EXPLORACIÓ NEUROLÒGICA Iniciar la presentació

L’exploració neurològica pot arribar a ser molt complexa, però ben sistematitzada pot realitzar-se fàcilment. Els punts fonamentals són l’exploració de l’estat de consciència, de les funcions superiors, la sensibilitat superficial i profunda, la força i motricitat, els reflexos, la coordinació, les característiques de la marxa i els moviments anormals. Adquireix especial rellevància l’exploració dels parells cranials i el fons d’ull. Els objectius fonamentals de l’exploració neurològica són detectar alteracions en les esmentades funcions i fer un diagnòstic sindròmic però també del nivell on se sospita que s’ha produït una lesió responsable dels símptomes.

Cliqueu sobre la foto per visualitzar explicació Següent diapositiva Capacitat de fer l’exploració del reflex fotomotor conjugat Capacitat de fer l’exploració de la motilitat ocular extrínseca Exploració de pacient simulat (altres alumnes) al laboratori d’habilitats Exploració de pacients reals al CAP Exploració dels parells cranials 3r, 4t i 6è Capacitat de fer l’exploració del reflex fotomotor Ser capaç de fer un fons d’ull L’alumne ha de ser capaç de fer l’exploració del segon parell cranial i conèixer els optotips d’Snellen Exploració del 2n parell cranial Capacitat de fer l’exploració de l’acomodació i la convergència L’alumne ha de ser capaç de fer l’exploració del primer parell cranial Exploració de pacients reals al CAP Exploració del 1r parell cranial El professor el considera assolit L’alumne considera que l’ha assolit Imatge Avaluació Metodologia Objectiu

Cliqueu sobre la foto per visualitzar explicació Següent diapositiva L’alumne ha de ser capaç de fer la prova de Weber L’alumne ha de ser capaç de fer l’exploració de la branca auditiva del vuitè parell cranial Exploració de pacient simulat (altres alumnes) en el laboratori d’habilitats Exploració de pacients reals al CAP Exploració del 8è parell cranial Capacitat de reconèixer la paràlisi facial i els seus tipus L’alumne ha de ser capaç de fer l’exploració del setè parell cranial Exploració de pacient simulat (altres alumnes) al laboratori d’habilitats Exploració de pacients reals al CAP Exploració del 7è parell cranial   L’alumne ha de ser capaç de fer l’exploració de la branca motora del cinquè parell cranial L’alumne ha de ser capaç de fer l’exploració de la branca sensitiva del cinquè parell cranial Exploració del 5è parell cranial L’alumne ha de ser capaç de fer la prova de Rinne El professor el considera assolit L’alumne considera que l’ha assolit Imatge Avaluació Metodologia Objectiu

Cliqueu sobre la foto per visualitzar explicació Següent diapositiva L’alumne ha de ser capaç de fer l’exploració del dotzè parell cranial Exploració de pacient simulat (altres alumnes) al laboratori d’habilitats Exploració de pacients reals al CAP Exploració del 12è parell cranial L’alumne ha de ser capaç de fer l’exploració de l’onzè parell cranial Exploració de l’11è parell cranial L’alumne ha de ser capaç de fer i interpretar la maniobra de Hallpike Exploració vestibular L’alumne ha de ser capaç de fer l’exploració dels parells cranials novè i desè mitjançant el reflex faringi Exploració del 9è i 10è parells cranials L’alumne ha de ser capaç de fer l’exploració de la branca vestibular del vuitè parell cranial Exploració del 8è parell cranial El professor el considera assolit L’alumne considera que l’ha assolit Imatge Avaluació Metodologia Objectiu

Cliqueu sobre la foto per visualitzar explicació Següent diapositiva L’alumne ha de ser capaç de fer l’exploració de la força de qualsevol extremitat L’alumne ha de ser capaç de fer l’exploració de la força de les extremitats superiors mitjançant la maniobra de Barré Exploració de pacient simulat (altres alumnes) en el laboratori d’habilitats Exploració de pacients reals i CAP Exploració de la força de les extremitats superiors L’alumne ha de ser capaç de fer l’exploració de la força de les extremitats inferiors mitjançant la maniobra de Barré per a extremitats inferiors L’alumne ha de ser capaç de fer l’exploració de la força de les extremitats inferiors mitjançant la maniobra de Mingazzini Exploració de pacient simulat (altres alumnes) en el laboratori d’habilitats Exploració de pacients reals al CAP Exploració de la força de les extremitats inferiors El professor el considera assolit L’alumne considera que l’ha assolit Imatge Avaluació Metodologia Objectiu

