Pàgina 376 3. John Stuart Mill (1806-1873) 3.5 El problema de la política (II): el liberalisme social La nova economia política: el liberalisme social. Format de jove en els principis de l’economia clàssica liberal (Adam Smith i David Ricardo). Es distancia per la influència del romanticisme, el positivisme (Comte) i el socialisme utòpic (Saint-Simon). “Principis d'economia política” (1848). Es mostra sensible a les desigualtats i els excessos derivats del capitalisme salvatge inicial. Diferències amb el liberalisme econòmic clàssic. Respecte al principi del “laissez faire” o no - intervenció de l’estat. Accepta algunes crítiques que se li feien però, Es mostra recelós davant tota tendència de les autoritats públiques a estendre la seva intervenció (des de la defensa de la individualitat i la confiança en la concepció il·lustrada del progrés): Per tant: «El poble que espera que li ho donin tot fet, que mira al govern perquè li digui què ha de fer no és autònom ni madur» Text pàgina 376

Pàgina 376 3. John Stuart Mill (1806-1873) 3.5 El problema de la política (II): el liberalisme social No obstant, això l’estat té dret a intervenir i sancionar quan les coses no funcionen. Ha de regular les condicions marc del mercat per preservar la lliure competència i els drets dels consumidors. Ha de garantir les condicions de la llibertat. Té el dret i el deure de fer tot el que pugui augmentar la felicitat general. És en aquest apartat on s’inclouen les mesures pròpies del liberalisme social: Promoure una legislació laboral i social que intenti millorar les condicions de vida dels treballadors (regulació de la jornada laboral i prohibició del treball infantil). Garantir la igualtat d’oportunitats (promovent l’educació, la salut i la igualtat de la dona). Crear les condicions que possibilitin una distribució més justa de la riquesa.

Pàgina 377 3. John Stuart Mill (1806-1873) 3.5 El problema de la política (II): el liberalisme social Diferències amb el socialisme revolucionari. S’autoqualifica de socialista i defensa una postura reformista. Es distingeix en tres aspectes bàsics: Valoració del sistema capitalista. No el qüestiona. A diferència de Marx, la tendència és que es mitiguin les desigualtats existents en la mesura que avanci la il·lustració i el progrés humà. L’aplicació del socialisme a la societat actual seria un fracàs que ens portaria a tots a la misèria. Valoració de la competència. Si en Marx és la causa de tots els mals econòmics, en Mill evita altres mals més greus com l’ociositat, la peresa mental o la indolència. Posició respecte de la propietat privada. Rebutja que sigui un dret natural (com afirmava el liberalisme clàssic). És una creació humana resultat d’una determinada evolució històrica. Es pot canviar mitjançant el dret però és inviable la supressió (és l’única garantia de l’individu a posseir allò que ha produït).

Pàgina 378 3. John Stuart Mill (1806-1873) 3.5 El problema de la política (II): el liberalisme social La democràcia representativa al servei de les llibertats i la il·lustració En “Consideracions sobre el govern representatiu” (1861) reflexiona sobre la que hauria de ser la forma de govern ideal, cal destacar: El bon govern ha de complir dues condicions: Que fomenti en els ciutadans el desenvolupament de bones qualitats (morals, intel·lectuals i actives – de reflexió crítica i independència d'opinió –). L’efecte serà la promoció de la individualitat i la diversitat. Ha de saber treure profit d’aquestes en coordinar-les cap la consecució del bé comú. Defensa d’un govern representatiu popular (i rebuig del despotisme il·lustrat). El benestar i la prosperitat general s’incrementen en la mesura en que els individus s’involucren en el seu propi govern (defensen els seus propis interessos) i aporten la seva diversitat i les qualitats que millor ha desenvolupat la seva individualitat. La democràcia ha d’estar sempre al servei de la llibertat i el respecte de les minories. Per tal de garantir això últim, proposa un conjunt de reformes en el sistema electoral: Canvi del sistema majoritari per un de proporcional en el qual les minories tinguessin assegurada la seva representació i poguessin fer sentir la seva veu. Vot plural (que el vot de la població amb més formació tingués més pes). Eliminació del vot secret. Sufragi femení. Quadre resum pàgina 379 José Vidal González Barredo