel, des de tots els confins del planeta. Súpliques, gemecs i crits d'aquells que tenen gana, dels oprimits, dels perseguits, els escarnits, els envilits. El crit d’aquells que ja no tenen esperança, el crit dels malalts que sofreixen, dels agonitzants.

Aclama Déu, tota la terra. Canteu la glòria del seu nom, canteu la seva fama gloriosa.

Digueu a Déu: «Que en són, d’admirables, les vostres obres! En veure-us tan gran i poderós, fins els enemics busquen el vostre favor.

Tota la terra es prosterna davant vostre i canta la glòria del vostre nom.»

Veniu a contemplar les gestes de Déu. Que n’és, d’admirable, el que fa amb els homes! Convertí la mar en terra ferma, passaren el riu a peu eixut.

Ell és la nostra alegria, ell que sempre governa amb el seu poder. Els seus ulls vigilen les nacions; que es guardin els rebels de revoltar-se.

Pobles, beneïu el nostre Déu, feu sentir el vostre crit de lloança; Déu ens preserva la vida i manté segurs els nostres peus.

Ens heu provat, Déu nostre, com la plata, ens depuràreu al foc; heu fet que caiguéssim al parany; el feix que ens vau carregar era insuportable, cavalcaven damunt nostre, vam caure dins del foc i dins de l’aigua. Però a la fi ens deixeu respirar.

Porto víctimes a casa vostra, vinc a complir les prometences que havien fet els meus llavis a l’hora del perill. Us ofereixo aquestes víctimes escollides, puja davant vostre el fum dels moltons, us sacrifico vedells i cabrits. Veniu, fidels de Déu, escolteu-me; us contaré el que ha fet per mi. Mentre jo l’invocava, ja tenia a flor de llavis l’acció de gràcies. Si el meu cor s’hagués fiat de males arts, no m’hauria escoltat el Senyor; però ara Déu m’ha escoltat, ha fet cas de les meves súpliques.

No ha refusat la meva súplica, ni m’ha negat el seu amor. Beneït sigui Déu: No ha refusat la meva súplica, ni m’ha negat el seu amor.

Veniu a contemplar les gestes de Déu. Em temo que, si de debò em trobo amb vós, la meva vida haurà de canviar, les meves afeccions hauran de deixar-se anar i la meva tranquil·litat s'acabarà. Tinc por de la vostra presència, i en això m'assemblo al poble d'Israel, que delegava a Moisès la responsabilitat de reunir-se amb vós, perquè tenien por de fer-ho ells mateixos. Sé que en mi és mandra, inèrcia i covardia. Al cap i a la fi, és manca de confiança en vós, i potser en mi mateix. Reconec la meva pusil·lanimitat, i us prego que no retireu la vostra invitació. Vull veure-us, Senyor, en la llum de la fe i en la intimitat de l'oració. Vull l'experiència directa, l'encontre personal, la visió enlluernadora. Vull veure, i en dir això vull dir que vull veure-us a vós, que sou l'única realitat que mereix ser vista; a vós, que amb la resplendor del vostre rostre feu llum a la creació sencera i a la meva vida. Aquest és el meu desig i aquesta és la meva esperança. «Veniu a contemplar.»

Senyor totpoderós, amb el vostre poder governeu eternament i, des del començament del món, heu salvat els homes: us demanem que renoveu, en els nostres dies, les meravelles de l’antigor, i així ens torneu la vida.