Cliqueu sobre la foto per visualitzar explicació Següent diapositiva Capacitat de fer el reflex patelar amb el pacient assegut Capacitat de fer el reflex aquil·li amb el pacient estirat Capacitat de fer el reflex aquil·li amb el pacient assegut Capacitat de fer els reflexos cutaniabdominals Capacitat de fer el reflex patelar amb el pacient estirat Capacitat de fer el reflex estiloradial Capacitat de fer el reflex cutaniplantar Capacitat de fer el reflex bicipital Capacitat de fer el reflex tricipital Exploració de pacient simulat (altres alumnes) en el laboratori d’habilitats Exploració de pacients reals al CAP Exploració de reflexos tendinosos El professor el considera assolit L’alumne considera que l’ha assolit Imatge Avaluació Metodologia Objectiu

Cliqueu sobre la foto per visualitzar explicació Següent diapositiva L’alumne ha de ser capaç de saber explorar la presència de tremolor Exploració de pacient simulat (altres alumnes) a laboratori d’habilitats Exploració de pacients reals al CAP Exploració del tremolor L’alumne ha d’ésser capaç de fer el signe de Brudzinski L’alumne ha d’ésser capaç de fer el signe de Kernig Exploració de pacient simulat (altres alumnes) a laboratori d’habilitats Exploració del meningisme Capacitat de reconèixer el flapping tremor Exploració de pacients reals al CAP L’alumne ha de ser capaç de fer el test del pèndol i saber-lo interpretar L’alumne ha de ser capaç de fer el signe de la roda dentada i saber-lo interpretar Exploració del to muscular El professor el considera assolit L’alumne considera que l’ha assolit Imatge Avaluació Metodologia Objectiu

Cliqueu sobre la foto per visualitzar explicació Següent diapositiva L’alumne ha d’ésser capaç de fer la prova d’Stewart-Holmes L’alumne ha d’ésser capaç de fer la prova de l’estrella L’alumne ha d’ésser capaç de fer la disdiadococinèsia L’alumne ha d’ésser capaç de fer la prova taló-dit L’alumne ha d’ésser capaç de fer la prova taló-genoll L’alumne ha d’ésser capaç de fer la prova dit-nas L’alumne ha d’ésser capaç de fer el signe de Romberg Exploració de pacient simulat (altres alumnes) en el laboratori d’habilitats Exploració de pacients reals al CAP Exploració de la coordinació L’alumne ha d’ésser capaç de fer la prova del got El professor el considera assolit L’alumne considera que l’ha assolit Imatge Avaluació Metodologia Objectiu

Cliqueu sobre la foto per visualitzar explicació Diapositiva anterior Tornar a Inici Capacitat de fer l’exploració de l’esteroagnòsia Capacitat de fer l’exploració de la batiestèsia L’alumne ha d’ésser capaç de fer l’exploració de la palestèsia Exploració de pacient simulat (altres alumnes) al laboratori d’habilitats Exploració de pacients reals al CAP Exploració de la sensibilitat profunda Capacitat de fer l’exploració de la sensibilitat tèrmica Capacitat de fer l’exploració de la sensibilitat dolorosa L’alumne ha d’ésser capaç de fer l’exploració de la sensibilitat tàctil Exploració de pacient simulat (altres alumnes) en el laboratori d’habilitats Exploració de pacients reals al CAP Exploració de la sensibilitat superficial Capacitat de reconèixer els distints tipus de la marxa: cerebelosa, hemiparètica, parkinsoniana, atàxica i en steppage Exploració de la marxa El professor el considera assolit L’alumne considera que l’ha assolit Imatge Avaluació Metodologia Objectiu

Parells cranials: 1r parell Cal que el pacient tanqui els ulls. L’examinador tapa una nariu i atansa una substància que faci olor a l’altra fossa nasal i es demana que el pacient la identifiqui. Posteriorment, s’explora l’altra fossa nasal. Tornar

