Alabat sigui Déu AL·LELUIA Jesús ha ressuscitat AL·LELUIA AL·LELUIA

Clarejava el diumenge. Al cim del Calvari encara es veia la creu on havia mort Jesús Al peu de la muntanya s’hi trobava un sepulcre nou on hi havien posat el seu cos.

Maria Magdalena, que havia assistit a la crucifixió al Calvari... ...anà al sepulcre per veure si tot estava en ordre i per acabar d’embalsamar Jesús. ¡ Quina sorpresa ! Algú havia remogut la gran pedra que tancava l’entrada del sepulcre. Va mirar dins i va veure que el cos de Jesús no hi era ... Tornà corrent a la ciutat per comunicar-ho als amics de Jesús.

Els primers que va trobar foren Pere i Joan... Els va dir: Han robat el cos de Jesús! Els dos deixebles anaren al sepulcre tan depresa com van poder. També hi tornà Maria Magdalena però no els podia seguir. Hi anava plorant perquè estimava molt Jesús ... que li havia perdonat els seus pecats.

Joan arribà primer al sepulcre perquè era més jove i corria més que Pere. L’esperà. Entraren il·luminats amb una torxa. Van veure una cosa que els cridà l’atenció. Les benes i el llençol amb que havien amortallat Jesús estaven ben plegats. Però, realment, el cos no hi era... En aquell moment recordaren una cosa molt important que Jesús els havia promès... -“Em mataran però als tres dies RESSUSCITARÉ !” Van retornar a Jerusalem per anunciar-ho a tots els seguidors de Jesús.

Quan Pere i Joan se’n tornaren, Maria Magdalena es quedà sola, trista i plorosa. Encara no es creia que Jesús havia tornat a la vida. Va mirar dins el sepulcre i va veure dos àngels. - Per què plores?, li van dir - S’han emportat el cos de Jesús i no sé on l’han posat ... Aleshores, va sentir una veu darrera seu que li deia: MARIA! En sentir-la, va reconèixer Jesús. Molt contenta exclamà: RABÍ ... MESTRE ...

El mateix dia, dos seguidors de Jesús, Cleofàs i un amic seu, marxaren de Jerusalem cap a Emaús un poblet no lluny de la ciutat.... Tot fent camí, Jesús se’ls uní però ells no el reconegueren. - ¿De què parlàveu?, els diu Jesús. - Del que parla tothom avui a Jerusalem: De la mort a la creu del nostre amic Jesús, un gran profeta. - I ara, una dona del nostre grup, Maria Magdalena, s’entesta a dir que l’ha vist vivent ...

En arribar a Emaús, gairebé ja era de nit En arribar a Emaús, gairebé ja era de nit. Jesús, s’acomiadà dient-los que havia de continuar el viatge. Cleofàs i el seu company li van dir:” Queda’t amb nosaltres que ja es fa fosc”... I el van convidar a sopar. Va prendre el pa... el beneí... el partí... I de sobte, en aquest gest, van reconèixer que era Jesús. Però ell desaparegué de la seva vista. Anem a explicar-ho als altres, va dir Cleofàs al seu company. Van deixar el sopar i tornaren a Jerusalem.

Referen el camí molt i molt de pressa Sufocats entraren a Jerusalem, - recorregueren tots els carrers, - pujaren les escales, -i entraren a l'habitació on hi havia els amics de Jesús. - HEM VIST JESÚS - HEM VIST JESÚS i hem estat parlant amb ell. - No m’ho crec!, cridava Mateu - Ja us ho he dit que està viu, proclamava Maria Magdalena.

Encara estaven discutint i amb les portes tancades per por dels jueus, quan senten una veu que els diu: - LA PAU SIGUI AMB VOSALTRES! - NO TINGUEU POR, NO SÓC UN FANTASMA. ERA JESÚS ! Pere, entre incrèdul i il·lusionat, li demana: ¿Realment ets tu, Senyor? -“Mira les ferides de les meves mans i dels peus”, li respon Jesús Amb això van creure tots que era Ell i estaven molt contents

A la reunió hi faltava un dels deixebles que es deia Tomàs Quan li van dir que havien vist Jesús vivent no s’ho va creure. Va dir:Si no veig les seves ferides i les toco amb el dit NO CREURÉ ! Per més que el volien convèncer, no ho van aconseguir. Vuit dies després ...

Estaven reunits a la mateixa sala i també amb les portes tancades... De sobte, es presenta Jesús: LA PAU SIGUI AMB VOSALTRES !, va dir. - Tomàs vine, posa el teu dit a les meves ferides. Tomàs, tot confús exclamà: SENYOR MEU I DÉU MEU! I Jesús li respon: Tu has cregut perquè has vist, Tomás. Feliços els qui creuran sense haver vist.

Alguns dies després, els amics de Jesús decidiren tornar a exercir el seu ofici de pescadors al llac de Tiberíades. Ho feren de nit perquè era el millor moment per obtenir una bona pesca. Malgrat això no pescaren ni un mal peix aquella vegada. Pere digué: “Aviat clarejarà. És inútil, deixem-ho! ¿No teniu fam, nois?” Aleshores, des de la riba, un home els va dir:”Caleu la xarxa a l’altra cantó de la barca i pescareu” Era Jesús però ells no ho sabien. Ho van fer així I van agafar 153 peixos grossos. La xarxa es trencava. La van arrossegar fins a la riba. Joan, en veure el miracle, diu: És JESÚS!!!

ens partirem el pa i la sal... i seurà Ell a cap de taula. Pere s’emocionà tant que es va tirà a l’aigua i va arribar a la riba nedant. L’aurora trencava ja les tenebres... Jesús, mentrestant, havia encès una foguera i preparava uns quants peixos a la brasa. Van treure del sarró uns pans i van esmorzar junts. Van fer una gran xerrada amb Jesús. Quan Jesús estava segur que tothom sabia que havia ressuscitat, els reuní en una muntanya... I els va dir ... - continuaré sempre amb vosaltres. - us enviaré l’Esperit Sant, escolteu-lo. I ara, com ho va fer Jesús, - Aneu per tot el món a explicar als homes el que jo us he ensenyat. ens partirem el pa i la sal... i seurà Ell a cap de taula. I PUJÀ AL CEL ON ENS ESPERA