Lavatera olbia (espècie autòctona en regressió) Ferran Cirac i Ayala Curs 2010-2011 Tutora: Raquel Úbeda Institut Vilatzara (Vilassar de Mar)

Índex 0. Introducció 1. Lavatera olbia 2. Problemes de la Lavatera olbia 3. Estudi 4. Material i mètodes 5. Conclusions 6. Annex: Escola Els Alocs 7. Agraïments

Lavatera olbia Què és la Lavatera olbia? Arbust de la família de les malvàcies. Persistent i pot arribar a fer 2 m d’alçada. Angiosperma (planta amb flor). Dicotiledònia. Foto: M. Guardiola

Lavatera olbia Descripció Inflorescència racemiforme Sèpals de 10 a 14 mm ovats i acuminats Peduncles de 2 a 7 mm Segments del calicle de 7 a 13 mm Flors purpúries, apicals i axil·lars Fulles superiors trilobades dentades irregularment Pètals de 15 a 30 mm Mericarps pilosos, llisos, amb el dors arrodonit Fulles inferiors palmatilobades dentades irregularment (de 3 a 15 cm)

Lavatera olbia Reproducció L’òlbia es pot reproduir per esqueix o per llavor. El fruit està compost per mericarps pilosos, llisos i arrodonits. La llavor és molt petita. Fa aproximadament 4 mm i té la testa molt dura. Fruit de l’òlbia Foto: D. Carrera Fruit i llavors de l’òlbia Foto: D. Carrera

Lavatera olbia Hàbitat Marges de torrenteres i dels camins. Torrent d’en Cirers (juliol 1948; foto: P. Montserrat)

Lavatera olbia Corologia Món Penísula Ibèrica Països Catalans Flora dels Països Catalans, Oriol de Bolòs i Josep Vigo

PROBLEMES DE LA Lavatera olbia De reproducció. De situació Plantes invasores Miraguà de jardí Miraguà de jardí enfilant-se sobre l’òlbia Phytolacca americana Fotos: M. Guardiola

PROBLEMES DE LA Lavatera olbia Canvis en el paisatge A, Malgrat el terra pedregós es forma un bosc dens, perquè l’aigua no hi falta mai a l’estiu (juny 1949: foto: P. Montserrat). B, Plantació de plàtans amb restes de vernedes. No es pot mantenir un bosc dens per la manca d’aigua que no baixa perquè és captada per pous (maig 2006: foto: J. Corbera). Revista L’ATZAVARA

PROBLEMES DE LA Lavatera olbia Canvis en el paisatge A, Alzinars densos a les voreres amb alguns roures. Tram final molt sorrenc (juliol 1948: foto: P. Montserrat). B, Algunes alzines i roures a les vores, amb moltes espècies introduïdes, aspecte abandonat. Tram final sorrenc amb ciment mig arrencat (juliol de 2006: foto: J. Corbera). Revista L’ATZAVARA

ESTUDI Trobar els factors que determinen la germinació d’una espècie amenaçada. Afavorir la germinació de la llavor. Determinar els percentatges de germinació amb els diferents tractaments utilitzats. Trobar les causes que fan que l’òlbia estigui en regressió. Obtenir plançons per poder repoblar torrents dels parcs de la Serralada de Marina i de la Serralada Litoral.

MATERIAL I MÈTODES Recollida de llavors Parc de la Serralada de Marina Parc de la Serralada Litoral http://www.icc.cat/vissir2/ (Institut cartogràfic de Catalunya)

MATERIAL I MÈTODES Poblacions localitzades Poblacions de la Serralada de Marina Número d’òlbies Ús de la riba Vegetació del voltant Alteracions de la Riba Amplada de la llera o del camí Pendent dels marges Ús del sol 1 1 adult fèrtil, Forestal Herbàcia entre les quals plantes invasores Brossa (ampolles,llaunes) Uns 10 metres Entre 20° i 75° Vial de sorra compactat 2 1 adult fèrtil 1 adult vegetatiu, Herbàcia Entre 2 i 5 metres 3 3 peus adults Sense alteracions Inferior a 20° 4 19 adults força vells 1 adult vegetatiu 4 plançons Antiga pedrera Arbustiva i herbàcia Alterada per la formació de la pedrera Més de 30 metres Camí de sorra no transitat 5 4 adults fèrtils Arbustiva, herbàcia i poc arbori Sense alteració 6 13 adults fèrtils

MATERIAL I MÈTODES Poblacions localitzades Poblacions del la Serralada Litoral Població Ús de la riba Vegetació del voltant Alteracions de la Riba Amplada de la llera o del camí Pendent dels marges Ús del sol 1 7 plançons i 8 adults els quals 2 en procés de mort Forestal Herbàcia Sense alteracions Entre 2 i 5 metres Entre 20° i 75° Vial de sorra compactat 2 3 adults 3 3 adults morts i 4 adults vius Agrícola en actiu (vinícola) 2 metres 4 14 peus fèrtils i 4 peu vegetatius Urbanització Herbàcia i arbori amb diferents plantes invasores. Inferior a 20° asfaltat 5 16 peus fèrtils, 16 plançons, 5 rebrots i 2 peus vegetatius. Alterat per la neteja del bosc.

MATERIAL I MÈTODES Mostreig

MATERIAL I MÈTODES Tractaments Escarificació mecànica. Fer un tall superficial a la llavor sense malmetre l’embrió, o bé, raspar amb paper de vidre, la part externa de la llavor. Estratificació en fred. Consisteix en mantenir les llavors duran uns dies, o unes setmanes a 5°C. Escarificació química. Remullar les llavors durant uns dies, o unes setmanes. En aquest cas amb aigua oxigenada.

MATERIAL I MÈTODES Primera sembra Escarificació mecànica Es van raspar 100 llavors alhora durant uns 10 minuts. Escarificació química Es van submergir 100 llavors en H₂O₂ durant 2 dies. Estratificació en fred Es van mantenir 100 llavors a 5°C durant 2 dies.

MATERIAL I MÈTODES Segona sembra Escarificació mecànica Es van raspar 100 individualment fins a deixar ben raspada la testa. Escarificació química Es van submergir 100 llavors en H₂O₂ durant 1 setmana. Estratificació en fred Es van mantenir 100 llavors a 5°C durant 1 setmana.

CONCLUSIONS Està en regressió. L’òlbia també és amenaçada per l’home. Per aconseguir la germinació hem d’afeblir la testa, que és molt dura. El tractament que funciona millor és l’escarificació mecànica.

ANNEX: ESCOLA ELS ALOCS A causa de la similitud entre els alocs i l’òlbia he exposat el meu treball davant d’alumnes de 2n de primària de l’escola Els Alocs.

AGRAÏMENTS Moisès Guardiola. David Carrera. Feliu Novell. Pere Cabot. Jaume Riera. Guardes Laia Martínez i Lola Gómez. Sobreguarda Laura León. Roser Loire. Jesús Arbués. Raquel Úbeda Escola els Alocs (Vilassar de Mar)

Moltes gràcies per la vostra atenció. http://ferrancirac.blogspot.com/