Parells cranials: 2n parell. Agudesa visual S’utilitzen els optotips d’Snellen que cal situar-los a 6 metres. En cas que llegeixi la línia número 24 i no la 12 voldrà dir que la seva agudesa visual és de 6/24. Tornar

Oftalmoscòpia Tècnica correcta de l’oftalmoscopia. El pacient ha de fixar la mirada cap endavant en un punt fix. L’examinador s’anirà atansant fins estar a sobre l’ull. En cas de mirar el fons d’ull dret, si l’examinador és esquerrà ha de procedir normalment. En cas que sigui dretà cal que se situï des de dalt per tal de no obstruir la mirada del pacient. Segueix

Oftalmoscòpia Fons d’ull normal Tornar

Parells cranials: Motilitat ocular extrínseca Amb aquesta maniobra s’exploren els parells cranials 3r, 4t i 6è. Amb el pacient assegut i l’examinador situat al davant d’ell s’immobilitza el seu cap amb la mà i es posa un objecte amb moviments de creu i de cercle per davant del camp visual. S’observa si ambdós globus oculars es desplacen simètricament en totes direccions. Segueix

Parells cranials: Motilitat ocular extrínseca Paràlisi del 3r parell: parpella caiguda i en aixecar-la es veu desviació de l’ull cap enfora i dilatació pupil·lar. Paràlisi del 4t parell: desviació de l’ull cap endins i amunt. Paràlisi del 6è parell: desviació de l’ull cap a la vora nasal. Tornar

Parells cranials: Reflex fotomotor Cal emprar una llanterna de mà. L’examinador posa la seva mà esquerra de cantó entre ambdós ulls per evitar que el feix de llum vagi a l’ull que no s’explora. Se li diu al pacient que fixi la mirada cap endavant mentre s’atansa la llum lateralment a la pupil·la. Cal veure la miosi subsegüent. Cal repetir l’acció en l’altre ull. Tornar

Parells cranials: Reflex fotomotor consensuat Cal emprar una llanterna de mà. L’examinador posa la seva mà esquerra de cantó entre ambdós ulls per evitar que el feix de llum vagi a l’ull que s’explora. Se li diu al pacient que fixi la mirada cap endavant mentre s’atansa la llum lateralment a la pupil·la contralateral. Cal veure la miosi subsegüent en l’ull no il·luminat (fletxa). Tornar

Parells cranials: Reflex de l’acomodació i convergència (I) L’examinador indica al pacient a què adreci la mirada a un objecte situat al davant. Segueix

Parells cranials: Reflex de l’acomodació i convergència (II) L’examinador va atansant l’objecte fins a una distància de 30 cm. Cal observar la convergència ocular i la contracció pupil·lar. Tornar

Parells cranials: Vè parell, branca sensitiva. Reflex corneal És l’exploració de la branca sensitiva del Vè parell cranial. S’estimula posant un tros de cotó en contacte amb la còrnia i la conjuntiva. En condicions normals es produeix contracció del múscul orbicular de les parpelles. Tornar

Parells cranials: Vè parell, branca motora L’examinador obliga al pacient a què obri la boca (fletxa vermella) mentre oposa resistència a aquest moviment (fletxa groga). En cas de paràlisi del Vè parell s’observarà desviació del maxil·lar inferior cap al costat paralitzat. Tornar

Parells cranials: VIIè parell Cal indicar-li al pacient que ens ensenyi les dents. En condicions normals, ens mostra les dents de manera simètrica. En cas d’alteració, obrirà més un costat que l’altre. Tornar

Parells cranials: VIIè parell. Paràlisi Tornar A. Paràlisi facial central dreta: La senyora ha presentat un accident cerebrovascular del costat esquerre del cervell, que li produeix una paràlisi del costat dret de la cara però li respecta la part superior. B. Paràlisi facial perifèrica dreta: En la paràlisi facial perifèrica s’observa en l’hemicara afectada esborrament dels solcs frontals, major obertura palpebral, absència de llagrimeig, esborrament del solc nasogenià i desviació de la comissura labial cap al costat sa.

