La primera part d'aquest salm consta d'un himne coral (vv La primera part d'aquest salm consta d'un himne coral (vv. 1-7) i d'un cant comunitari d'acció de gràcies (vv. 8-12), el tema central del qual són les meravelles que va realitzar el Senyor al Mar Roig i al riu Jordà (v. 6). La segona part (vv. 13-20) difereix sensiblement de l'anterior: ja no parla la comunitat, sinó un individu, que es presenta davant el Senyor al temple, per oferir un sacrifici d'acció de gràcies i donar testimoni dels favors rebuts.

1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Des del punt de vista poètic, admirem les imatges tan eloqüents: + la imatge del gresol en el qual es purifica el metall... d’una manera semblant, el sofriment purifica l'home. + La imatge de la trampa, del pes sobre l’esquena... El sofriment és terrible, capaç de bloquejar-ho tot i de fer perdre l'alè. + La imatge de les calamitats de l'aigua, del foc... davant les quals l'home està sovint desproveït, i que tanmateix cal "travessar", cal "passar a través de". 2. AMB JESÚS Jesús és el nou Israel, l'home universal; així com el poble jueu va haver de travessar el Mar Roig i el Jordà, així també Jesús va ser "purificat al gresol de la Passió". Ningú millor que ell no va oferir un "sacrifici d'acció de gràcies". Ningú millor que ell no va convidar tot l'univers a associar-se a la seva eucaristia. 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Sempre que l’he invocat, “Déu m’ha escoltat, ha fet cas de les meves súpliques”. Això no és solament una imatge: en aquests moments, hi ha efectivament moltes súpliques, molts gemecs i "crits" que pugen al cel, des de tots els confins del planeta. Súpliques, gemecs i crits d'aquells que tenen gana, dels oprimits, dels perseguits, els escarnits, els envilits. El crit d’aquells que ja no tenen esperança, el crit dels malalts que sofreixen, dels agonitzants.

Aclama Déu, tota la terra. Canteu la glòria del seu nom, canteu la seva fama gloriosa.

Digueu a Déu: «Que en són, d’admirables, les vostres obres! En veure-us tan gran i poderós, fins els enemics busquen el vostre favor.

Tota la terra es prosterna davant vostre i canta la glòria del vostre nom.»

Veniu a contemplar les gestes de Déu. Que n’és, d’admirable, el que fa amb els homes! Convertí la mar en terra ferma, passaren el riu a peu eixut.

Ell és la nostra alegria, ell que sempre governa amb el seu poder. Els seus ulls vigilen les nacions; que es guardin els rebels de revoltar-se.

Pobles, beneïu el nostre Déu, feu sentir el vostre crit de lloança; Déu ens preserva la vida i manté segurs els nostres peus.

Ens heu provat, Déu nostre, com la plata, ens depuràreu al foc; heu fet que caiguéssim al parany; el feix que ens vau carregar era insuportable, cavalcaven damunt nostre, vam caure dins del foc i dins de l’aigua. Però a la fi ens deixeu respirar.

Porto víctimes a casa vostra, vinc a complir les prometences que havien fet els meus llavis a l’hora del perill. Us ofereixo aquestes víctimes escollides, puja davant vostre el fum dels moltons, us sacrifico vedells i cabrits. Veniu, fidels de Déu, escolteu-me; us contaré el que ha fet per mi. Mentre jo l’invocava, ja tenia a flor de llavis l’acció de gràcies. Si el meu cor s’hagués fiat de males arts, no m’hauria escoltat el Senyor; però ara Déu m’ha escoltat, ha fet cas de les meves súpliques.

No ha refusat la meva súplica, ni m’ha negat el seu amor. Beneït sigui Déu: No ha refusat la meva súplica, ni m’ha negat el seu amor.

Veniu a contemplar les gestes de Déu. Em temo que, si de debò em trobo amb vós, la meva vida haurà de canviar, les meves afeccions hauran de deixar-se anar i la meva tranquil·litat s'acabarà. Tinc por de la vostra presència, i en això m'assemblo al poble d'Israel, que delegava a Moisès la responsabilitat de reunir-se amb vós, perquè tenien por de fer-ho ells mateixos. Sé que en mi és mandra, inèrcia i covardia. Al cap i a la fi, és manca de confiança en vós, i potser en mi mateix. Reconec la meva pusil·lanimitat, i us prego que no retireu la vostra invitació. Vull veure-us, Senyor, en la llum de la fe i en la intimitat de l'oració. Vull l'experiència directa, l'encontre personal, la visió enlluernadora. Vull veure, i en dir això vull dir que vull veure-us a vós, que sou l'única realitat que mereix ser vista; a vós, que amb la resplendor del vostre rostre feu llum a la creació sencera i a la meva vida. Aquest és el meu desig i aquesta és la meva esperança. «Veniu a contemplar.»

Senyor totpoderós, amb el vostre poder governeu eternament i, des del començament del món, heu salvat els homes: us demanem que renoveu, en els nostres dies, les meravelles de l’antigor, i així ens torneu la vida.