Ortografia. La essa sonora i la essa sorda En català diferenciem els sons de la essa sorda i la essa sonora. Per això pronunciem de manera diferent les paraules pesa i peça. El so de la essa de la paraula pesa és sonor i s'assembla al brunzit que fan les abelles; el so de la essa de peça és sord i s'assembla al soroll que fa el vent. Cal distingir bé aquests dos sons per saber amb quina grafia s'han d'escriure.
Ortografia. La essa sonora i la essa sorda El so de la essa sonora es pot representar gràficament amb les lletres s i z.
Ortografia. La essa sonora i la essa sorda El so de la essa sorda es pot representar gràficament amb les lletres s, ss, c i ç.
Ortografia. La essa sonora i la essa sorda c i ç Davant de e, i Cep, recepció, enciam Davant a, o, u Caçar, traçut, cançoner Al final de mot Feliç, estruç, incapaç
Ortografia. La essa sonora i la essa sorda En una mateixa família de paraules s’alternen… s i ss tros – trossejar / mos – mossegar / pas - passar c i ç audaç – audàcia / lluç – llucet / voraç - voracitat
Ortografia. La essa sonora i la essa sorda Les grafies -cc-, -xc-, -sc- Les combinacions de consonants -cc-, -xc- i -sc- es pronuncien amb essa sorda. Les dues primeres representen dos sons, ca i essa sorda. Exemples: accés, acceptar, excés, excepció... La combinació -sc-, en canvi, correspon a un sol so, el d'essa sorda. Exemple: descens, escenari, piscina...