Parells cranials: VIIIè parell Hi ha diverses proves: habitualment s’utilitza el frec dels dits o la prova del rellotge (exemple). L’agudesa auditiva s’explora atansant un rellotge al pavelló auricular i observar si el pacient ho sent o no. Ha de ser simètric en les dues oïdes. Tornar

Parells cranials: VIIIè parell, prova de Weber Es posa un diapasó vibrant sobre el centre del crani. Si el pacient percep la vibració en un costat més que en l’altre es diu que el signe de Weber està lateralitzat cap al costat que més ho sent. Tornar

Parells cranials: VIIIè parell, prova de Rinne Es posa un diapasó vibrant sobre l’apòfisi mastoide. Un cop el pacient deixa de percebre la vibració, es posa el diapasó ràpidament davant de la mateixa oïda. En condicions normals, el pacient ha de tornar a percebre la vibració (signe de Rinne positiu). En cas que no sigui així, el pacient té major transmissió òssia que aèria, essent això patològic (signe de Rinne negatiu). Tornar

Parells cranials: Examen del nistagmus És l’exploració de la branca vestibular del VIIIè parell cranial. L’examinador ha d’estar situat al davant del pacient, subjectant-li la cara. Ha de dir-li al pacient, que sense moure el cap, vagi mirant un objecte que l’explorador va desplaçant en sentit horitzontal i vertical. L’examinador ha d’anar mirant els ulls del pacient per tal de detectar si hi ha nistagmus o no. Tornar

Parells cranials: Reflex faringi Exploració del IXè i Xè parells cranials. L’examinador estimula amb un depressor la paret posterior de la faringe i llengua. En condicions normals es generen nàusees. Tornar

Parells cranials: XIè parell L’examinador obliga al pacient que aixequi ambdues espatlles (fletxes vermelles) i hi posa les mans exercint resistència al moviment (fletxes grogues). En cas de paràlisi de l’XIè parell, el pacient no és capaç d’aixecar l’espatlla. Tornar

Parells cranials: XIIè parell L’examinador obliga al pacient que tregui la llengua. En cas de paràlisi de l’XIIè parell, la llengua es desvia cap al costat paralitzat. Tornar

Maniobra de Hallpike Cal que el pacient estigui assegut. L’examinador posa sobtadament el cap del pacient inclinat 30º per sota del nivell del llit En cas de vertigen posicional benigne, el pacient presenta vertigen i nistagmus durant un període de temps que va entre els 30 segons i el minut. Quan s'incorpora el pacient, el sentit del vertigen i del nistagmus s’inverteixen. Tornar

Força: Maniobra de Mingazzini Cal que el pacient estigui en decúbit supí. Se li diu que aixequi les dues extremitats inferiors i que faci flexió dels genolls a 90º, mantenint genolls i peus separats. La maniobra és positiva si una de les extremitats cau abans que l’altra, indicant parèsia. Tornar

Força: Maniobra de Barré per a extremitats inferiors Cal que el pacient estigui en decúbit pronus. Se li diu que flexioni les cames en un angle recte amb els peus separats. La maniobra és positiva si una de les extremitats cau abans que l’altra, indicant parèsia. Tornar

Força: Maniobra de Barré per a extremitats superiors Cal que el pacient estigui assegut. Se li diu que posi les extremitats superiors en extensió completa. La maniobra és positiva si una de les extremitats cau abans que l’altra, o bé es prona, indicant parèsia. Tornar

Força: Examen de la força muscular Hi ha molts tipus de proves. Aquesta, particularment, consisteix a què el pacient ens agafi el dit mig i índex i faci força. Cal avaluar la simetria. Segueix

Força: Examen de la força muscular Aquesta, particularment, consisteix a tractar d’obrir la pinça que forma el polze i l’índex, a l’hora que s’indica al pacient que tracti de mantenir tancada aquesta pinça. Tornar

Reflexos: Reflex tricipital Cal que el pacient estigui assegut. L’examinador sosté amb la seva mà esquerra l’avantbraç en abducció, amb el braç penjant. Es percudeix el tendó del tríceps per sobre de l’olècranon. En condicions normals en produeix extensió de l’avantbraç. Tornar

