Amb expressions breus i vigoroses, aquest himne responsorial presenta un resum de la Història de la Salvació. + L'evocació de l'obra de Déu en la creació (vv. 4-9) serveix de preludi al relat de la seva "gesta" històrica a favor d'Israel, des de l'Èxode fins a l'entrada a la Terra promesa (vv. 10-22). + La tornada expressa la resposta admirada i agraïda del poble, que assenyala el fonament i la raó de ser de totes aquestes meravelles, és a dir, l'amor gratuït i la misericordiosa bondat del Déu de l'Aliança.

L'espiritualitat d'Israel manifesta en aquest himne litúrgic una de les seves expressions més riques i profundes. El càntic, entonat per la comunitat reunida en assemblea en la celebració de la Pasqua, expressa l'ànima agraïda d'un poble alliberat. És el salm anomenat «el gran Al·leluia»: la majestuosa lloança al Senyor, creador del cel i la terra, que s'ha inclinat i ha triat un poble per a ser testimoni privilegiat del seu amor i la seva bondat. L'assemblea inicia el seu càntic reconeixent i aclamant el Senyor per les meravelles que ha desplegat en la creació: «Enaltiu el Senyor: que n’és de bo...!» La gratitud del poble envers el Senyor té un afegit que ultrapassa la creació. Israel té una història que està indissolublement lligada al Senyor-Creador. Ell ha fet d'Israel un poble diferent de tots els altres. És una història de preferència, d'elecció. Si grans són les meravelles del Senyor en la seva creació, encara més grans són les que fa per al poble que s’ha escollit. La gran meravella que marca la història de la creació i de tota la humanitat és que Déu ressuscita el seu Fill del llaç de la mort. En ell, la mort ja no té un poder permanent sobre l'home. La meravella es dispara vers l'infinit davant el do de la immortalitat de l'ésser humà. En Jesucrist tots som cridats a ser fills de Déu, portadors del segell de la vida eterna.

Enaltiu el Senyor: Que n’és, de bo. Perdura eternament el seu amor. Enaltiu el Déu dels déus. Enaltiu el Senyor dels senyors.

L’únic que fa grans meravelles. Perdura eternament el seu amor. L’admirable creador del cel. Consolidà la terra sobre l’aigua.

Creador dels dos astres gegants. Perdura eternament el seu amor. El sol, que impera sobre el dia. La lluna i els estels, que governen la nit.

Prengué als egipcis els primogènits. Perdura eternament el seu amor. Tragué Israel d’aquell país. Amb mà forta i amb braç poderós.

Partí en dos el Mar Roig. Perdura eternament el seu amor. Va fer passar Israel pel mig del mar. Però hi precipità el Faraó amb el seu exèrcit.

Conduí pel desert el seu poble. Perdura eternament el seu amor. Vencé reis famosos. Destronà reis poderosos. Sehon, rei dels amorreus. Og, rei de Basan.

Donà possessió d’aquells territoris. Perdura eternament el seu amor. Els donà al seu poble d’Israel. Quan vam sofrir humiliacions, es recordà de nosaltres. Ens alliberà dels nostres opressors.

És ell qui alimenta tots els vivents. Perdura eternament el seu amor. Enaltiu el Déu del cel.

EL GRAN HAL.LEL «Enaltiu el Senyor: que n’és de bo, perdura eternament el seu amor!» Israel canta la seva acció de gràcies en la festa de la Pasqua, enumerant amb memòria afectuosa totes les meravelles que ha fet el Senyor, des de la creació i el rescat fins a la conquesta i la cura diària, sota la sagrada monotonia de la mateixa tornada: «Perdura eternament el seu amor.» Afegeixo a la lletania oficial els meus versos privats: ell em portà a la vida. Perdura eternament el seu amor. Em va posar en una família bona. Perdura eternament el seu amor. Em va ensenyar a pronunciar el seu nom. Perdura eternament el seu amor. Em va revelar les seves escriptures. Perdura eternament el seu amor. Em va cridar al seu servei. Perdura eternament el seu amor. Em va enviar a ajudar el seu poble. Perdura eternament el seu amor. Em visita cada dia. Perdura eternament el seu amor. M'ha escollit com a amic seu. Perdura eternament el seu amor. Continuo ara, en el silenci de la consciència, rememorant aquells moments que només ell i jo coneixem, moments d'intimitat i de goig, moments de dolor i de penediment, moments de gràcia i de misericòrdia. Perquè és etern el seu amor. La meva vida es fa pregària, els meus records són lletania sagrada, i la meva història és un salm. I després de cada esdeveniment, gran o petit, alegre o penós, ocult o manifest, ve el vers que els uneix a tots i dóna sentit i alegria a la meva vida en la direcció eterna i única de l'íntima providència de Déu. Perquè és etern el seu amor.

Us donem gràcies, Senyor, perquè tota la història del món és manifestació d'una misericòrdia que té el seu amor en Crist, nostre Senyor; nosaltres, que ho esperem tot de vós, us demanem que continueu curullant tots els homes amb els dons del vostre amor. Per Crist, Senyor nostre. Amén.