HISTOLOGIA ANIMAL: ELS TEIXITS L’especialització en els teixits animals és fantàstica. Existeixen més de 200 teixits animals diferents dins d’un mateix vertebrat. Es poden agrupar en quatre teixits generals: Epitelis Muscular Nerviós Connectiu

Teixits epitelials Segons la seva funció poden ser de dos tipus De revestiment: Recobreixen la superfície corporal i els òrgans interns. Les seves cèl·lules s’uneixen estretament formant capes. Aquestes cèl·lules poden ser planes (endotelis: protegeixen però permeten l’intercanvi de substàncies: paret de capil·lars sanguinis) o polièdriques (epitelis amb microvellositats, cilis, o capes de cèl·lules estratificades). Glandulars: Són cèl·lules secretores que s’uneixen formant glàndules. Les glàndules poden ser endocrines (secreció interna) o exocrines (secreció externa).

Epidermis: epiteli pla pluriestratificat cornificat que serveix de protecció en front de traumatismes mecànics i forma una barrera impermeable a l’aigua, que pot protegir als organismes terrestres de la dessecació. L’epiteli de revestiment de la tràquea és un bon exemple, ja que tant partícules com microorganismes presents en el aire inhalat són atrapats en el mucus que mulla la seva superfície. Aquests són desplaçats pel moviment coordinat dels seus cilis.

Aquests epitelis es caracteritzen perquè la superfície luminal de les seves cèl·lules té abundants microvellositats per on s'absorbeixen substàncies. Per exemple l’epiteli de revestiment de l’intestí prim. Entre les cèl·lules epitelials especialitzades en la secreció de glico-proteïnas, destaquen les cèl·lules caliciformes, ubicades a l’epiteli de revestiment de l’intestí i la tràquea.

Teixit muscular Responsable dels moviments. Amb cèl·lules allargades contràctils. Muscular estriat: Té proteïnes d’actina i miosina. N’hi ha dos tipus: estriat esquelètic, que és de moviment voluntari i mou els ossos de l’esquelet. I estriat cardíac, que és de moviment involuntari i mou el cor. Muscular llis: La seva contracció es fa sense control conscient. Recobreix vasos sanguinis i rodeja alguns òrgans interns (per exemple l’intestí i l’úter).

Múscul esquelètic, estriat o voluntari Múscul llis, involuntari                                      Múscul cardíac, estriat involuntari

Teixit nerviós Rep estímuls i els condueix per la resta del cos. Té dos tipus de cèl·lules: neurones (que reben estímuls diferents i els transformen en impulsos nerviosos fins un òrgan efector). neuroglia (fa funcions metabòliques, de suport i protecció de les neurones).

Neurona multipolar

Cèl·lula de Purkinje amb més de 200.000 terminals nerviosos Astrocits

Teixits conectius Teixits diversos amb funcions de protecció i suport. Cèl·lules disperses, variades i amb una substància matriu que les uneix. Teixit conjuntiu: Laxe (que omple espais entre òrgans i entre teixits) i Dens que forma estructures molt resistents com els tendons. Teixit cartilaginós: Forma les articulacions entre ossos, forma l’esquelet d’alguns organismes i dóna suport, etc. Teixit ossi: Mineralitzat i de gran duresa. Funció esquelètica. Existeix un teixit ossi esponjós (en les epífisi dels ossos llargs) i un teixit ossi compacte (en les diáfisi dels ossos llargs).

Les estructures formades per teixit conjuntiu dens tenen fibres de colàgena. Estan adaptades per a oposar alta resistència a la tracció. En són un exemple els tendons. Els adipòcits emmagatzemen energia en forma de triglicèrids.

Cartílag Os, format per una matriu calcificada i cèl·lules