Reflexos: Reflex bicipital Amb el pacient estant en decúbit supí, amb el braç recolzant-se en el llit i l’avantbraç descansant en lleugera flexió sobre la mà i l’avantbraç de l’examinador. Es percudeix en la flexura del colze, sobre el tendó del bíceps. En condicions normals en produeix flexió del colze. Tornar

Reflexos: Reflex estiloradial Cal que el pacient estigui assegut. Cal que el pacient flexioni lleugerament l’avantbraç, descansant el marge cubital de la seva mà sobre el palmell de la mà de l’examinador. Es percudeix en l’apòfisi estiloide del radi. En condicions normals en produeix flexió de l’avantbraç, dorsiflexió dels dits i supinació. Tornar

Reflexos: Reflex patelar Amb el pacient en decúbit supí. Es flexiona la cama, recolzada sobre l’avantbraç de l’examinador, que manté la seva mà sobre la ròtula oposada. L’extremitat inferior es posa en lleugera abducció. Es percudeix el tendó rotulià. En condicions normals, es produeix extensió de la cama. Tornar

Reflexos: Reflex patelar Amb el pacient assegut. Se li diu que pengi les cames i no faci gens de força. Es percudeix el tendó rotulià. En condicions normals, es produeix extensió de la cama. Segueix

Reflexos: Reflex patelar Reforçament per fer el reflex rotulià. En els pacients en què és difícil provocar el reflex o en els que està absent, és útil dir-los que s'agafin els dits flexionats d’ambdues mans just abans de percudir el tendó. Tornar

Reflexos: Reflex aquil·li Amb el pacient en decúbit supí. L’extremitat per explorar es posa en flexió i l’examinador amb la seva mà esquerra sosté la regió plantar del peu de manera que es faci un angle de 90º amb la cama. Es percudeix el tendó d’Aquil·les. En condicions normals, es produeix extensió del peu. Tornar

Reflexos: Reflex aquil·li Amb el pacient de genolls. Se li diu que pengi les cames. L’examinador, amb la seva mà esquerra, provoca una lleugera dorsiflexió del peu i percudeix el tendó d’Aquil·les. En condicions normals, es produeix extensió del peu. Tornar

Reflexos: Reflex cutaniabdominal L’examinador llisca un objecte metàl·lic sobre la superfície abdominal en sentit horitzontal, de fora cap endins, a nivell supraumbilical, umbilical i infraumbilical fins a la línia mitjana. S’explora en ambdós costats. En condicions normals es produeix la contracció dels músculs abdominals, originant desviació del melic cap al costat estimulat. Tornar

Reflexos: Reflex cutaniplantar, signe de Babinski L’examinador llisca un objecte metàl·lic sobre la superfície plantar, des del taló fins als dits, preferentment pel marge extern. En condicions normals es produeix flexió plantar de tots els dits. Altrament, en cas de produir-se dorsiflexió del dit gros i flexió obertura en ventall dels altres dits es diu que hi ha signe de Babinski positiu, indicant parèsia. Segueix

Reflexos: Reflex cutaniplantar, signe de Babinski Direcció que ha de prendre el lliscament de l’objecte metàl·lic sobre la superfície plantar, des del taló fins als dits. Segueix

Reflexos: Reflex cutaniplantar, maniobra de Gordon L’examinador comprimeix els músculs bessons. En condicions normals es produeix flexió plantar de tots els dits. Altrament, en cas de produir-se dorsiflexió del dit gros i obertura en ventall dels altres dits es diu que la maniobra és positiva, indicant parèsia. Tornar

To muscular: Signe de la roda dentada Tornar L’examinador agafa l’avantbraç del pacient amb la regió palmar dels dits i polze en oposició, partint de la màxima flexió fa extensió del colze. Quan hi ha rigidesa, l’examinador percep que l’extensió es fa a bategades, indicant hipertonia extrapiramidal.

To muscular: Test del pèndol Cal que el pacient estigui assegut amb les cames penjant. L’examinador agafa la cama del pacient i la deixa anar de cop. En condicions normals, el pacient la deixa penjant fent una oscil·lació. Si el pacient la deixa anar sense fer el moviment de pèndol indica espasticitat. Tornar

Meningisme: Signe de Kernig Cal que el pacient estigui en decúbit supí. L’examinador manté amb la seva mà els genolls estesos. A continuació, fa que el pacient s’assegui. En condicions normals, el pacient manté els genolls estesos. Altrament, en cas de síndrome meníngia, la maniobra és positiva, de manera que flexiona els genolls malgrat l’oposició que fa l’examinador. Tornar

Meningisme: Signe de Brudzinski Cal que el pacient estigui en decúbit supí. L’examinador posa la seva mà esquerra darrera del cap del pacient. A continuació, fa una flexió brusca del cap sobre el tronc. En condicions normals, el pacient manté els genolls estesos. Altrament, en cas de síndrome meníngia, la maniobra és positiva (foto), de manera que flexiona els genolls. Tornar

Exploració del tremolor Cal que el pacient estigui assegut. Se li indica que faci extensió completa de les extremitats superiors amb els dits oberts i mirant els palmells cap avall. L’examinador observa si es produeix tremolor dels dits. En cas de dubte, es recomana posar un full sobre el dors de la mà, de manera que es fan més evidents les característiques del tremolor. Tornar

Exploració del tremolor: Flapping tremor Cal que el pacient estigui assegut. L’examinador indica al pacient que faci una flexió dorsal del canell tenint fix l’avantbraç. En condicions normals, no es produeix cap tipus de sacsades. Si n’hi ha, indica que hi ha flapping tremor essent indicatiu de l’encefalopatia hepàtica. Tornar

Coordinació: Signe de Romberg Cal que el pacient estigui dempeus, amb els peus junts i els braços al costat del cos i amb els ulls tancats. En condicions normals, en tancar els ulls manté l’equilibri. La maniobra és positiva si presenta oscil·lacions que li impedeixen mantenir l’equilibri. Segueix

Signe de Romberg positiu La maniobra és positiva si presenta oscil·lacions que li impedeixen mantenir l’equilibri. Tornar

Coordinació: Prova dit-nas (I) Cal que el pacient estigui assegut. Se li indica que estengui el seu braç en sentit lateral. Segueix

Coordinació: Prova dit-nas (II) A continuació, se li diu que porti la punta del seu dit índex al nas. La maniobra es fa primer amb els ulls oberts i després amb els ulls tancats. Cal fer-ho amb ambdós braços successivament. En condicions normals, el pacient porta de manera normal els seus dits índexs al nas. Segueix

Coordinació: Prova dit-nas (III) Si el moviment és dismètric o descompost és perquè hi ha alteració cerebelosa. Tornar

Coordinació: Prova taló-genoll (I) Cal que el pacient estigui en decúbit supí. Se li indica que estengui les cames i que porti el taló al genoll oposat. Segueix

Coordinació: Prova taló-genoll (II) Se li diu que baixi el taló per la cara anterior de la cama. Les maniobres cal fer-les primer amb els ulls oberts i després amb els ulls tancats. Cal fer-ho en els dos costats. En condicions normals, el pacient porta de manera normal la cama al genoll oposat. Si el moviment és dismètric o descompost és perquè hi ha alteració cerebelosa. Tornar

Coordinació: Prova taló-dit o del tàndem Cal que el pacient estigui dempeus. Cal fer caminar al pacient en línia recta, demanant-li que toqui amb el taló els dits de l’altre peu. En condicions normals, el pacient camina amb normalitat encara que pot haver-hi certa inestabilitat. Si el moviment és inestable, amb tendència a la caiguda o tambaleig és perquè hi ha alteració cerebelosa. Tornar

Coordinació: Marxa en estrella Cal que el pacient estigui dempeus i amb els ulls tancats. L’examinador indica al pacient que doni passes cap endavant i cap endarrera. En condicions normals, el pacient traça una línia més o menys recta. Si el pacient ho fa de manera que traça una estrella és perquè hi ha alteració cerebelosa o del laberint. Tornar

Coordinació: Disdiadococinèsia Cal que el pacient estigui assegut. Se li indica que faci amb la mà estesa moviments ràpids de pronació i supinació. La maniobra cal fer-la successivament en ambdues mans. En condicions normals, el pacient ho fa de manera ràpida. Si el pacient ho fa de manera barroera i lenta és perquè hi ha alteració cerebelosa. Tornar

Coordinació: Prova d’Stewart-Holmes Cal que el pacient estigui assegut. L’examinador, amb la seva mà dreta sosté l’avantbraç en flexió. S’indica al pacient que flexioni fortament l’avantbraç (fletxa vermella) mentre s’oposa resistència a aquest moviment (fletxa groga). A continuació, es deixa anar sobtadament l’avantbraç. En condicions normals el pacient no arriba a completar la flexió de l’avantbraç. Si el pacient segueix la flexió i es colpeja la mà amb l’espatlla és perquè hi ha alteració cerebelosa. Tornar

Coordinació: Prova del got Cal que el pacient estigui assegut. L’examinador indica al pacient que agafi un got ple d’aigua. En condicions normals, el pacient agafa el got de manera normal. Si el pacient agafa el got obrint la mà més del necessari és perquè hi ha alteració cerebelosa. Tornar

Exploració de la marxa Cal que el pacient estigui dempeus i es demana que camini. Marxa de l’atàxia cerebelosa: àmplia base de sustentació marxa amb els peus separats marxa inestable, amb passes irregulars Marxa típica de l’esclerosi múltiple, afectacions cereboloses, tumors de la fossa posterior o presa de fàrmacs anticonvulsivants. Segueix

Exploració de la marxa Cal que el pacient estigui dempeus i es demana que camini. Marxa hemiparètica: flexió d’un membre superior i extensió del membre inferior corresponent la cama del costat afectat es mou amb rigidesa, descrivint un semicercle perquè el peu no fregui amb el terra Marxa típica de l’estat post-ictal Segueix

Exploració de la marxa Cal que el pacient estigui dempeus i es demana que camini. Marxa parkinsoniana: postura inclinada pèrdua d’oscil·lació dels braços al caminar passes curtes, amb els peus arrossegant marxa festinant: comença amb dificultat però després les passes són cada cop més ràpides Marxa típica de la malaltia de Parkinson. Segueix

Exploració de la marxa Cal que el pacient estigui dempeus i es demana que camini. Marxa de l’atàxia sensorial: hi ha incoordinació de moviments fent que els peus colpegin el terra quan camina (marxa d’ànec) Marxa típica de les lesions de la regió posterior de la medul·la espinal, dèficit de vitamina B12, sífilis, espondilosi cervical o esclerosi múltiple. Tornar

Sensibilitat superficial: Sensibilitat tàctil Cal que el pacient estigui en decúbit supí o assegut. L'examinador estimula la pell tocant-la suaument amb un tros de cotó o algun altre objecte a l’hora que el pacient tanca els ulls. Cal obligar al pacient que respongui si percep o no l’estímul. Tornar

Sensibilitat superficial: Sensibilitat dolorosa Cal que el pacient estigui en decúbit supí. L'examinador estimula la pell tocant-la suaument amb un objecte metàl·lic a l’hora que el pacient tanca els ulls. Cal obligar al pacient que respongui si percep o no l’estímul. Tornar

Sensibilitat superficial: Sensibilitat tèrmica L’examinador estimula la pell tocant-la suaument amb un tub d’assaig amb aigua calenta i un altre amb aigua gelada a l’hora que el pacient tanca els ulls. Cal obligar al pacient a què respongui si percep o no l’estímul tèrmic i si sent fred o calor. Tornar

Sensibilitat profunda: Palestèsia Cal que el pacient estigui en decúbit supí. L’examinador posa un diapasó en vibració sobre la superfície òssia i pregunta al pacient quina sensació percep. Tornar

Sensibilitat profunda: Batiestèsia Cal que el pacient estigui en decúbit supí. L’examinador agafa un dit de la mà o del peu i el col·loca en una determinada posició. Aleshores, se li demana al pacient que digui quina direcció té (cap amunt, cap avall, cap enfora o cap endins). Tornar

Sensibilitat profunda: Estereognòsia L’examinador posa en la mà del pacient, sempre amb els ulls tancats, un objecte perquè el reconegui amb el seu nom. Tornar